Presentaci

1
(No Transcript)
2
A. MAPA SOCIODEMOGRÀFIC.
B. MAPA ESCOLAR.
C. MAPA DE RECURSOS EDUCATIUS.
D. EL MAPA DE VISIONS EDUCATIVES.
E. ELS EIXOS DEL PEC.
F. PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ.
3
A. MAPA SOCIODEMOGRÀFIC.
1. Caracterització dels barris.
2. Evolució de la població.
3. Població estrangera.
4. Nivell dinstrucció.
4
1. Caracterització dels barris.

• Grup A Casc Antic, Sant Jordi, Poblats roca.
• Barris envellits (elevat percentatge de
  població gran, baix percentatge de població
  jove), baix percentatge de població estrangera,
  coneixement del català elevat.

• Grup B Centre, Montserratina, Sector Roca, Mas
  Rates.
• Barris amb un nivell dinstrucció baix,
  coneixement del català baix, situació ocupacional
  precària.

• Grup C El Molí, Torre Roja, Can Palmer,
  Alba-Rosa, Santa Isabel.
• Barris amb un nivell dinstrucció i docupació
  elevat, coneixement del català elevat, i
  percentatge alt de població estrangera.

• Grup D Sales.
• Igual que el grup D, però amb la població més
  envellida i més percentatge de població
  estrangera.

5
Ubicació geogràfica dels barris segons perfil
6
2. Evolució de la població.

• Fort creixement des de mitjans dels 90 entre
  1996 i el 2003, increment del 14 de la població.

• Creixement concentrat a certs barris (Santa
  Isabel, El Molí, Alba Rosa o Torre Roja).

• Malgrat el progressiu envelliment des de 1996,
  proporció de població jove superior a la de
  lÀrea Metropolitana i Catalunya.

• Molta població entre 25 i 39 anys (tant població
  de sempre com població nouvinguda).

7
(No Transcript)
8
(No Transcript)
9
(No Transcript)
10
3. Població estrangera.

• Percentatge de població dorigen estranger
  inferior a la mitjana de lÀmbit Metropolità i de
  Catalunya.

• Principal país de procedència Marroc.

• Concentració desigual de població dorigen
  estranger segons els barris. Destaca el barri
  Sales (16,6 el 2003) i els barris Centre i
  Montserratina per limportant creixement relatiu
  en els darrers anys.

• Creix el volum de població estrangera als barris
  amb menys creixement poblacional.

11
(No Transcript)
12
(No Transcript)
13
4. Nivell dinstrucció.

• Increment notable del nivell dinstrucció de la
  població en la darrera dècada, però nivells
  dinstrucció menors que a lÀmbit Metropolità o
  Catalunya.

• Barris amb major percentatge de dèficit
  instructiu Sales, Poblats Roca, Sector Roca,
  Montserratina i Centre.

14
(No Transcript)
15
(No Transcript)
16
B. MAPA ESCOLAR.
1. Cobertura Escolar Municipal.
2. Alumnes per aula.
3. Alumnat amb Necessitats Educatives Especials
(NEE) i de procedència estrangera.
4. Adhesió escolar.
5. Zonificació escolar.
17
1. Cobertura escolar municipal.

• Forta pressió demogràfica sobre lescolarització
  infantil de 0 a 3 anys. Loferta privada i la
  recent i creixent oferta pública no resolen
  plenament aquesta pressió.

• Cert grau de fugida dalumnes de primària cap
  a centres daltres municipis (per exemple, Gavà),
  tendència no detectada a lESO.
• Ràtio descolarització a primària 0,89
• Ràtio descolarització a lESO 1

• Baixa oferta educativa postobligatòria a la
  ciutat.

• Pes de lescola pública superior que a Barcelona
  província.

18
(No Transcript)
19
2. Mitjana dalumnes a les aules.

• Increment del nombre dalumnes per aula fins el
  llindar de la ràtio màxima establerta (25 alumnes
  per aula a primària), sobretot a les escoles de
  titularitat privada.

• Lincrement dalumnes a les escoles de
  titularitat pública difereix notablement segons
  el centre educatiu. A primària, el CEIP Doctor
  Fleming i el CEIP Pau Casals tenen unes mitjanes
  dalumnat força inferiors.

20
(No Transcript)
21
3. Alumnat amb NEE i de procedència estrangera.

• Alumnat amb NEE força concentrat als centres de
  titularitat pública (nivell de concentració
  superior que a Barcelona província i Catalunya).

• Percentatge dalumnat amb NEE similar a
  Catalunya, però amb major proporció dalumnat amb
  NEE socials.

• Nivell dalumnes de procedència estrangera
  inferior a Barcelona província i Catalunya...

• ... sobretot per la menor proporció dalumnes
  procedents de centreamèrica o llatinoamèrica.

22
(No Transcript)
23
(No Transcript)
24
4. Adhesió escolar.

• Alta proporció dalumnes que no obtenen el
  graduat en finalitzar lESO en comparació amb
  lAMB i Catalunya, especialment en centres de
  titularitat pública.

• Alta proporció dalumnes que repeteixen el
  darrer curs de lESO en els centres de
  titularitat pública.

