1
És suficient lEstat del Benestar català?
Continuació del document Catalunya a la Cua, que
per la seva bona acceptació i pel debat provocat
obliga a aprofundir i a respondre en diversos
aspectes.
2
LEstat del Benestar català està poc
desenvolupat i es va allunyant de la mitjana
europea
Font LEstat del Benestar a Catalunya, Vicenç
Navarro.
3
La causa del subdesenvolupament del Benestar a
Catalunya és el Dèficit Fiscal?
Catalunya té un Dèficit Fiscal amb lEstat
contribueix més del que li correspondria pel seu
nivell de renda. Ara bé, lanàlisi dels
ingressos i de les despeses de la Generalitat
mostra que el Dèficit Fiscal és insuficient per
explicar el subdesenvolupament del Benestar a
Catalunya.
4
Ingressos de les Autonomies(ingressos de lEstat
i impostos propis)
Ingressos de les Comunitats Autònomes 2003, en
per habitant
..................................................
.................................... Mitjana
Comunitats Autònomes 1976
Els ingressos de la Generalitat equivalen a la
mitjana espanyola.
Fonts Pressupostos de les diverses Comunitats
Autònomes
5
Despesa Pública Social de les Autonomies
Despesa Pública Social 2003, en per habitant
..................................................
.................... Mitjana Comunitats
Autònomes 1631
La Despesa Social de la Generalitat està a la cua
de lEstat Espanyol
Fonts Pressupostos de les diverses Comunitats
Autònomes
6
El subdesenvolupament del Benestar a
Catalunya sexplica també per lescassa
sensibilitat social dels pressupostos de la
Generalitat.
7
La Sanitat Públicaen els pressupostos de la
Generalitat

• La Despesa Pública en Sanitat de la Generalitat
  (866 habitant) és inferior a la mitjana
  espanyola (868 ).
• En relació a la riquesa del país (PIB), la
  Despesa Pública en Sanitat de la Generalitat és
  la més baixa de tota la Unió Europea.
• La diferència de la Despesa Pública en Sanitat de
  la Generalitat respecte a la mitjana europea sha
  incrementat en un 32 en 6 anys (darrer període
  amb dades comparables 1993-99)
• Darrere daquesta enorme manca de despesa hi ha
  molts dels problemes de la Sanitat Pública
  catalana.

Fonts Pressupostos de les diverses Comunitats
Autònomes LEstat del Benestar a Catalunya,
Vicenç Navarro.
8
Les Llistes dEspera de la Sanitat Pública
catalana

• Intervencions quirúrgiques
• Més de 30.000 persones en llista despera.
• Espera mitjana de 4 anys per a pròtesi de genoll
  i de 1,5 anys per a una pròtesi de maluc
• Últims dEspanya, després del País Valencià.
• Visites a especialistes i proves complementàries
  
• Demores superiors a 2 mesos en ecografies,
  ressonàncies magnètiques i cirurgia vascular
• Espera mitjana de més dun mes
• Atenció primària
• Demores fins a 2 setmanes a lÀrea Metropolitana
  de Barcelona.
• Mitjana de 33 visites diàries per metge.
• Visites de 6 minuts de mitjana
• 14,4 de consultes sense telèfon

Fonts Departament de Sanitat i Seguretat Social
diari Avui 7 agost 2003 Informe extraordinari
del Síndic de Greuges sobre latenció primària de
la salut a Catalunya 16 octubre 2002 Fundació
Avedis Donabedian.
9
LEducació als pressupostos de la Generalitat
Despesa Pública en Educació 2003, en per
habitant
..................................................
.................... Mitjana Comunitats
Autònomes 617
La Despesa Educativa de la Generalitat és la més
baixa dEspanya
Fonts Pressupostos de les diverses Comunitats
Autònomes, USTEC-STES novembre 2001 i CCOO
octubre 2003
10
Estudiants en Barracots a Catalunya

• 20.000 alumnes en Barracots (novembre 2001)
• 70.000 alumnes en aules massificades (octubre
  2003)

Fonts USTEC-STES novembre 2001 CCOO octubre
2003
11
Ajuts a la Família a Catalunya?

