Museus i ciutat: administraci

1
Museus i ciutat administració local i
competències culturals
Universitat dEstiu de Girona, 13 de juliol de
2006
2

• Competències culturals municipals
• Qui socupa del patrimoni les administracions
  competents
• Alguns casos a comentar
• Reflexions

3
Competències municipals en cultura

• Art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 dabril,
  reguladora de les Bases del Règim Local Art. 66
  del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel
  qual saprova el text refós de la Llei municipal
  i de règim local de Catalunya
• Tots els ajuntaments tenen competència en
  matèria de patrimoni històric.

4
Competències municipals en cultura

• Article 66
• Competències municipals i locals
• 66.1 El municipi, per a la gestió dels seus
  interessos i en l'àmbit de les seves
  competències, pot promoure tota mena d'activitats
  i prestar tots els serveis públics que
  contribueixin a satisfer les necessitats i les
  aspiracions de la comunitat de veïns.

5
Competències municipals en cultura

• 66.3 El municipi té competències pròpies en les
  matèries següents
• a) La seguretat en llocs públics.
• b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de
  persones en les vies urbanes.
• c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció
  d'incendis.
• d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la
  disciplina urbanístiques la promoció i la gestió
  d'habitatges els parcs i els jardins, la
  pavimentació de vies públiques urbanes i la
  conservació de camins i vies rurals.
• e) El patrimoni historicoartístic.
• f) La protecció del medi.
• g) Els abastaments, els escorxadors, les fires,
  els mercats i la defensa d'usuaris i de
  consumidors.
• h) La protecció de la salubritat pública.
• i) La participació en la gestió de l'atenció
  primària de la salut.
• j) Els cementiris i els serveis funeraris.
• k) La prestació dels serveis socials i la
  promoció i la reinserció socials.
• l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat
  públic, els serveis de neteja viària, de
  recollida i tractament de residus, les
  clavegueres i el tractament d'aigües residuals.
• m) El transport públic de viatgers.
• n) Les activitats i les installacions culturals
  i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme.
• o) La participació en la programació de
  l'ensenyament

6
Competències municipals en cultura

• De totes les competències essencials dels
  ajuntaments, el patrimoni és lúnica que no ha
  generat un servei municipal especialitzat i
  generalitzat.
• Els ajuntaments de més de 5.000 habitants tenen,
  a més, lobligació de mantenir una biblioteca.

7
Competències municipals en cultura
8
Qui socupa del patrimoni?
9
Constitució Espanyola de 1978

• Article 44.
• 1. Els poders públics promouran i tutelaran
  l'accés a la cultura, a la qual tothom té dret.
• Article 46.
• Els poders públics garantiran la conservació i
  promouran I'enriquiment del patrimoni històric,
  cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels
  béns que I'integren, sigui quin sigui el règim
  jurídic i la titularitat. La llei penal
  sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

10
Qui s'ocupa del patrimoni?

• L'administració local
• Diputacions
• Ajuntaments
• La comunitat autònoma
• L'estat

11
L'administració local

• Diputació de Barcelona
• Oficina de Patrimoni Cultural
• Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
• Resta de diputacions
• Ajuntaments segons les dimensions i el seu
  passat poden tenir
• Museus
• Arxius
• Centres d'interpretació
• Serveis de Patrimoni Local

12

• CE 1978
• Article 149.1
• 1. L'Estat té la competància exclusiva sobre les
  matèries següents
• ....
• 28. Defensa del patrimoni cultural, artístic i
  monumental espanyol contra l'exportació i
  l'expoliació museus, biblioteques i arxius de
  titularitat estatal, sens perjudici que les
  Comunitats Autónomes n'exerceixin la gestió.

13
Estatut d'Autonomia de Catalunya 1979

• Article 9
• La Generalitat de Catalunya té competència
  exclusiva sobre les matèries següents
• ....
• 4. Cultura.
• 5. Patrimoni històric, artístic, monumental,
  arquitectònic, arqueològic i científic, sens
  perjudici d'allò que disposa el número 28 de
  l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució.
• .......

