Presentaci

1
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
2. Arquitectura bizantina.
3. La pintura i el mosaic.

2
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

Bizanci és el nom que prengué lImperi Romà
dOrient des del 395 dC amb lemperador
Teodosi. La ciutat de Constantinoble lhavia
creada lemperador Constantí sobre una antiga
colònia grega el 324, i que esdevingué la capital
de lImperi Romà dOrient. Quan lImperi Romà
dOccident caigué sota el domini germànic, la
cultura de la roma Oriental va anar adquirint
personalitat pròpia, mescla de la tradició
clàssica amb trets propis i orientals, i que
sanomenà bizantina. Arribà fins el 1453 amb la
caiguda en mans dels turcs.
3
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

• Els límits geogràfics de Bizanci varen ser molt
  fluctuants,
• tot i que podem destacar quatre moments claus
• A finals del segle V ocupava la meitat oriental
  de limperi romà
• Època de lemperador Justinià (segle VI)
  expansió cap occident i conquesta dItàlia i part
  dHispània però només dominació temporal.
• Segles VII VIII expansió de lIslam i pèrdua
  de gran part dels territoris asiàtics i africans
  (Palestina, Síria, Mesopotàmia, Egipte i Líbia)
• Al segle XV mínima extensió per lexpansió
  turca (Bizanci només ocupa la capital i un petit
  territori adjacent), fins la derrota definitiva
  el 1453.

4
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

LImperi Romà dOrient
5
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

LImperi Bizantí a lèpoca de Justinià (en morat
les conquestes de Justinià)
6
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

LImperi Bizantí al segle XIII
7
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

LImperi Bizantí el 1400
8
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

• Cronològicament podem establir un seguit detapes
  clarament diferenciades
• Període protobizantí (segles V VII) naixement
  i consolidació del nou estat
• Època de Justinià (527 565) la base
  fonamental de la cultura i la política són encara
  clarament romanes artísticament es lEdat dOr
  de Bizanci.
• Dinastia dHeraclis (s. VII) gir cap a Orient i
  distanciament dOccident, amb predomini de la
  influència grega.

9
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

Cronològicament podem establir un seguit detapes
clarament diferenciades

• Període iconoclasta (726 - 843) controvèrsia
  sobre la iconoclàstia, lluites internes i crisi
  profunda
• es prohibeixen les imatges i es destrueixen les
  existents
• emigració a occident dels iconòduls.

10
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

Cronològicament podem establir un seguit detapes
clarament diferenciades

• Període posticonoclasta (843 - 1453) es supera
  la controvèrsia sobre la iconoclàstia,
• però continua lallunyament dOccident, i les
  divergències doctrinals i rituals amb lEsglèsia
  de Roma
• tot plegat culmina amb el Cisma dOrient (1054)
  trencament entre lEsglésia romana occidental i
  lEsglésia Ortodoxa oriental.
• Artísticament destacam
• Dinastia macedònica (867 1056) Segona Edat
  dOr bizantina època daurada de les icones o
  imatges religioses
• Dinastia dels paleòlegs (1259 1453) crisi
  militar i pèrdua de territoris, però renaixement
  cultural i expansió de lart als pobles eslaus.

11
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

Cronològicament podem establir un seguit detapes
clarament diferenciades

• Període postbizantí (des del segle XV) lart
  bizantí perdura encara molt de temps a Rússia,
  Ucraïna, Bulgària, Grècia i altres zones de
  lEuropa Oriental dintre de làmbit dinfluència
  de lEsglésia Ortodoxa.

12
ART BIZANTÍ

1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.

• Són quatre els components fonamentals que
  conformaren la cultura bizantina
• La base romana dret, organització política
• Lherència grega llengua, literatura,
  pervivència delements clàssics a lart, tot i
  que modificats.
• La influència oriental (persa, síria)
  cerimonials, rituals religiosos, divinitat
  imperial en lart preferència del color sobre la
  forma, i del simbolisme sobre el naturalisme.
• El cristianisme ortodox i la unió entre Església
  i Estat (cesaropapisme) intervenció de
  lemperador en les qüestions religioses lart al
  servei de la litúrgia religiosa apareix el
  monacat.

13
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.

• Larquitectura és la manifestació artística
  cabdal, ja les arts plàstiques shi integren.
• Concepció de ledifici religiós
• influència de lart paleocristià occidental
  plantes basilicals o centralitzats per a crear
  espais amplis i ordenats.
• per tant, també trobam lestructura
  atri-nàrtex-naus-presbiteri
• progressiva preferència, però, per les plantes
  centralitzades
• això es deriva duna concepció simbólica de
  lesglésia (cel a la Terra, casa de Déu)
• aleshores, cada part de lesglésia té un
  significat simbólic (cúpules, semicúpules, la
  llum, preferència pel mosaic, etc.)
• gran importància del programa iconogràfic de la
  decoració mural

14
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Concepció de ledifici religiós

• gran importància del programa iconogràfic de la
  decoració mural
• Cúpula central Pantocràtor (Déu en majestat,
  Rei de reis), amb el llibre de la revelació en
  una mà i laltra en posició de benedicció
  emmarcat per la forma ametllada.
• Semicúpula de labsis Verge Mare amb Déu-nen
  assegut a la falda o damunt el braç de la Verge.
• Registres inferiors de la cúpula (davall del
  Pantocràtor) apòstols disposats de forma
  concèntrica, o bé la genealogia de Crist.
• A les petxines escenes de la vida de Crist
• Murs i cúpules secundàries processons de sants
  i teofanies

15
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.

