LES CIUTATS I EL M

1
LES CIUTATS I EL MÓN URBÀ








2
ÍNDEX

1.- Concepte de ciutat

2.- Agents socials de ciutat

Lespai urbà un valor de canvi
3.-


Lurbanisme i lordenació de lespai
4.-


5.- Morfologia urbana els plànols de les ciutats

6.- Funcions urbanes

7.- Els problemes de les ciutats
3

1.- Un món de ciutats. Concepte de ciutat

durbanització,
El món viu un procés
és a dir, un
procés de creixement de les ciutats.


Es preveu que a 1'any 2030 el 60 de la població
mundial viurà en ciutats.


La majoria de tota aquesta població urbana viurà
dhabitants,
en ciutats de més d'un milió
ja que si
levolució
ens
fixem
en

al
1950
només
80
dhabitants
superaven el milió
. Al 2015 es calcula
que el nombre arribarà a unes 550 .










4

CRITERIS PER DEFINIR UNA CIUTAT

És complicat definir què entenem per una ciutat,
ja que els criteris que
dun
podem utilitzar poden ser vàlids per les ciutats
continent, però no
dun
per les
altre. Generalment, però, es fan servir
diferents criteris
dun
per tal de diferenciar una ciutat
assentament rural


DHABITANTS
NOMBRE

no
hi
ha
unanimitat
(a
Espanya
10000)


DHÀBITAT
DENSITAT I CONCENTRACIÓ
la densitat de
lhàbitat
població
és
elevada
i

és
concentrat,
a
diferència
de
lhàbitat
lhàbitat
dispers i la baixa densitat de
rural.


ACTIVITATS ECONÒMIQUES predominen serveis i
indústria
enlloc de les activitats agràries.
5

CRITERIS PER DEFINIR UNA CIUTAT

FORMES DE VIDA a lentorn urbà hi ha una
dissolució de


-

les relacions familiars i socials, i més
individualisme. Els hàbits

diaris són molt diferents, i el ritme de vida més
ràpid.


- INFLUÈNCIA TERRITORIAL la ciutat es
converteix en centre
de poder i oportunitats que agrupa fluxos
provinents del món rural.


-
ARQUITECTURA
I
URBANISME
edificis
alts
i
grans
avingudes amb un creixement més ràpid que els
pobles


- CONCENTRACIÓ DE FUNCIONS depenen de cada
ciutat,
però
el
desenvolupament
de
les
ciutats
aporta
els
recursos
necessaris per a la vida humana.
6
(No Transcript)
7
2.- Agents socials de la ciutat

Definició Són totes aquelles persones, grups de
ciutadans i institucions que
duna
duna
lespai
intervenen,
manera o
altra, en la creació i la producció de
urbà.

Els Agents són


Propietaris privats del sòl urbà (promotors
immobiliaris, propietaris de sòl
) que
intenten treure rendiments de les seves
propietats.

Empresaris contribueixen a transformar les
ciutats, perquè miren de trobar la millor
situació per les seves installacions

Ciutadans Són els més importants i intenten
satisfer les seves necessitats bàsiques

habitatge, transport, educació, sanitat, oci
i minimitzar els aspectes negatius de viure
en un nucli urbà. La situació dels ciutadans
depèn de la seva classe social, del barri on

viuen


Els poders públics Representen el conjunt dels
habitants i tenen un important paper
dàrbitre
ja que tenen capacitat per legislar i
planificar. En aquest sentit els plans
lorganització
urbanístics, que regulen
de la ciutat, són essencials. El seu objectiu
final
lordenació
és organitzar el creixement i
de la ciutat per assegurar el benestar
collectiu.


Entre els agents socials hi ha conflictes que
poden arribar a generar moviments

socials (moviment veïnal) i grups de pressió
(lobbies de bancs, empresaris
)

8
Lespai urbà, un valor de canvi
3.-



Per al sistema capitalista la ciutat adquireix un
caràcter mercantil, perquè es pot
comprar i vendre i cal aconseguir els millors
preus.

lestableix
loferta
El seu preu
la llei de
i la demanda.

dús
El sòl urbà, que inicialment només tenia un valor
, ara també és considerat
daquest
pel seu valor de canvi. Els propietaris
particulars del sòl es beneficien

valor de canvi que esdevé un valor afegit.

