La guerra civil

1
La guerra civil
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
2
1) Els antecedents. Els governs del Front
Popular.

• Triomf del Front Popular a les eleccions de
  febrer de 1936.
• Azaña nou president del govern. Aplica el
  programa del Front Popular
• Continuació de la reforma agrària.
• Amnistia pels presoners polítics.
• Restabliment de la Generalitat de Catalunya.
• Política educativa
• 5/1936 ? Azaña nou president de la República.
• ? Santiago Casares Quiroga nou president
  del govern.
• Radicalització del desordre públic
• Violència al camp ? Vagues i ocupació de terres.
• Violència contra edificis religiosos.
• Atemptats polítics ? Dretes (Falangistes i
  monàrquics)
• ?Esquerra (Sindicalistes, anarq. i
  comunistes)

3

• 13/7/1936 ? Assassinat del diputat monàrquic
  Calvo Sotelo.
• (resposta a un atemptat dun guàrdia dassalt per
  part de falangistes)
• Radicalització de les postures extremes
• a) Falange Española i de las JONS ? Defensa de
  lautoritarisme.
• b) Requetès ? Entrenaven escamots paramilitars.
• Radicals ? Largo Caballero
  (UGT)
• c) PSOE)
• Socialdemòcrates ? Indalecio Prieto.
• A Catalunya es creen nous partits desquerra per
  organitzar els obrers.
• d) POUM ? 1935.
• e) PSUC ? 7/1936
• f) CNT ? Posicionament radical i antirepublicà.
  REVOLUCIÓ!

4
2) Causes i esclat de la guerra.

• 18/7/1936 ? Lexèrcit se subleva a tot Espanya.
• El 17 al Marroc i el 19 a Barcelona.
• Lexèrcit pretenia fer un cop destat, controlar
  les grans ciutats i imposar la seva postura en 24
  o 48 hores.
• El govern republicà, per fer front a la
  sublevació, va haver darmar el poble, a les
  organitzacions obreres.
• Els obrers i les forces fidels a la República van
  fer fracassar el cop destat a les zones
  industrials.
• Lexèrcit revoltat simposa a les zones més
  rurals.
• Espanya quedà dividida i començà un guerra civil
  que va durar 3 anys.

5
3) Justificació dels militars insurrectes.

• Per acabar amb les reformes republicanes.
• Perjudiquen les elits tradicionals
• (Església, exèrcit, terratinents i industrials)
• Per evitar una possible revolució social.
• Part de la classe mitjana dóna suport als
  sublevats.
• Per garantir la unitat dEspanya enfront del que
  ells anomenen separatismos
• No acceptaven la descentralització.

6
4) La conspiració militar.

• 1932 ? intent de cop dEstat del general
  Sanjurjo.
• El triomf del front popular provoca un intent de
  sublevació per part de Franco.
• El govern de la República és conscient del perill
  dalguns militars.
• Es posa al capdavant del poder militar a militars
  fidels a la República,
• Sallunya els militars més sospitosos
• a) Franco a les illes Canàries
• b) Goded a Mallorca
• c) Mola a Pamplona. ? No era sospitós.
• Sentendrà amb els requetès.

7

• La conspiració la duen a terme els generals Mola
  des de Pamplona, Franco, Queipo de Llano i Goded.
• Suport a la conspiració militar per part duna
  trama civil de terratinents i financers Joan
  March ? Dragon Rapide.
• Cop dEstat previst per a finals de juliol de
  1936
• L assassinat de Calvo Sotelo provoca que
  savanci al 18 de Juliol.

La sublevación militar del 18 de julio
8
5) La insurrecció militar.

• 17/7/1936 ? La Revolta militar sinicia a
  Melilla.
• Franco vola des de Canàries amb lavió Dragon
  Rapide
• Execució dels comandaments militars fidels a la
  República,
• 18/7/1936 ? Salça a Sevilla el general Queipo de
  Llano.
• Els caps militars sublevats declaren lestat de
  guerra.
• El general Goded salça a Mallorca i es desplaça
  a Barcelona.
• El 19/7/1936 els militars se subleven a
  Barcelona.

9
6) Resposta a la insurrecció. Espanya dividida.

• La insurrecció no triomfa a tot Espanya.
• Triomf dels rebels també al Marroc i a les illes.
• Ciutats importants i zones industrials fidels a
  la República.
• A Catalunya el cop no triomfa.
• A Barcelona arriben notícies del cop militar al
  nord dÀfrica.
• La CNT-FAI i els partits desquerra vigilen les
  casernes des del dia 17 de juliol.
• Els obrers, la guàrdia dassalt i la Guàrdia
  Civil aturen els insurrectes.
• Goded es rendeix. Els insurrectes es rendeixen.
• Els obrers sapoderen de les armes.

10

• Espanya queda dividida (mapa de la pàgina 217)
• Nacionals? Zona agrària, zona cantàbrica, centre
  i oest de la península.
• Republicans ? Zones industrials i principals
  ciutats (Madrid, Barcelona, Bilbao i València)
• Socialment
• Nacionals ? Exèrcit, Església, Feixistes,
  Monàrquics i Carlins.
• Republicans (rojos) ? Classes populars, petita
  burgesia, pagesos sense terra, socialistes,
  comunistes, nacionalistes i Republicans.

11
7) Suports i context europeu. Les brigades
internacionals.

• Repercussió internacional confrontació entre
  forces democràtiques i règims feixistes.
• Estats democràtics? Comitè Europeu de
  No-Intervenció.
• Política de contenció davant de lAlemanya nazi.
• Estats Feixistes ? Ocasió per frenar el
  comunisme.
• Envien efectius, armes, avions (Legió Còndor)
• URSS ? Envien consellers i armament. Comissaris
  polítics.
• Les Brigades Internacionals
• 60.000 voluntaris arribats de tot el món.
• Eren dideologia progressista i lluitaven contra
  el feixisme.
• George Orwell. ? Homenatge a Catalunya