14

• Lleis estatals que regulen l'acció de
  l'administració en matèria de patrimoni
• Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni
  Històric Espanyol
• Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de
  desplegament parcial de la Llei 16/1985
• Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, que
  modifica el RD 111/1986

15

• Els deures municipals sobre el conjunt del
  patrimoni cultural es concreten a larticle 7 de
  la llei espanyola de patrimoni històric (Ley
  16/1985)
• Los Ayuntamientos cooperarán con los organismos
  competentes para la ejecución de esta Ley en la
  conservación y custodia del Patrimonio Histórico
  Español comprendido en su término municipal,
  adoptando las medidas oportunas para evitar su
  deterioro, pérdida o destrucción. Notificarán a
  la Administración competente cualquier amenaza,
  daño o perturbación de su función social que
  tales bienes sufran, así como las dificultades y
  necesidades que tengan para el cuidado de estos
  bienes. Ejercerán asimismo las demás funciones
  que tengan expresamente atribuidas en virtud de
  esta Ley.

16

• I, amb més generositat competencial, a larticle
  3 de la Llei 9/1993
• -1 En l'exercici de llurs competències
  respectives, l'Administració de la Generalitat,
  els consells comarcals i els ajuntaments han de
  vetllar per la integritat del patrimoni cultural
  català, tant públic com privat, i per la
  protecció, la conservació, l'acreixement, la
  difusió i el foment d'aquest patrimoni, i han
  d'estimular la participació de la societat, per
  la qual cosa s'han de dotar dels mitjans
  materials i personals adequats.
• -2 Les administracions públiques han de
  collaborar perquè les competències respectives
  siguin exercides, en l'àmbit d'aquesta Llei, de
  la millor manera possible.
• -3 Els consells comarcals i els ajuntaments han
  de comunicar immediatament a l'Administració de
  la Generalitat qualsevol situació de perill en
  què es trobin els béns integrants del patrimoni
  cultural.
• -4 L'Administració de la Generalitat ha
  d'informar els consells comarcals i els
  ajuntaments corresponents de les actuacions que
  dugui a terme en aplicació d'aquesta Llei.

17

• Quants ajuntaments shan dotat dels mitjans
  materials i personals adequats ?

18

• Lleis sectorials que regulen l'acció de
  l'administració en matèria de patrimoni
• hi ha diverses disposicions que confereixen i
  regulen alguns aspectes de la competència dels
  municipis sobre el patrimoni, malgrat que en la
  legislació catalana i espanyola hi ha una clara
  manca reconeixement per la tasca patrimonial
  municipal.

19

• Lleis sectorials que regulen l'acció de
  l'administració en matèria de patrimoni
• Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual
  sestableixen normes addicionals de protecció
  dels espais despecial interès natural afectats
  per activitats extractives (DOGC, 189, de
  31-12-1981).
• Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals
  (DOGC 556, de 28-6-1985).
• Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni
  històric espanyol (BOE 155, de 29-6-1985).
• Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC
  núm. 1367, de 14-11-1990).
• Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic
  de les administracions públiques i del
  procediment administratiu comú (BOE 27-11-92, amb
  correccions al BOE 28-12-1992 i al BOE
  27-01-1993).
• Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni
  cultural català (DOGC 1807, d'11-10-1993).
• Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de
  l'accés motoritzat al medi natural (DOGC 2083, de
  2-8-1995).
• Llei 10/2001, de 13 de juliol, darxius i
  documents (DOGC 3437, de 24-7-2001).
• Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a
  la modernització del govern local (BOE
  17-12-2003).
• Decret 35/1992, de 10 de febrer, de desplegament
  parcial de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de
  museus (Registre de Museus) (DOGC 1561, de
  26-2-1992).
• Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual
  s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (DOGC
  1714, de 13-3-1993, modificat pels decrets
  213/1997, 20/2000, 226/2001, 171/2002 i 23/2003).
• Decret 289/1993, de 24 de novembre, sobre la
  composició i el funcionament de la Junta de
  Museus de Catalunya (DOGC 1829, de 3-12-1993).
• Decret 209/1998, de 30 de juliol, de
  desenvolupament de les competències de la Junta
  de Museus de Catalunya (DOGC 2698, de 7-8-1998).
• Decret 232/2001, de 28 d'agost, sobre el personal
  tècnic i directiu de museus (DOGC 3471, de
  12-9-2001).
• Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de
  protecció del patrimoni arqueològic i
  paleontològic (DOGC núm. 3594, de 13.3.2002 i
  correcció d'errades en el DOGC 3915, d'1-7-2003).