El valor del sòl ve determinat pel fet que no es
pot produir nou sòl urbà, perquè
dun
la superfície
territori és determinada, limitada. Aquesta
limitació pot
canviar si hi ha un pla urbanístic per
requalificar terrenys que fins aleshores no
eren urbanitzables.

El valor del sòl ve determinat bàsicament per dos
elements

-Situació

-Edificabilitat

9
Lurbanisme i lordenació del territori
4.-


lestructura
La complexitat de
urbana i la gran interdependència dels diversos
dordre
aspectes implicats reclama un mínim
. El creixement de les ciutats ha

de controlar-se, ordenar-se i planificar-se.

daixò
l
La ciència encarregada
és
urbanisme. I, en aquesta direcció, els
sencarreguen
AJUNTAMENTS elaboren PLANS URBANÍSTICS que
de
regular el creixement i les transformacions de
les ciutats i pobles.

Tot pla urbanístic té diferents característiques


Condicionat per la realitat espaial i social
existent.

Correctiu vol minimitzar els problemes presents
o evitar els problemes
futurs derivats duna no intervenció


ja que preveu un desplegament futur dinversions
i
Prospectiu
actuacions per regular el creixement de la ciutat

és dobligat compliment per als agents urbans
Normatiu



10


Els objectius bàsics de tota ordenació urbana
són

Facilitar i racionalitzar els processos
productius, preveient les àrees reservades per
les
activitats industrials.

Facilitar el transport de mercaderies i persones.


Assegurar el control social.


CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

A Espanya, els plans urbanístics classifiquen el
sòl de la següent manera


1.- Sòl urbà és el sòl que compta, com a mínim,
amb accés del trànsit rodat,
subministrament daigua, denergia elèctrica,
evacuació daigua i que, o bé està construït
o està preparat per a la construcció.


2.- Sòl no urbanitzable són terrenys sotmesos a
algun tipus de protecció, pel seu valor
paisatgístic, històric, arqueològic, per riscos
naturals que no es poden urbanitzar.



3.- Sòl urbanitzable és el que no està
urbanitzat però es pot urbanitzar per no estar
sotmès a cap règim de protecció.


11
5.- Morfologia urbana el plànol de la ciutat

Trobem 4 tipus de plànols diferents, amb els seus
avantatges i
inconvenients


duna
Plànol Lineal els habitatges es distribueixen
als dos costats

via de comunicació. És típica de petits pobles
amb una carretera
principal



duna
Avantatges estructura molt simple al voltant
via central de
comunicació



dun
Inconvenients llarga distància entre diferents
punts
poble o
ciutat


12
5.- Morfologia urbana el plànol de la ciutat

damplades
Plànol Irregular amb carrers
diferents, generalment

-
estrets,
i
traçats
sense
ordre.
Les
comunicacions
són
difícils.
Exemples ciutats musulmanes i ciutats medievals
europees.

Els nuclis històrics i antics de moltes ciutats
són actualment de
traçat irregular.



Avantatges restes històriques-turisme


dorientació
Inconvenients dificultats
i pel trànsit rodat



possibilitats de degradació



deficiències en zones verdes i equipaments
13
5.- Morfologia urbana el plànol de la ciutat


-Plànol ortogonal o reticular els carrers són
rectilinis i als encreuaments es
sagrupen
formen angles rectes. Les cases
formant illes. Aquest model es va
adoptar a les ciutats romanes, a les ciutats que
els conqueridors van fundar a
Amèrica i als eixamples de les ciutats europees
del segle XIX. Els nuclis de
les ciutats nordamericanes (Central Business
District) són també de plànol
reticular.


