El descobriment d'Am

1
El descobrimentd'Amèrica

• Daniel Martínez Arias
• 4º ESO A

2
Avenç de la ciència,lafavoriment dels
descobriments geogràfics
1.
3
INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ

• Perquè l'expansió ibèrica es veiés coronada per
  l'èxit no bastava amb el millorament dels
  vaixells, sinó que també calia integrar
  coneixements acumulats a través dels segles i
  saber utilitzar nous instruments de navegació com
  la brúixola, el sextant, la sonda i lastrolabi.

• Brúixola instrument que serveix per determinar
  qualsevol direcció de la superfície terrestre per
  mitjà d'una agulla imantada que sempre assenyala
  els pols magnètics Nord-Sud.
• Sextant instrument que permet mesurar angles
  entre dos objectes tals com dos punts d'una costa
  o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
  Coneixent l'elevació del Sol i l'hora del dia es
  pot determinar la latitud a la qual es troba
  l'observador. Aquesta determinació s'efectua amb
  bastant precisió mitjançant càlculs matemàtics
  senzills d'aplicar.
• Astrolabi instrument de navegació, que mesurava
  l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent
  si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de
  càlculs els mariners podien saber la latitud a la
  qual es trobaven.

Astrolabi
Brúixola
Sextant
4
NOUS TIPUS DE VAIXELLS

• La nau caravella
• embarcació de vela, lleugera, alta i llarga fins
  a 30 m, estreta que contava amb tres mastelers
  sobre una sola coberta i un castell elevat en la
  proa i altre en la popa.
• El galeó
• embarcació de vela utilitzada des de mitjans del
  segle XV. Consistia en un bajel gran, d'alt brodo
  que es movia per l'acció del vent. Va ser una
  derivació de la carraca però combinada amb la
  velocitat de la caravella.
• La carraca
• eren navilis grans i robusts, rodons, d'alt
  brodo, de veles, especialitzats en el transport
  de grans càrregues en travessies llargues, aptes
  per al comerç entre Flandès i el Mediterrani, i
  posteriorment per a travessar l'Atlàntic.

Nau caravella
5
CONEIXEMENT DELS VENTS

• Vents alisis
• els velers que salpaven dEuropa només podien
  arribar a Amèrica si aprofitaven els vents
  alisis, que, cap al sud, prop de larxipèlag de
  les Canàries, bufen dest a oest. DAmèrica a
  Europa només en podien tornar aprofitant el
  corrent del Golf i els contraalisis, que bufen
  més al nord i doest a est.
• Vents monsons
• El massís de lHimàlaia determina el règim de
  vents de loceà Índic, els vents monsons. Els
  monsons, contràriament als alisis, no són vents
  constants, sinó que presenten una variabilitat
  estacional. A lestiu, els monsons bufen de sud a
  nord, perquè laire situat sobre el continent és
  més calent que el que hi ha damunt de loceà. A
  lhivern, els monsons bufen de nord a sud, perquè
  la mar conserva lescalfor i laire és més calent
  que el que hi ha sobre el continent.

Vents monsons
Vents alisis
6
Altres viatges, antecedents
2.
7
ELS PRIMERS GRANS NAVEGANTS

• Els primers grans navegants van ser els
  portuguesos, protegits pels seus reis i pel
  príncep Enric el Navegant (1394-1460). En
  l'empresa descobridora van contar amb avenços
  tècnics com la caravella (un tipus d'embarcació
  adequat per a la navegació atlàntica), la
  brúixola, el astrolabi, els atlas i els portolans
  (colleccions de plànols de ports).

• Els principals navegants portuguesos van ser
• Bartolomé Díaz (h. 1450-1500), que va arribar el
  cap de Bona Esperanza, en l'extrem meridional
  d'Àfrica (1488).
• Vasco da Gamma (h. 1469-1524), que va arribar
  fins a Calicut, en la costa occidental de la
  Índia (1498).
• Fernando de Magallanes (1480-1521), que va trobar
  el pas marítim entre l'Atlàntic i el Pacífic per
  l'estret que duu el seu nom (1520). Va morir a
  Filipines, i la circunnavegació de la Terra va
  ser completada pel guipuscoà Juan Sebastián
  Elcano (1476-1526).

