Trets psicop

1
Trets psicopàtics en nens i adolescents i
violènciaRafael TorrubiaDept. de Psiquiatria i
de Medicina LegalUniversitat Autònoma de
Barcelona

• 6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
• Curs sobre violència infantil i juvenil
• Barcelona, 15 i 16 de maig de 2007

2
Trets psicopàtics en nens i adolescents i
violència

• El concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat
  en la clínica i en la recerca infanto-juvenil
• Lestudi dels precursors de la psicopatia
  algunes aproximacions rellevants
• Psicopatia i violència evidència en població
  adulta
• La relació entre psicopatia i violència en joves
• Lagressió proactiva en nens un possible
  precursor de la psicopatia
• Conclusions

3
1. El concepte de psicopatia i la seva
aplicabilitat en la clínica i en la recerca
infanto-juvenil
4
El concepte de psicopatia

• Un trastorn de la personalitat
• Relacionat amb personalitat disocial (CIM) i
  trastorn antisocial de la personalitat (DSM)
• Es defineix per un patró de símptomes específics
• Interpersonals, afectius i conductuals

5
El PCL-R és linstrument davaluació de
referència (Hare, 2003)

• Escala davaluació de 20 ítems basada en el
  judici clínic
• Faceta interpersonal
• Faceta afectiva
• Faceta destil de vida
• Faceta antisocial
• Fonts dinformació collateral
• Entrevista semiestructurada
• Puntuació
• Cada ítem segons descripció clínica del manual
  (0, 1 ó 2)
• Diagnòstic clínic de psicopatia puntuació 30

6

• Psicopatia, trastorn antisocial de la
  personalitat, trastorn de la personalitat i
  conducta antisocial
• Trastorn Conducta
• Personalitat antisocial
• Trastorn
• antisocial Psicopatia

7
Psicopatia vs. trast. antisocial de la
personalitat

• La psicopatia permet identificar a una bona part
  dels individus que mostren les conductes
  delictives mes greus i més variades
• Major capacitat predictiva dels criteris de
  psicopatia que els de TAP
• Delictes violents
• Reincidència
• Conducta penitenciària
• Resposta als programes dintervenció
• Els delinqüents adults amb i sense
  característiques psicopàtiques mostren correlats
  cognitius, afectius i neurològics diferents
• Processos causals diferents per explicar el
  desenvolupament de conductes antisocials?

8
Trastorns del Comportament Pertorbador (DSM-IV)

• Trastorn Negativista Desafiant
• Trastorn Disocial
• No tothom està dacord en distingir entre els dos
  trastorns
• Gran heterogeneïtat entre els casos que
  compleixen criteris per a aquests trastorns degut
  a que el DSM-IV utilitza criteris politètics
• T. Disocial
• Inici infantil (al menys una característica abans
  dels 10 anys)
• Inici adolescent

9
Amb els coneixements actuals no és adequat
etiquetar un jove com psicòpata (Forth, Kosson
i Hare, 2003)

• Alguns riscos
• Possibilitat dobservar aspectes transitoris del
  procés de desenvolupament que no arribin a ser
  característiques estables en ledat adulta
  diagnòstics falsos positius (Cleckley, 1976)
• Utilització prematura dels instruments
  davaluació per a la presa de decisions en
  làmbit forense
• Aplicació poc rigorosa del concepte psicopatia
  en nens / adolescents etiquetatge social, mal
  pronòstic, etc.

10
Però

• Els trets psicopàtics no apareixen de manera
  espontània a ledat adulta
• La psicopatia és estable en el temps, perquè
  actualment no som capaços de detectar-la
  adequadament de manera precoç i, per tant,
  dintervenir-hi amb eficàcia (Lynam, 2002)

11
Pot ser útil estudiar els precursors de la
psicopatia en nens i adolescents?

• Els adults amb trets psicopàtics empresonats
  presenten una història de conducta antisocial que
  comença a la infantesa
• Si sidentifiquessin les manifestacions
  primerenques de la psicopatia seria més fàcil la
  intervenció i la prevenció
• Pot facilitar la detecció dels factors causals
  del desenvolupament daquesta constellació de
  trets, diferenciant-los dels del desenvolupament
  de la conducta antisocial
• Permet lestudi dels factors protectors que poden
  facilitar ladaptació dels individus amb risc
• Pot ajudar al desenvolupament de models causals
  de la conducta agressiva i antisocial greu en els
  joves

