Tema 3. T

1
Tema 3. Tècniques de redacció, tipologies i
propietats textuals3.1. Criteris de puntuació
2

• Els signes de puntuació
• Signes ortogràfics convencionals
• Modulacions de la llengua oral
• Exigències de la sintaxi
• Finalitat eficàcia de la comunicació (escrita o
  oral)
• Eina bàsica per organitzar les idees, estructurar
  el text i delimitar el significat exacte del
  missatge que es vol transmetre

3

• LA COMA (pausa menor)
• Per a separar els elements duna enumeració o els
  membres duna oració determinada Mhe comprat
  uns pantalons, una camiseta, un xandall, etc.
• Per a determinar una alteració de lordre lògic
  de loració El que thavia de dir, ja tho he
  dit.

4

• Quan hi ha un incís El teu germà, el mestre, és
  un gran intellectual.
• Generalment, per a indicar les oracions
  subordinades Quan vingues, hi anirem.
• Per a marcar omissions o elements ellíptics En
  el primer tall geològic hi ha dues roques
  metafòriques i en el segon, una.

5

• No hem de posar coma
• Entre el subjecte i el verb o entre el verb i un
  complement
• Abans de parèntesi, guió, punts suspensius o
  claudàtors

6

• EL PUNT I COMA (pausa intermèdia)
• Quan dues oracions van separades per conjuncions
  i la segona no té un enllaç perfecte amb
  lanterior Des del punt de vista ètic és
  inadmissible perquè lacceptes, has de
  qüestionar-ho tot.
• Per a separar les parts duna oració que tenen
  segments interns separats per altres signes de
  puntuació o que són llargues i complexes Relació
  dels alumnes finalistes de les proves esportives
  en llançament de javelina, Rosa Valls en
  natació, Lluís Ros en carrera dobstacles,
  Natàlia Llopis etc.

7

• EL PUNT (pausa forta)
• El punt i seguit dins duna mateixa paràgraf,
  per a separar oracions autònomes.
• El punt i a part quan la relació entre les
  oracions és més llunyana.
• El punt final per indicar lacabament dun text,
  una separació entre conceptes, apartats,
  capítols, etc.

8

• ELS DOS PUNTS (pausa intermèdia)
• Per a introduir una enumeració Material
  necessari per a lexperiment un matràs, aigua,
  àcid clorhídric i hidròxid de potassi.
• Per a separar dues idees que tenen una relació de
  proximitat La manca daigua és un problema greu
  sense aigua no es pot viure.
• Per a introduir un exemple, una illustració o un
  advertiment Hi ha paraules que són invariables
  en singular i en plural temps, llapis, cactus,
  dilluns, dimarts, etc.

9

• ELS PUNTS SUSPENSIUS (...)
• Per a indicar que una enumeració no ha quedat
  tancada (o també etc.)
• Per a indicar una pausa sobtada o la conclusió
  difusa duna oració Revivia en el record la
  remor etèria de les palmes, lolor de la pólvora
  pels horts, els reflexos multicolors de lestany
  dels ànecs...
• Entre claudàtors, per a indicar que sha suprimit
  un fragment de text

10

• ELS SIGNES DENTONACIÓ
• Dinterrogació ?
• Dexclamació !
• en oracions emfàtiques i exclamatives
• en oracions de manament

11

• ELS GUIONS (mitjans / / -)
• Per a introduir dins duna oració una observació,
  un comentari personal, una ironia, etc.
  Tanmateix, sobre totes aqueixes coses crec que
  no cal insistir en la vàlua indiscutible daquest
  investigador, cal destacar les repercussions
  posteriors dels seus decobriments.
• Per a marcar linici del parlament dun
  personatge en una obra literària (guionet
  estilístic)
• Maria, vine ja va dir Pepeta amb to irat.
• Pepeta, no puc encara li va respondre Maria.

