LA%20NOSTRA%20M

About This Presentation

Title:

LA%20NOSTRA%20M

Description:

la nostra m sica – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:89

Avg rating:3.0/5.0

Slides: 75

Provided by: Hou119

Category:

more less

Transcript and Presenter's Notes

Title: LA%20NOSTRA%20M

1
LA NOSTRA MÚSICA
2
LA NOSTRA MÚSICA

LA BANDA DE MÚSICA

LA MÚSICA POPULAR
AUTORS VALENCIANS
AVALUACIÓ
3
CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS

LA CLASSIFICACIÓ DEPENDRÀ DE LA FORMA DEXECUCIÓ

VENT-FUSTA
VENT-METALL
CORDA-FREGADA
LA PERCUSSIÓ
4
VENT-FUSTA

FAGOT
OBOE
CLARINET
REQUINT
FLAUTA TRAVESSERA
SAXOFÓ

5
FAGOT

Instrument de llengüeta doble de perforació
lleugerament cònica, fet de fusta i format per la
conjunció de dos tubs parallels. El més curt
acaba en un tudel encorbat en S, amb una
llengüeta doble. Es el més baix dels instruments
de fusta de lorquestra. Actualment té 135 cm
dallargada i una extensió de uns 3 octaves i
mitja. La seva sonoritat peculiar li permiteix
produir molts efectes misteriosos i fins i tot
còmics.

6
OBOÈ

Instrument de vent del grup dels de llengüeta,
el qual consisteix en un tub estret duns 60 cm
proveïts de forats i claus, de forma lleugerament
cònica, amb llengüeta a lembocadura. Pot abastar
fins 3 octaves de la escala cromàtica.
Prové dun altre instrument, el corn angles. Té
un paper rellevant en la música simfònica i en
lopera.

7
CLARINET

Instrument de vent-fusta format per un tub
cilíndric amb una sola llengüeta que és fixa
sobre una obertura de la boquilla a l'extrem
superior del tub. Per l'inferior acaba en un
pavelló acampanat.
L'àmbit del clarinet més habitual, el soprano en
si bemoll, es de tres octaves i mitja la nota
més greu es re. Les notes per damunt de lo
fonamental es s'aconsegueix polsant una clau i
bufant amb més força.

8
REQUINT

Instrument pertanyent a la família dels
clarinets, però de dimensions més petites (49.8
cm), de tonalitat aguda i utilitzat principalment
a les bandes musicals.

9
FLAUTA TRAVESSERA

Es pot denominar com flauta una tipologia
dinstrument musical de vent. Per la senzillesa
de la seva construcció, pot ser que sigui un dels
instruments més antics, doncs amb diverses
formes, es troba en totes les cultures. Consta
dun tub, generalment de fusta o metall amb una
sèrie dorificis i un filtre en la vora del com
(bisell) es produeix el so laire pot arribar
directament dels llavis de lexecutant.

10
SAXOFÓ

Combina en la seva construcció lembocadura de
llengüeta simple del clarinet, un cos metàllic i
una versió eixamplada del tub cònic del oboè. El
cos té vint orificis coberts per claus que poden
ser oberts o tancats en grups per mitja de sis
botons o guisats que es controlen amb els dits
índex, cor i anular de cada mà. Els saxofons més
coneguts són el soprano, el contralt, el tenor i
el baríton, tots amb una extensió de dues octaves
i mitja.

11
VENT-METALL

TROMBÓ
TUBA
FISCORN
TROMPA
TROMPETA
BOMBARDÍ

12
TUBA

És l'instrument més greu de la família de
vent-metall. El seu tub es de secció cònica, té
tres o quatre vàlvules, boquilla de copa, tub
enrotllat en vertical i pavelló dirigit cap a
damunt.