12

• No és adequat parlar de personalitat psicopàtica
  en nens i adolescents
• Pot ser molt útil lestudi dels precursors de la
  psicopatia en nens i adolescents

13
2. Lestudi dels precursors de la psicopatia
algunes aproximacions rellevants
14
Grups dinvestigació pioners

• Forth, Hart Hare (1990), a Canadà
• Frick, OBrien, Wootton McBurnett (1994), als
  USA
• Lynam (1996), als USA
• Blair (1997), als USA
• Andershed et al., (2002), a Suècia

15
Les aproximacions més rellevants a lestudi dels
precursors de la psicopatia en població
infanto-juvenil

• Estudi en joves delinqüents de 12 a 20 anys
  utilitzant una aproximació semblant a la
  utilitzada en adults (Forth)
• Psychopathy Checklist Youth Version (PCLYV
  Forth, Kosson and Hare, 2003)
• Estudi dels trets de Duresa i Insensibilitat
  Emocional (absència de sentiment de culpa,
  absència dempatia, afecte superficial) en
  delinqüents i en població no delinqüent amb
  Trastorn Disocial, per tal de delimitar un
  subgrup de joves amb característiques similars a
  les dels psicòpates adults (Frick)
• Antisocial Process Screening Device (APSD Frick
  and Hare, 2001)

16
Aproximació basada en el PCLYV

• Instrument amb unes qualitats psicomètriques
  semblants a les del PCLR
• Bona validesa convergent i discriminant
• Bona validesa en estudis retrospectius
• Reincidència violenta i no violenta
• Conducta penitenciària
• Bona validesa en estudis prospectius
• Reincidència violenta i no violenta
• Conducta penitenciària

17
PCLYV, nombre de símptomes de diversos trastorns
del DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia
Trastorns / mesures r
Disocial1 0,38 0,78
TDAH1 0,09 - 0,62
Negativista desafiant2 0,21


1. Forth, Kosson i Hare (2003)
2. Kosson et al. (2002)
18
Laproximació basada en els trets de Duresa i
Insensibilitat emocional (Frick, 1998)
Trajectòria psicopàtica
Baixa inhibició conductual
Trets de Duresa i Insensibilitat Emocional
Problemes de conducta
Altres trajectòries
Inadequada socialització parental
Baixa Intelligència
19
Qui són els futurs psicòpates? (Frick, 1998)
Es troben entre els nens / adolescents que
presenten problemes de conducta (TND/TD)
juntament amb trets de Duresa i Insensibilitat
Emocional (DIE) TND/TD DIE
20
Antisocial Process Screening Device (APSD Frick
Hare, 2001)

• Elaborat per ser utilitzat en nens / nenes de
  6-13 anys
• 20 ítems basats en els del PCL-R (Hare, 1991)
• Format escala davaluació conductual pares,
  mestres, nois/noies
• Puntuació combinada de pares i mestres
• Estructura de tres factors
• Narcisisme
• Impulsivitat
• Duresa i Insensibilitat Emocional

21
Evidència a favor del model de Frick

• Els nois/noies amb TND/TD i trets de Duresa i
  Insensibiltat Emocional (DIE) comparats amb els
  TND/TD sense DIE mostren
• Conducta antisocial més variada i més greu
• Contactes més precoços amb la policia
• Dèficit en modulació de resposta
• Major preferència per activitats emocionants i
  arriscades
• Dificultat per reconèixer expressions de tristesa
  en les cares i en les vocalitzacions daltres
  nois
• Menors dèficit intellectuals (QI verbal)
• Menor associació amb estils educatius parentals
  disfuncionals

22
3. Psicopatia i violència evidència en població
adulta
23
La psicopatia no és un factor causal directe de
la conducta violenta

• La causa de la violència està en la decisió
  dactuar violentament
• La psicopatia es un dels múltiples factors
  causals indirectes que exerceixen una influència
  en el procés de presa de decisions

24
Els símptomes de psicopatia poden influir en la
decisió dactuar violentament a través de
mecanismes

• Cognitius (símptomes positius)
• Predisposició a veure les accions dels altres com
  hostils
• Avaluació dactes violents com reforçadors
• Afectius (símptomes negatius)
• L absència dempatia, culpa i por poden fer que
  els actes violents no suposin una amenaça pel
  benestar físic, psicològic i social
• Tendència a actuar sense reflexionar
• Component impulsiu

