Aportacions de les dones en Medicina i Ci

1
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut
Observatori per a la Igualtat de la UAB
2
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• Esquema presentació
• Pioneres a Catalunya
• Creu Casas i Sicart farmacèutica i briòloga
• Adela Simó i Pera infermera
• Montserrat Garriga Cabrero botànica
• Àngels Cardona i Florit biòloga
• Rosa Viñals i Lladós cirujana llevadora
• Maria Capdevila dOriola. Astrònoma
• Maria Lluïsa Canut Ruiz Física

3
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 2. Pioneres daquest segle
• Barbara Mc Clintock
• Rosalind Franklin
• Rachel Carson
• Virginia Apgar
• Irene Joliot-Curie
• Dorothy Crowfort Hodgkin
• Rita Levi-Montalcini
• Linda B. Buck

4
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Creu Casas i Sicart (Barcelona 1914 2007)
• Farmacèutica i briòloga. Professora a les
  facultats de Farmàcia i de Ciències de la
  Universitat de Barcelona primer, fou la primera
  titular de la Càtedra de Botànica de la
  Universitat Autònoma de Barcelona (1972). Medalla
  Narcís Monturiol 1983.Va ser la primera dona
  membre de ple dret de l'Institut d'Estudis
  Catalans (1978).
• Autora de més de dues-centes publicacions sobre
  briologia catalana i ibèrica. Destaquem Flora
  briológica de las comarcas barcelonesas (amb
  altres) 1956, Contribution à la flore bryologique
  de l'Espagne (en collaboració) 1958, Algunes
  espècies d'esfagne que es troben a la Vall
  Ferrera i la Vall de Cardós (1968), i Datos para
  la flora briológica española, Estado actual de
  las investigaciones sobre briología en España
  (1977) i Referències bibliogràfiques sobre la
  flora briològica hispànica (en collaboració),
  1979.
• La seva aportació ha estat decisiva per a la
  formació d'una escola briològica catalana amb
  projecció internacional.

5
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Adela Simó Pera (Barcelona, 1919-1979) Infermera
• Abans Quan encara no havia fet els 18 anys
  preceptius per a l'ingrés, va ser admesa com a
  alumna a la prestigiosa Escola dInfermeres de la
  Generalitat de Catalunya, on es va formar durant
  els anys de la Guerra Civil.
• Amb el títol sense validesa a lacabar la guerra,
  va tornar a estudiar, la carrera de practicant, a
  la Facultat de Medicina de la Universitat de
  Barcelona. Es traslladà a Anglaterra, on exercí
  durant alguns anys. Posteriorment organitzà el
  Departament d'Infermeria del nou Hospital General
  d'Astúries, on va dur a la pràctica un model
  d'infermeria amb un alt nivell dautonomia en la
  gestió.
• Després de la reorganització dels hospitals de la
  Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, va dirigir el
  nou Departament d'Infermeria i la de l'Escola, on
  des del 1966 va formar les noves infermeres en
  els coneixements i els principis que sempre
  havien orientat la seva carrera.

6
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Montserrat Garriga Cabrero (Cienfuegos, Cuba,
  1865 Barcelona, 1956).
• Botànica. El seu nom autèntic era Maria Caridad
  del Cobre Garriga Cabrero. El fet de
  traslladar-se a Catalunya amb la família durant
  els primers anys de vida va motivar possiblement
  que adoptés el nom de Montserrat.
• Després de seguir un curs de botànica amb el Dr.
  Pius Font i Quer, va esdevenir collaboradora
  seva. Realitzà la tasca metòdica d'herboritzar
  diverses plantes d'arreu de Catalunya, engrandí
  notablement la secció de botànica del Museu de
  Ciències Naturals i d'aquesta manera es convertí
  en una eminent i reconeguda botànica. Participà
  activament en la formació de l'Institut Botànic
  de Barcelona, i van ser especialment
  significatives les donacions que va fer de les
  plantes herboritzades.

7
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Àngels Cardona i Florit (Ferreries, Menorca 1940
  - Barcelona 1991). Botànica. Llicenciada en
  ciències biològiques (1963), i doctora en 1972
  amb la tesi Funcionalisme i ecologia d'algunes
  comunitats vegetals barcelonines, amb la qual
  guanyà el premi Pius Font i Quer de l'Institut
  d'Estudis Catalans.
• Professora de botànica va treballar en la UB i en
  la UAB, on el 1986 guanyà per concurs oposició la
  càtedra de biologia vegetal, que ocupà fins a la
  seva mort.
• El 1972, amb J.Contandriopoulos, del Laboratori
  de Citogenètica de la universitat de Marsella,
  començà a dedicar-se a la cariosistemàtica
  vegetal, disciplina de la qual fou pionera a la
  Península Ibèrica.

