Title: Qualitat i seguretat assistencial
1Qualitat i seguretat assistencial
Introducció a la qualitat assistencial i a la
seva avaluació
2Índex
- Concepte Qualitat
- Com percebem la qualitat dimensions
- Com quantifiquem i avaluem indicadors
- Mecanismes per treballar per a la qulitat Iso,
acreditacions, comparatives, etc. - Iniciatives nacionals i internacionals
- Aliança per a la Seguretat del Pacient
- A quin preu costos
- Conclusions
3Definició de qualitat assistencial
- La qualitat assistencial és el grau en que els
individus i les poblacions incrementen la
probabilitat dobtenir resultats desitjats en
salut i que aquests són consistents amb el
coneixement científic (Institute of Medecine,
2001). - ... fer correctament el que és correcte
-
4Dimensions de Qualitat
- Eficàcia, efectivitat, eficiència, accés,
competència tècnica, equitat, adequació,
disponibilitat, seguretat,oportunitat,
elecció/disponibilitat d informació,
continuitat, prevenció/deteccióprecoç i
avaluació...
5Els serveis sanitaris són de bona QUALITAT sí...
- són efectius
- són segurs
- tenen pacients informats
- proporciona continuitat assistencial i
cooperació entre nivells - utilitza els recursos de manera efectiva
- és accessible sense desigualtats
6Dimensions de la Qualitat
Avedis Donabediam (Beirut, 1919) Estructura,
procés, resultat (1966)
7Algunes informacions que ens orienten sobre la
Qualitat i Seguretat
8Estimated Deaths Due to Medical Error
Source The Philadelphia Inquirer
9TO ERR IS HUMAN BUILDING A BETTER HEALTH
SYSTEMInstitute of Medicine - November 1999
- 2.9-3.7 hospital admissions result in adverse
events - 44-98,000 deaths/year
- 17-29 billion costs
- 2 million nosocomial infections/year
- average ICU patient experiences almost 2 errors
per day - 7000 deaths from medication errors
10Quantificació de lerror a Espanya Estudi ENEAS,
2005
24 hospitals Revisió Històries clíniques de 5624
pacients ingressatsgt 24 h Resultats
principals 9,3 desdeveniments adversos
(652/5624) 37 errors de medicació 25
infecció nosocomial (higiene mans!!) 25
problemes tècnics de procediments El 42,6
(278/652) de los EAs eran evitables errors
prevenibles (4,95 dels ingressos)
11(No Transcript)
12INCIDENTS A CIRURGIA PROCEDIMENT CORRECTE DEL
LLOC CORRECTE
- Una de les principals barreres per a la seva
reducció és la baixa incidència els sanitaris es
considerin immunes a aquest tipus derrors fins
que es veuen involucrats en un dells (Seiden
2006). - Meinberg 200 (J Bone Joint Surg Am. 2003
Feb85-A(2)193-7) - d una enquesta confidencial als 1560 membres
actius de la Societat Americana de Cirurgians de
la mà (percentatge de resposta 67). - Daquest collectiu 217 cirurgians (21)
reconeixien com a mínim un error de lateralitat
al llarg de la seva experiència professional.
13Lunes, 7 de Septiembre de 2009
EN EL SNS SE PRODUCEN "VARIACIONES Y DIFERENCIAS
INJUSTIFICADAS EN LOS TRATAMIENTOS QUIRÚRGICOS"
La variabilidad en la práctica médica se extiende
y genera inequidad
La variabilidad de la práctica médica hace que
las diferencias en la calidad y el acceso a los
servicios sanitarios se produzcan habitualmente
en el Sistema Nacional de Salud. Una de las
razones de estas variaciones, según los expertos,
es la falta de tradición evaluadora en España,
que lleva al desconocimiento sobre el desempeño
de los servicios.
14Ratio tasa estandarizada mastectomía conservadora
vs no conservadora 2002-04
Fuente Bernal E, Atlas Variaciones de la
Práctica Médica
15Estudi de la qualitat com a element de millora
- La Qualitat és un dels elements estratègics en
què es fonamenta la transformació i millora dels
sistemes sanitaris.
16Actors per a la millora de la qualitat
- Personal assistencial
- Regualadors, planificadors, compradors
- Polítics
- Pacients
- Familiars
- Competidors
- Investigadors
17Better patient (population) Outcome better health
Better professional Development learning
combined efforts of everyone healthcare
professionals, patients and their
families, researchers, payers, planners and
educators to make the changes that will lead to
Quality improvement
Better system Performance better care
Batalden P, Davidoff F. Qual.Saf.Health Care
2007162-3
18Treballar per millorar la qualitat, implica,
entre daltres
Individualism - teamwork Professionalism -
multiprofessionalism Patient care patient
centered care Doing your work evaluating your
work System dependence - system
understanding Trying harder doing better
19Tres àrees de la qualitat
- Efectivitat /eficàcia/adequació
- Cost/eficiencia
- Equitat/acceptabilitat/accés/rellevància/legitimit
at/
Funciona i és efectiu? fa més bé que mal ?
