L

1
Lorigen i el finalde la Història

• Albert Gras i Martí
• agm_at_ua.es
• http//www.agm.cat
• Departament de Física Aplicada, Universitat
  dAlacant

2
La història de lUnivers en poques paraules
http//members.bellatlantic.net/vze3fs8i/hist/his
t.html

• Fluctuació quàntica, inflació, expansió...
  producció de deuteri i heli... radiació del cos
  negre... formació de galàxies... combustió de
  deuteri, fusió dheli-carboni-oxigen-
  silici-ferro, implosió, explosió de la supernova,
  condensació, acumulació cap la formació de
  planetes, solidificació de la crosta, expulsió
  dels gasos volàtils, condensació daigua,
  dissociació daigua, producció dozó, absorció
  ultraviolada, organismes unicellulars
  fotosintètics, oxidació, mutació, selecció
  natural, diferenciació cellular, reproducció
  sexual...

• ... fossilització, extinció dels dinosaures i
  dels mamífers, glaciació, manifestació de lhomo
  sapiens, domesticació dels animals, producció de
  menjar en excés, civilització, religió, nacions
  en guerra, creació i destrucció dimperis,
  exploració, colonització, revolució, constitució,
  eleccions, industrialització, proclamació de
  lemancipació, producció en massa, urbanització,
  migració, guerres mundials, extensió del sufragi,
  depressió, guerra mundial, explosions de fissió,
  Nacions Unides, exploració espacial Lluna...,
  computerització, Organització Mundial de Comerç,
  terrorisme, expansió dInternet...

3
Idees sobre lUnivers

• La Creació ... no eren teories científiques ...
  no intentaven explicar lestructura del món

Aristòtil

• Aristòtil (340 aC)
• Terra
• una esfera
• observant la forma de lombra de la Terra durant
  un eclipsi lunar
• diàmetre
• 4000 stadia (aproximadament el doble del valor
  correcte)
• Centre de lUnivers
• Sol, Lluna, planetes i estels es movien al seu
  voltant en òrbites circulars
• Ptolomeu (100 dC)
• proposa el primer model de lUnivers centrat en
  la Terra

4
Idees sobre lUnivers

• Copèrnic, rector polonès, 1473-1543
• Sol estacionari
• Planetes orbiten el Sol
• Ignorat durant un segle!
• Fins que els astrònoms van donar suport a la
  idea
• Johannes Kepler (alemany) i Galileo Galilei
  (italià)
• Galileu (Pisa, 1564 - 1642 )
• Fa servir una eina nova, el telescopi
• Descobreix llunes que orbiten Júpiter
• (la 1a observació dalguna cosa que no orbita la
  Terra)
• Estableix que la Terra no és el centre al voltant
  del qual tot es mou

5
Idees sobre lUniversNewton i la Ciència moderna

• Isaac Newton (1687)
• Gravitació i el moviment dels planetes
• Sol reconegut com un estel més, de lUnivers

• Ciència moderna capaç de
• dir del que hi posem fer prediccions
• proporcionar coherència i unitat
• en fets inconnexos
• Construïm models descripcions matemàtiques
  simplificades
• Hipòtesi Lleis que governen la Terra valen en
  tot lUnivers

6
LUnivers en 1900

• Consistia en 1 galàxia, la Via Làctia
• Era infinitament vell
• Era estàtic i immutable
• 1r Com és la Via Làctia?

7
La Via Làctia

• És una galàxia enorme 200 i 400 milers de
  milions destels disposats en forma de disc amb
  un bombament central duns 12,000 anys-llum de
  diàmetre que té major concentració destels en la
  direcció de Sagitari.
• Del nucli central ixen 6 braços en espiral.
• El Sol està situat en un dels braços petits, el
  braç Local o dOrió, a 2/3 del centre del disc,
  uns 28,000 anys-llum.
• El diàmetre del disc és duns 100,000 anys-llum,
  té un gruix mitjà de 10,000 anys-llum que
  augmenta a 30,000 anys-llum en el nucli.

www.encyclopedia.com/html/section/MilkyWay_Sizeand
ShapeoftheMilkyWay.asp
8
A quina distància està lestel més proper?

• Si fem una escala en què 1 Unitat Astronòmica és
  1 metre,
• 1 AU 1 m
• 1 AU 150,000,000 km
• El diàmetre...
• del Sol és 10 mm (una boleta)
• de la Terra lt 0.1 mm (un gra de sorra)
• Distància a...
• Plutó 40 m
• núvol dOort (cometes) 50 km
• Pròxima Centauri 268 km
• LUnivers és un espai enorme!