8
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• Àngels Cardona i Florit
• Autoritat eminent en citobiogeografia, dedicà
  molts esforços a l'estudi dels endemismes
  insulars, especialment de les Balears. Treballà
  sobre diversos gèneres de cariofillàcies,
  rubiàcies, poàcies i fabàcies. És autora de més
  de cinquanta publicacions en diverses revistes i
  també collaborà en la redacció de l'Enciclopèdia
  de Menorca (1988).

9
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Rosa Viñals i Lladós (Boixols, 1883-
  Barcelona,1945)
• Cirurgiana i llevadora de la Beneficència
  Municipal de Barcelona. Directora de la revista
  La mujer y la higiene, que es començà a
  publicar lany 1905 i entre la majoria dels seus
  collaboradors tenia dones llevadores o
  cirurgianes. La higiene quirúrgica i de la llar
  eren alguns dels seus temes principals.
• Va exercir la seva activitat a la Casa Provincial
  de la Maternitat i Expòsits,dedicada a latenció
  de mares solteres, criatures i expòsits.

10
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Maria Capdevila dOriola. Nascuda al Roselló,
  França 1905, va esdevenir una de les primeres
  matemàtiques de l'Estat espanyol.
• Ingressà a la Facultat de Ciències Exactes,
  Físiques, Químiques i Naturals de la Universitat
  de Barcelona lany 1924 i es va llicenciar en
  Ciències exactes amb un expedient brillantíssim
  quatre anys més tard.
• Després de ser becada a França durant nou mesos,
  el 1931 va esdevenir professora auxiliar
  dAstronomia general i Física del Globus de la
  Facultat de Ciències de la Universitat de
  Barcelona....
• La seva carrera com a investigadora quedà
  definitivament interrompuda per la Guerra Civil i
  el franquisme. Després del 39, els càrrecs
  docents deixaren de tenir validesa. L'any 1940
  accedeix al càrrec de catedràtica d'institut de
  segona categoria (amb un sou de 10.600 pessetes).

11
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres
• Maria Llüisa Canut Ruiz (Maó,1924-2005)
• Llicenciada i doctora en Ciències Físiques.
  Collaboradora, investigadora i professora
  d'investigació al Consell Superior
  dInvestigacions Científiques (CSIC) i
  catedràtica de la School of Engineering and
  Technology de la Southern Illinois University.
• Directora del Programa d'Administració,
  Cooperació Educativa, Cultural i d'Investigació
  entre Espanya i els EUA, de la Secretaria General
  Tècnica del MEC, i directora del Gabinet del Banc
  de Dades de la Secretaria General del CSIC.
  Co-fundadora de lInstitut Menorquí
  dEstudis(IME). Conjuntament amb el seu marit, el
  Dr. Amorós, obtingué el Premi Francisco Franco de
  Ciències el 1963, pel seu treball d'investigació
  La difracción difusa de los cristales moleculares
  i la Research Recognition Award (1968) del
  Southern Illinois University Graduate Council.
• Participà en una reclamació judicial contra les
  universitats nord-americanes per obtenir el
  pagament de la diferència de salari que percebien
  les professores universitàries respecte dels seus
  companys professors, contra el que preveia una
  llei aprovada anys abans.

12
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Barbara Mc Clintock (1902-1992)
• va iniciar la carrera científica a la Universitat
  de Cornell el 1919 i és considerada una de les
  especialistes en genètica més rellevants del
  segle XX.
• La seva recerca sobre transferència de posicions
  dels gens del blat de moro ha estat cabdal per a
  la comprensió dels processos hereditaris.
• L'any 1944 va rebre el prestigiós Academy of
  Sciences Nacional Award. El 1983 li fou atorgat
  el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina.