25
La psicopatia un bon predictor de violència en
adults

• Considerant les variables de risc de forma
  individual, el PCL és un dels factors amb major
  capacitat predictiva de conducta delictiva i
  violenta identificats per la recerca
  criminològica
• Les facetes Estil de vida i Antisocial tenen
  millor capacitat predictiva que la Interpersonal
  i lAfectiva

26
La psicopatia un bon predictor de violència en
adults

• La correlació entre PCL i reincidència violenta
  se situa al voltant dun valor mitjà (r 0,30)
• La magnitud de lefecte és moderada
• La capacitat predictiva del PCL és millor que la
  de la majoria de procediments clínics
• Aquesta capacitat predictiva se situa
  aproximadament en la mitjana dels efectes que es
  troben en les ciències socials i en les ciències
  mèdiques

27
La psicopatia un bon predictor de violència en
adults

• El PCL-R i/o el PCLSV sutilitzen en diversos
  instruments de predicció de violència
• HCR-20 (Webster et al., 1997)
• VRAG (Harris et al., 1993)
• MacArthur VRAS (Monahan et al., 2000)
• La seva capacitat predictiva és lleugerament
  inferior a la dels propis instruments

28
Però

• No totes les persones violentes són psicòpates
• El risc de conducta violenta no és lúnica
  característica essencial de la psicopatia

29
Agressió reactiva vs proactiva i psicopatia

• Proactiva (premeditada, instrumental, etc.)
• Procediment per controlar lentorn iniciada de
  manera premeditada, dirigida a un objectiu i
  predatòria, per dominar els altres, per pujar
  destatus

• Reactiva (impulsiva, afectiva, etc.)
• Relacionada amb la dificultat per controlar els
  propis impulsos, elicitada per provocació,
  frustració o per la percepció damenaça

30
Lagressió proactiva / instrumental en adults
està associada a la psicopatia

• Els homicides psicòpates utilitzen més lagressió
  proactiva que els no psicòpates en els seus
  delictes
• Els delinqüents que presenten més agressió
  proactiva puntuen més alt en el PCL-R
• Els psicòpates presenten amb més freqüència
  agressions a desconeguts i per diners mentre que
  els actes violents dels no psicòpates són comesos
  freqüentment en estats emocionals intensos
• Lagressió proactiva dels psicòpates està més
  relacionada amb les facetes Interpersonal i
  Afectiva que amb les altres dues

31
4. La relació entre psicopatia i violència en
joves
32
Trets psicopàtics i conducta violenta en joves

• Els estudis retrospectius mostren que puntuacions
  elevades en el PCLYV es relacionen amb una major
  probabilitat dhaver comès delictes violents
• Els estudis prospectius en joves avaluats amb el
  PCLYV demostren una elevada capacitat predictiva
  de reincidència violenta a ledat adulta

33

• 152 adolescents edat M 16,1 anys (DT1,4)
• Seguiment durant 10 anys
• Codificació de reincidències durant aquest període

34
Percentatge de reincidència en 10 anys segons
PCLYV
35
Proporció de casos sense reincidència violenta
en funció del PCLYV en els diversos moments del
seguiment
36

• 220 adolescents (12 18 anys)
• Programa extern tractament per delinqüents
  sexuals
• Seguiment durant 55 mesos de mitjana després de
  lacabament del tractament

37
Reincidència Almenys un delicte
38
Proporció de casos sense cometre el primer
delicte segons PCLYV Delictes violents
39
Trets psicopàtics i conducta violenta en joves

• Els joves amb trets psicopàtics mostren més
  agressió proactiva?

40
La violència instrumental es relaciona amb
psicopatia (PCLYV) en adolescents de 13 a18 anys
(Murrie et al., 2004)
41
La violència instrumental es relaciona amb
psicopatia en adolescents (PCLYV) de 16 a 20
anys (Flight, 2004)
42
Estudis en nens i joves amb lAPSD (I)

• Delinqüents sexuals violents adolescents (M16
  anys) (amb més agressió proactiva i violència
  premeditada) mostraren més trets psicopàtics en
  comparació a daltres delinqüents violents i no
  violents (Caputo, Frick, Brodsky, 1999)
• Delinqüents juvenils (nois 14 21 anys) amb
  violència més greu, repetida i sàdica i més
  deslligada de situacions i persones específiques,
  presentaven puntuacions més elevades en
  psicopatia (Kruh, Frick, Clements, 2005)

