Title: Fsica de partcules
1FÃsica de partÃcules
- del Big Bang al World Wide Web
Gonzalo Merino, merino_at_pic.es Dia de la Ciència a
les Escoles 2008 Manlleu, 19 de Novembre 2008
2De què estan fetes totes les coses?
- Tal vegada la pregunta que lhome es fa des de fa
més temps - Segurament lhome dAtapuerca ja sho preguntava
- Encara avui, molts cientÃfics segueixen fent-se
la mateixa pregunta
3Primeres respostes filòsofs grecs
Empèdocles (490-430 AC) tota matèria es composa
de quatre elements aire, agua, terra, foc
- Demòcrit (450 AC) introduà la idea dà tom com a
partÃcula indivisible i immutable
4Lestructura de là tom
- El 1904, Joseph John Thomson, fÃsic brità nic,
pensava que a là tom els electrons sencastaven
en una massa de cà rrega positiva pudding de
panses.
El neozelandès Ernest Rutherford (1912), el seu
deixeble, va demostrar que els à toms estan quasi
buits un petit nucli positiu i els electrons
orbitant al seu voltant.
5Nucleons i Quarks
- Alguns anys més tard es va veure que el nucli
estava format per dos tipus de partÃcules els
protons i els neutrons. - Sobre els anys 50 es va descobrir que els protons
i els neutrons tampoc són partÃcules
indivisibles estan formats de quarks.
6De què estan fetes totes les coses?
- Tot el que ens envolta està fet de tres
partÃcules elementals
- electrons
- quarks up (amunt)
- quarks down (avall)
7PartÃcules Elementals
- Els electrons, aixà com els protons i els
neutrons que estan formats de quarks amunt i
avall, són partÃcules estables. - Coneixem altres partÃcules elementals que són
inestables es desintegren en fraccions de segon.
- Per què la natura es construeix daquesta manera?
Per què aquest patró de 12 partÃcules, 8 de les
quals semblen inútils, permet construir tot
lUnivers? - No en tenim ni idea. Aquesta és una de les gran
preguntes.
8Les Forces de la Natura
- Tal vegada la segona pregunta fonamental que es
va fer lhome dAtapuerca, després de pensar una
estona en de què estaven fetes les coses - Per què les coses cauen al terra?
- El 1687 langlès Isaac Newton formula la 1a
teoria universal de la gravetat - La força que ens manté enganxats al terra és la
mateixa que la que mou els astres a lUnivers.
9Les Forces de la Natura
- Durant els segles XVIII y XIX, amb lestudi de la
quÃmica i els à toms, es conegueren lelectricitat
i el magnetisme.
- Més tard es va veure que eren dues manifestacions
duna mateixa força - El 1865, lescocès James Maxwell va formular les
equacions de la força electromagnètica.
Responsable de que les cà rregues oposades
satraguin els imants de la nevera saguantin la
brúixola funcioni, els mòbils ... i que no
puguem creuar la paret!
10Les Forces de la Natura
- S. XX es postula lexistència duna 3a força la
força forta. - Necessà ria per a mantenir units els protons en el
nucli de là tom. Es va anomenar aixà perquè havia
de ser més forta que la força electromagnètica,
que els separaria. - També en el S. XX, i grà cies a lestudi de la
radioactivitat, es descobreix una quarta força
la força feble. - Responsable de què el sol brilli.
11Les quatre forces
12El Model Està ndard de la FÃsica de PartÃcules
- Neix en els anys 60, una de les teories
cientÃfiques que sha comprovat amb més
exactitud. - Unifica tres de les quatre forces conegudes
totes menys la gravetat. - Descriu les forces com a interaccions entre les
partÃcules. - Postula que aquesta interacció es produeix
mitjançant lintercanvi dun nou tipus de
partÃcula els bosons.
Bosons Portadors de Força
Leptons Quarks
13Com es busca avui en dia la resposta a aquestes
preguntes fonamentals?
14El CERN
- El Laboratori Europeu de FÃsica de PartÃcules. Es
va crear fa més de 50 anys per a reconstruir la
comunitat cientÃfica europea després de la 2a
guerra mundial. - En les seves installacions shan fet diferents
experiments per a posar a prova el Model
Està ndard.
- La seva seu està a Ginebra, Suïssa
- 20 països membres
- Més de 10.000 cientÃfics i enginyers duns 80
països treballen en els experiments del CERN
15LHC El Large Hadron Collider
- Laccelerador de partÃcules més potent del món
- Túnel de 27 Km de perÃmetre, 100 m sota terra
- Els feixos de protons sacceleren fins un
99,9999991 de la velocitat de la llum
40 milions de collisions per segon en quatre
punts de lanella on shan installat els
detectors Imants superconductors a -271 oC (més
fred que a lespai exterior) Buit de 10-13
atmosferes dins el tub pel que circulen els
feixos
16Collisions a lLHC
2835 núvols per feix 100 mil milions de protons
per núvol
40 milions/seg
1000 milions/seg
Energia de cada protó 7 TeV
17Collisions a lLHC
2835 núvols per feix 100 mil milions de protons
per núvol
40 milions/seg
1000 milions/seg
Energia de cada protó 7 TeV
18Acceleradors de PartÃcules
- Per accelerar partÃcules necessito donar-les una
empenta. - Per què lLHC és un accelerador circular?