Avantatges estructura fàcilment extensible



facilitats per al trànsit rodat

Inconvenients difícil trànsit transversal (cal
crear eixos diagonals)







d
dificultats
orientació per la semblança dels carrers
14
5.- Morfologia urbana el plànol de la ciutat

dun

Pla Radiocèntric un cert nombre de carrers que
arrenquen

-
centre i es perllonguen en sentit radial, tallats
per un seguit de vies
Lorigen
daquestes
circulars concèntriques.

ciutats acostuma a ser

defensiu Milà, Washington, Moscou, Vitòria



Avantatges centre ben comunicat


Inconvenients perifèries mal comunicades i
difícils girs per al trànsit rodat (més
de 90 graus)

15
(No Transcript)
16
5.- Morfologia urbana el plànol de la ciutat


NOVES MORFOLOGIES URBANES AL SEGLE XX


Al segle XX, a Europa, han aparegut dues noves
morfologies urbanes o formes
dorganitzar
la ciutat


dun
CIUTAT-JARDÍ (Ebenezer Howard) creació
entramat de carrers irregulars
que integressin habitatges unifamiliars amb pati
i jardí. A la pràctica, aquestes
shan
ciutats
convertit en urbanitzacions perifèriques
(ciutats-dormitori) o de
segona residència de baixa densitat, amb tot els
problemes que això comporta. És
un model de ciutat difusa molt estés als països
anglosaxons
17
5.- Morfologia urbana el plànol de la ciutat


NOVES MORFOLOGIES URBANES AL SEGLE XX


CIUTAT FUNCIONALISTA O RACIONALISTA (Le
Corbusier) gràcies a les
noves possibilitats que ofereix el formigó armat,
proposa construir una ciutat
compacta amb blocs de pisos molt alts i fer
créixer verticalment les ciutats per
disposar de més sòl per zones verdes obertes. Es
volia una arquitectura útil,
homogènia i funcional més que estètica.

El model inicial, però, es transformà de manera
que sovint es construïren grans
blocs de pisos sense deixar espais per zones
verdes o equipaments (San Blas a
LHospitalet)
Madrid o Bellvitge a

18
6.- FUNCIONS URBANES

Les funcions urbanes són les activitats que la
població fa cada dia i que condicionen la
utilització de l'espai de la ciutat. ACTIVITATS
I FUNCCIONS URBANES a- Funció residencial
comporta necessàriament una sèrie
d'equipa- ments i infraestructures per tal
d'assegurar el benestar i el funciona- ment
correcte de l'organització de la societat
urbana. Parlem de tota la ciutat. a.1- Barri
vell Ocupat per la població amb nivells de
renda més baixos. Espais de població homogènia
(ètnica) Factors de DEGRADACIÓ.


19
s
6.- FUNCIONS URBANES
a.1- Barri vell Aprofitant la gran
centralitat, de vegades s'hi donen
processos d'ennobliment (rehabilitació
d'edificis antics...) a.2-
Eixamples Espais de lexpansió urbana del
segle XIX, inicis del XX. Espais cèntrics que
sestan terciaritzant (serveis). Pèrdua de
població resident i envelliment.



20
6.- FUNCIONS URBANES
a.3 Àrees perifèriques a.3.1
Zones suburbials. A prop de les zones
industrials, sense planificació urbana i
sense molts dels serveis bàsics. Ciutats
dormitoris o polígons residencials (rendes
baixes).



21
6.- FUNCIONS URBANES

a.3,2 Àrees properes a la gran ciutat, dins de
la regió metropolitana. Clara funció
residencial. Rendes altes o
mitges-altes. Espais planificats
urbanísticament, amb tots els serveis
adequats, ben comunicats i aprop de grans
centres comercials.


Zones suburbanes.
22
6.- FUNCIONS URBANES

• -Des de les dècades de 1970 i 1980 hi ha un
  factor comú a les àrees metropolitanes
• El desplaçament de la població del centre a la
  perifèria.
• Les grans ciutat estan perdent població a favor
  dels nuclis urbans mitjans i petits de làrea
  metropolitana.
• A nivell global no podem parlar duna pèrdua real
  de població.
• El creixement vegetatiu de les grans àrees
  urbanes és zero o molt baix.
• És un fenomen de DISPERSIÓ, dextensió en el
  territori de la població urbana. És el que es
  coneix com
• La ciutat difusa o el continu rururbà.
• Són aquelles àrees en què els límits entre els
  espais urbans i els espais rurals no estan molt
  definits.
• Quan aquest continu despai urbà difús envolta
  una àrea metropolitana, parlem daurèola
  rururbana.

