DEMOCRACIA I CIUTADANIA

1
DEMOCRACIA I CIUTADANIA

• CIUTADANIA I ESTAT

2
CIUTADANIA I ESTAT

• El concepte de ciutadà modern, el trobam en els
  S.XVII i XVIII, a partir de les revolucions
  francesa, anglesa i americana i amb el naixement
  del capitalisme.
• El concepte modern de ciutadania està lligat als
  conceptes dEstat i nació.
• ESTAT Es refereix a lorganització estable,
  aparell establert, càrrecs i burocràcia que
  necessita el governant, el príncep per dur a
  terme la seva tasca de govern (Maquiavel). Es
  parla dEstat Sobirà (Jean Bodin) per separar a
  aquest dels poders religiosos.
• NACIÓ La nacionalitat lostenten els ciutadans
  en un determinat Estat . Es refereix a lestatut
  legal pel qual una persona pertany a un
  determinat Estat. (Reconeixement de la
  nacionalitat pot ser per nàixer a un territori de
  lEstat (ius soli) o per la nacionalitat dels
  pares (ius sanguinus)
• A lEstat modern és important la voluntat pròpia
  per conservar o no una determinada nacionalitat.

3
CIUTADANIA I INCLUSIÓ A LESTAT

• Concepció liberal de ciutadania (Schmitt) manté
  la separació entre llibertats civils ( shan de
  garantir a tots els habitants) i drets polítics (
  només han de ser exercits pels ciutadans que
  formen part del grupo etnicocultural que serveix
  de base d elestat)-
• Concepció republicana (Habermas) no sexclou a
  cap collectiu social dels drets polítics.
  Comunitat de ciutadans lliures i iguals en drets
  ( individu per sobre de la cultura). La
  ciutadania va lligada des de larrel a processos
  democràtics.
• Concepció comunitarista (Taylor) reclama més
  atenció a drets ètnics i culturals. Segons Taylor
  tant la concepció republicana com la liberal,
  mantenen una visió massa atomitzada dels
  individus.

4
CIUTADANIA I DRETS HUMANS

• Drets civils Es fonamenta en drets individuals
  per frenar qualsevol abús per part de lEstat.
  (S.XVI-XVIII). Destaquen drets a no ser detingut
  sense garanties legals, dret a llibertat de
  consciència (religió), llibertat dexpressió.
  (Exemples llibertat dels indígenes americans, fi
  de la guerra de religió entre catòlics i
  protestants...)
• Drets polítics (S.XIX i XX) Destaca el dret de
  participació política, tant per formar part de
  governs com per elegir governants. Destacar el
  dret de vot dels negres als EUA. El dret a la
  dona a votar (Espanya 1931).
• Drets socials, econòmics i culturals Dret a
  leducació, a lassociació sindical, a la vaga, a
  unes condicions de treball dignes...( Formen part
  dels primers drets que es varen aconseguir).

5
CIUTADANIA SOCIAL

• Els drets aconseguits dur a la noció de
  ciutadania social en el S.XX. Marshall defineix
  la ciutadania com el conjunt de drets i deures
  que vinculen als individus en la pertinença a una
  societat.
• La ciutadania social inclou a més dels drets
  anteriors, drets com el dret al treball, a
  leducació, a la sanitat, a prestacions socials
  en casos de vulnerabilitat. Aquesta ciutadania
  social es garantida per lestat social de dret,
  el que es conegut com Estat de Benestar Social.
• Aquest Estat de Benestar, sha donat sobretot en
  els països occidentals, i en són senyes
  didentitat la sanitat pública i leducació
  pública i gratuïta per a tothom. Per la seva
  supervivència és necessari un estat de justícia.

6
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA.

• Les dimensions de la ciutadania (veure quadre
  pp.217) són
• Política, Social, Econòmica, Civil, Intercultural
  i Cosmopolita.
• Ciutadania econòmica Sovint sha separat
  leconomia de la vida política, quan les
  activitats econòmiques necessiten de legitimació
  social.
• Ciutadania civil voluntarietat o tercer sector
  social (sorganitza des de la gratuïtat per
  benefici de la societat). Associacionisme
  professional. Opinió pública crítica ( mantenir
  un debat públic i obert fent ús públic de la
  raó.
• Ciutadania intercultural Ciutadania com a vincle
  dunió entre grups socials.
• Ciutadania cosmopolita Consisteix en la
  construcció dun món on tothom es consideri
  ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta.