9
LUnivers sobserva...

• amb satèllits
• naus espacials
• telescopis
• microscopis
• acceleradors
• computadores
• el pensament humà...

10
LUnivers Quan? Com? Per què?

• Origen? Forma? Composició? Grandària? Fi?
• fàcil explicar que...
• seqüenciació DNA
• neurofisiologia
• electrònica quàntica
• matemàtica pura
• ...

11
Edwin Hubble (astrònom, EEUU)

• 1920-30... fa descobriments revolucionaris
• Hi ha altres galàxies fora la Via Làctia
• Totes les altres galàxies sallunyen de nosaltres
• Corriment sistemàtic cap al roig de la llum de
  les galàxies
• Les glàxies més allunyades sallunyen més
  ràpidament
• LUnivers sexpandeix!

12
Llei de Hubble
Velocitat de recessió (km/s)

• Com més lluny, més ràpidament sallunen de
  nosaltres

Comparació Via Làctia 12,000 light-years
Ø Vel. rotació Terra s/ Sol 30 km/s
Distància (milions danys llum)
13
Invertim la fletxa del temps...

• LU sestà expandint...
• invertim direcció història (passat)
• les dades evidencien...
• va emergir dun estat menut dens...?
• en algun moment grandària 0
• Big Bang començament aparent

14
Tot va començar amb una Singularitat
La gran mascletà!
15
1940-48, Alpher i Herman (deixebles de Gamow)
prediuen (en aplicar lleis de la física a lU) la
radiació romanent del Big Bang)1965,
PenziasWilson la descobreixen
Eco del Big Bang

• (Radioenginyers de Bell Labs)
• descobreixen accidentalment el camp de radiació
  còsmica
• camp de microones
• ve en totes direccions del cel amb la mateixa
  intensitat
• T ? 2.7 K
• radiació còsmica de fons, de microones
• El descobriment inicia lestudi seriós del model
  del BigBang

16
COBE (1989)

• Cosmic Bakground Explorer (NASA)
• Radiació còsmica
• intensitat en totes direccions
• espectre de radiació pura tèrmica (radiació del
  cos negre)
• Mesura lespectre del cos negre més perfecte mai
  vist
• confirmació sorprenent
• lU va estar en algun moment
• a centenars de milers de graus

17
LUnivers

• Illes de llum galàxies
• Mar fred de microones (eco del big bang)
• Big bang
• fa 15.000.000.000 anys
• 15103106 anys 1.51010anys
• temps espai matèria shi van organitzar
• Actualment
• expansió i refredament lent, rarificació contínua

Galàxia en espiral
18
La matèria de lU
19
Què sexpandeix?

• Ni la Terra ni la Via Làctea
• Ni els agregats de milers de galàxies
  (conglomerats/clusters)
• lligats forces químiques i gravitatòries
  fortes que força expansió
• Només si anem enllà...
• dels enormes conglomerats de milers de galàxies
• lexpansió venç latracció local gravitatòria

20
Expansió? La veïnaAndròmeda...

• sens acosta
• latracció gravitatòria de la Via Làctea gt que
  lefecte de lexpansió universal

21
Expansió de lU
Com més lluny, més ràpidament sallunyen...

• Analogia...
• expansió de
• lespai
• que hi ha entre conglomerats de galàxies
• (Però les panses no es modifiquen)

No sestà expandint cap a una altra cosa El
pastís és tot el que hi ha!
22
Expansió indefinida? Velocitat descapament, vesc

• Una pedra llançada
• torna
• llançada a
• vesc 11 km/s
• no torna

23
Expansió indefinida?

• lU en expansió a vel. crítica de llançament
  v?
• v gt v, expansió sempre creixent
• v lt v, expansió satura i reverteix
• ... acabarà en contracció grandària 0
• (lestat en què aparentment tot va començar)
• v v
• ... expansió continua per sempre

24
Visions de lUnivers
25
Big Crush? El gran esclafament?

• Un dels grans misteris de lU
• actualment sexpandeix a vel. ? v!
• No sabem si
• v gt v o v lt v
• ? no podem predir res a llarg termini

26
v v i vida

• vinicial gtgt v la gravetat mai no origina
  estels ni els elements que formen éssers vius,
  PCs...
• vinicial ltlt v expansió revertirà en contracció,
  abans que es formen i esclaten els estels

