Tcniques dinvestigaci en Antropologia

1
Tècniques dinvestigació en Antropologia

• Notes del curs 2009-2010
• José Luis Molina

2
Objectius

• Dissenyar les pràctiques a desenvolupar a Camp
  II.
• Adquirir les competències següents
• Disseny i posada a prova de guies dentrevista i
  questionaris.
• Realització dentrevistes semiestructurades i en
  profunditat.
• Disseny i realització de grups focals.
• Plantejar hipòtesis contrastables i posar-les a
  prova.

3
Programa

• 1. Introducció
• 2. Organització de la investigació
• 3. Operacionalització de conceptes
• 4. Selecció dunitats i disseny de la mostra
• 5. Documentació i bibliografia
• 6. Treball de camp aspectes generals
• 7. Observació i descripció
• 8. Entrevista
• 9. Historia de vida i biografia
• 10. Grups focals
• 11. Enquesta
• 12. Relacions genealogies i xarxes

4
Materials

• 12 lliuraments de Materials a fotocòpies.
• Bibliografía addicional i complementària.
• Campus virtual
• https//cv1.uab.es/cv/entrada.jsp
• http//seneca.uab.es/antropologia/jlm/

5
Calendari

• Horario de despacho lunes y miércoles de 15.00 a
  17.00
• Día Horario Tema
• 1.10 17.00-19.30 Presentación general. Tema 1.
  Introducción
• 03.10 18.00-19.30 Tema 1. Introducción
• 08.10 17.00-19.30 Tema 2. Organización
  investigaci
• 10.10 18.00-19.30 T2. Orga. investigación. Tema
  3. ()

6
Diglosia antropològica

• El que pensem
• I el que diem que fem

7
(No Transcript)
8
(No Transcript)
9
(No Transcript)
10
(No Transcript)
11
(No Transcript)
12
(No Transcript)
13
No semos naide

• http//www.protogenie.com/methods.html

14
Tema 1. Introducció

• La importància de la teoria
• La doble hermenèutica de les ciències socials
• Investigació bàsica i aplicada
• Investigació- acció
• Qualitatiu- Quantitatiu
• Validesa- fiabilitat

15
Tema 1. Int. Cualitativo vs Cuantitativo
16
Anàlisi de correspondències

• Comparem nacionalitat i religió

17
(No Transcript)
18
(No Transcript)
19
Discurs dominant MCAs
20
Tema 1. Conclusions

• Sense disseny no hi ha recerca...
• No hi ha tècniques bones i dolentes, només
  dissenys dinvestigació bons i dolents...
• Sempre hi ha una fase exploratòria, forçosament
  qualitativa ...
• Tot està orientat a posar a prova les nostres
  hipòtesis (quantitativament), controlant
  progressivament els àmbits daplicació...
• Si és que les tenim!

21
Tema 2. Organització de la investigació

• La singularitat de la investigació antropològica
  (etnogràfica)
• () la diversidad cultural, las relaciones
  interculturales, la importancia de los
  significados, la contextualización y el interés
  de tendencia holista y la exigencia de
  confiabilidad están en primer plano (TSR, 2005).

22
Proyecto y diseño de investigación

• Un Proyecto de investigación es el conjunto de
  actividades planificadas y recursos para la
  obtención de unos objetivos marcados. mca
• Un diseño de investigación es la estrategia
  adoptada para alcanzar esos objetivos.

23
Tipos de diseño

• Según objetivos
• Exploratorios descriptivos
• Explicativos
• Aplicados (evaluación, intervención )
• Tendencias
• Según tiempo
• Transversales
• Longitudinales
• Casos
• Panel
• Cohorte ejemplo profesionalización

24
Tipos de diseño (ii)

• Según metodología
• Etnográfico
• Estudios de caso
• Etnohistórico
• Encuesta
• Múltiestratégico
• ()

25
Alternative strategies for Mixed Methodologies
(Creswell 2003)

• Sequential explanatory strategy.
• QUAN --gt qual. Two phases. Results unexpected are
  examined in more detail with qualitative
  techniques.
• QUAL --gt quan. Two phases. Findings are tested
  with a quantitative design. Emerging theory.