7

• PRINCIPIS LEGITIMADORS DE LACCIÓ DE LESTAT

8
TEORIES DE LA JUSTÍCIA

• Plató Una societat justa és aquella en la que
  cada un realitza les seves funcions pròpies a
  partirde les seves capacitats físiques i mentals.
  La societat es distribueix (artesans, guardians i
  governants). El guardians (homes i dones) han de
  tenir els bens en comú, per evitar ambicions
  personals i així es dedicaran exclusivament al bé
  collectiu.
• Aristòtil Dacord amb Plató en que estiguin
  clares i que cadascú desenvolupi correctament la
  seva funció. Distingeix justícia comunicativa
  igualtat en lintercanvi de béns. Justícia
  distributiva les diferents funcions en el
  collectiu shan de basar en diferència de
  mèrits. El que correspon a cadascú dependrà del
  seu rang social i dels seus mèrits.
• Tomàs dAquino En el S.XIII, fa una síntesi de
  cristianisme i aristotelisme. La justícia
  consisteix en complir dos tipus de lleis la llei
  positiva ( pren la seva obligatorietat dun pacte
  o conveni) i la llei natural, que és la que prové
  de Déu. A partir de la llei natural es comença a
  donar la creença duns drets naturals de les
  persones.

9

• Edat moderna Insistència en uns drets naturals.
  Es consideren legítims els sistemes polítics que
  garanteixen un drets a tota la població. El poder
  és de la llei. Autors que ho defensen (Locke,
  Hobbes, Rousseau) La societat política és fruit
  del contracte social (les persones renuncien a
  part dels drets individuals a favor de lestat).
• Utilitarisme La concepció de justícia, és la de
  major felicitat per al major nombre de persones.
  (Stuart Mill). A lutilitarisme se li ha
  objectat que para esment en elevar el benestar el
  nivell global de la societat, però no en la
  distribució dels bens en la societat. ( No és el
  mateix que un tengui 400 i 99 tinguin 100 entre
  tots, que el fet que 100 tinguin 5 cada un).
  Així i tot tant Bentham com Mill, que consideren
  que la vida de tota persona val el mateix, ja dur
  implícit que tota societat ha de posar mesures
  redistributives.

10

• Teories socialistes La justícia sentén com
  labolició dels privilegis socioeconòmics dels
  poderosos. En les teories socialistes hi ha
  diferents plantejaments per aconseguir-ho.
  Socialisme utòpic No és possible una societat
  justa i pròspera si no abolim la propietat
  privada dels mitjans de producció. Anarquisme
  Justícia vindrà dun canvi profund de les
  persones i de les estructures socials que
  permetran labolició de lestat. Marxisme La
  prioritat no és labolició de lEstat, aquest
  desapareixerà després dun llarg procés
  revolucionari i hagi cessat la divisió entre
  explotadors i explotats.
• Liberalisme contemporani Liberalisme
  propietarista en una societat justa no se li pot
  arrabassar a lindividu allò sobre el que té
  legítima propietat. Nozick reconeix el dret a la
  propietat com a dret natural. Daquesta manera es
  considera que lEstat no ha de redistribuir bens,
  perquè daquesta manera atempta contra els bens
  legítimament adquirits. Així un Estat que grava
  impostos per ajudar a altres és moralment
  illegítim.

11

• Liberalisme solidarista Rawls (Teoria de la
  Justícia 1971) Segons ell, una norma és justa
  quan afavoreix a tothom. Ell proposa una posició
  original imaginaria on els membres duna
  societat no poden saber quines condicions tindran
  ells particularment, per tant no pensaran normes
  que els beneficien a ells, sinó que pensen que
  poden estar en la pitjor situació (malalt, pobre,
  membre de raça discriminada..) i així pensen les
  normes. Així qualsevol persona intelligent
  partirà de dos principis
• 1.- Llibertats polítiques bàsiques per a tots.
• 2.- Més avantatges pels membres menys avantatjats
  socialment.
• A més sha de tenir en compte que no totes les
  persones són iguals, per això cal que cada un
  doni el millor de sí perquè sen beneficii la
  collectivitat. La justícia per Rawls és
  assegurar unes llibertats i drets bàsics per a
  tots.