Fernando de Magallanes
8
BARTOLOMÉ DÍAZ

• VIATGE AL SUR DÀFRICA
• En 1486, el Rei Juan II de Portugal va
  sollicitar a Díaz perquè recorregués Àfrica pel
  sud i trobar el país del mític rei cristià Presti
  Juan, del com es tenien notícies molt recents de
  Joo Alfonso dóna Aveiro i el rei desitjava
  entaular relacions amistoses amb aquest regne. A
  Díaz li va prendre deu mesos per a preparar
  aquesta expedició i va partir de Lisboa a la fi
  de juliol o començaments d'agost de 1487, amb
  dues caravelles armades de 50 tones i un vaixell
  de provisions. Addicionalment acompanyaven dos
  homes i quatre dones de raça negra, que servirien
  d'intèrprets als nadius per a explicar l'objectiu
  de l'expedició. Va navegar primer cap a la
  desembocadura del riu Congo, d'aquí va recórrer
  la costa africana d'Angola i Namíbia i va arribar
  A Walbisbaai (Walvis Bay). A la fi de desembre de
  1487 arriba a un lloc prop de la desembocadura
  del riu Aurenja i erigeix una columna de pedres i
  flama al lloc Angra dos Voltas. Es va allunyar de
  la costa i va ser arrossegat per una tempesta
  durant el mes de gener de 1488, passant de llarg
  pel cap que actualment es denomina Cap de Bona
  Esperança cap al sud, sense arribar a veure'l. Al
  calmar-se la tempesta es va dirigir a lest, però
  al no veure terra va decidir anar cap al nord i
  va arribar A Mosselbaai (Mossel Bay) el 3 de
  febrer de 1488, que la va nombrar Bahia dos
  Vaqueiros (Badia dels Vaquers). Ja es trobava en
  l'última escala per a endinsar-se a l'Oceà Índic
  quan els mariners que ho acompanyaven es van
  rebellar i van forçar a Díaz que regressés a
  Portugal, a causa de l'escassesa de provisions i
  les naus estaven bastant deteriorades per la
  tempesta.

9
VASCO DA GAMMA

• EL SEU PRIMER VIATGE
• Manel I l'Afortunat li va encomanar la missió de
  trobar terres cristianes a lest. El rei, com
  molts europeus, creia que l'Índia era el regne
  cristià llegendari de Presti Juan. També volia
  tenir accés als mercats comercials d'Orient.
  Vasco da Gamma va ampliar l'exploració de la ruta
  marítima de la seva precursor Bartolomé Diaz, que
  va anar el primer a envoltar el cap de Bona
  Esperança en 1488, culminant amb una generació de
  l'exploració marítima portuguesa fomentada per
  l'escola nàutica d'Enrique el Navegant. El viatge
  de da Gamma establiria una ruta per mar des
  d'Europa a la Índia que permetria comerç amb
  l'Orient Llunyà, sense l'ús de les rutes costoses
  i insegures de caravanes pel camí de seda,
  d'Orient Mig i Àsia central Manuel I de Portugal
  li va confiar el comandament de la flota amb la
  intenció de vorejar la costa africana, passar el
  cap de Bona Esperanza, a la recerca de la Índia,
  amb 150 homes (pescadors i soldats) distribuïts
  en quatre petits bucs
• - San Gabriel, construït especialment per a
  aquest viatge i comandada pel propi Vasco da
  Gamma.
• - San Rafael, també construït per a aquest
  viatge i comandada per Paulo da Gamma, germà del
  capità major.
• - Berrio, rebatejat com San Miguel (si bé va
  seguir sent conegut pel seu primer nom),
  comandado per Nicolau Coelho.
• - Un petit buc per al transport de
  subministraments, que va ser incendiat
  posteriorment en la costa oriental africana, i
  que va ser encomanat per Gonzalo Nunes.
• Abans del 16 de desembre, la flota havia passat
  el riu blanc, Sud-àfrica on Diaz havia donat
  volta enrere. El 2 de març de 1498, la flota va
  arribar A Moçambic, després de sofrir fortes
  temporals i de tenir Vasco da Gamma que sufocar,
  amb mà de ferro, una revolta de la tripulació. El
  17 d'abril de 1498 albirava Calicut (actual
  Kozhikode), descobrint el camí marítim per a la
  Índia. Arribant a la Índia el 20 de maig de 1498.

