FILOSOFIA ANTIGA

1
FILOSOFIA ANTIGA

• ARISTÒTIL

2
ARISTÒTIL (IV a.C.)

• Lògica
• Metafísica
• Física
• Cosmologia
• Psicologia
• Ètica
• Política

3
ARISTÒTIL - LÒGICA

• Instrument (órganon) per a la correcta
  estructuració del saber científic s'ocupa de les
  formes correctes del pensar i del parlar.
• Elements del pensament-llenguatge categories que
  s'estructuren en proposicions que s'estructuren
  formant sillogismes.
• El sillogisme, o demostració, element clau per a
  la ciència, està integrat per premisses i
  conclusió.
• La veritat de les premisses és resultat de la
  inducció. Les dades sensibles, doncs, són el punt
  de partida del coneixement (que va, però, més
  enllà del merament sensible).

4
ARISTÒTIL (lògica)
Què és? Entitat
Quin és? Qualitat
Quant és? Quantitat
Quina relació té? Relació
On és? Lloc
Quan és Temps
Quina postura té? Posició
Com va? Estar
Què fa? Fer
Què li fan? Patir

• La realitat és formada per entitats (subjectes)
  de cadascuna de les quals poden dir-se diferents
  tipus de predicats.

5
ARISTÒTIL METAFÍSICA I

• El seu objecte és el ser en tant que ser i les
  propietats que li corresponen És la ciència més
  general i prèvia a les altres ciències
  particulars.
• Sentit primari del ser lEntitat (substància).
  La pregunta pel ser és, doncs, la pregunta per
  lentitat.
• Entitats o substàncies primeres són els subjectes
  individuals. Entitats o substàncies segones són
  els universals (gèneres i espècies).

6
ARISTÒTIL METAFÍSICA II

• Les entitats o substàncies primeres són el
  subjecte de predicació dels atributs. En
  cadascuna hi podem diferenciar una matèria (hylé)
  i una forma (morfé). Hilemorfisme.
• La forma és l'universal i immutable, allò que
  s'expressa en la definició. No és, però separable
  de la matèria.
• Contra Plató Les realitats universals (formes)
  són immanents, mentre que en Plató (idees) eren
  transcendents

7
FÍSICA ARISTOTÈLICA (1)

• S'ocupa dels éssers naturals que tenen en sí
  mateixos un principi de moviment. El
  moviment/canvi és l'eix de la física.
• CONCEPCIÓ HILEMÒRFICA DE LA NATURA cada realitat
  -entitat (això, allò)- és un substrat material
  amb una estructura (forma) determinada.
• Per comprendre la FÍSICA (estudi del canvi)
  aristotèlica cal tenir presents
• ELS PRINCIPIS del CANVI
• ELS SENTITS de SER
• LES CLASSES de CANVI
• LES CAUSES dels ÉSSERS

8
FÍSICA ARISTOTÈLICA (2)
TRES PRINCIPIS DEL CANVI
ESTRUCTURA FORMA (MORPHÉ µ??f?)
SUBSTRAT MATÈRIA (HYLÉ ???)
PRIVACIÓ (STÉRESIS st???s??)
EL QUE EL SUBJECTE NO ÉS PERÒ POT ESDEVENIR
SUBJECTE PASSIU DEL CANVI
EL QUE ARA ÉS EL SUBJECTE
9
FÍSICA ARISTOTÈLICA (3)
DOS SENTITS DE LÉSSER
LÉSSER EN ACTE
LÉSSER EN POTÈNCIA
EL CANVI NO ÉS TRÀNSIT DEL NO ÉSSER A LÉSSER NI
DEL SER AL NO SER, SINÓ TRÀNSIT DEL SER EN
POTÈNCIA AL SER EN ACTE
10
FÍSICA ARISTOTÈLICA (4)
DUES CLASSES DE CANVI
ESSENCIAL
ACCIDENTAL
El canvi fa que lentitat deixi de ser el que era
per passar a ser dun altre tipus (classe,
espècie)?
SI
NO
11
FÍSICA ARISTOTÈLICA (5)