26
Alternative strategies for Mixed Methodologies
(Creswell 2003)

• Transformative strategy.
• QUAN QUAL .Data collection and data analysis
  are parallel and, afterwards, the results are
  compared.
• Concurrent nested strategy

27
Tipos de diseño (iii)

• Diseño emergente / proyectado
• Flexibilidad
• Especial mención a los estudios de caso
• Estudios de caso ejemplar
• Estudios de caso seleccionados ejemplo

28
Tipos de diseño (iv)

• Encuesta
• Entrevistas exploratorias
• Prueba piloto
• Papel
• Web
• Teléfono
• ejemplo
• Selección de la muestra
• Mailing
• Grabación/análisis

29
Validez - fiabilidad

• Validez
• Mide el grado según el cual la estrategia de
  representación del fenómeno adoptada es adecuada.
• Fiabilidad
• Mide el grado según el cual la aplicación de la
  misma estrategia da lugar a los mismos
  resultados.

30
The Acculturation Rating Scale For Mexican
Americans

• ARSMA II, Cuéllar, Arnold Maldonado, 1995.
• ARSMA-II is a 30-item Likert type scale that
  measures acculturation along 3 primary factors
  language, ethnic identity, and ethnic
  interaction.
• ARSMA-II is able to generate both linear
  acculturation categories (Levels 1-5) and
  orthogonal acculturative categories (Traditional,
  Low Biculturals, High Biculturals, and
  Assimilated).

31
Scoring procedures for Scale 1 (30 item scale)

• MOS Scale Add items (1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 14,
  17, 18, 20, 21, 22, 24, 26, 28, 29) obtain sum
  and divide sum by 17. This gives you the MEAN of
  the MOS scale
• AOS Scale Add items (2, 4, 7, 9, 10, 13, 15, 16,
  19, 23, 25, 27, 30) and obtain the sum. Then
  divide the sum by 13. This gives you the MEAN of
  the AOS scale.
• Acculturation Score Mean of AOS minus the Mean
  of MOS AOS mean -MOS mean.

32
Scoring procedures for Scale 1 (30 item scale)

• Traditionals (MOSgt 3.7 AOSlt 3.24)
• Low Biculturals (Marginalized) (MOS lt3.59 AOS
  lt3.7)
• High Biculturals (MOS gt3.59 AOS gt3.7)
• Assimilated (MOSlt2.44 AOS gt 4.11).

33
Scoring procedures for Scale 1 (30 item scale)

• Acculturation Score is a linear measure of
  acculturation and is represented by plus score
  for individuals who are more Anglo oriented and
  minus scores for those who are more Mexican
  oriented.
• Acculturation Level Acculturation score
• Level 1 less than -1.33
• Level 2 gt -1.33 and lt-.07
• Level 3 gt-.07 and lt 1.19
• Level 4 gt 1.19 and lt 2.45
• Level 5 gt2.45

34
Tema 3. Treball de camp

• Observació participant treball de camp.
• Observador
• Observador participant
• Participant
• Què aporta el treball de camp
• Reducció de la reacció
• Confiabilitat
• Noves perspectives

35
Tema 3. Treball de camp

• Limitacions del treball de camp
• Temps, cost
• Varietat dinformacions
• Dificultat dabastar la diversitat

36
Tema 3. Fases del treball de camp

• Contacte inicial
• Shock cultural
• Descobriment dallò obvi
• La separació
• Lenfoc de temes substantius
• La desesperació i la segona separació
• Sortida del camp

37
Tema 3. Lentrada

• No cal triar el lloc més difícil quan hi ha
  altres millors.
• Dur tota mena didentificacions (cartes, carnets,
  referències ...).
• Fer ús de contactes personals.
• Dur preparades les respostes sobre què dimoni
  estàs fent ...
• Documentar-se, documentar-se abans danar ...

38
Tema 3. El treball de camp

• No enmalaltir ...
• Aprendre la llengua ...
• Desenvolupar la memòria...
• Lempatía ...
• El problema del gènere ...
• El diari de camp...

39
Tema 4. Operacionalització

• Model una representació parsimoniosa de la
  realitat.
• Són models de Causa-efecte si ...
• Existeix covariació
• La covariació no és espúria
• Precedència temporal
• Explicació del com la teoria.

40
Tema 4. Operacionalització

• Model una representació parsimoniosa de la
  realitat.
• Són models de Causa-efecte si ...
• Existeix covariació
• La covariació no és espúria
• Precedència temporal
• Explicació del com la teoria.

41
Tema 4. Operacionalització

• Per poder CONTRASTAR una hipòtesi és necessari
  MESURAR els conceptes relacionats.
• Per poder MESURAR hem dOPERACIONALITZAR els
  conceptes.
• Per MESURAR construïm INDICADORS i ESCALES.

42
Tema 4. Indicador - índex

• Exemple del PNUD.

43
Tema 4. Escala Guttman

• Assumeix que allò que sestà mesurant es
  expressió duna variable unidimensional.
• Exemple coneixement acadèmic.
• Aculturació.
• Carneiro (1962,1970).