• Qualsevol U que continga éssers humans ha de
  tenir v ? v
• als milers de milions danys dexpansió
• Problema la densitat de lU primitiu ha de tenir
  un valor EXTREMADAMENT precís, fins la xifra
  decimal 60!, per tal de tenir lequilibri que
  observem ara

27
Mort dun estel i inici de vida

• Al final de la vida dun estel
• (Sol a meitat de vida)
• Crisi energètica nuclear període explosiu, canvi
  ràpid
• He ? C ? Ni o Si, P... (elements són vitals en
  bioquímica)
• Alguns estels esclaten en supernoves
• els elements es dispersen per lespai
• acaben en planetes i en persones

28
Estelsfont de tots els elements...

• Base de complexitat, vida...
• Tot àtom C cos originat en un estel
• Som pols destels!
• (O brossa estellar ?)

29
LU al primer s, minut, any...?

• temperatura, densitat, composició química...?

• t 0
• infern de radiació (massa calent àtoms no
  sobreviuen)
• Minuts
• refredament i formació de nuclis (elements
  lleugers)
• Milions danys
• fred, formació dàtoms, molècules simples
• Milers de milions danys
• condensació de matèria en estels i galàxies

30
Model actual de lU

• A grans trets Big bang!
• Expansió i refredament

• 0.01 s T cent mil milions ºC (1011)
• gtgt que estel calent
• no mantenen units molècules, àtoms, nuclis
• matèria partícules elementals i llum
• partícules e-, e (positró), ? (neutrino)
• llum m 0, qe 0
• 1 s T 10 mil milions ºC (1010)

31
3

• T mil milions ºC (109)
• suficient per a crear nuclis complexos
• a partir de p i n (nucli de D H-pesat)
• principalment llum, ?, ? (antineutrino)
• petites quantitats de materials nuclears i
  delectrons
• (73 nuclis H, 27 nuclis He)
• Continua l

expansió i refredament i la rarificació
32
gt centenars de milers danys

• T freda
• electrons suneixen a nuclis per fer àtoms (H,
  He)
• Gravitació
• gas dH i He comença a agrupar-se
• finalment condensaran en galàxies i estels

• Ingredients amb què van iniciar vida els estels
• exactament els preparats en els primers 3 !!!

Expansió i refredament
33
Línia del temps des del Big Bang
Som ací!
34
Com comprovem la teoria del Big Bang?

• Necessitem informació de les primeres èpoques
• Leina més important en astronomia és que
• La velocitat de la llum és finita.
• Conforme mirem més enllà en lespai,
• estem mirant cap enrerre en el temps

35
Grans qüestions sobre lUnivers

• Com de gran és lUnivers? Inimaginablement
  gran
• 2. Quina edat té lUnivers?
  Insondablement vell
• 3. De què està fet lUniverse? 90
  hidrogen, 10 heli
• 4. Com va començar lUniverse? Amb el Big
  Bang

• Com hem arribat on som avui? Expansió i
  contracció
• Quina forma té lUniverse? Bona pregunta!
• Quin destí té lUnivers? Expansió
  eterna
• 6. Com sabem tot açò? gt 100
  anys dobservacions i de càlculs!

36
Com de vell és lU?
Si comprimim lhistòria de lU en un any, de
manera que el Big Bang és a mitja nit de l1 de
gener, i avui en dia és el 31 de desembre...

• Gener 1, 1211am
• Gener 19
• Març
• Agost
• Setembre
• Novembre
• Desembre 17
• Desembre 18

1. Primers àtoms estables
2. Primers estels, quàsars
3. Via Làctia
4. Sistema solar
5. Formació de vida en la Terra
6. Formes de vida multicellulars
7. Formes de vida vertebrada
8. Sescampen les plantes

37
Com de vell és lU?

• 9. Primers dinossaures
• 10. Darrers dinossaures
• 11. Primers homínids
• 12. Primer homo sapiens
• 13. Sinventa lagricultura
• 14. Piràmids egípcies
• 15. Es troba Amèrica

• Des. 24
• Des. 29
• Des. 31, 133 pm
• 1154 pm
• 115920 pm
• 115950 pm
• 115959 pm

Les nostres vides són un parpelleig el gran
esquema de les coses
38
1a part lorigen2a part el fi
De les dades a les especulacions...
39
El final de lUnivers els darrers 3

• The end...
• De la Terra
• Del Sol
• De lUnivers

• Dels humans...