13
TROMBÓ

Instrument de vent-metall consistent en un cos
bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té
forma de campana, i que incorpora una peça, la
vara o colissa, que permet allargar mitjançant un
lliscament la longitud del seu tub.
La utilització dels trombons a lorquestra ha
quedat pràcticament reduïda als trombons tenors,
que en lactualitat incorporen una clau que
permet allargar lextensió de l'instrument en el
registre greu.

14
FLISCORN

Instrument aeròfon de metall, soprano de la
família dels bugles o saxhorns. És semblant a la
trompeta, tot i que lleugerament més gros, però
és de conicitat més accentuada i per aquesta raó
produeix un so menys estrident que la trompeta.

15
TROMPA

Instrument de vent que té normalment un tub
cònic obert que deriva de les formes dels corns o
dels ullals dels animals.
La trompa sona per la vibració dels llavis del
intèrpret recolzats a lembocadura.

16
TROMPETA

Instrument de vent-metall que produeix sons per
mitja de la vibració dels llavis del intèrpret
contra la boquilla. Les trompetes de plata i
bronze amb tubs llargs i rectes, orificis cònics
i pavelló acampanat es semblen a altres trompetes
antigues com la hasosra hebrea, la tuba romana i
el salpinx grec. Aquesta funciona a través duns
pistons que li permeteixen variar les notes que
fa linterpret.

17
BOMBARDÍ

Instrument aeròfon de metall, el baríton de la
família dels bugles. Designacions tals com
baríton, eufoni o eupchonium fan referència al
mateix instrument.,
La seva extensió amb quatre pistons és de tres
octaves i mitja (mi-1 a si bemoll 3). És un típic
instrument de banda, el paper del qual, a
lorquestra simfònica, és confiat a les tubes

18
CORDA-FREGADA

EL CHELO
EL CONTRABAIX

19
CONTRABAIX

És l'instrument més gran i greu de la família de
la corda fregada. Mideix normalment 1,8 m dalt,
té quatre cordes afinades en mi1, la1, re2 y sol2
i sona una octava per sota de la seva notació.
Fins el S. XIX els contrabaixistes utilitzaven
arcs amb la vara corba cap a fora en relació amb
el encerdado molt després de que fora normal
larc corb cap a dins en el violí, la viola i el
violoncel.

20
VIOLONCHELO

És un instrument musical de corda, de grandària
i registre entre la viola i el contrabaix. Es
toca amb un arc, amb l'instrument subjecte entre
les cames del violoncellista.

21
LA PERCUSSIÓ

CAMPANES TUBULARS
GÜIRO
CAIXA
CLAUS
CRÒTALS
TIMBALS
XILÒFON
GONG O TAM-TAM
LIRA O GLOKENSPIEL
TRIANGLE
BOMBO
PLATS

BONGOS
VIBRAFON
MARIMBA

22
CAMAPANES TUBULARS

Instrument musical de percussió en forma de copa
invertida, per lo general metàllica i a vegades
de fusta, ceràmica u altres materials, que sona
quant es colpeja amb un batall o amb un martell.
En les campanes la vibració comença en la zona
propera a la vora inferior.

23
GÜIRO

Instrument de percussió dorigen Africà,
pertanyent al grup dels raspadors. És una espècie
de carbassa osca, de forma allargada i amb
estries, que es raspen amb una vareta metàllica
o amb una espècie de pinta que produeix sons
rítmics.

24
CAIXA

Instrument membranòfon de percussió, de la
família dels tambors, derivat del tambor de marxa
militar, però que en tenir un cilindre més curt,
produeix un so més agut i timbre més clar és so
es produeix mitjançant baquetes de fusta.

25
CLAUS

Formats per dos bastons de fusta cilíndrics (10
cm aprox. de longitud) .
El so es produeix colpejant un del pals contra
laltre, el so es molt agut

26
CROTALS

Són de petites dimensions (de 6 a 10 cm.,
seguint laltura del só). Produeixen un so pur i
cristallí. El so pur dels platerets antics,
encara usats en la orquestra, sobté tenint-los
suspesos (un horitzontal per la mà esquerra,
altre vertical per la mà dreta) i colpejar el
fixe del plateret dret sobre la vora del plateret
esquerra.