• Alta proporció dalumnes no avaluats (en molts
  casos, que no acaben lescolarització
  obligatòria), sobretot a un IES de la ciutat.

25
(No Transcript)
26
5. Zonificació escolar.

• Heterogeneïtat de situacions en les diferents
  zones escolars de primària públiques pel que fa
  al nivell dinstrucció de la seva població adulta.

• CEIPs en zones especialment afavorides (més
  nivell dinstrucció) Dr. Trueta i els CEIPs de
  recent construcció Marta Mata i Miquel Martí i
  Pol.

• CEIPs en zones especialment desafavorides (més
  dèficit instructiu) Dr. Fleming, Dr. Vicenç
  Ferro i Àngela Roca.

• IES amb una situació força equilibrada, tot i
  que la zona escolar de lIES Sales presenta una
  situació més favorable pel que fa al nivell
  dinstrucció de la població adulta.

27
(No Transcript)
28
(No Transcript)
29
C. MAPA DE RECURSOS EDUCATIUS.

• La distribució territorial dentitats i
  equipaments.

2. Les característiques de loferta educativa.
30
1. La distribució territorial dentitats i
equipaments.

• Gran densitat dentitats i associacions en el
  Districte 1 (zona est de la ciutat), sobretot pel
  que fa a associacions de caire cultural. Lúnica
  excepció són les Associacions de Veïns
  (concentració superior al Districte 3).

• Manca dequipaments en el Districte 2 en
  comparació amb la resta de la ciutat.

31
2. Les característiques de loferta educativa.

• Lajuntament organitza activitats educatives (en
  un sentit ampli del terme) de diversa índole
  formatives, recreatives, assistencials, etc.
  Loferta pública sembla ser insuficient en
  relació al gruix de la demanda en relació a la
  formació laboral tant de joves com dadults.

• Importància del Casal dEntitats en
  lestabliment duna xarxa relacional entre
  entitats.

• Tendència a la professionalització de loferta
  dactivitats extraescolars, tant dins com fora de
  lescola.

• Dificultat per connectar amb els joves de
  loferta educativa lúdica, especialment la de
  tipus cultural.

• Teixit esportiu fort i variat, tot i que la
  preeminença de certs esports, sobretot del
  futbol, encara les fan ser unes activitats força
  masculinitzades.

• Es detecta una certa tendència a laïllament
  social de les activitats dirigides a la gent
  gran. Per contra, les AA.VV. són les principals
  proveïdores doferta dirigida a la població
  adulta, sobretot femenina.

32
D. EL MAPA DE VISIONS EDUCATIVES.
1. Visions sociourbanes.
2. Visions descola.
3. Visions més enllà de lescola.
33
1. Visions sociourbanes.

• Valoració positiva de la modernització
  dinfraestructures i equipaments de la ciutat...
• ... però por a què generi una Viladecans a dues
  velocitats.

• Valoració positiva de larribada de noves
  famílies, perquè revitalitzen el perfil
  demogràfic i milloren el perfil econòmic i
  instructiu de la ciutat....
• ... però por a què Viladecans es converteixi en
  una ciutat dormitori (viuen a la ciutat o usen
  la ciutat?).

• Malestar per la (suposada) pressió que la
  població dorigen immigrant en general, i
  magribina en particular exerceix sobre els
  serveis i recursos públics.

34
2. Visions descola.

• Preocupació pel problema de la desafecció
  escolar en les seves diferents vessants fracàs
  escolar, absentisme i abandonament.

• Preocupació pel baix nivell instructiu de la
  població adulta i juvenil.

• Manca doferta de programes de formació
  ocupacional de perfil femení.

• Estat precari de les installacions dalguns
  centres educatius, i sensació de perillositat en
  els entorns escolars.

• Concentració dalumnat dorigen estranger i de
  NEE socials a certs centres escolars, i
  preocupació per la sensació que sestén la
  percepció que lescola pública no té el nivell
  desitjable.

• Necessitat dampliar loferta destudis
  postobligatoris (per exemple, batxillerat
  artístic).

35
3. Visions deducació més enllà de lescola.

• Infants
• Entitats que treballen sobre leducació infantil
  són sobretot les AMPAs, els esplais i les
  esportives.
• Importància de la conciliació dels horaris
  familiars i laborals en el disseny dactivitats
  educatives de diferent tipus.
• Preferència masculina per lesport, i gust
  femení més diversificat.

• Joves
• Necessitat de potenciar loferta adreçada a
  compensar i reforçar els aprenentatges escolars.
• Abandonament progressiu de loferta recreativa
  molt accentuat a partir dels 16 anys, i temor per
  lalternativa que molts joves prefereixen estar
  al carrer sense fer res.

• Adults
• - Preocupació per la percepció que certs pares i
  mares no assumeixen el seu paper com a principals
  agents educadors.

36
E. ELS EIXOS DEL PEC.
1. Des del món educatiu.
2. Des del món cultural.
3. Des del món esportiu.
4. Des del lleure adult.
5. Des del món de la gent gran.
6. Síntesi des del món de la ciutadania.
37
F. PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