23
6.- FUNCIONS URBANES

• -Quines són les avantatges i les desavantatges
  daquest model de continu urbà?
• Avantatges
• La dispersió i la reducció de lalta densitat de
  població dels nuclis urbans.
• Desavantatges
• Increment de limpacte sobre el medi ambient, a
  causa de
• Elevat consum del sòl, motivat pels seus
  diferents usos
• Residencial,
• Serveis,
• Industrial, ...
• Alts costos energètics, producte de ...
• Els transports,
• Lenllumenat públic, ...

24
6.- FUNCIONS URBANES

• La dispersió de les infraestructures i dels
  serveis, de ...
• Clavegueram,
• Pavimentació,
• Recollida de les escombreries,
• Alts costos energètics, producte de ...
• Els transports,
• Lenllumenat públic,
• b. Funció industrial Industrial.
• Tradicionalment la indústria sha ubicat aprop
  dels nuclis urbans.
• La ciutat és el centre consumidor dels
  productes de la indústria.
• Lespai urbà facilita les comunicacions i és
  una garantia per la major concentració de mà
  dobra.

25
6.- FUNCIONS URBANES

• Molt més evident per la indústria lleugera
  (tèxtil o metallúrgica) que pe
• la indústria pesada (siderúrgia).
• AVUI, són espais urbans degradats en procés de
  rehabilitació o que són requalificats
  (habitatge).
• En lactualitat les àrees industrials les
  trobem localitzades a la perifèria urbana
• POLÍGONS INDUSTRIALS o
• PARCS TECNOLÒGICS
• -Acullen indústries de tecnologia punta.
• -Centres dinvestigació i desenvolupament (ID)
• -Espais de difusió i creació delectrònica,
  informàtica, química, ...

26
6.- FUNCIONS URBANES

c- Funció comercial Totes les ciutats, a menor
o major escala, són un centre de comerç nacional
i/o internacional. Hi trobem una gran diversitat
comercial Comerç molt especialitzat, al detall,
de barri. Hi ha zones duna gran concentració
dactivitats econòmiques molt determinades
(financeres, culturals, ...). Àrea comercial
extensa grans superfícies, supermercats,
hipermercats, grans magatzems, etc. Dóna
servei a lextensa i diversa població de la regió
urbana, segons les seves necessitats i poder
adquisitiu.


27
6.- FUNCIONS URBANES

d. Administrativa i de serveis. Ubicada en el
centre del municipi. Conté edificis singulars
gratacels, palaus dexposicions i congressos, és
el nucli històric de la ciutat, ... Barris que
shan regenerat en la nova era postindustrial,
després duna important degradació durant la
fase industrialitzadora de la ciutat. És lespai
on trobem el Central Business District (CBD). És
un espai, habitualment, molt ben comunicat per la
xarxa de transport públic. Els habitatges i les
indústries hi són, més aviat, escassos (en
proporció). La capital acostuma a ser un lloc on
abunden els funcionaris públics, la burocràcia i
les empreses dedicades al terciari superior.



28
6.- FUNCIONS URBANES

e. Funció cultural Funció religiosa transports,
allotjaments, restaurants i venda
d'objectes Funció educativa i de recerca
universitats i institucions relacionades amb
aquests àmbits. f. Funció lúdica i
turística Patimoni cultural Elements naturals
Oferta de serveis Increment temporal de la
població Màrqueting Fires, exposicions, museus,
espectacles, estadis, etc.



29
7.- ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS

El gran creixement de les ciutats fa que els seus
problemes afectin a
gran
part
de
la
població
mundial. A
les
ciutats de
països
subdesenvolupats el principal problema és la
pobresa, mentre que a
les ciutats desenvolupades, a aquest problema es
sumen problemes
mediambientals derivats del gran creixement urbà.