10
FERNANDO DE MAGALLANES

• VIATGE AL VOLTANT DEL MÓN
• Urpa de Sanlúcar de Barrameda el 20 de setembre
  de 1519, en una expedició composta per les naus
  Trinitat, nau capitana al comandament de
  Magallanes Victoria San Antonio Concepción i
  Santiago. Després de recalar en les Canàries, van
  passar enfront de les illes de Cap Verd i a les
  costes de Sierra Leone, tocant les terra del que
  avui és Rio de Janeiro. Van seguir cap al sud,
  passant enfront del Rio de la Plata, i van
  arribar a la Badia San Julián, que van explorar a
  la recerca d'un possible pas. Magallanes, en
  vista de l'arribada d'hivern, va decidir recalar
  allí fins a l'arribada de la primavera. Una
  vegada acabades aquestes minucioses etapes van
  aconseguir sortir del "laberint" cap a l'oceà
  Pacífic, al que bateja amb tal nom (que
  romandria, fent oblidar l'anterior de mar del
  Sud) degut al fet que en el seu camí no es creua
  amb cap tempestat. Per fi en, al març de 1521 va
  trobar una illa en la qual els navegants van
  aprofitar per a descansar i recollir queviures.
  Aviat acudirien a aquella illa nombrosos
  indígenes amb regals per a aquests nous
  "visitants". En les Moluques, Magallanes i els
  seus van descobrir que havien arribat a l'Extrem
  Orient, complint el projecte de Cristóbal Colón.
  Magallanes va morir en una contesa amb una tribu
  de Filipines, pel que Juan Sebastián Elcano va
  prendre el comandament de l'expedició.
  L'expedició va arribar només amb la Victòria de
  retorn a Espanya al juliol de 1522. En total,
  dos-cents setze homes van morir durant el viatge,
  i només divuit, entre ells Elcano, van poder
  sobreviure.

11
CRISTOBAL COLÓN, BIOGRAFIA, VIATGES...
3.
12
CRISTOBAL COLÓN
BIOGRAFIA

• Descubridor d'Amèrica (Gènova?, 1451 -Valladolid,
  1506). L'origen d'aquest navegant, probablement
  italià, està embolicat en el misteri per obra
  d'ell mateix i del seu primer biògraf, el seu
  fill Hernando. Sembla ser que Cristóbal Colón va
  començar com artesà i comerciant modest i que va
  prendre contacte amb el mar a través de la
  navegació de cabotaje amb fins mercantils. En
  1476 va naufragar la flota genovesa en la qual
  viatjava, al ser atacada per corsarios francesos
  prop del cap de San Vicente (Portugal) des de
  llavors Colón es va establir a Lisboa com agent
  comercial de la casa Centurione, per a la qual va
  realitzar viatges a Madeira, Guinea, Anglaterra i
  fins i tot Islàndia (1477). Després es va dedicar
  a fer mapes i a adquirir una formació
  autodidacta va aprendre les llengües clàssiques
  que li van permetre llegir els tractats
  geogràfics antics (prenent coneixement de la idea
  de la esfericidad de la Terra, defensada per
  Aristòtil) i va començar a prendre contacte amb
  els grans geógrafos de l'època (com el florentino
  Toscanelli). Dels uns i els altres li va venir a
  Cristóbal Colón la idea que la Terra era esfèrica
  i que la costa oriental d'Àsia podia arribar-se a
  fàcilment navegant cap a l'oest (ja que una sèrie
  de càlculs erronis li havien fet subestimar el
  perímetre del Globus i suposar, per tant, que
  Japó es trobava a 2.400 milles marines de
  Canàries, aproximadament la situació de les
  Antilles). Mariners portuguesos versats en la
  navegació atlàntica li van informar segurament de
  l'existència d'illes que permetien fer escala en
  la navegació transoceànica i fins i tot és
  possible que, com asseguren teories menys
  contrastades, tingués notícia de l'existència de
  terres per explorar a l'altre costat de l'Oceà,
  procedents de marins portuguesos o nòrdics (o
  dels papers del seu propi sogre, colonitzador de
  Madeira). Amb tot això, Colón va concebre el seu
  projecte d'obrir una ruta naval cap a Àsia per
  l'oest, basat en l'encertada hipòtesi que la
  Terra era rodona i en el doble error de
  suposar-la més petita del que és i ignorar
  l'existència del continent americà, que
  s'interposava en la ruta projectada. L'interès
  econòmic del projecte era indubtable en aquella
  època, ja que el comerç europeu amb Extrem Orient
  era extremadament lucratiu, basat en la
  importació de especias i productes de luxe
  aquest comerç es realitzava per terra a través
  d'Orient Mig, controlat pels àrabs els
  portuguesos duien anys intentant obrir una ruta
  marítima a la Índia vorejant la costa africana
  (empresa que culminaria Vasco da Gamma en 1498).