12

• EL GUIONET (breu)
• Morfològic o lèxic per a unir dos termes
  (formació de paraules compostes)
• Numerals compostos (ordinals i cardinals) (DUC)
  vint-i-cinc, tres-cents
• Entre el verb i els pronoms febles omplir-lo
• Els mots compostos que comencem amb el nom dun
  punt cardinal sud-est, sud-africà
• Els compostos repetitius i expressius xino-xano,
  xiu-xiu
• Amb ladverbi no usat com a prefix quan el segon
  element és un substantiu la no-violència

13

• En els compostos formats per dos mots, quan el
  segon element comença per r-, s- o x- i el
  primer acaba amb vocal pèl-roig, esclata-sang,
  escura-ximeneies
• En els compostos formats per dos mots, quan la
  unió dels dos elements puga dificultar-ne la
  lectura adequada a causa de les lletres
  concurrents Bell-lloc
• En els compostos formats per dos mots, quan el
  primer element és un mot que duu accent gràfic
  ciència-ficció

14

• En els compostos abans-dahir, adéu-siau,
  dellà-ahir, després-dinar, despús-ahir,
  despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo.
• No duen guionet
• Els mots formats amb altres prefixos preromànic
• Els mots construïts amb formes prefixades
  acabades en -o i de vegades en -i fisicoquímic

15

• LES COMETES
• Cometes baixes o llatines
• Cometes altes o angleses
• Cometes simples
• Per a marcar les citacions textuals o les
  paraules duna persona, per a marcar un discurs
  en estil directe Vull recordar ara les paraules
  del savi Joan Fuster Tens un cos, aprofital,
  aprofita-ten.
• En les citacions bibliogràfiques articles, parts
  dun llibre, etc.

16

• ELS PARÈNTESIS
• Per a introduir un aclariment breu, una
  informació complementària, una referència o una
  dada cultural secundària A Monòver (les Valls
  del Vinalopó) es fa bon vi.

17

• ELS CLAUDÀTORS, GAFETS
• O PARÈNTESIS QUADRATS
• Per a fer un aclariment, afegir alguna indicació,
  resoldre una abreviatura o restaurar paraules
  dins dun text Joan Maria Roig ha estat
  declarat culpable dhomicidi.
• supressió dins duna citació textual Hi
  ha també una altra por de lescriptor .... És
  la por de buidar-se.
• Interpolacions que no són de lautor del text
  original.

18

• LA BARRA INCLINADA
• Oposició o alternança entre els dos termes que
  relaciona
• Combinacions de dos elements que es presenten
  junts amb la intenció de fer-ne notar el
  contrast Les dues possibilitats de plural,
  marges/màrgens, es consideren correctes.
• Versos duna composició poètica en ser citats en
  línia seguida Camines silenciosa / entre camins
  de boira / i guardes zelosa els secrets / que la
  vida et confia

19

• Símbols que relacionen més duna magnitud La
  llum viatja a 300.000 km/s.
• Doble funció lingüística (morfemes de gènere) El
  sistema educatiu funcionaria millor amb més
  professors/es.
• Representació dels fonemes La /a/ àtona
• i/o Tindran matrícula gratuïta els qui siguen
  membres de família nombrosa i/o fills de
  disminuïts físics.
• Períodes cronològics Va aprovar lassignatura en
  el curs 1991/1992 (o també 1991-1992).

20
ASPECTES MORFOSINTÀCTICS Regla de les tres c 1)
claredat 2) concisió 3) correcció ? importància
de la informació
21

• CLAREDAT (evitar passatges ambigus i poc
  entenedors)
• períodes oracionals breus
• ordre lògic de la frase subjecte verb
  complements
• puntuació adequada
• el paràgraf com a unitat (llargària mesurada)
• ús apropiat dels connectors (introduir i
  anunciar un tema, reprendre un tema,
  exemplificar, aclarir un punt, resumir i
  concloure, etc.)

22

• CONCISIÓ
• ser precisos i directes
• evitar circumloquis, repeticions innecessàries i
  conceptes redundants
• evitar sinònims superflus
• concentració delements essencials i supressió
  de la informació supèrflua El jutge també pot
  separar la tutela de la persona és millor que El
  jutge també pot, si ho creu convenient, separar
  la tutela de la persona.
• és preferible un verb a una expressió llarga o
  circumloqui es va procedir a publicar gt es va
  publicar

23

• CORRECCIÓ
• normativa
• adequació a les circumstàncies de producció
  (tema, canal, grau de formalitat, propòsit i
  destinatari)
• coherència des del punt de vista semàntic
• cohesió puntuació i connectors
• estilística riquesa i variació
• presentació bona presentació, ús adequat de la
  tipografia, paginació, etc.
• Normes destil http//www.ua.es/dfcat

24
En paraules de Daniel Cassany - no tingues
pressa - planifica el teu treball i fes
esborranys inicials - pensa en el destinatari,
facilita-li i fes-li agradable sentir-te -
repassa lescrit - deixal reposar - buscat un
confident - la pràctica fa mestres