En aquest sentit, distingim

dinfluència
ÀREES METROPOLITANES zones
immediata de les
ciutats

CONURBACIONS espai urbà format per la unió en el
seu perímetre
de diverses àrees metropolitanes

MEGALÒPOLIS grans aglomeracions urbanes de més
de 10 milions
dhabitants
resultat habitualment de la unió de
conurbacions.
30
7.- ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS
EL QUART MÓN

La pobresa és típica de ciutats subdesenvoluades,
però també ha
augmentat les societats desenvolupades, molt
especialment a les
zones urbanes. En aquestes zones han aparegut
formes de pobresa
sha
insospitades i per això
començat a utilitzar un terme nou el
Quart món.


Actualment, la gent pobra de les àrees urbanes ha
canviat el perfil i
són

Joves en edat de treballar que no troben feina o
no troben feina
estable.

Persones de més de 45 anys que han perdut el seu
lloc de treball.

Persones soles, especialment de la tercera edat.

Famílies monoparentals formades, sobretot, per
dones soles que
han de fer-se càrrec dels fills.
31

Hi ha països desenvolupats que tenen diferents
eines per lluitar contra això com és el Pagament
duna
dInserció
Renda Mínima
(RMI), que és un
sou mínim molt baix però que serveix per tal de
garantir uns ingressos mínims.

dassitència
També hi ha sistemes de subsidis i

social, però aquests es demostren moltes vegades
insuficients i desbordats. A més, moltes vegades
la
situació és crònica i genera una dependència vers
aquests subsidis.

32

De la mateixa manera que cal lluitar contra les
noves
formes de pobresa, també cal evitar que a les
ciutats hi
hagi zones degradades i abandonades. Sovint
aquestes
zones es troben en el casc antic o en zones que
durant
la industrialització eren centres potents, però
que
shan anat degradant amb el trasllat de les
fàbriques.


Perill
de
la
segregació
espacial
marginació
i
delinqüència.

Al Tercer Món, degut a la ràpida urbanització i a
la
inexistència
de
polítiques
públiques,
aquests
problemes són més greus i importants
33

En realitat si mirem a nivell mundial, sigui en
les ciutats
dels països subdesenvolupats o al quart món dels
països
rics, la veritat és quehi ha molts assentaments
precaris.
Tot i que la distribució per zones és diferent.
Així

dhabitants
Dels
500
milions

urbans
que
viuen
a
Europa
Occidental uns 50 milions viuen en habitatges
precaris. Dels 400
dAmèrica
milions
del Nord, també 50 milions viuen en precari.

dÀsia
Dels
400
milions
del
Sud

(India,
Bangladesh,
Dacca,
Bhutan, Pakistán, Afgaistán i Iran), la meitat
200 milions viuen en

precari.

lÀfrica
La pitjor proporció és la que trobem a
Subsahariana dels
dhabitants
250 milions
urbans uns 180 viuen en assentaments
precaris.
34

A
part
de
la
pobresa,
avui
els
problemes
urbans
més
destacats de les ciutats desenvolupades són

-els problemes de transport

-la contaminació el trànsit dens i la
calefacció contaminen
latmosfera

de
les
ciutats.
Això
provoca
el
fenomen
anomenat SMOG.

-la gestió dels residus

-els
conflictes
socials
tribus
urbanes,
violència,
delinqüència, atur, drogues
35
Mapa Geografia dels assentaments
urbans precaris
36

PER TANT.......


Les ciutats no es troben aïllades sinó que es
relacionen amb altres
ciutats i amb el territori que les envolta i
formen les xarxes urbanes.



Els sistemes urbans cada vegada abracen
territoris majors. El fenomen
de la globalització també afecta a les ciutats.
El model de vida urbà
sestà
està adquirint una dimensió planetària fins el
punt de que
dun sistema mundial de ciutats
començant a parlar
. Com diu
Manuel Castells La ciutat global no és un lloc
sinó que és un procés.
Un procés en el qual els centres de producció i
de consum de serveis
avançats i les societats locals que estan
vinculades es connecten en una
xarxa global on els fluxes dinformació juguen un
paper clau




Així les ciutats en aquest sistema mundial enlloc
de cooperar entren en
un engranatge competitiu on unes ciutats resulten
privilegiades i altres
queden subordinades a aquestes.