Conjectures sobre el destí final de lUnivers
40
El final de la Terra
41
Collisió contra la Terra

• Abans o després algun cometa xocarà contra la
  Terra
• la Lluna nés prova
• Uns 10.000 objectes dun 0.5 km de diàmetre,
  originats en les vores del sistema solar, es
  mouen en òrbites que tallen la Terra.
• Molts daquestos objectes poden fer més mal que
  totes les bombes nuclears del món juntes.
• Només és qüestió de temps i xocarà
• seran males notícies per a les persones,
  sinterromprà abruptament lespècie
• però per a la Terra és un fet rutinari.

42
Impactes

• Observem impactes de cometes o asteriods sobre la
  Terra cada pocs milions danys.
• Van acabar amb els dinosauris fa lt 65 milions
  danys.
• La propera vegada podríem ser nosaltres.
• Tanmateix, la Terra ha sigut un lloc hospitalari
  a la vida al menys 3500 milions danys.
• El secret del nostre èxit sobre el planeta Terra
  hi ha molt despai a lUnivers

43
Collisions còsmiques rares!

• Amb tot aquest espai, les collisions còsmiques
  són rares amb
• asteroids i cometes
• també podrien creuar-se núvols gegantins de gas,
  o altres planetes, estels de neutrons, nanes
  marrons, forats negres...
• Una altra possibilitat
• alguns astrònoms creuen que el Sol pot ser part
  dun sistema destels binaris (o dobles), com
  tants altres estels de la galàxia.
• Lestel company, Nemesis o Estel de la mort, és
  massa feble i llunyà per veurel. Encara no sha
  descobert.
• Però per la seua influència gravitacional pot
  enviar-nos cometes devastadors.
• Els geòlegs han trobat que hi ha destrucció
  ecològica periòdicament, cada 30 milions danys.

44
El final del Sol
45
Combustible dun estel

• La calor dun estel és per reaccions nuclears
• En alguns milers de milions danys el combustible
  nuclear dun estel sesgota, i la pressió perd
  contra la gravetat
• El nostre Sol està a meitat de la seua vida, ja
  du 5 mil milions danys

46
Esclats destels

• Des dels 1950 sabem que els estels poden esclatar
• Estels boles de gas mantingudes juntes per la
  gravetat
• No collapsen
• latracció es compensa per la pressió del gas
  comprimit a linterior

47
Sols grans

• El destí dun estel més gran que el Sol
• per exemple 10 masses solars
• cremen lH més ràpidament (perquè són més
  brillants i irradien més llum)
• i el pes extra comprimeix més encara el gas
  interior i augmenta el ritme de reaccions
  nuclears
• En cremar H es forma He, que fon per donar C, O,
  Ne...Fe

48
Ferro i explosió

• Fe marca la cadena de combustible nuclear
• té un nucli molt estable i costa més energia
  cremar-lo que la que dóna
• Quan el centre de Fe de lestel ja no pot donar
  calor
• no pot suportar el propi pes i es contrau
  sesclafen els àtoms!

Ona de xoc per lU
Centre de lestel (uns 200 km de diàmetre)
compressió brusca les capes externes esclaten
violentament envien una ona de xoc per lU, i un
doll de neutrinos En pocs dies lestel brilla
com 1010 Sols i en unes setmanes sapaga En
la V. Làctia 2-3 supernoves / segle Xinesos i
àrabs nobservaren (1054, constellació Càncer)
49
Núvol de gas

• Supernova de 1987
• (Ara aquell estel és un núvol de gas
  expandint-se)
• /cm2 de la Terra (a 170 mil anys llum) el
  travessaren 100 mil milions de neutrinos
• Es detectaren 19 desintegracions de protons

Formació de planetes i destels
Les deixalles daquesta explosió permeten la
formació de planetes i estels nous Els materials
del nostre cos són cendres destels morts molt
abans que el Sol nasquès
50
Final del Sol

• El Sol no pot esclatar con una supernova
• és massa petit
• El Sol crema H i fa He
• que queda a linterior del Sol i és inert, en
  termes de reaccions nuclears
• totes ocorren en la superfície

La V Làctia podria contenir milers de milions de
cadàvers estelars!
51
Sens engolirà