13
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Barbara Mc Clintock (1902-1992)
• Va ser pionera a demostrar que la base de
  lintercanvi dinformació genètica que es
  produeix durant la formació dels gàmetes
  (anomenat recombinació genètica) és un intercanvi
  físic entre fragments cromosòmics.
• Els seus treballs publicats als anys 30, la van
  consolidar com a la citogenetista més coneguda
  dels EEUU.
• Essent vicepresidenta de la Genetics Society of
  America i professora ajudant a la Universitat de
  Missouri, un anunci local de casament duna noia
  amb el mateix nom que ella va portar a amenaces
  de pèrdua del lloc de treball si es casava per
  part del seu departament.
• Havent marxat el seu cap, no li renovaren el
  contracte i es va quedar a latur.
• Posteriorment retornà al mon acadèmic a la Cold
  Spring Harbour (Long Island) on desenvoluparia la
  seva activitat científica posterior.
• Tornant a lexperimentació amb blat de
  moro,segons ella, la base genètica dels patrons
  dinestabilitat mutacional era deguda a la
  mobilitat duns segments cromosòmics o elements
  de control (avui, transposons) que anaven dun
  lloc a laltre en un mateix cromosoma, o que,
  fins i tot, saltaven a un cromosoma diferent, i
  que influïen sobre altres gens, activant o
  inactivant els que controlen els colors.
• La presentació en els Cursos dEstiu daquestes
  conclusions, fruit de sis anys de treball li va
  portar al rebuig per part de la comunitat
  científica. No podien admetre que els gens
  poguessin anar dun lloc a laltre del genoma.

14
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Barbara Mc Clintock (1902-1992)
• El rebuig i la valoració negativa dels seus
  treballs la van aïllar i recloure al seu
  laboratori on va continuar aprofundint en la
  descripció dels diferents tipus delements, en
  els seus cicles dactivació i dinactivació i en
  els efectes genètics produïts per la
  mobilització.
• Als anys 70 es van descriure en els bacteris uns
  elements genètics que podien anar dun lloc a un
  altre del genoma, que es disseminaven ràpidament,
  que causaven mutacions, que conferien resistència
  als antibiòtics i que permetien evadir la
  resposta immunitària a lhoste. En el genoma
  humà, hi ha famílies delements mòbils que
  representen més del 17 del genoma. Aquests
  descobriments van mostrar que els elements de
  control de Mc Clintock eren veritables seqüències
  autònomes, i sotmeses a cicles dactivació i
  dinactivació al llarg del desenvolupament. Els
  canvis de deslocacions dels transposons causava
  mutacions inestables que produïen els patrons de
  color descrits a les llavors i a les fulles.
  També es van verificar tots els efectes genètics
  que ella havia predit.
• Amb 20 anys de retard es van reconèixer la
  qualitat i lexcellència dels seus treballs

15
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Rachel Carson (1907-1964)
• Biòloga nord-americana. Treballà al US Bureau of
  Fisheries, organisme oficial d'investigacions
  pesqueres.
• Silent Spring (1962), un dels primers estudis
  sobre els efectes perniciosos de certes
  activitats humanes (especialment la indústria i
  l'agricultura) sobre el medi ambient. També va
  ser una de les primeres a alertar sobre els
  perills de la contaminació. El llibre contribuí
  decisivament a la creació d'una consciència
  ecològica en l'opinió pública.
• Altres llibres seus són Under the Sea Wind (1941)
  i The Edge of the Sea (1955).

16
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Virginia Apgar (EEUU, 1909-1974) Anestesiòloga
• Inventora de la puntuació d'Apgar, que expressa
  els resultats de les primeres observacions a què
  hom sotmet un infant per verificar-ne lestat de
  vitalitat. Equival a la suma de les puntuacions
  parcials que sobtenen en explorar el nadó un
  minut després del naixement.
• Es consideren els signes següents coloració de
  la pell, freqüència cardíaca, resposta reflexa,
  to muscular, esforç respiratori. D'acord amb la
  puntuació, caldrà aplicar al nounat algunes
  mesures de reanimació.
• La mortalitat neonatal és inversament
  proporcional a la puntuació dApgar obtinguda
  durant el primer minut. Una valoració dels signes
  al cap de cinc minuts indica el sentit de l
  evolució i té significació pronòstica.

17
Genètica al segle XX Rosalind Franklin i Barbara
Mc Clintock

• Rosalind Franklin i Barbara Mc Clintock, son dos
  noms importants en els avanços de la Genètica del
  segle XX relacionats amb el descobriment de
  lestructura del DNA i lexistència en els
  genomes duns segments mòbils anomenats
  transposables o elements genètics transposons.
• Aquestes dues científiques, models per
  generacions posteriors, van conquerir una posició
  preeminent i un nom en lescenari de la genètica
  del segle XX. Més enllà de la seva vàlua
  professional, la seva vocació científica i el
  rigor del seu treball, ambdues van treballar en
  condicions no sempre favorables i de vegades molt
  adverses que queden xifrades en una actitud
  dindefinició i dindiferència de lacadèmia, i
  justificades sota el prisma de la neutralitat i
  de lobjectivitat.