• En quant als elements arquitectònics ...
• Major importància de lespai interior que no
  lexterior
• Sistema constructiu adovellat, arc de mig punt
  sobre columnes
• espais més variats que els basilicals
  paleocristians preferència per lús de la planta
  centralitzada amb cúpula
• lús de les petxines o trompes com a element de
  suport de voltes i cúpules
• també lús de mitges cúpules (o de mitja esfera)
  i contraforts com a elements de suport
• Columnes corinties novetat capitell
  troncopiramidal invertit
• utilització de murs més gruixuts, que influiran
  en larquitectura romànica
• altres canvis respecte a les basíliques
  paleocristianes latri es redueix a un pòrtic,
  introducció de nàrtex, iconòstasi i tribuna

16
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
contraforts
cúpula
Semicúpula lateral de sujecció
Minarets islàmics posteriors
Basílica de Santa Sofia
17
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Observau el volum dels contraforts
Basílica de Santa Sofia
18
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Petxines
Finestrals del tambor
Tribuna, amb columnes de tradició clàssica i arcs
de mig punt
Semicúpula o de quart desfera laterial,
recolzada sobre daltres més petites
Interior Basílica de Santa Sofia
19
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Interior de la basílica de Santa Sofia
20
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Planta i secció de la Basílica de Santa Sofia
21
Planta i secció de la Basílica de Santa Sofia
22
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Interior de la basílica de Santa Sofia. Cúpula
central.
23
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Basílica de Chora. Constantinoble
24
Escenes de la vida de Crist a les petxines
ART BIZANTÍ
Pantocràtor al zènit de la cúpula
2. Larquitectura bizantina.
Apòstols disposats en forma concèntrica en el
casquet de la cúpula
Cúpula de la Basílica de Chora
25
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Absis de la Basílica de Chora
26
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Tambor reforçat amb contraforts
Basílica de Santa Irene. Constantinoble
27
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Absis amb coberta semiesfèrica (altar)
Petxines
Finestres del tambor
Tribuna
Interior de la Basílica de Santa Irene.
Pilar
28
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
En temps de lemperador Justinià (segle VI),
Bizanci es va estendre per la Mediterrània
occidental. Concretament al nord dItàlia van
destacar Ravenna i Venècia, les ciutats amb
influència bizantina més clara.
29
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Basílica de San Vitale. Ravenna
30
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Interior de la Basílica de San Vitale. Ravenna
31
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Dibuix de la Basílica de San Vitale. Ravenna
32
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Secció de la Basílica de San Vitale. Ravenna
33
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Basílica de San Vitale. Ravenna
34
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Cúpula de la Basílica de San Vitale. Ravenna
35
ART BIZANTÍ
2. Larquitectura bizantina.
Absis de la Basílica de San Apolinar. Ravenna
36
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
La pintura a Bizanci va ser especialment
important des de lèpoca de Justinià. La més
important era la pintura al fresc en la decoració
de les basíliques. Destaca lordenació jeràrquica
en altura de les figures, dominant sempre el
Pantocràtor (Déu en majestat). Són figures
rígides, hieràtiques, severes, molt allunyades ja
del naturalisme clàssic perquè es volen donar
unes altres impressions les de solemnitat i
eternitat. Recuperen la frontalitat, i transmeten
molta espiritualitat. Utilització simbólica dels
colors (daurats, blaus). Repetició normativitzada
de les imatges. Una altra manifestació pictòrica
eren les icones, quadres religiosos sobre
taula. Normalment representaven màrtirs i mares
de Déu.
37
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Icona bizantina
38
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
El mosaic bizantí es feia servir, més que per als
paviments, per la decoració de parets i
voltes. Destacaven per la riquesa cromàtica i la
finor de les figures. També guanyen molta
lluminositat respecte als mosaics romans. La
composició de les escenes solen ser simètrica. En
aquest cas, tingueren molta influència en lart
musulmà, en la decoració de les mesquites.
39
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Mosaic Pantocràtor de lesglésia de Chora
40
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Mosaic Pantocràtor de la cúpula de lesglésia de
Chora
41
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Mosaic Pantocràtor de la cúpula de lesglésia de
Santa Sofia
42
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Mosaic de grup de Justinià a San Vitale de
Ravenna.
43
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Detall Mosaic de Justinià a San Vitale de Ravenna.
44
ART BIZANTÍ
3. La pintura i el mosaic.
Mosaic de grup de Teodora i la seva cort a San
Vitale de Ravenna.