13
CRISTOBAL COLÓN
ERRORS

• Colón va creure haver confirmat alguns càlculs
  medievals del diàmetre de la Terra amb les seves
  observacions. En una nota marginal (núm. 490) a
  la seva còpia del Imago Mundi, va escriure el
  següent "Nota que sovint navegant de Lisboa cap
  al sud de Guinea jo he observat amb cura el
  trajecte que fan els capitans i els marins i de
  seguida he pres l'altura del Sol amb el quadrant
  i altres instruments en diversos sentits, i he
  trobat que ella concordava amb les dades de
  Alfragán, a saber, que a cada grau corresponen 56
  2/3 milles per això cal prestar fe a aquests
  càlculs es pot, doncs, dir que el circuit de la
  Terra sota el cercle equinoccial és de 20.400
  milles. És tal com ho havien establert el mestre,
  mèdic i astrólogo José Vicinho i diversos altres
  que van ser enviats expressament per a això pel
  Serenísimo Rei de Portugal". Altres notes al
  marge repeteixen la xifra de 56,66 milles per al
  grau.

14
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
PRIMER VIATGE
15
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
SEGON VIATGE
16
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
TERCER VIATGE
17
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
QUART VIATGE
18
CRISTOBAL COLÓN
NOUS PRODUCTES

• S'interessen pel desenvolupament de l'agricultura
  a Amèrica t els castellans són els artífexs d'un
  intens intercanvi de plantes i animals entre
  Europa i Amèrica. Animals com el cavall, ovella,
  cabra, gallines, porcs duts d'Europa a Amèrica, i
  el gall dindi portat d'Amèrica a Europa. Plantes
  com el blat, ordi, arròs, cafè, cotó portats
  d'Europa cap a a Amèrica. I tabac, cacao, patata,
  blat de moro, tomàquet, quinina d'Amèrica a
  Europa. Gràcies a la aclimatación a Amèrica de
  molts d'aquests cultius augmenta enormement la
  producció, com per exemple la de l'arròs, de
  sucre i cafè. Les conseqüències d'això a Europa
  són l'augment de la demanda per la baixada dels
  preus, i passen a ser béns de consum popular.
  Canvien els hàbits de consum.

PATATA
CACAU
TABAC
19
LA COLONITZACIÓ LES LLEIS D'ÍNDIES
4.
20
LES LLEIS DÍNDIES

• Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit
  de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542
  per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir
  el sistema de l'Encomienda, i tots els abusos
  derivats d'aquest, així com definir els impostos
  que els colons havien de pagar al rei.
• Des de començaments del segle XVI van començar a
  sentir-se denúncies contra els abusos que patien
  els indis de l'Amèrica recentment conquerida. Les
  Lleis de Burgos (1512-1513) van intentar prevenir
  aquests abusos amb la creació de l'encomienda.
  Aquesta figura jurídica tenia tres grans
  objectius
• Respectar la condició dels indígenes com a
  súbdits lliures del rei d'Espanya (no esclaus).
• Evangelitzar els indígenes, tasca que corresponia
  al cap de l'encomienda.
• Explotar els territoris conquerits mitjançant el
  treball dels indis, que estaven obligats a
  treballar-hi.
• Tot i que el propòsit semblava bo, el resultat no
  ho va ser. Simplement va legalitzar la situació
  anterior, on l'indi estava obligat a ser un
  esclau. Durant el regnat de Carles I d'Espanya,
  el debat es va revifar, i aquest, mogut per la
  campanya que estava realitzant el frare dominic
  Bartolomé de las Casas, va revisar la legislació
  colonial. El principal objectiu de Las Casas era
  abolir l'encomienda, perquè considerava que era
  denigrant pels indis, atès que els forçava a
  abandonar el seu medi natural i instalar-se a les
  encomiendas.
• El 20 de novembre de 1542, Carles I d'Espanya
  logra el seu objectiu i promulga les Lleis
  d'Indies, que recordaven solemnement la
  prohibició d'esclavitzar els indis, així com
  l'abolició de les encomiendas, que deixaven de
  ser hereditàries, i havien de desaparèixer al
  morir els encomenderos de l'època.