20

• Esquema competencial dels ajuntaments en matèria
  de patrimoni
• 1.-Competències en patrimoni immoble en general
  (monuments històrics, conjunts històrics, jardins
  històrics, llocs històrics, zones d'interès
  etnològic, zones arqueològiques i zones
  paleontològiques)
• 2.-Competències específiques en matèria de
  patrimoni arqueològic
• 2.a) Competències municipals específiques de les
  administracions locals
• 2.b) Deures dels ajuntaments com a responsables
  de la gestió urbanística
• 2.c) Deures dels ajuntaments com a propietaris de
  jaciments arqueològics
• 2.d) Drets i deures dels ajuntaments com a
  promotors d'obres que poden afectar el patrimoni
  arqueològic
• 3.-Competències en museus i colleccions
• 4.-Competències en arxius
• 5.-Competències en patrimoni natural

21

• 1.-Competències en patrimoni immoble en general
  (monuments històrics, conjunts històrics, jardins
  històrics, llocs històrics, zones d'interès
  etnològic, zones arqueològiques i zones
  paleontològiques)
• Catalogació de BCILs (gt5.000) o proposició de
  BCILs als Consells Comarcals.
• Comunicació BCILs al Catàleg del Patrimoni
  Cultural Català.
• Descatalogació de BCILs (amb informe favorable de
  la Generalitat).
• Dret de tempteig i de retracte sobre els BCILs.
• Dret de tempteig i de rectracte subsidiari de la
  Generalitat sobre els BCINs.
• Dret dexecució del deure de conservació en BCILs
  privats o públics.
• Dret dexpropiació de BCINs per incompliment del
  deure de conservació.
• Dret dexpropiació dimmobles per a la
  installació de museus, arxius o biblioteques.
• Dret dexpropiació dimmobles en lentorn dels
  BCINs.
• Deure de suspendre la tramitació de les
  llicències per expedient de declaració de BCIN.
• Deure delaborar un instrument urbanístic de
  protecció per als conjunts històrics, les zones
  arqueològiques, les zones paleontològiques, els
  llocs històrics i les zones d'interès etnològic i
  en el cas dels entorns de protecció de qualsevol
  bé cultural d'interès nacional.
• Deure de suspendre la tramitació de llicències
  d'obres per preservar els valors culturals d'un
  bé immoble.
• Deure d'elaborar instruments urbanístics de
  protecció dels BCIN.
• Deure de comunicar al Departament de Cultura les
  llicències urbanístiques que afectin BCIN.
• Dret a acceptar, per acord de ple, el pagament de
  deutes tributaris amb béns patrimonials.
• Potestat sancionadora dinfraccions lleus, greus
  i molt greus establertes per la llei, quan
  afecten BCILs (gt5.000 habs).
• Deure deximir de lIBI els BCINs declarats, i de
  no podran cobrar impost sobre construccions,
  installacions i obres per obres de conservació,
  manteniment o restauració de BCIN.
• Deure de no poden alienar béns immobles
  catalogats que siguin de la seva propietat, si no
  és entre administracions.