• El Sol esdevindrà un estel gegantí roig, unes 500
  vegades major que és ara
• Tindrà una lluminositat major per ser més gran, i
  en 4 mil milions danys el major flux de calor
  atacarà els planetes
• la Terra perdrà els oceans per evaporació i
  latmosfera
• En augmentar la grandària del Sol, sengolirà
  Mercuri, Venus i finalment la Terra

Lestat final destels com el Sol un petit
planeta nana blanca I a poc a poc es
refredarà i es perdrà en la foscor de
lespai. Són tan petits que malgrat que les
temperatures són superiors a la del Sol, no són
visibles des de la Terra sense telescopi
52
La nit i la Via Làctia

• En deu mil milions danys la majoria dels 100 mil
  milions destels de la Via Làctia shauran
  apagat...
• ...quan el final dun estel és un forat negre, o
  estel de neutrons ja no dóna lloc a més estels
• ...però encara brillarà perquè haurien nascut
  nous estels

53
La fi dels humans?
54
5 milions danys...

• Els humans portem uns 5 milions danys
• (depèn de la definicio dhumà)
• i la civilització alguns milers
• La Terra podria ser habitable
• durant 2-3 mil milions danys.
• (si resolem el problema energètic i poblacional,
  i limitem lefecte ecològic dun impacte
  dasteroid)
• Hi ha temps de sobra per abandonar la Terra abans
  que el Sol collapse
• La lluita per la supervivencia del s.XXI no serà
  en va!

55
Lexistència humana té sentit?

• Però per a algunes persones, la idea que abans o
  després
• (no importa en quants milers de milions danys)
• lUnivers serà inhabitable
• els fa pensar qe lexistència humana no té sentit
• LUnivers en el futur llunyà acabarà sent un
  ambient hostil
• sopa diluída delectrons i positrons
• Qüestió important no és si la nostra espècie
  serà immortal com a tal
• sinó si els nostres descendents podran sobreviure
  
• I els nostres descendents és improbable que
  siguen éssers humans!
• Lespècie Homo Sapiens ha emergit sobre la Terra
  com a producte de levolució biològica

56
Societat tecnològica

• Podem actualment interferir en el procés de
  selecció natural
• sabem fer mutacions per engenyeria genètica
• És el resultat dunes poques dècades de societat
  tecnològica
• Amb milions danys, és inimaginable què es pot
  aconseguir
• dissenyar éssers humans per manipulació genètica
• amb atributs determinats...
• Si els futurs colons de lespai aconsegueixen
  viatjar a la velocitat c
• podran viatjar en pocs anys
• i poblar planetes de la Via Làctia a anys llum de
  distància

57
Anatomia/sicologia a la carta

• Tampoc calen colons daparença humana...
• ni de mentalitat humana
• Cada expedició podria preparar-se genèticament
• amb entitats fabricades a propòsit
• amb lanatomia i sicologia adequades per a la
  tasca
• Els colons no necessiten ser ni organismes
  vius...
• segons la definició usual...
• Podrien mesclar-se parts orgàniques i parts
  electròniques
• per a determinades funcions sicològiques o
  cerebrals

58
La fi de lUnivers
59
La fi de lUnivers i la gravetat

• La fi de lUnivers no serà quan sapaguen els
  llums còsmics
• perquè hi ha fonts denergia més poderoses que
  les reaccions nuclears
• la gravetat
• (que és la més feble de les forces a nivell
  atòmic)
• esdevé la força dominant a escala astronòmica

60
Hem de pesar lUnivers!

• El resultat daquesta atracció universal depèn
  delicadament de
• la quantitat total de matèria que hi haja per a
  fer latracció

• Velocitat descapament de la
• Terra 11 km/s
• Sistema Solar  618 km/s
• Via Lactia  100 km/s
• Estel de neutrons  10 000 km/s
• Forat negre c 300 000 km/s
• De lUnivers ??

61
Expansió indefinida?
Velocitat descapament, v

• v gt v, expansió indefinida
• v lt v, expansió satura i reverteix
• acabarà en contracció grandària 0
• (lestat en què aparentment tot va començar)
• v v
• expansió continua per sempre

62
Big crush?El gran esclafament?

• Un dels grans misteris de lUnivers
• actualment sexpandeix a vel. ? v!
• No sabem si
• v gt v o v lt v
• ? no podem predir res a llarg termini

• LUnivers sexpandeix per sempre? o bé
  saturarà lexpansio i latracció el contraurà?
• Depèn de 2 factors
• ritme dexpansió
• atraccio gravitatoria total de lUnivers el seu
  pes