44
Tema 4. Escala. Likert

• Quan es mesuren diferents dimensions és necessari
  definir-les i a continuació seleccionar un
  conjunt dafirmacions que mesuren cadascuna
  daquestes dimensions.
• 1 a 5 (totalment en desacord, totalment dacord).
  

45
Tema 5. Selecció i muestreig

• En antropologia treballem amb dos tipos de dades
  atributives (individus) i culturals.
• Amb les dades sobre individus poden fer servir un
  mostreig probabilistc.
• Amb les dades culturals no. Sovint necesiten
  dexperts, informants ...

46
Muestreig probabilístic

• Una població o univers pot ser descrita
  mitjançant paràmetres o característiques ... Una
  mostra daquesta població proporciona
  estimacions.
• El marc muestral (sampling frame) conté la llista
  dunitats danàlisi duna població a partir de la
  qual es vol obtenir una mostra per poder
  generalitzar.

47
Muestreig alleatori simple

• Quan es disposa del marc muestral es pot fer un
  muestreig alleatori simple decidint el tamany de
  la mostra a partir
• De lerror muestral (2,55).
• Del nivell de confiança (95,5).
• A continuació es seleccionen els casos mitjançant
  una taula de números alleatoris.

48
Muestreig estratrificat simple

• Per assegurar que subpoblacions clau són
  representades en la mostra, el marc mostral (la
  població) es subdivideix o estratifica segons
  algunes variables clau sexe, religió etc.
• Es pot fer de forma proporcional.
• Es pot fer de forma ponderada per compensar
  efectes.

49
Muestreig estratificat simple

• El disseny mostral és estratificat amb afixació
  proporcional, amb un 95 de confiança i un 5
  derror (suficient per enquestes dopinió i
  actituds). El marc mostral fa referència al
  Collegiats representats pels Collegis
  participants en el projecte, 80 del total de
  Catalunya.

50
Muestreig estratificat simple
51
Muestreig estratificat per conglomerats

• Quan no es disposa del marc muestral es possible
  identificar conglomerats (esglésies,
  associacions, districtes ...) i dissenyar una
  estratègia muestral amb ells.
• Quan els conglomerats tenen tamany diferent,
  shauria de corregir la probabilitat de forma
  proporcional.

52
Muestreig no alleatori

• Muestreig per quota
• Hi ha un cert coneixement previ de la població.
• Sassignen quotes en funció dels interessos de la
  investigació i les hipòtesis prèvies.

53
A Catalunya
54
Modelo de cambio
55
12 preguntas algunas diferencias

• Senegambianos-Dominicanos
• Los senegambianos hacen las mismas remesas que
  los dominicanos, fuman más, están en peor estado
  emocional, tienen menos grado de intermediación y
  aislados, menos hijos, el mismo nivel de lazos
  fuertes.

• Dominicanos BCN-NY
• Los dominicanos de Barcelona hacen más remesas
  que los de NY, fuman menos, tienen más grado de
  intermediación, aislados y componentes, más lazos
  fuertes y más hijos

56
Seguimiento
57
Muestreig no alleatori

• Bola-de-neu.
• Informants clau.

58
Muestreig no alleatori

• Nacionalidad, sexo y grado en la sociomatriz. El
  tamaño muestra el grado nodal de entrada
  (indegree). Círculo para mujer. Triangulo para
  hombre. RojoBosnio. FucsiaBosníaco. Verde
  Serbio. Negro Otro.

59
Bola de neu
5
14
10
7
5
5
0 1 2 3
4
60
Tema 8. Preguntes ...

• En las calles aprendí que no hay que hacer
  preguntas. Existen, como mínimo, dos razones para
  esta regla. Una se debe a que la gente se
  arriesga a ser detenida por la policía o a ser
  estafada o robada en la calle. Preguntas sobre tu
  comportamiento también te las pueden hacer para
  saber si te pueden arrestar o para descubrir
  cuándo y de qué manera vas a participar en un
  reparto de dinero o de heroína. Incluso, si no
  vemos la conexión directa entre las preguntas y
  estos riesgos es porque no hemos entendido
  todavía el juego de quien pregunta.