22

• 2.-Competències específiques en matèria de
  patrimoni arqueològic
• 2.a) Competències municipals específiques de les
  administracions locals
• Obligació de disposar d'un arqueòleg municipal si
  el patrimoni arqueològic del municipi és
  important.
• Dret a instar la incoació de la declaració de Bé
  Cultural d'Interès Nacional per a una zona
  arqueològica.
• Obligació d'aplicar un règim provisional de
  protecció als jaciments arqueològics incoats
  BCIN.
• Dret a demanar als propietaris de jaciments
  arqueològics informació sobre la seva
  utilització.
• Dret a opinar sobre la declaració d'espais de
  protecció arqueològica.
• Dret a executar intervencions arqueològiques amb
  l'autorització del Departament de Cultura.
• Dret a ésser informats del descobriment de restes
  arqueològiques.
• Obligació d'informar el Departament de Cultura
  del descobriment de restes arqueològiques en 48
  hores, i de ser informat per aquest
  recíprocament.
• Dret a ser informats de l'autorització
  d'excavacions arqueològiques en el seu terme
  municipal i de la realització d'intervencions
  d'urgència.
• Dret a collaborar en el finançament de projectes
  arqueològics privats.
• Dret a exigir la reparació de danys a béns
  immobles catalogats.
• Dret a inspeccionar en qualsevol moment les
  intervencions en qualsevol jaciment arqueològic.
• Dret a ser consultats sobre el lloc on seran
  dipositades les restes arqueològiques trobades al
  seu municipi, quan es vulgui fer el rebliment
  indefinit d'un jaciment, i quan es vulguin
  traslladar restes daquesta mena des del seu
  terme municipal o al seu terme municipal.
• Dret a ser consultats quan la Generalitat vagi a
  autoritzar la destrucció de materials
  arqueològics trobats al seu terme municipal.
• Obligació d'atendre el ciutadà que s'hi dirigeixi
  per comunicar a la Generalitat una troballa
  arqueològica en lloc de fer-ho directament.
• Dret i obligació de ser dipositari de troballes
  arqueològiques casuals.

23

• 2.-Competències específiques en matèria de
  patrimoni arqueològic
• 2.b) Deures dels ajuntaments com a responsables
  de la gestió urbanística
• Obligació d'incloure mesures per a la protecció
  del patrimoni històric als plans Generals
  Municipals d'ordenació.
• Obligació de fer harmonitzar les noves
  construccions amb el patrimoni arqueològic.
• Obligació de suspendre qualsevol obra o
  intervenció sobre un jaciment a requeriment del
  Departament de Cultura, i d'informar sobre la
  seva continuïtat.
• Obligació de demanar autorització al Departament
  de Cultura abans de concedir llicències d'obres
  en una zona arqueològica d'interès nacional.
• Obligació de demanar un informe favorable al
  Departament de Cultura abans d'autoritzar obres
  en espais de protecció arqueològica, encara que
  no hagin estat incoats ni declarats BCIN.
• Dret a suspendre obres que afectin restes
  arqueològiques.
• Dret a suspendre llicències d'obres a causa de
  troballes casuals de restes arqueològiques o
  paleontològiques.
• Obligació de demanar autorització a la
  Generalitat abans de donar permisos d'obres en
  zones de arqueològiques declarades i en espais de
  protecció arqueològica.

24

• 2.-Competències específiques en matèria de
  patrimoni arqueològic
• 2.c) Deures dels ajuntaments com a propietaris de
  jaciments arqueològics
• Deures de conservació, preservació i manteniment.
  Tots els ajuntaments que siguin propietaris de
  jaciments arqueològics que hagin estat declarats
  o incoats bé cultural d'interès nacional, han de
  presentar al departament de cultura programes de
  conservació específics. Si no en són propietaris,
  igualment estan subjectes als deures de
  conservació, preservació i manteniment.
• Deure de facilitar informació a l'administració
  competent i de facilitar a la Generalitat la
  possibilitat d'inspeccionar els jaciments.

25

• 2.-Competències específiques en matèria de
  patrimoni arqueològic
• 2.d) Drets i deures dels ajuntaments com a
  promotors d'obres que poden afectar el patrimoni
  arqueològic
• Obligació de realitzar estudis d'impacte sobre el
  patrimoni arqueològic en determinats tipus
  d'obres (aeroports, vies de comunicació i
  installacions de tractament de residus.
• Obligació de presentar un informe arqueològic al
  Departament de Cultura de la Generalitat en cas
  que calgui fer obres en un jaciment arqueològic,
  i de fer-se càrrec de l'execució del projecte
  d'intervenció arqueològica, si cal fer-lo.
• Obligació de suspendre obres en cas que s'hi
  trobin restes arqueològiques.