63
Més matèria en lUnivers

• Pero hi ha materia fosca, planetes, pols...
• I, a banda, hi ha una altra possibilitat
• el Big Bang va ser lorigen de tota la materia
  que veiem
• pero també de la que no veiem
• com ara neutrinos (apareixen també en una
  supernova)
• Cada segon ens travessen 100 mil milions de ?!
• Sospita Via Làctia i totes les altres galaxies
• molta matèria fosca les manté unides

64
Molta matèria fosca 1 , 10 més???

• Si el pes de lUnivers fóra un 1 major de la
  densitat critica (densitat mínima de matèria per
  tal de detenir-ne lexpansió)
• lUnivers començaria a contraures en un bilió
  danys
• Si fora un 10 més, en 100 mil milions danys
• També pot ocórrer que la densitat de lUnivers
  siga molt aproximadament igual a la crítica
• Aleshores si lUnivers es contrau, no passarà
  fins dací MOLT de temps
• i els humans MAI no sabrem el desti de lUnivers
  que habitem
• No sabem en què consisteix la major part de
  lUnivers!

65
Mort i renaixement

• Fins ara la fi de lU tenim 2 opcions
• cruixit (crunch)
• ultracongelat
• tot i que en un futur llunyà, pot ser fins i tot
  que infinit
• Hi ha altres possibilitats
• mort repentina i renaixement!
• En mirar lU no el veiem en lestat actual, sinó
  com era quan es va emetre la llum!

66
Ignorem algun fet?

• Tota influència física que ens vinga a v c
• ve sense avisar
• si sacosta una catàstrofe, no ho sabrem fins que
  estiga al damunt
• Tot i que lUnivers sembla tranquil en aquest
  moment
• no podem estar segurs que haja ocorregut ja
  alguna cosa horrible!
• És totalment possible que un estel veí ja haja
  esclatat com a supernova
• i banye la Terra de radiacions letals
• però ho ignorarem alguns anys fins que ens
  arribe!

67
Universos fills?

• El nostre U pot haver-se generat com el
  descendent dun altre Univers
• Sha estudiat també si seria possible crear un
  nou Univers en el laboratori
• La creació duna bombolla de fals buit rodejada
  de veritable buit no amenaça lexistència de
  lUnivers
• Tot i que lexperiment puga desencadenar un
  BigBang, lexplossió estaria totalment confinada
  dins dun petit forat negre, que ràpidament
  sevaporaria
• El nou Univers crearia el seu propi espai, i no
  es menjaria espai del nostre.

68
Existència global

• Cada Univers individual tindrà un naixement,
  evolució i mort
• però globalment el conjunt existiria sempre
• Aleshores, la creació dels nostres U
• és un procés natural (com un bebé ordinari)
• o una manipulació deliberada (bebé proveta), fet
  per alguna civilització dun U mare?

69
Hindús, budistes...

• Els agrada la idea
• la seua mitologia parla de cicles
• naixement i mort
• creació i destrucció

70
Una mica dhumilitat

• Ni ocupem un lloc privilegiat de lUnivers
• Ni ocupem un univers privilegiat en el Multivers!

Nosaltres
71
2 escenaris

• Acabar en Big Crunch (Gran Cruixit)
• Alarmant!
• per lluny que siga el final
• Durada infinita
• En estat de buidor ombrívola, després duna
  durada finita dactivitat gloriosa
• Depriment!

72
Finalment, per a què?

• Steven Weinberg conclou els primers 3
• Com més comprensible sembla lUnivers, més sense
  sentit sembla també
• Si lUnivers té un propòsit, i si labasta,
  aleshores lUnivers ha dacabar
• la seua existència continuada no tindria sentit
• I a la inversa
• si lUnivers dura per sempre
• és difícil imaginar que tinga un propòsit final

73
Mort còsmica

• La mort còsmica pot ser el preu
• que sha de pagar per a lèxit còsmic!
• Pot ser que el més que cap esperar
• és que els nostres descendents
• arriben a saber el propòsit de lU
• abans del final dels darrers 3!!!

74
Què no sabem encara?

• Què és la matèria fosca?
• (que constituerix la major part de lUnivers?)
• Què va provocar el Big Bang?
• Què ha ocorregut a tota lantimatèria?
• Hi ha una Teoria de tot plegat?
• És finit o infinit lUnivers?

75
The end...(de lesmorçaret ?)
Per a mantenir el contacte agm_at_ua.es