BARTOLOMÉ DE LAS CASAS
21
Altres descobridors
5.
22
FRANCISCO PIZARRO

• Conquistador espanyol. Fill natural del capità
  Gonzalo Pizarro, des de molt jove va participar
  en les guerres locals entre senyorius i va
  acompanyar al seu pare en les guerres d'Itàlia.
  En 1502, va embarcar en la flota que duia a les
  Índies a Nicolás de Ovando, el nou governador de
  L'Espanyola. Home inquiet i de fort caràcter, no
  va assolir adaptar-se a la vida sedentària del
  colonitzador, raó per la qual va decidir
  participar en l'expedició d'Alonso de Ojeda que
  va explorar Amèrica Central (1510) i després en
  la de Basc Núñez de Balboa que va descobrir
  l'oceà Pacífic (1513). Entre 1519 i 1523, no
  obstant això, es va installar en la ciutat de
  Panamà, de la qual va anar regidor, ordinari i
  alcalde, el que li va permetre enriquir-se.
  Coneixedor de les remors que parlaven de
  l'existència de grans riqueses en l'Imperi Inca,
  va decidir unir la fortuna que havia pastat amb
  la de Diego de Almagro para finançar dues
  expedicions de conquesta (1524-1525 i 1526-1528),
  que es van saldar amb sengles fracassos. A causa
  de les penalitats sofertes en el segon intent,
  Pizarro es va retirar a la illa del Gall amb
  dotze homes, mentre Almagro anava a Panamà a la
  recerca de reforços. Els tretze de la fama van
  aprofitar per a explorar part de la costa oest
  d'Amèrica del Sud, regió que van denominar Perú,
  tal vegada per la proximitat del rio Virú, i van
  tenir constància de l'existència d'una gran
  civilització. No obstant això, davant la negativa
  del governador de Panamà a concedir més homes a
  Almagro, en 1529 Pizarro va viatjar a Espanya a
  fi d'exposar els seus plans al rei Carlos I, qui,
  en les capitulacions de Toledo (26 de juliol de
  1529), ho va nomenar governador, capità general i
  avançat de les noves terres, designació real
  aquesta que va provocar el recel i la frustració
  de Almagro. De retorn a Panamà (1530), Pizarro va
  preparar una nova expedició de conquesta, i al
  gener de 1531 va embarcar amb un contingent de
  180 homes i 37 cavalls cap a Perú.

23
HERNÁN CORTÉS

• Conquistador espanyol de Mèxic (Medellín,
  Badajoz, 1485 - Castilleja de la Costa, Sevilla,
  1547). Procedent d'una família de gentilhomes
  d'Extremadura, Hernán Cortés va estudiar breument
  en la Universitat de Salamanca. En 1504 va passar
  a les Índies recién descobertes per Colón i es va
  establir com escribano i terrateniente en
  L'Espanyola (Santo Domingo). Va participar en
  l'expedició a Cuba de 1511 com secretari del
  governador Diego Velázquez, amb qui va emparentar
  al casar-se amb la seva cunyada i que li va
  nomenar alcalde de la nova ciutat de Santiago. En
  1518 Diego Velázquez va confiar a Hernán Cortés
  el comandament d'una expedició a Yucatán no
  obstant això, el governador desconfiava de
  Cortés, a qui ja havia empresonat en una ocasió
  acusat de conspiració, i va decidir rellevar-li
  de l'encàrrec abans de partir. Advertit Cortés,
  va accelerar la partida i es va fer a la mar
  abans de rebre la notificació (1519). Amb onze
  vaixells, uns sis-cents homes, 16 cavalls i 14
  peces d'artilleria, Hernán Cortés va navegar des
  de Santiago a Cozumel i Tabasco allí va derrotar
  als mayas i va rebre -entre altres regals- a la
  índia donya Marina, que li serviria com amant,
  consellera i intèrpret durant tota la campanya.
  Desobeint ordres expresses del governador
  Velázquez, va fundar en la costa del golf de
  Mèxic la ciutat de Vila Rica de la Veracruz. Allí
  va tenir notícies de l'existència de l'imperi
  asteca en l'interior, el capital del qual es deia
  que guardava grans tresors, i es va afanyar a la
  seva conquesta. Per a evitar la temptació de
  regressar que amenaçava a molts dels seus homes
  davant l'evident inferioritat numèrica, Hernán
  Cortés va enfonsar les seves naus en Veracruz. Va
  assolir l'aliança d'alguns pobles indígenes
  sotmesos als asteques, com els toltecas i
  tlaxcaltecas.

24
Enhorabona, Has fet un treball molt bó i mha
agradat molt. A millorar errors ortogràfics,
exemple les abreviatures dels ordinals(1r,2n)
tens molt bé els avenços tècnics i les lleis
dÍndies.La part dels descobridors podria estar
més resumit en guions amb les idees principals.
La qualificació és Excel.lent 9,5