61
Tema 8. Preguntes ...

• La segunda razón para no realizar preguntas es
  que tú no debes preguntar. Si eres aceptado en
  las calles significa que tienes que estar al día,
  y estar al día significa estar bien informado, y
  estar bien informado significa ser capaz de
  entender lo que está ocurriendo con la única
  ayuda de indicios mínimos. Preguntar una cuestión
  es mostrar que no eres aceptable y esto crea
  problemas en una relación en la que apenas acabas
  de conocer a alguien. (Agar, 1980456)
  (Hammersley, Atkinson, 1994123-124)

62
Tema 8. Entrevista com a interacció social
63
Tema 8. Entrevista com a relacions de poder
64
Tema 8. Entrevista

• En funció del nivell de control podem diferenciar
  entre
• Entrevista informal? diari de camp
• Entrevista no estructurada ? llibertat
  entrevistat ? diari de camp
• Entrevista semiestructurada ? guia dentrevista
  flexible ? transcripció/resum
• Entrevista estructurada ? instruccions per
  reproduir la guia de lentrevista.

65
Tema 8. Entrevista

• Sempre
• Presentar-se explicar clarament qui ets i què
  vols ...
• Garantir personalment la confidencialitat si és
  el cas ...
• Demanar permís per prendre notes i/o gravar ...
• Deixar parlar a lentrevistat i només suggerir
  canvis de tema mitjançat preguntes adequades ...
• Mirar de trobar sempre confirmacions bé amb
  preguntes de control, asentiments o bé amb el
  silenci.

66
Tema 8. Entrevista

• Fases
• Presentació, parlar de sí mateix ...
• Cos de lentrevista
• Dades sociodemogràfiques i acomiadament ...

67
Tema 9. Històries de vida

• Entrevista biogràfica o biograma.
• Relat de vida (life story)
• Història de vida (life history)
• Es fan servir fotografies, cartes, records per
  disparar la memòria.
• Lideal és que el relat sigui lliure. Explicam
  la teva vida ...

68
Tema 9. Històries de vida Antecedents (Cf.
Carles Feixa)

• La memòria dels vençuts Ishi.
• El relat de lèxode The Polish Peasant.
• La Cultura de la Pobresa, Óscar Lewis.
• Altres ...novella, diàleg ...

69
Tema 9. Guió

• Objectiu tractar el testimonio com si fos un
  relat literari.
• Concepció del jo, estructura del relat, elements
  centrals...
• Així tenim
• Lhome o la dona que shan fet a sí mateixos.
• El creient ...
• Un nou món ...

70
Tema 10. Grups focals

• Els grups focals són una tècnica per recollir
  informació qualitativa sobre un tema ... incloses
  les causes ...
• Normes
• Grup homogeni segons un conjunt de variables.
• Entre 6 i 12 persones més el moderador/a.
• Plantejar un tema mitjançant diferents preguntes
  relacionades.

71
(No Transcript)
72
Tema 11. Qüestionaris i enquestes

• Abans de res ... Per què es codifiquen les
  preguntes?
• Per obtenir una reacció homogènia i poder
  comparar les respostes.
• Si no està ben feta la fase de prova pilot
  (observació, entrevistes semiestructurades, grups
  focals) les preguntes no seran entenedoras per a
  tota la població (sempre amb diversitat interna).
  

73
Tema 11. Qüestionaris i enquestes

• Tipus denquestes
• Presencials.
• Autoadministrades (carta, correu electrònic,
  web).
• Per telefon.
• Entrevistadors/res
• Formació.
• Compromís.
• Retribució.

74
Tema 11. 10 regles dor ...

• Claretat (una pregunta, una idea).
• Equilibri entre llenguatge comprensible i argot.
• Els entrevistats han de saber sobre alló que es
  pregunta.
• Planificar totes les contingències ...
• Fer servir escales clares ... (opcions
  exhaustives i mutuament excluyents)

75
Tema 11. 10 regles dor ...

• 6. Les preguntes sensibles han de tenir una
  àmplia introducció però ser curtes i clares elles
  mateixes.
• 7. Evitar les preguntes capcioses ...
• 8. No donar per suposades falses premises ...
• 9. No tocar fibres sensibles (evitar la resposta
  emocional ...).
• 10. Quan hi ha un tema sotmés a debat fer
  explicitar la situació de referència.

76
Tema 11. escales ...

• Tipus descales
• Índex
• Likert
• Semàntiques
• Directes

77
Tema 11. Índex ...

• Un índex és un valor resultat de la combinació
  dun conjunt de mesures mitjançat.
• Exemple Índex de desenvolupament humà (PNUD).

78
Tema 11. Likert i altres...

• Escala de 5 punts totalment en desacord,
  desacord, neutral, dacord, totalment dacord.
• Escala semàntica
• Oposició dadjecius (fàcil ______difícil
  participatiu _______directiu ...).
• Escala d1-10 ... (exemple qüestionari MCA).

79
Tema 12. Anàlisi de xarxes socials

• Veure presentació ad hoc