• QUATRE CAUSES
• DELS ÉSSERS

Causa MATERIAL
Causa FORMAL
Causa EFICIENT
Causa FINAL
el substrat material com a base explicativa
la naturalesa de lentitat permet explicar
La intervenció dun agent extern permet comprendre
Un fi o propòsit és la base de lexplicació
12
PLATÓ ARISTÒTIL
Model geomètric de coneixement Model naturalista de coneixement
EPISTEMOLOGIA És possible fer ciència (veritats universals) acord
EPISTEMOLOGIA No és possible fer ciència de la natura desacord
EPISTEMOLOGIA El coneixement del particular són opinió acord
EPISTEMOLOGIA El coneixement universal és coneixement de Formes (Idees, realitats en si, essències) eternes acord
EPISTEMOLOGIA Hi ha coneixements innats (oblidats) lexperiència desvetlla el record (anamnesi) dels coneixements universals per part de la raó No hi ha coneixements innats lexperiència és lorigen del nostre coneixement de la realitat.
ONTOLOGIA Les Formes eternes són transcendents Les Formes eternes són immanents
ONTOLOGIA Les coses materials són còpies de models immaterials (Formes) eterns Les coses (substàncies) són un compost inseparable de Matèria i Forma
ONTOLOGIA El canvi constant de les coses particulars impossibilita el coneixement universal El canvi constant de les coses particulars (substàncies) no impossibilita el coneixement universal (coneixement de la forma de les substàncies)
13
COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1)

• Aristòtil (IV aC) concep lunivers
• Esfèric, i format per esferes concèntriques
• Etern
• Ple (rebuig del buit dels atomistes)
• Finit (en tant que esfèric i geocèntric)
• Geocèntric i geostàtic La Terra, al centre de
  lunivers i entorn della giren les esferes
  celestes

14
COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2)

• Aristòtil (IV aC) diferencia entre
• LUnivers sublunar (física), on
• Aigua, aire, terra i foc tenen un lloc natural
• Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha
  moviments eterns
• És làmbit de la generació i la destrucció
• LUnivers supralunar (astronomia), on
• Tots els moviments són eterns, circulars i
  uniformes
• Tots els cossos són esferes perfectes
• No hi ha generació ni destrucció. Tan sols
  moviment

15
ARISTÒTIL PSICOLOGIA

• LÀNIMA és el principi vital, forma i acte del
  cos.
• Tres facultats vegetativa (comuna a tots els
  organismes), sensitiva (comuna a animals i
  humans) i intellectiva (específica dels humans).
• Potències superiors de l'ànima Enteniment i
  Voluntat. Distinció entre l'enteniment passiu
  (receptiu) i enteniment actiu (captador del
  concepte universal).

16
ARISTÒTIL ÈTICA

• La finalitat última de les nostres accions és la
  felicitat, que -com a Bé suprem- consisteix en
  lexercici de lactivitat específicament humana
  la intellectiva.
• No tot en els humans és Enteniment. Hi ha doncs
  virtuts intellectuals i virtuts morals
  (equilibri, terme mig entre extrems oposats).

17
ARISTÒTIL POLÍTICA

• La finalitat de l'estat és aconseguir que els
  ciutadans puguin gaudir d'una vida d'acord amb la
  raó.
• Origen natural de la societat els humans són
  animals polítics per naturalesa. Per tant, la
  forma de govern justa serà aquella que procuri el
  bé comú i no l'interès particular.

18
ARISTÒTIL
Tradició discursiva
pretén
Crear una nova terminologia filosòfica
en ell conflueixen
Amplitud dinteressos
Sistematització del saber
explica
Filosofia de Plató
ELS FENÒMENS
Substància o Entitat primera
es mostren en el
soposen al
LLENGUATGE
Substància o Entitat segona
ens condueix al
Potència
exigeixen un
MÓN DE LES IDEES
Problema del SER
lestudia la
METAFÍSICA
Acte
distingeix
MOTOR IMMÒBIL
es manifesta en
és causa del canvi en la
POLÍTICA
ÈTICA
LÒGICA
RETÒRICA i POÈTICA
NATURALESA
és part de
tracta sobre
Comportament
El seu estudi comprèn
que és
estudia
estudia
valors propis són
Individual
Collectiu
LA FELICITAT
El BÉ
Aspectes formals del llenguatge
Aspectes no formals del llenguatge
El canvi natural
La vida
genera
genera
Lhome
conflueixen en
ARETÉ
pot ser
Lestudia
Definició
entesa com
comprenen
entesa com
Proposició
Opinió
locatiu
qualitatiu
altres tipus de moviment
Psicologia
la més fonamental de les ciències
Categories
Poètica
tenen una
Excelencia humana
Sillogisme
descobreix
desenvolupa a la
FINALITAT
Material
Inducció
vegetativa
només és possible a la
afavorit per
Harmonia
Formal
Sexpressa en la
Tipus dànima
sensitiva
són
Autarquia
Causal
POLIS
és
Espai de comunicació
Teoria de les Quatre Causes
que són
Intellectual
Educació
Final