12
TEORIES MIXTES

• Igualtat complexa (Michael Walzer) Igualtat no
  és el mateix que igualitarisme (entès com
  idèntic) Igualtat significa desaparició de
  dominacions. La igualtat complexa té dos
  aspectes 1.- Hi ha diversos criteris de
  distribució dels bens socials. 2.- Cal evitar que
  en una societat hi hagi un bé dominant (ex. Que
  qui tengui poder polític tingui avantatges en els
  negocis...etc.)
• Lètica discursiva Apel i Habermas.
  Reconeixement recíproc de tots els parlants i
  daquí establir un procediment per establir
  normes. Una norma serà justa quan tots els
  parlants afectats, després del diàleg estan
  disposats a donar-hi el seu consentiment. El
  diàleg sha dhaver celebrat en condicions de
  simetria.

13
EL DRET

• Concepte i classes de dret.
• Sistema de regles públiques que regeix les
  relacions duns amb els altres i compta amb el
  suport del poder coactiu de les institucions
  polítiques.
• Dret natural Conjunt de regles de caràcter
  universal i superior enfront de les legislacions
  concretes dels estats. Serveix de criteri per
  jutjar els sistemes jurídics.
• Dret positiu Conjunt de lleis vigents en un
  determinat país.
• Els defensors de positivisme jurídic consideren
  que no existeix el dret natural i els
  iusnaturalistes consideren la prioritat del dret
  natural.
• Hi ha una posició intermèdia, consideren que no
  cal admetre un suposat dret natural, però
  considera que hi ha uns principis suprems de dret
  que són els principis digualtat, llibertat i
  respecte a la dignitat de les persones i les
  lleis vigents shi ha dajustar.

14

• Els drets humans
• Són drets que pretenen tenir validesa, siguin o
  no reconeguts per un estat.
• Fases
• Drets de primera generació (S.XVII i XVIII) (el
  que més amunt hem identificat com civils i
  polítics.
• Drets de segona generació (els hem identificat
  com econòmics, socials i culturals)
• Drets de tercera generació Dret a viure en una
  societat amb pau, a desenvolupar-se en un medi
  ambient sa, el dret dels pobles a
  desenvolupar-se.

15
REPTES DE LESTAT

• LEstat sentén com un conjunt dinstitucions que
  té la funció de vetlar pe bé comú.
• Se li suposen avui en dia tres funcions
• Defensa dels drets humans Defensar-los i
  afavorir als ciutadans lapoderament de les seves
  capacitats (Nausbaum). Perquè tots es puguin
  apoderar de les pròpies capacitats, lEstat ha
  dafavorir especialment als més dèbils. Una tasca
  dels Estats es difondre i donar a conèixer els
  drets humans.
• Defensa i promoció dels valors liberals i
  democràtics En una societat democràtica es dóna
  el pluralisme moral, polític, religiós i
  filosòfic. Hi conviuen persones en diferents
  ideologies i amb diferents ideals de vida bona.
  Per això és imprescindible compartir uns valors
  de justícia. Aquests valors es resumeixen en el
  respecte als drets humans, defensa de la
  llibertat, la igualtat i la solidaritat i actitud
  de diàleg i respecte actiu.
• Pau interna i internacional LEstat té funcions
  de proporcionar mecanismes de resolució de
  conflictes (que sempre es donen en la
  convivència). Per això en lordre intern ha de
  garantir lordre públic, seguretat ciutadana i
  harmonia en les relacions socials. A nivell
  internacional té lobligació de defensar els
  ciutadans davant possibles agressions o
  ingerències daltres estats. Per això lEstat
  necessita de bones lleis.

16
EXCURSUS DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA PP.277

• Es sosté sota el principi que en la dignitat de
  lésser humà hi rau la possibilitat de participar
  de forma activa en les decisions que lafecten.
• Així, no es tracte deliminar les formes de
  participació actuals, sinó anar més enllà i a més
  de la participació en lelecció de representants,
  idear altres mecanismes de participació.
• Hi ha varies vessants, duna banda es considera
  que una forma danar vers una democràcia
  participativa consistirà en descentralitzar el
  poder i aproximar-ho als ciutadans, una altre
  proposta considera que es tracta de participar
  també no sols en la presa de decisions
  polítiques, sinó també participar en altres
  centres de poder, com són els poders socials i
  econòmics.