- En un accelerador lineal només podrem donar unes
quantes empentes a les partÃcules abans
darribar al final del tub. - Per això construïm acceleradors circulars amb
les partÃcules girant a lanella, podem donar
tantes empentes com necessitem. Cada cop
tindran més energia. - Com donem una empenta a una partÃcula?
- Ho fem amb partÃcules carregades, fent servir
camps elèctrics.
- Com la fem girar?
- Desviem la seva trajectòria fent servir camps
magnètics.
19Per què collisions a alta energia?
- Probablement un dels conceptes més fonamentals de
la fÃsica experimental de partÃcules. - La resposta està en dues equacions, en les que se
sosté prà cticament tota la fÃsica moderna. Fà cils
descriure, difÃcils dentendre.
- Una partÃcula accelerada a alta energia ens
permet explorar interaccions a distà ncies molt
petites (? 1/E) - Lenergia es pot transformar en matèria, i
viceversa (E mc2)
20Com ho fem per mirar què passa quan xoquen dos
protons?
21Detectors
ATLAS
LHCb
ALICE
Els feixos de protons es fan xocar a quatre punts
de lanella, on es colloquen detectors de
partÃcules
CMS
22El detector CMS
- 15 m de dià metre
- 22 m de llarg
- 12500 tones
- 3600 cientÃfics
- 183 institucions
- 38 països
23Detectors de partÃcules
- Com a resultat de la collisió es produeixen
altres partÃcules, que són les que sestudien - Els detectors enregistren el senyal de les
partÃcules quan aquestes els travessen.
BÃ sicament tenim dos tipus de senyals
2) Mesura de lenergia de les partÃcules per
absorció (calorÃmetres)
1) Traces que indiquen les trajectòries seguides
per les partÃcules (ionització)
24El detector CMS subdetectors
Solenoide Superconductor
Detector de Traces
CalorÃmetre Electromagnètic
CalorÃmetre Hadrònic
Cambres de Muons
25Enregistrant collisions
Els detectors de lLHC tenen uns 100 milions de
sensors
- Com cà meres
- fotogrà fiques de 100 Mpix prenent 40 milions de
fotografies cada segon, - per enregistrar les partÃcules que surten de les
collisions
26Muntanyes de dades
- Cada detector fotografiarà 40 milions de
collisions per segon generant 80 mil Gigabytes
de dades cada segon
Si volguéssim guardar aquestes dades ens caldrien
120.000 CDs Una pila de 140 metres cada segon!
27Filtrant les dades
Pila de CDs amb un any de dades de lLHC ( 20 Km)
- Aquesta quantitat de dades és immanejable
- Per sort podem llençar la majoria de les
collisions - Cal que seleccionem les més interessants
- Això es fa amb un filtre format per sistemes
electrònics i informà tics molt complexes - Ens quedem amb 1 de cada 200.000 collisions
Concorde (15 Km)
Filtro o Trigger
40 milions collisions/seg
200 / seg
Mt. Blanc (4.8 Km)
- Després del filtre, els detectors de lLHC
generaran 1 GB de dades cada segon
281956 El primer disc dur
La tecnologia dels discs durs ha evolucionat de
forma impressionant des que van aparèixer els
primers models a mitjans dels 50
4,4 MegaBytes!
Any 1956, IBM 305 RAMAC
29FÃsica aplicada Nobel 2007
El premi nobel de fÃsica de 2007 va ser per dos
fÃsics que van descobrir el fenomen de la
magnetoresistència gegant Permet construir
capçals de discs durs amb una mida de 50
milionèsimes de millÃmetre Unes 2000 vegades més
prim que un cabell El capçal dun disc dur és
extremadament rà pid i precÃs Equival a un avió
supersònic volant a un metre del terra i contant
les fulles de gespa que sobrevola
30El Grid de lLHC
Permet sumar la potència de 150 centres
informà tics de tot el món Un investigador, des
del seu ordinador podrà accedir de forma
transparent als milions de Gigabytes de dades de
lLHC i a centenars de milers dordinadors per
analitzar-les
31La FÃsica de lLHC
- mirant de respondre a les preguntes fonamentals
sobre el nostre Univers
32La massa de les partÃcules
- Massa gravitacional intensitat de latracció
gravitatòria - Massa inercial resistència a lacceleració (F
ma) - Equivalència massa inercial i massa gravitacional
- FÃsica de partÃcules cada partÃcula té la seva
massa - És un parà metre que cal posar a mà a la teoria.
- Don ve aquesta massa?
