REGULACI

1
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC
2
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• Els principals factors de regulació són
• INGESTA HÍDRICA
• APARELL RESPIRATORI
• SUOR
• RONYONS

3
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• INGESTA HÍDRICA
• Es diu que quan apareix la sensació de set ja
  existeix un cert grau de deshidratació . Laxioma
  esportiu de beure encara que no es tingui set
  està en discussió després de laparició de casos
  de hiponatrèmia (NEJM, 2005 i daltres).
  Discussió al final de la presentació
• La deshidratació disminueix leficàcia duna
  sèrie de processos fisiològics (pèrdua activitat
  òptima enzims,..)

4
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• Els estats de deshidratació poden provocar
• Alteracions de la funció cardiovascular
• Disminució de la capacitat de termorregulació
• Alteracions de la fisiologia muscular (pèrdua
  activitat òptima enzims,..)

5
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• APARELL RESPIRATORI
• Variació de la velocitat de respiració.
• La humitat relativa influeix a la pèrdua daigua.
  
• Climes extrems i altitud sobre el nivell del mar

LICANCABUR, 5930 M (S.P. ATACAMA)
6
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• SUOR levaporació de la suor de la superfície de
  la pell és un poderós sistema de refrigeració
  (termorregulació)
• Variació de la velocitat de pèrdua daigua i
  electròlits.
• Suoració aparent i real (vent, humitat,...)

LICANCABUR, 5930 M (San Pedro de Atacama)
7
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• SISTEMA EXCRETOR la regulació renal té una gran
  importància
• Dèficit daigua a lorganisme ?increment retenció
  aigua ? increment reabsorció gt orina
  hiperosmòtica
• Excés daigua a lorganisme ?increment eliminació
  aigua per increment del flux urinari ? orina
  hipoosmòtica
• La concentració de lorina es pot saber aplicant
  mètodes senzills i ràpids com
• DETERMINACIÓ ORGANOLÈPTICA
• TIRES REACTIVES

8
REGULACIÓ DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

• El mecanisme de regulació renal és complex i té
  molts reguladors. En resum podem dir que a nivell
  renal
• sèrum hiperosmòtic ? estimulació de lhormona
  antidiurètica ? increment de la reabsorció
  daigua ? orina hiperconcentrada
• sèrum hipoosmòtic ? inhibició lhormona
  antidiurètica ? disminució de la reabsorció
  daigua ? orina hipoconcentrada

9
DESHIDRATACIÓ I HIPONATRÈMIA BEURE POC o BEURE
MASSA

• New England Journal of Medicine (NEJM), April
  14, 2005 Hyponatremia among Runners in the
  Boston Marathon. Christopher S.D. Almond et al.

• En aquest estudi realitzat sobre 766 corredors,
  es van obtenir a larribada 488 mostres de sang
  utilitzables per a la determinació de sodi. Un
  tretze per cent tenien hiponatrèmia (valors de
  135 mmol/ L o inferiors) i un 0.6 tenien
  hiponatrèmia crítica (120 mmol/L o inferior).
• Conclusions de lestudi Es troba hiponatrèmia
  en una fracció substancial de corredors
  nonelite de marathon i pot ser greu. La
  hiponatrèmia està associada a un augment de pes
  considerable durant la carrera per ingesta
  daigua i un temps de cursa llarg (4 hores).

Si bé la relació entre sobrehidratació i
hiponatrèmies era un fet conegut des de feia uns
anys i ja es coneixien publicacions prèvies, la
combinació de la publicació en el NEJM (una de
les revistes científiques de més prestigi) i
limmediat comentari del New York Times ha donat
una gran ressonància al tema.
10
DESHIDRATACIÓ I HIPONATRÈMIA BEURE POC o BEURE
MASSA
Aquest estudi I daltres (Kratz, 2005) ha
provocat una forta controvèrsia sobre el tema, ja
que molts casos dhiponatrèmia a activitats de
llarga distància i durada satribueixen a beure
massa, ja que molts pensaven que no hi havia
contraindicació a la ingesta excessiva daigua i
es seguia laxioma Beu abans de tenir set. Cal
tenir en compte el balanç hidrosalí global
osmolaritat, ions,..i la possible disminució del
fluxe plasmàtic renal i filtrat glomerular durant
lexercici.

• A favor de beure aigua és molt més freqüent la
  deshidratació (cops de calor,.. ) que la
  hiponatrèmia. Però, altres fisiòlegs diuen que hi
  havia un nombre elevat de casos dhiponatrèmia
  molt greus que es tractaven com a deshidratació.
• En contra de beure un excés daigua la
  hiponatrèmia pot portar a la mort. (dos morts a
  2002 per hiponatrèmia a marathons dUSA dones en
  bon estat de salut previ de 28 (Boston) i 35 anys
  (Washington) .
• La hiponatrèmia pot provocar edema cerebral,
  atacs epilèptics, coma i mort.

11
BEURE SUFICIENT, però NO BEURE MASSA

• Recomanacions actuals (2005) per evitar la
  deshidratació i la hiponatrèmia durant les
  activitats de resistència de llarga durada
  (curses, entrenaments, treballs físics,..)

Beure la quantitat suficient per compensar les
pèrdues de fluid cal minimitzar la pèrdua de pes
durant lexercici, però també prevenir el guany
de pes produït per una excessiva
hidratació. Laxioma de lUSA Track Field és
ara la set és una guia per beure i no beure
encara que no tinguis set Mantenir una dieta
equilibrada a nivell salí, reemplaçant les sals
perdudes.
12
BEURE SUFICIENT, però NO BEURE MASSA

• No hi ha de dramatitzar en beure de manera
  normal. Aquestes hiponatrèmies han estat
  descrites després de quatre hores desforç en
  curses que es podia beure aigua (i gratis) molt
  sovint .

Lalçada total de la barra indica el percentatge
de corredors amb hiponatrèmia (135 mmol/L)
respecte al total de lestrat de canvi de pes.
Làrea en negre indica el percentatge de
corredors amb hiponatrèmia greu (130 mmol/L).
Exemple a lestrat de persones que havíen
guanyat de 3.0 a 4.9 kg durant la cursa (7
individus) , el 71 (5 corredors) tenien
hiponatrèmia dels quals 2 corredors (29) teníen
hiponatrèmia greu (severe). Dos corredors més no
presentaven hiponatrèmia. Font Almond et al,
NEJM 2005
13
BEURE SUFICIENT, però NO BEURE MASSA

• En altres activitats de llarga resistència
  (marxes per muntanya, sortides en bicicleta) sol
  ser difícil trobar aigua i lambient sec estimula
  la deshidratació i produeix hiperosmolaritat i
  hipernatrèmia.
• Shan descrit però casos dhiponatrèmia a
  excursionistes al Parc Nacional del Gran Canó del
  Colorado on el protocol dactuació en front
  demergències ja preveu una determinació ràpida
  del sodi sèric (natrèmia) amb analitzadors
  portàtils per distingir entre deshidratacions i
  hiponatrèmies.