43
Estudis en nens i joves amb lAPSD (II)

• Trets psicopàtics es relacionaren amb una
  tendència a emfasitzar els aspectes positius de
  lagressió instrumental i a minimitzar els
  negatius (nois / noies M 16 anys) (Pardini,
  Lochman, Frick, 2003)
• Nois / noies (9 13 anys) de la població general
  amb problemes de conducta i trets psicopàtics
  presentaven més agressió en general i més
  agressió proactiva que altres joves amb probemes
  de conducta (Frick, Cornell, Bodin, et al., 2003)

44
5. Lagressió proactiva en nens un possible
precursor de la psicopatia
45
Les trajectòries de desenvolupament de la
conducta agressiva en nois / noies en edat escolar

• La conducta agressiva és una dimensió important
  dels problemes de conducta a la infantesa en
  molts sistemes de classificació
• La conducta agressiva en nens és molt estable en
  el temps i difícil de tractar
• Hi ha evidència que lagressió física augmenta
  fins els 3-4 anys i que després, o bé es manté
  estable, o bé va disminuint fins ledat adulta en
  la major part de nois i noies
• Hi ha un subgrup de nois / noies amb nivells
  elevats de conducta agressiva durant tota la
  infantesa en què no es produeix aquesta
  disminució, i que presenta risc de problemes
  greus de conducta antisocial al final de
  ladolescència

46
Evolució de lagressió física amb ledat en nois
(Broidy, et al, 2003)
47
Lagressió reactiva i la proactiva en nens

• Encara no hi ha dades destudis longitudinals que
  hagin estudiat levolució dels dos tipus
  dagressió de manera diferenciada
• És possible distingir de manera fiable en nens
  lagressió reactiva de la proactiva
• Lagressió reactiva i la proactiva estan força
  correlacionades
• Hi ha indicis per pensar que mostren trajectòries
  de desenvolupament diferents
• Lassociació entre els dos tipus dagressió és
  asimètrica
• Alguns nens només mostren agressió reactiva
• La majoria de nens que mostren alts nivells
  dagressió proactiva també mostren agressió
  reactiva

48
Lagressió reactiva i la proactiva en nens
(Vitaro, et al., 2006)

• Lagressió reactiva es mostra relacionada amb
• Utilització del càstig físic en els pares
• Emotivitat negativa
• Baixos ingressos familiars
• Sexe
• Lagressió proactiva no es mostra relacionada amb
  cap daquestes variables

49
Cada grup presenta perfils dadaptació social i
delictius diferents (Frick Marsee, 2006)

• Grup amb només agressió reactiva
• Més problemes dadaptació a lescola
• Més rebuig per part dels iguals
• Més victimització per part dels iguals
• Els problemes socials estan relacionats
  probablement amb dèficits de cognició social
• Tendència a fer atribucions hostils a
  provocacions ambígües dels iguals
• Dificultat per emprar estratègies no agressives
  en problemes dinteracció social
• Tendència a presentar estats afectius negatius,
  baixa tolerància a la frustració, ira, més
  depressió, ansietat i impulsivitat

50
Cada grup presenta perfils dadaptació social i
delictius diferents (Frick Marsee, 2006)

• Grup amb agressió proactiva i reactiva
• Major risc de delinqüència i de problemes dabús
  dalcohol a ladolescència i de delinqüència a
  ledat adulta
• Són menys rebutjats i victimitzats
• Tenen més amics i són percebuts amb és freqüència
  com a líders
• Sobreestimen les conseqüències positives de la
  seva conducta agressiva
• Pensen menys en la possibilitat de ser castigats
  per la seva conducta
• No tendeixen a presentar estats afectius
  negatius, ni problemes de regulació emocional
• Presenten baixa reactivitat emocional

51
Lagressió proactiva en nens i adolescents un
precursor de la psicopatia adulta?

• Els nois/noies amb pautes freqüents dagressió
  proactiva i reactiva tenen algunes
  característiques que recorden a les dels
  psicòpates adults
• Alguns estudis ja han començat a mostrar relació
  entre els trets de Duresa i Insensibilitat
  Emocional i agressió proactiva
• Són necessaris estudis prospectius en mostres de
  nois /noies en edat escolar per tal de contrastar
  aquesta hipòtesi

52
6. Conclusions
53

• Lestudi dels precursors de la psicopatia pot ser
  de gran utilitat per a determinar els factors
  causals i per a la prevenció daquest trastorn
• Els nens i adolescents amb trets psicopàtics
  presenten un perfil de conducta agressiva força
  semblant al dels adults
• Lagressió proactiva en nens i adolescents podria
  ser un precursor la personalitat psicopàtica
  adulta