26
3.-Competències en museus i colleccions

• Dret a organitzar i gestionar els museus que els
  hagin estat transferits o que hagin creat per
  pròpia iniciativa.
• Dret a participar en la gestió dels museus locals
  i comarcals del seu territori daltres
  titularitats.
• Dret a fomentar i donar suport als museus privats
  del municipi.
• Dret a tenir representació en els museus
  dadministració pública del municipi.
• Deure dinformar sobre la creació de museus de
  titularitat pública al municipi.
• Dret a rebre ajut tècnic i econòmic de la
  Generalitat (!).
• Dret a rebre suport tècnic dels Serveis
  dAtenció Museística.

27
3.-Competències en museus i colleccions

• La llei 17/1990, de museus, defineix les
  colleccions per exclusió Són colleccions els
  conjunts de béns culturals conservats per una
  persona física o jurídica que no reuneixin les
  condicions que aquesta Llei estableix per als
  museus. i les deixa als llimbs jurídics i
  administratius, ja que renuncia a regular-les,
  cosa que és coherent amb el menyspreu pels museus
  locals que es desprèn d'aquesta llei1. En
  qualsevol cas, hi ha un buit legal manifest que
  va lligat a una desatenció crònica per les
  colleccions de béns patrimonials, propietat de
  bona part dels ajuntaments catalans.
• 1 IZQUIERDO, Pere Els museus locals sota la
  llei de museus, dins Mnemòsine, 2, 2005, p.50.

28
3.-Competències en museus i colleccions

• En relació amb el patrimoni moble privat, els
  ajuntaments pràcticament no hi tenen cap
  competència, ja que la llei reserva el dret de
  tempteig i de retracte a la Generalitat, així com
  la seva catalogació. La llei només indica que
  caldrà un informe previ dels ajuntaments afectats
  abans de decidir el trasllat, per motius de
  conservació, de béns culturals mobles dinterès
  nacional o catalogats.

29
4.-Competències en arxius

• Deure de facilitar laccés dels ciutadans als
  arxius i registres públics.
• Deure dintegrar els arxius municipals al Sistema
  dArxius de Catalunya (gt10.000 hab).
• Dret a integrar els arxius municipals al Sistema
  dArxius de Catalunya (5.000-10.000 hab).
• Deure de transferir la documentació històrica als
  arxius comarcals, per acord municipal (lt5.000 hab
  i no-integrats al SAC).

30
5.-Competències en patrimoni natural

• Dret de promoure la declaració de reserves
  naturals i parcs naturals.
• Dret a ser escoltats en el procés de tramitació
  de qualsevol declaració que afecti el seu terme
  municipal.
• Dret a classificar terrenys com a no
  urbanitzables objecte d'especial protecció en la
  planificació urbanística.
• Dret a establir plans especials per a la
  protecció del medi natural i del paisatge en la
  planificació urbanística.
• Deure dadequar el planejament urbanístic a les
  disposicions de protecció despais naturals en un
  termini màxim de dos anys.
• Deure de de redactar i aprovar ordenances
  municipals respecte a les mesures de protecció
  del medi ambient en relació amb les activitats
  extractives.

31
CONCLUSIÓ

• Els municipis tenen nombroses competències en
  matèria de patrimoni cultural i natural local, i
  aquestes inclouen lobligació de conservar-lo i
  de difondrel i el dret a crear i mantenir
  equipaments i serveis especialitzats, entre molts
  daltres.
• El problema és que no les exerceixen.
• Hi ha un desistiment manifest de les
  competències i responsabilitats en matèria de
  patrimoni, derivat de la manca dramàtica de
  recursos tècnics, humans i econòmics, a més duna
  escassa consciència sobre les conseqüències i
  implicacions de la legislació.

32
Els altres actors
33
Generalitat de Catalunya

• Direcció General de Patrimoni Cultural
• Àrea de gestió
• Subdirecció General del Patrimoni Cultural
• Subdirecció General d'Arxius
• Arxiu Nacional de Catalunya
• Museu d'Història de Catalunya
• Biblioteca de Catalunya
• Gerència de la Biblioteca de Catalunya (dipòsit
  legal)
• Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
• Entitat Autònoma Museus d'Arqueologia

34
Generalitat de Catalunya

• Subdirecció General del Patrimoni Cultural
• Museu d'Art de Girona
• Àrea de Coneixement i Recerca (S. Arqueologia)
• Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble
  