- Solució del Model Està ndard el camp de Higgs, la
partÃcula Higgs
33(No Transcript)
34(No Transcript)
35(No Transcript)
36(No Transcript)
37(No Transcript)
38Misteris foscos de lUnivers
- De què està fet lUnivers?
- Tota la matèria visible de lUnivers representa
només un 4 - La majoria de lUnivers està fet de substà ncies
invisibles als telescopis
- 26 matèria fosca
- Rotació de les galà xies ...
- LHC noves partÃcules que puguin formar aquesta
matèria? - 70 energia fosca
- Expansió accelerada de lUnivers
- LLHC no detectarà energia fosca
39Vivim realment en 3 dimensions?
- Teoria de supercordes
- Model unificat de partÃcules i forces
- Idea radical
- Les partÃcules elementals no són punts sino
cordes que vibren - PartÃcules i forces són diferents modes de
vibració de la corda
- Aquesta teoria només funciona si vivim en 9
dimensions espacials - Les dimensions extra son extremadament petites
no es veuen - Teoria especulativa, amb estructura matemà tica
molt complicada - Com detectar els efectes de dimensions extra?
40Com detectar els efectes de dimensions extra?
- Noves partÃcules molt massives
- PartÃcules i energia que desapareixen o
apareixen passen del mon normal 3D a altres
dimensions
- Micro-forats negres Efecte espectacular però
molt especulatiu - Atracció gravitatòria molt forta en dimensions
extra tan petites - LLHC i la fi del mon
- Raigs còsmics dalta energia un milió
dexperiments LHC - Teoria molt especulativa
- Desintegració immediata i innòcua en moltes
partÃcules
41Breu història de lUnivers
Fa 13.700 milions danys Només hi havia
energia
42Breu història de lUnivers
Fa 13.700 milions danys Només hi havia
energia
Sopa de quarks i gluons
43Breu història de lUnivers
Fa 13.700 milions danys Només hi havia
energia
Sopa de quarks i gluons
0.00001 s 10000C Els quarks formen protons i
neutrons
44Breu història de lUnivers
Fa 13.700 milions danys Només hi havia
energia
Sopa de quarks i gluons
0.00001 s 10000C Els quarks formen protons i
neutrons
380.000 anys 3000C Protons i electrons formen
à toms dhidrogen LUnivers es fa transparent als
fotons
45Breu història de lUnivers
Fa 13.700 milions danys Només hi havia
energia
Sopa de quarks i gluons
0.00001 s 10000C Els quarks formen protons i
neutrons
380.000 anys 3000C Protons i electrons formen
à toms dhidrogen LUnivers es fa transparent als
fotons
500 milions danys -250C Es formen les
galà xies
46Veient el passat
- Imatge del cel presa pel telescopi Hubble entre
2003 i 2004 - 10.000 galà xies, algunes son les més antigues mai
observades - Tal i com eren només 500 milions danys després
del Big Bang
47Fotografia de la infantesa de lUnivers
- Uns 380.000 anys després del Big Bang
- T 3000 K protons i electrons es combinen per a
formar à toms dhidrogen - LUnivers es torna transparent
- La llum més antiga que podem captar mirant a
lespai
48Els xocs entre partÃcules que provoquem a lLHC
tenen una energia equivalent a una temperatura
mil milions de vegades més alta que la del centre
del Sol.
Equivalent a les condicions que hi havia a
lUnivers primitiu, només una mil milionèsima de
segon després del Big Bang.
49Per què tot això és important?
- Lhome des dels inicis dels temps té curiositat i
mira dentendre allò que lenvolta. - Coneixement com a fi en si mateix.
Malgrat que à rees de la ciència com la fÃsica de
partÃcules poden semblar desconnectades de la
vida quotidiana, sovint acaben tenint aplicacions
que no haguéssim imaginat ...
50Ciència Bà sica Font dInnovació
- Un descobriment cientÃfic en un principi molt
abstracte i deslligat del món quotidià , pot
acabar formant part del nostre dia a dia - Podem trobar exemples illustratius daixò
- Lelectromagnetisme pura teoria en època de
Faraday i Maxwell, és avui la base dels mòbils,
microones, TVs, etc. - Relativitat General també pura teoria quan
Einstein va descobrir que el temps passa més a
poc a poc a la superfÃcie de la Terra que quan
ens allunyem.
Els GPS actuals no funcionarien sense tenir en
compte aquest efecte.
51Ciència Bà sica Motor Tecnològic
- Per a fer recerca bà sica hem de construir
instruments extremadament complicats, al lÃmit de
les tecnologies actuals - Molts dels instruments que shan creat
inicialment per fer recerca bà sica, acaben tenint
un gran impacte a la nostra vida quotidiana
Els acceleradors i detectors de partÃcules
desenvolupats als laboratoris de fÃsica ara es
fan servir cada dia als hospitals hadroterà pia,
PET.
El World Wide Web es va inventar al CERN al
principis dels 90 com una eina per compartir
informació entre els investigadors. Des
daleshores, ha revolucionat la forma en que ens
comuniquem i treballem.
52Grà cies