54
(No Transcript)
55
Agressió oberta vs relacional en joves

• Oberta
• Contra els benestar físic (ag. Física i verbals)
• Relacional
• Contra les relacions socials, les amistats,
  lacceptació dins els grup
• Diferències entre gèneres
• Ambdós tipus dagressió prediuen problemes
  dadaptació en nens i adolescents
• No hi ha estudis dagressió relacional i
  psicopatia

56
Agressió reactiva vs agressió proactiva
57
Trets psicopàtics i Trastorn Disocial en
adolescents infractors
80-95 Trastorn
disocial
10 30 Psicopatia
58
Criteris per al diagnòstic de Trastorn Disocial
(DSM-IV-TR)

• A Un patró repetitiu i persistent en què es
  violen els drets bàsics dels altres o normes
  socials importants, manifestant-se per la
  presència de tres (o més) dels següents criteris
  durant els darrers 12 mesos i al menys un criteri
  durant els darrers 6 mesos
• Agressió a persones i animals (7 criteris)
• Destrucció de bens (2 criteris)
• Frau o robatori (3 criteris)
• Violació greu de normes (3 criteris)
• B El trastorn provoca deteriorament clínicament
  significatiu lactivitat social, acadèmica o
  laboral
• C Si lindividu té 18 anys o més i no compleix
  criteris de trastorn antisocial de la
  personalitat
• Tipus Inici infantil vs inici adolescent
• Gravetat Lleu, moderat, greu

59
Flight (2004)
60
Característiques del PCLYV

• Limitacions / precaucions per la utilització en
  clínica
• No etiquetar el jove com a psicòpata
• No adequat per fer recomanacions a favor o en
  contra de realitzar un tractament
• No refiar-se només del PCLYV per la presa de
  decisions que puguin ser transcendents per al
  jove
• Dificultat dutilització en mostres de joves no
  institucionalitzats

61

• Els trets psicopàtics juguen un paper important
  en la decisió dactuar de manera violenta
• No seria possible una comprensió exhaustiva del
  fenomen de la violència sense tenir en
  consideració el risc afegit que suposa la
  presència de trets psicopàtics
• El risc de conducta violenta no és lúnica
  característica essencial de la psicopatia
• No totes les persones violentes són psicòpates

62
Ítems del PCL-YV

• Faceta interpersonal
• 1. Utilització de la impressió
• 2. Sentiment exagerat de la pròpia vàlua
• 4. Mentider patològic
• 5. Manipulació per obtenir guanys personals
• Faceta afectiva
• 6. Absència de remordiment
• 7. Afecte superficial
• 8. Insensibilitat afectiva/ absència dempatia
• 16. Incapacitat per acceptar la responsabilitat

63
Ítems del PCL-YV

• Faceta destil de vida
• 3. Percaça destimulació
• 9. Orientació parasitària
• 13. Absència dobjectius
• 14. Impulsivitat
• 15. Irresponsabilitat
• Faceta antisocial
• 10. Pobre control de la ira
• 12. Problemes de conducta a la infantesa
• 18. Conducta criminal greu
• 19. Violacions greus de la llibertat condicional
• 20. Versatilitat criminal

64
Ítems del PCL-YV

• Altres ítems
• 11. Conducta sexual impersonal
• 17. Relacions interpersonals inestables

65

• Bones propietats psicomètriques
• Consistència interna
• Fiabilitat interavaluadors
• Bona validesa estructural
• Bona validesa convergent i discriminant

66
4.3. Correlats penitenciaris

• Puntuacions elevades en el PCLYV estan
  relacionades amb
• Freqüència dincidents dins els centres
• Conducta violenta dins la institució
• Intents de fugida

67
Antisocial Process Screening Device (APSD)

• Culpa els altres dels seus errors (I)
• Simplica en activitats illegals (I/CP)
• Es preocupa de com fa les coses a lescola o a la
  feina (DIE)
• Actua sense pensar en les conseqüències (I)
• Les seves emocions són superficials i fingides
  (N)
• Menteix fàcilment i amb habilitat (I/CP)
• Compleix les seves promeses (DIE)
• Presumeix molt de les seves habilitats, dels seus
  èxits o de les seves possessions (N)
• Savorreix fàcilment (I)
• Utilitza o enreda els altres per a aconseguir el
  que vol (N)