Hi ha maneres millors de fer el mateix, i que
costin menys? El cost oportunitat és important
Tothom assoleix allò que vol sense fer un esforç
diferent per aconseguir-ho?
20Com es pot medir la qualitat assistencial?
- Necessitat dINDICADORS (taxes, proporcions,
raons, etc) de les diferents dimensions de la
qualitat - Necessitat delaborar criteris de qualitat per
construir els indicadors - Els criteris adequats han de ser acceptats pels
professionals, basats en evidència científica,
ser realistes i de formulació senzilla - Necessitat de fonts dinformació (importància de
la bona documentació) - Establir nivells estàndar valors desitjats de
compliment
21Alguns indicadors de Qualitat assistencial
- Índice de mortalidad ajustado por riesgo
cociente entre el número de defunciones
observadas en la unidad de análisis
(hospital,servicio,) y el número de defunciones
esperadas - Índice de complicaciones ajustado por riesgo
cociente entre el número de episodios que
presentan algún tipo de complicación y el número
episodios con complicación esperados, de acuerdo
con el riesgo individual de cada uno de los
pacientes atendidos. - Índice de readmisiones ajustado por riesgo
- Índice de estancias ajustado por riesgo
- Tasa de infección de herida quirúrgica
- Etc, etc, etc.
22Sisqual Sistema dinformació del prograna de
qualitat de lIMAS
23Mecanismes per avaluar i treballar per la Qualitat
- Des de sempre, sha buscat el millor pel pacient
(ètica/qualitat) identificar, quantificar,
valorar, comparar, introduir correccions i
avaluar - Cicle de millora contínua
24Cicle davaluació de la qualitat assistencial
1.Detecció de possibilitats de millora i
priorització
2.Definició de criteris davaluació
6.Reavaluació
5.Implantació
3.Disseny estudis davaluació
4.Anàlisis daccions de millora
25Una mica dhistòria
1910 Abraham Flexner .- Calidad de la formación
médica. 1916 Dr. Codman .- Certificación del
médico, Acreditación de establecimientos de
salud. 1918 Creación del Programa Nacional de
Normalización Hospitalaria en los EEUU. 1951
Comisión Conjunta de Acreditación de Hospitales
de EEUU. Joint Comission 1958 Canadá crea su
propia comisión de acreditación. 1966 Avedis
Donabediam. Paradigma en avaluació de la
qualitat 1973 Australia establece el Congreso
Australiano de Normas de Hospitales . 1981
Cataluña establece un Programa General de
Acreditación de Hospitales. 1990 Implementación
de Acreditación de Hospitales en América Latina y
el Caribe. ISO, TOP 20, EFQM, etc.
26Models de certificació/acreditació
- Joint Comission Accreditation Health
Organization model dacreditació americà - ISO (Organització internacional de
normalització). Desenvolupa estàndars
internacionals en xarxa a 159 paisos (seu central
a Suïsa). Inicis en el món industrial. Normes i
procediments, amb uns estandars per assolir.
Auditories externes per auditors acreditats. - Acreditació catalana. Des del 1981
- Promoure la filosofia de la millora contínua de
la qualitat en els centres sanitaris. - Mètode reconegut davaluació externa, pel qual es
verifica que un centre sanitari assoleix un
conjunt destàndards prèviament establerts - Lacreditació sanitària a Catalunya es planteja
des de la perspectiva del Model Europeu
dExcelència de lEuropean Foundation for Quality
Management (EFQM, 1988). El nou model vol
contemplar també la integració daltres models,
com el model ISO, el model del Medical-Audit que
aplica la Kings Foundation anglesa en el Regne
Unit, el model de la Joint Comission, etc.
27Mesura de la qualitat AHRQ
Complicació per anestèsia
Èxitus en GRD de baixa mortalitat
Úlcera de decúbit
Cos estrany deixat durant el procediment
Pneumotòrax iatrogènic
Reanimació fallida
Infecció per atenció mèdica
Fractura de maluc postoperatòria
Hemorràgia o hematoma postoperatori
Trastorns fisiològics i metabòlics en postoperatori
Fallida respiratòria aguda
Embolisme pulmonar postoperatori o trombosi venosa profunda
Sepsis postoperatòria
Dehiscència de sutura postoperatòria
Punció o laceració accidental
Reacció adversa a transfusió
Traumatisme obstètric en part vaginal instrumental
Traumatisme obstètric en part vaginal no instrumental
Traumatisme obstètric en cesària
La Agency for Health Research and Quality (AHRQ)
es un organisme amb una gran trajectòria en la
generació dindicadors basats en les dades del
CMBD
28Comparativa IASIST
29(No Transcript)
30Els TOP 20 de IASIST
- TOP 20, Què es?