• Secció d'Informació i Estudis del Patrimoni
  Cultural
• Secció d'Actuacions del Patrimoni Cultural
  Immoble
• Àrea de Planificació i Acció Territorial (S.
  Patrimoni arquitectònic)
• Secció de Protecció del Patrimoni Cultural
  Immoble
• Secció de Restauració i Consolidació del
  Patrimoni Cultural Immoble
• Àrea de Difusió i Explotació (S. Museus)
• Secció de Documentació del Patrimoni Cultural
  Moble
• Secció de Gestió i Difusió del Patrimoni
  Cultural
• Àrea de Desenvolupament i Projecció

35
L'administració de l'estat

• Ministerio de Cultura
• Gabinete
• Museo Nacional del Prado
• Subsecretaría
• Secretaría General Técnica
• Direc. Gral. de Bellas Artes y Bienes Culturales
  
• Direc. Gral. del Libro,Archivos y Bibliotecas
• Direc. Gral. Cooperacion y Comunicación Cultural
  
• Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
• Biblioteca Nacional
• Instituto Nacional de las Artes Escenicas y de la
  Música (I.N.A.E.M.)
• Instituto de la Cinematografía y de las Artes
  Audiovisuales (I.C.A.A.)

36
Dirección General de BellasArtes y Bienes
Culturales

• (Julián Martínez García)
• Junta de Calificación, Valoración y Exportación
  de Bienes del Patrimonio Histórico Español
• Subd. Gral. de Protección del Patrimonio
  Histórico
• Subd. Gral. de Museos Estatales
• Subd. Gral. del Instituto del Patrimonio
  Histórico Español
• Subd. Gral. de Promoción de las Bellas Artes

37

• Subdirección General de Protección del Patrimonio
  Histórico
• Registro de bienes de interés cultural y del
  Inventario general de bienes muebles.
• Propuestas de adquisición de bienes del
  patrimonio histórico español y de las medidas que
  deban adoptarse para su protección y defensa.
• Coordinación con las unidades del ministerio que
  intervengan en la gestión de bienes del
  patrimonio histórico español, así como con los
  demás departamentos ministeriales y, en su caso,
  con las demás Administraciones públicas.
• Ejercicio de las competencias que corresponden a
  la Administración General del Estado para la
  aplicación del régimen jurídico de la protección
  del patrimonio histórico.

38

• Subdirección General de Museos Estatales
• Gestión de los museos de titularidad estatal
  dependientes del departamento a través de esta
  Dirección General.
• Asesoramiento respecto de los museos de
  titularidad estatal dependientes de otros
  ministerios, coordinación del Sistema Español de
  Museos y cooperación con otras Administraciones y
  entidades públicas o privadas en materia de
  museos.

39
Instituto del Patrimonio Histórico Español

• Elaboración y ejecución de planes para la
  conservación y restauración de los bienes muebles
  e inmuebles constitutivos del Patrimonio
  Histórico Español.
• Establecimiento de las líneas prioritarias de
  investigación en criterios, métodos y técnicas de
  conservación y restauración de dicho Patrimonio.
• Archivo y sistematización de los trabajos
  realizados en cada caso concreto.
• Formación de técnicos y especialistas que
  atiendan a los fines del Instituto.
• Promoción y fomento de los proyectos de
  investigación arqueológica española en el
  exterior.

40
A més a més...

• Ni hi són tots els que estan ni hi estan tots els
  què són Consorcis i Organismes Autònoms
• Hi ha altres departaments implicats dalguna
  manera Turisme, Medi Ambient, Obres Públiques,
  Educació,...
• La informació està compartimentada

41
Alguns casos a comentar

• Manca de correlació entre població i patrimoni.
  Maneres denfrontar-shi
• Té el patrimoni valor intrínsec o extrínsec? El
  concepte dactivació del patrimoni
• Qui ens protegeix el patrimoni?
• De qui és la història oral?
• Externalització i paper de lempresa privada
  avantatges, inconvenients i límits

42
Algunes reflexions

• La Cultura és secundària
• No es pot fer res amb el patrimoni si no es
  coneix
• Guardians de la memòria
• Els problemes són universals, I potser també les
  solucions
• Les persones fan la feina
• El patrimoni té futur?

43
Gràcies