68
Antisocial Process Screening Device (APSD)

• Pren el pèl o sen riu dels altres (N)
• Se sent malament o culpable quan fa alguna cosa
  mal feta (DIE)
• Simplica en activitats arriscades o perilloses
  (I)
• Pot ser una persona encantadora a vegades, però
  de manera que sembla poc sincera o superficial
  (N)
• Senfada quan el corregeixen o el castiguen (N)
• Es pensa que és millor o més important que els
  altres (N)
• Fa les coses sense planificar-les amb antelació o
  les deixa per a lúltim moment (I)
• Es preocupa pels sentiments dels altres (DIE)
• Mostra sentiments o emocions (DIE)
• Manté els mateixos amics (DIE)

69
Antisocial Process Screening Device (APSD)

• Útil per a la recerca i no recomanable per a la
  clínica
• Algunes dades mostren una validesa concurrent amb
  el PCL modesta
• Estructura diferent del PCL
• Dificultat per replicar lestructura factorial en
  el nostre país

70

• Els nens dels dos grups dagressió tenen riscos
  diferents a ladolescència i a ledat adulta
• Els nens que mostren agressió proactiva presenten
  major risc de delinqüència i de problemes dabús
  dalcohol a ladolescència i de delinqüència a
  ledat adulta
• Diferències en adaptació social
• Nens amb agressió reactiva presenten més
  problemes dadaptació a lescola, més rebuig per
  part dels iguals i més vicitmització per part
  dels iguals que els que presenten agressió
  proactiva
• Problemes socials relacionats amb dèficits de
  cognició social com tendència a fer atribucions
  hostils a provocacions ambígües dels iguals i
  dificultat per emprar estratègies no agressives
  als problemes dinteracció social
• Els nens amb agressió proactive són menys
  rebutjats i victimitzats, tenen més amics i són
  percebuts amb és freqüència com a liders,
  sobreestimen les conseqüències positives de la
  seva conducta agressiva i pensen menys en la
  possibilitat de ser castigats per la seva
  conducta
• Els nens amb agressió reactiva tendeixen a
  presentar estats afectius negatius, més
  depressió, ansietat i impulsivitat
• Els nens amb agressió proactiva no presenten
  aquest patró, sinó més aviat el contrari
• Els nens amb aquest patró tenen algunes
  característiques similars a les dels psicòpates
  adults

71
Beneficis potencials dutilitzar els trets de
Duresa i Insensibilitat Emocional per a
subtipificar els nois/noies amb Trastorn Disocial

• Permet treballar en mostres de la població
  general
• Està focalitzat en les característiques
  interpersonals i afectives (essencials en el
  trastorn)
• Les característiques dels nois/noies amb trets
  DIE poden ser integrades en les teories sobre
  desenvolupament normal de la conciència
• Permet delimitar un subgrup de nois/noies dins
  dels subgrups de Trastorn Disocial dinici precoç
• Permet delimitar un altre subgrup de nois/noies
  sense aquests trets amb perfil conductuals,
  delictius i emocionals diferents (p.e. dificultat
  en la regulació de les emocions)

72

• Concepte i definició de psicopatia
• Utilitat de lestudi dels precursors de la
  psicopatia en nens i adolescents
• Psicopatia en nens i adolescents
• Evidències
• PCLYV (Forth, Kosson i Hare)
• Capacitat predictiva en adolescents
• Correlats neurobiològics
• Limitacions i recomanacions
• APSD (Frick)
• Trets precursors C/U afegits al trastorn
  disocial semblen delimitar un subgrup de nois i
  noies que presenten característiques comunes amb
  els psicòpates adults
• Agressió i psicopatia en adults
• Agressió reactiva vs agressió instrumental
• Agressió i psicopatia en nens i adolescents
• Es possible diferenciar les dos tipus dagressió
  en nens
• Diferències evolutives dels dos tipus dagressió
  en nens
• Relació entre tipus dagressió i trets de
  personalitat en nens
• Conclusions i propostes de futur

73

• Classificacions
• Segons la forma
• Oberta vs relacional
• Es distingeixen
• Pel mètode de fer mal (agressió física i verbal
  vs exclusió, malparlar, etc.) i
• Pels objectius als quals serveixen (destrucció
  del benestar físic vs destrucció de les relacions
  socials i acceptació en el grup)
• Segons la funció
• Reactiva vs proactiva