- Hospitales TOP 20 es un programa de evaluación de
hospitales basado en indicadores objetivos,
obtenidos a partir de datos que se registran de
forma rutinaria (cmbd,etc.) - Ofrece al sector sanitario una comparativa
(benchmark) útil para la mejora de resultados,
basado en indicadores de calidad, funcionamiento
y eficiencia
31Per disminuir variabilitat en lassistència
- Ús de protocols documents que senyalen les
passes a seguir, de forma normativa. - De guies de pràctica clínica recomanacions
sistemàtiques per a lajuda de presa de decisions
sobre les intervencions sanitàries més adequades - Vies clíniques plans assitencials que sapliquen
en malalts amb determinada patologia i que
presenten un curs clínic previsible. Seqüència de
les accions davant determinades situacions
clíniques
32Iniciatives per a millorar la qualitat i seguretat
The 5 Million Lives Campaign
Codi ictus
33LAliança per a la Seguretat del Pacient
A partir de lestratègia de la OMS
- LAliança per a la Seguretat dels Pacients a
Catalunya és una iniciativa impulsada des del
Departament de Salut de la Generalitat, amb la
coordinació de la Fundació Avedis Donabedian, per
establir una xarxa de grups dinterès que
simpliquin en la promoció de la seguretat i en
la integració didees que potenciïn la
conscienciació i labordatge de la temàtica a
Catalunya.
34- La Seguretat del pacient és un aspecte clau de
latenció sanitària i una condició per a la
qualitat - Els professionals són fallibles i els sistemes
han destar preparats per evitar laparició de
problemes de seguretat - Per impulsar la seguretat, el sistema de salut ha
de desenvolupar i mantenir una cultura de la
seguretat
35Models per a labordatge de la seguretat
- Centrat en la persona
- Centrat en el sistema
- Els professionals són fallibles i els sistemes
han destar preparats per evitar laparició de
problemes de seguretat - No es tracta de canviar la condició humana sino
les condicions en les que treballen les persones - Crear escuts o defenses per minimitzar lerror
X
36Esdeveniment advers un resultat indesitjable i
no intencionat, però no necessàriment inesperat.
Error es pot definir com un esdeveniment
advers prevenible. Es tracta duna falla o
equívoc en algun punt del pla dacció que shavia
de seguir. Poden incloure errors de la pràctica,
dels productes o dels sistema.
37Anàlisi de les dades dun accident Reasons
Swiss Cheese Model
Acci-dent
Defenses absents o fallides
38Per exemple tenim ambigüitat organitzativa
16.8
dels pacients ingressats
canvien més de 3 vegades de Servei durant
lingrés
38
39Lobjectiu estratègic
- Redissenyar processos per tal que simples errors
no acabin fent mal als pacients - Eliminar oportunitats pels errors
- Construir escuts per neutralitzar o corregir
errors abans que arribin al pacient.
40Emprendre accions per reduir riscos
- Proactives Monitoritzar la seguretat del
pacient, identificar aspectes de millora i
redissenyar processos per a prevenir incidents - Reactives Investigar incidents de rellevància un
cop han passat (esdeveniments sentinella). - Eines anàlisi causa-arrel, AMFE, sistemes
notificació
41Projectes de lAliança per a la seguretat del
pacient
- A- Gestió de la seguretat
- Disseny, implantació i avaluació dun model de
gestió de la seguretat clínica, basat en EFQM,
per a les àrees - Quirúrgiques
- Urgències
- UCI
- Hospitalització
- B- Projectes transeversals (Metes OMS i MSC)
- Higiene de mans i prevenció infecció nosocomial
- Millora de la identificació inequívoca de
pacients - D- Projectes collaboratius
- Pràctiques segures en la prevenció de caigudes de
pacients - Prevenció de la infecció quirúrgica en cirurgia
colo-rectal - Pràctiques segures en lavaluació anestèsica
preoperatòria - Prevenció dincidents a cirurgia pacient,
procediment i lloc correcte
42Eficiència
Costos de la no Qualitat
43Determinants de la salut i despesa sanitària
despeses en salut dels EEUU (en )
Contribució potencial a la reducció de la
mortalitat ()
7.9
27
Biologia humana
1.6
1.5
19
Entorn
90
43
Estils de vida
La importància dels costos
11
Atenció sanitària
Dever G.E.A. An epidemiological model for
health policy analysis. Soc Ind. Res, 1976, vol
2 p 466
44(No Transcript)
45ProgenecResultados
46Costos per pacient Hèrnia gt17a s cc
47Costos per pacient PQ Budell gros/petit a cc
48Conclusions
- Qualitat com a fomanent de transformació i
millora. - Importància de la informació escrita i codificada
per quantificar i tenir indicadors - Reduir variabilitat
- Importància de coneixement científic
- La importància dels costos eficiència