LLEGENDES ROMANES DE L

1
LLEGENDES ROMANES DE LÈPOCA MONÀRQUICA

• EL RAPTE DE LES SABINES
• ELS HORACIS I ELS CURIACIS
• LUCRÈCIA

2
EL RAPTE DE LES SABINES

• Tit Livi conta que Ròmul, després de fundar Roma,
  com que hi havia poques dones, va enviar
  emissaris a les poblacions veïnes per tal de
  demanar-ne. Altrament la nova ciutat no tenia
  futur. A tot arreu es burlaren de les ambaixades,
  per això Romul va planejar una manera diferent
  daconseguir-les..
• Organitzà uns actes festius i convidà els sabins,
  veïns de Roma. Hi acudiren amb les filles i
  esposes. Quan tots estaven atents als
  espectacles, Ròmul va fer un senyal prèviament
  acordat amb els seus conciutadans- i els romans
  irromperen amb violència i semportaren les
  filles dels sabins per a fer-les les seues
  esposes.
• Tres anys més tard els sabins atacaren els romans
  per venjar-se de lofensa i sinicià la guerra.

3
EL RAPTE DE LES SABINES (POUSSIN, s. XVII)

• Durant el temps transcorregut, les dones sabines
  shavien adaptat a la vida a Roma i algunes
  inclús ja tenien fills amb els seus marits. Per
  això diu la llegenda- decidiren posar fi a la
  guerra interposant-se entre els dos exèrcits amb
  largument que no volien quedar ni viudes ni
  òrfenes ( de pare).

4
EL RAPTE DE LES SABINES ( J.L. DAVID, s. XVIII)

• Les sabines són, per tant, un exemple ben clar
  d actitud pacifista.
• Des daleshores els romans i els sabins es
  fusionaren i durant un temps compartiren el
  govern del territori Ròmul i Titus Taci.

5
ELS HORACIS I ELS CURIACIS

• Durant el regnat de Tulli Hostili es produí un
  enfrontament entre Roma i Alba. Per solucionar el
  conflicte, ambdues ciutats designaren uns
  representants que lluitarien en nom de tots els
  tres germans horacis per part de Roma i els tres
  germans curiacis per part dAlba.
• Quan ja havien mort dos germans horacis, el
  tercer simulà fugir i matà per separat els tres
  curiacis.
• Quan tornà vencedor a casa, es trobà la seua
  germana Camilla, nòvia dun dels curiacis,
  desesperada pel dolor.
• El germà, sense gens de compassió, la travessà
  amb lespasa, assegurant que mereixia eixe castig
  una romana que plorava per un enemic.
• Encara que el condemnaren a mort per assassinat,
  el poble el perdonà. Un exemple dut a lextrem de
  lideal romà danteposar els interessos generals
  als personals.

6
JURAMENT DELS HORACIS (J. L. DAVID, s.
XVIII-NEOCLASSICISME)

• El quadre arreplega el moment anterior a
  lenfrontament, quan els germans horacis juren
  davant de son pare lleialtat a lestat i
  disposició a morir per defensar-lo.
• En la penombra la mare, la germana Camilla i
  lesposa dun dels horacis (germana dels
  curiacis) presagien la tragèdia que saveïna.
  Les dones, més realistes, saben que la lluita no
  soluciona els problemes, sinó que els agreuja.

7
LA LLEGENDA DE LUCRÈCIA I EL FINAL DE LA MONARQUIA

• La tràgica mort de Lucrècia, el 510 aC.,
  desencadenà el final de la monarquia i
  ladveniment de la república, segons Tit Livi.
• Mentre els romans sota el comandament del rei
  Tarquini el Superb estaven assetjant Ardea, Sext
  Tarquini, fill del rei, va proposar com un repte
  que anaren una nit a Roma per veure què feien les
  seues esposes, pillant-les per sorpresa.
• Lucrècia, esposa de Collatí, fou lúnica que
  mostrà una conducta irreprotxable. Sext Tarquini
  quedà impressionat per la seua actitud i per la
  seua bellesa. Per això uns dies més tard intentà
  violar-la amb lamenaça que, si es resistia,
  lapunyalaria i diria al seu marit que ho havia
  fet perquè lhavia sorpresa cometent adulteri amb
  un esclau i havia volgut salvar lhonor de
  Collatí.

8
VIOLACIÓ DE LUCRÈCIA

• Lucrècia accedí, però al dia següent va fer
  vindre el seu marit i el seu pare i, després
  dexplicar-los la veritat dels fets, es suïcidà
  clavant-se un punyal.
• El pare, Collatí i Brutus senfrontaren a Sext
  Tarquini i acabaren amb la monarquia. Lexpulsió
  de Tarquini el Superb es produí- segons la
  llegenda- el 509 aC.

• LA VIOLÈNCIA DE TARQUINI (TINTORETTO, s. XVI)
• RENAIXEMENT

9
TARQUINI I LUCRÈCIA (TINTORETTO, s.
XVI-RENAIXEMENT)
10
TARQUINI I LUCRÈCIA (TIZIANO, s. XVI, RENAIXEMENT)
11
SUÏCIDI DE LUCRÈCIA (L. CRANACH EL VELL,
s.XVI-RENAIXEMENT)
12
LUCRÈCIA (RENAIXEMENT)

• TIZIANO, s. XVI

• GUIDO RENI, s. XVI

13
LUCRÈCIA

• VERONÉS, s. XVI (RENAIXEMENT)

• ANDREA CASALI, s. XVIII (ROCOCÓ)

14
LUCRÈCIA

• J.F. de TROY, s. XVIII (NEOCLASSICISME)

• MUELLER, s. XIX-XX (EXPRESSIONISME)

15
LUCRÈCIA MORIBUNDA

• EDUARDO ROSALES, s. XIX

• DAMIÁN CAMPENY, s. XIX-NEOCLASSICISME

16
LA MORT DE LUCRÈCIA

• BOTTICELLI, s. XV-XVI RENAIXEMENT