27
TIMBAL

Els timbals són instruments de forma
semiesfèrica, recobrits duna pell adaptable
copejada per una baqueta. Segons el grau de
tensió de la pell, sobtenen sons greus, mitjans
o aguts.

28
XILÒFON

Instrument musical format per un teclat rústic
de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries
diferents que, en ésser percudides amb dues
baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de
notes (de dues a quatre octaves). Originari de
l'Extrem d'Orient.

29
GONG O TAM-TAM

Instrument idiòfon de percussió directa
consistent en un gran disc de bronze que és
percudeix amb una maça recoberta de feltre o de
roba. Produeix un so daltura indeterminada,
duna gran potència i de vibracions prolongades.

30
LIRA O GLOKENSPIEL

El Glockenspiel o lira, és un instrument petit,
exclusivament orquestral, fet de llàmines de
metall en disposició de teclat, habitualment
sense tubs ressonadors, i sense una tessitura
definida, encara que en ocasions, es fabriquen i
usen lires amb pedal.

31
BOMBO

Instrument musical de percussió membranófona,
consistent en un cilindre, generalment de fusta,
en els extrems de la qual sajusta una membrana
estirada, usualment de cuir, que és copejada amb
baquetes.

32
PLATS

Instrument orquestral de gran brillantor, de so
explosiu i dolç. Aquesta contradicció fa dells
instruments molt desitjats pel compositor.
Utilitzats en moments puntuals de gran
resplendor i efecte sonor.

33
TRIANGLE

El triangle és un instrument percutit de metall,
pertanyent al grup dels idiófons, perquè el so
resultant és fruit de la vibració del metall
després de ser copejat amb la baqueta.

34
BONGOS

Si parlem de "bongos", ens estem referint a dos
instruments associats, un de major grandària que
laltre. Aquest instrument dorigen ètnic no té
un so determinat i posseeix una única membrana,
que es toca amb els dits.

35
LA MARIMBA

És semblant al xilòfon però la seva grandària és
més gran. A ligual que el xilòfon, també està
construït de fusta i també conté uns tubs o
llàmines. El so resultant dependrà de lús que
fem de les baquetes ja que de vegades sarriben a
utilitzar fins a dues baquetes en cada mà.

36
EL VIBRÀFON

És un instrument lorigen del qual situem a
principis del segle XX i que apareix relacionat
bàsicament amb la música jazz. Està fet de metall
i posseeix dos tubs que serveixen com
amplificadors. Destaca especialment per contar
amb un motor. El so que emet sapaga mitjançant
el pedal quan ho soltem, deixa de sonar.

37
LA MÚSICA POPULAR (INSTRUMENTS)

LA DOLÇAINA
El TABALET

38
LA DOLÇAINA

És un instrument tradicional de la cultura
valenciana dorigen àrab. El filòsof àrab
AL-Farali (950 d.c.) va ser qui li va donar el
nom a aquest instrument.
La Dolçaina rep distintes denominacions al llarg
de tota la Comunitat Valenciana. En la província
de València es denomina dolçaina o donsaina. En
les comarques d'Alacant són molt coneguts els
noms de xirimia, xeremia o xirimita. En la
província de Castelló el nom de dolçaina és molt
comú menys en la localitat de Morella, en la
comarca dels Ports, on la hi coneix com gaita,
per la seva similitud amb els tubs duna gaita

39
EL TABALET

És generalment un tambor de dimensions mitjanes,
podent-se penjar al coll, la qual cosa permet
integrar-se còmodament en cercaviles i altres
esdeveniments al carrer.