18
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Rosalind Franklin (1920-1958)
• Científica anglesa, estudià a Cambridge i
  treballà en la investigació de l'aplicació dels
  raigs X a l'estructura del vidre, l'ADN i els
  virus. Posteriorment, les seves descobertes
  parcials sobre la difracció dels raigs X van ser
  decisives per descriure l'estructura helicoïdal
  de l'ADN, cosa que va permetre a Watson i Crick
  obtenir el Nobel de Medicina l'any 1962. Morí
  prematurament als 37 anys.

19
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Irene Joliot-Curie (París 1897 1956).
• Física. Premi Nobel de Química 1935, conjuntament
  amb el seu maritFrederic Joliot-Curie.
• Filla de lúnica persona que ha rebut dos premis
  Nobel, Marie Sklodowska Curie, es preguntava
  perquè les partícules alfa es desacceleren al
  creuar la matèria. Aquesta curiositat i un estudi
  sistemàtic de les radiacions emeses pels elements
  químics més livians la va portar, junt amb el seu
  marit, al descobriment de la radioactivitat
  artificial.
• Va tenir una participació destacada en les
  investigacions sobre radioactivitat i energia
  atòmica, dirigí l'Institut du Radium a inicis
  dels anys 20.

20
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Dorothy Crowfort Hodgkin (el Caire 1910 Regne
  Unit, 1994)
• Química. Premi Nobel de Química l'any
  1964.Determinà l'estructura de la vitamina B12,
  del iodur de colesterol i de la penicillina
  mitjançant anàlisis cristallogràfiques amb raigs
  X.
• Educada en una escola coeducacional, lluità per
  estudiar ciències amb els nois. Va ser acceptada
  en 1929 per llegir la seva tesi en química a la
  Universitat dOxford. Com a estudiant, va ser la
  primera en estudiar lestructura de components
  orgànics utilitzant la cristallografia amb
  raigs-X.
• Creia en la funció social de la ciència. Li van
  oferir un plaça de recerca temporal a uns dels
  pocs collegis d'Òxford on les dones eren admeses
  en 1934, i es va quedar fins la seva jubilació en
  1977.

21
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Rita Levi-Montalcini (Torí, 1909)
• Neurobiòloga italiana. Premi Nobel de Fisiologia
  i Medicina l'any 1986 (conjuntament amb Stanley
  Cohen).Va estudiar medicina amb el famós
  històleg Giuseppe Levi. Obligada a deixar la
  universitat per les lleis racials, va iniciar la
  seva recerca sobre el sistema nerviós en un
  laboratori casolà, muntat en la seva pròpia casa.
  
• Desprès de la II Guerra Mundial es traslladà als
  EUA, (Washington University de St. Louis)on va
  romandre gairebé 30 anys. on descobrí el factor
  de creixement nerviós (FCN).En aquest període va
  descobrir e identificar una proteïna, el factor
  de creixement nerviós (NFG en anglès) capaç
  destimular el creixement de les fibres
  nervioses.

22
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Linda B. Buck (Seattle, 1947)
• Científica nord-americana. Doctora en Immunologia
  (1980) a la Universitat de Texas. Ha treballat
  com a investigadora al Howard Hughes Medical
  Institute (universitat de Columbia) i com a
  professora assistent al departament de
  neurobiologia de la Harvard Medical School.
  Actualment és membre de la divisió de ciències
  bàsiques al Fred Hutchinson Cancer Research
  Center i professora de fisiologia i biofísica a
  la universitat de Washington (Seattle).
• La seva recerca està orientada als mecanismes que
  permeten la detecció de les olors i de les
  feromones, i a la manera com s'originen les
  diverses percepcions i les conductes que
  originen. Collaborà amb Richard Axel, a la
  universitat de Columbia amb el que descobriren
  els gens que codifiquen els receptors de
  l'olfacte i els mecanismes que permeten el
  reconeixement de les diverses olors, treballs
  pels quals reberen l'any 2004 el premi Nobel
  Fisiologia i Medicina l'any 2004

23
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• 1. Les pioneres del segle
• Florence Nightingale. Infermera (1820-1910)

24
Aportacions de les dones en Medicina i Ciències
de la Salut

• Bibliografia