40
AUTORS VALENCIANS

JOAQUIN RODRIGO
MESTRE SERRANO

41
JOAQUIN RODRIGO

Perfil biogràfic Encara que cec a partir dels
tres anys a causa duna epidèmia de difteria,
Rodrigo va iniciar els seus estudis musicals molt
jove, i va arribar a ser un dels noms més
rellevants de la música espanyola del segle XX.
Sens dubte la seva obra més popular és el
"Concierto de Aranjuez", obra per a guitarra i
orquestra que no és sinó una mostra més de la
prolífica obra del compositor saguntino de la
qual aquí no es pretén altra cosa que donar una
pinzellada. En 1939 (després de viure a París,
Friburg i Salzburg) sinstalla a Madrid
definitivament i és nomenat Cap de la Secció
d'Art i Propaganda de la ONCE. AL mateix temps
inicia la seva llavor com crític musical, a més
de les seves collaboracions amb RNE.

42
JOAQUIN RODRIGO

Joaquín Rodrigo va viure, a partir dels seus
primers anys, per i per a la música. Guardonat,
homenatjat i honrat amb les més diverses
distincions, en 1996 li va ser concedit el Premi
Príncep d'Astúries de les Arts per la seva
carrera sent Marquès dels jardins de Aranjuez
des de 1991.
Als vuit anys inicia els seus estudis de violí,
solfeig i piano pel sistema Braille. Als 16 anys
ingressa en el Conservatori de València. En 1927,
marxa a París on estudia amb Paul Dukas en la
École Nórmale de Musique, i coneix a Ravel i
Manuel de Falla. Premis i nominacions (només
cinematogràfics) President honorífic de l'II
Congrés Internacional de Música de Cinema
(València, 1 al 3 d'octubre de 1993).

43
JOSEP SERRANO
Naixqué en lo carrer de la Verge, de Sueca lo
14-10-1873 i mori en Madrid el 8-3-1941.Els seus
primers estudis musicals, els rep de son pare En
Josep Serrano Marí, quin era music major de la
banda municipal de Sueca.Després continua al
conservatori de Valencia, els de composició foren
en el Mestre Giner, component en 1890 varies
peçes.A finals de 1892 marxà a Madrid, duent en
ell el seu esperit bohemi i moltes ansies de
triumfo. Fon recomanat a Chapí, el qual no li feu
molt de cas. Començà per al mestre una època a on
passà prous apuraments econòmics, fins a lextrem
de que tingué que guanyar-se la vida com a music
ambulant tocant el violi en una orquestra en els
cafens.

44
JOSEP SERRANO

En 1909, en motiu de lexposició Regional
Valenciana, el Marques del Túria lencarrega un
himne, i en lletra de Maximilia Thous, compon
així l'obra que quedaria per a sempre com a
Himne de Valencia. (Per a mes informació sobre
l'himne de Valencia)
En 1923, per a la coronació de la nostra Patrona
escriu Valencia Canta i en 1929 per a la falla
del carrer de la Pau, en lletra de Maximilia
Thous, El Faller.
Composicions-Himne de Valencia-El Faller
(Pasdoble)

45
AVALUACIÓ

LA BANDA DE MÚSICA
MÚSICA POPULAR
AUTORS VALENCIANS

46
LA BANDA DE MÚSICA

1ª QÜESTIÓ
2ª QÜESTIÓ

47
LA BANDA DE MÚSICA

El saxofó és un instrument de
vent-fusta
vent-metall
corda-fregada
percussió

48
LA BANDA DE MÚSICA

2º Un instrument de vent- metall és un
instrument que
Es fa sonar frotant la corda.
Es fa sonar amb lajuda del vent i pot ser també
de madera.
Es fa sonar colpejant-lo.
Es fa sonar amb lajuda del vent.

49
ENHORABONA!!!!!

Has encertat. Encara que el saxofó es un
instrument construït dalumini, pertany a la
família de vent-madera. Si ens fixem la seua
construcció és molt similar a la dels clarinets
que estan construïts de madera.
Continua així!!

50
MALA SORT