Ningú té més autoritat moral que Convergència i
Unió per defensar la família. Antoni Duran i
Lleida Míting de campanya, 2 novembre 2003
Font Telenoticies Vespre 2 novembre 2003
Departament de Benestar i Família
12
Ajuts a la Família a Catalunya?

Ningú té més autoritat moral que Convergència i
Unió per defensar la família. Antoni Duran i
Lleida Míting de campanya, 2 novembre 2003

• CiU ha trigat més de 20 anys a universalitzar els
  ajuts a les famílies nombroses amb infants fins a
  6 anys, i a la resta de famílies amb infants fins
  a 3 anys.
• Els ajuts que ofereix la Generalitat són els més
  baixos dEuropa, després de Grècia.

Font Telenoticies Vespre 2 novembre 2003
Departament de Benestar i Família
13
Escoles Bressol a Catalunya? (0 a 3 anys)

• El Govern de CiU es va comprometre a promoure la
  creació de 30.000 places entre el 2000 i el 2005
  (6.000 places any de mitjana).
• En 4 anys se nhan creat 9.300
• Escolaritzats al 2002-2003
• En centres públics 38
• En centres privats 62  

Fonts Estadística de lEnsenyament, Curs
2002-2003, Departament dEnsenyament Programa
electoral, CiU 1999 pàgina 39
14
Salut Mental a Catalunya?

Crearem (legislatura 2000-2003) un mínim de 21
residències per a persones amb trastorns
mentals. Jordi Pujol debat de política general
de 2000
Fonts Debat de Política General 2000 Ràdio
Barcelona 17 juliol 2003 FECAFAMM (Federació
Catalana dAssociacions de Familiars de Malalts
Mentals) Memòria de lICASS de Pressupostos de
2003
15
Salut Mental a Catalunya?

Crearem (legislatura 2000-2003) un mínim de 21
residències per a persones amb trastorns
mentals. Jordi Pujol debat de política general
de 2000

• Se nhan creat 9 (dos més obriran els pròxims
  mesos)
• 9 només són un projecte
• Places en residències 510 (previst 2003)
• Places en llars amb suport 350 (previst 2003)
• 8.000 famílies conviuen amb una persona amb
  malaltia mental a casa

Fonts Debat de Política General 2000 Ràdio
Barcelona 17 juliol 2003 FECAFAMM (Federació
Catalana dAssociacions de Familiars de Malalts
Mentals) Memòria de lICASS de Pressupostos de
2003
16
Serveis per a Gent Gran?

• Places en residències 61,68 privades
• Places en centres de dia 63,63 privades
• El 55 de les residències municipals no reben cap
  suport econòmic de la Generalitat.
• En el programa electoral de 1999, i durant tota
  la legislatura, CiU es va comprometre a crear
  7.000 noves places de residència per a gent gran.
  Nha creat poc més de 5.200.
• La Generalitat aplica complements a les pensions
  de viduïtat un cop cada 4 anys, just abans de les
  eleccions.
• Catalunya és lúltima de lEstat Espanyol en
  Atenció Domiciliària pública a persones de més de
  64 anys.

Fonts Mapa de Serveis Socials 2001, Departament
de Benestar i Família Memòries 1999, 2000, 2001
i 2002, Departament de Benestar i Família
La Protecció Social a Catalunya, Informe al
Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya, Vicenç Navarro i Águeda Quiroga
17
Catalunya última de lEstat Espanyol en Atenció
domiciliària pública a les persones grans
"No és seriós dir que el percentatge de persones
grans que reben serveis domiciliaris a Catalunya
és menor que a Extremadura". Irene
Rigau Consellera de Benestar i Família Programa
135 escons, La2, 25 octubre 2003

Fonts 135 escons, La2, 25 octubre 2003 i
Correcció a Rigau, El Pais, 29 octubre 2003
18
Catalunya última de lEstat Espanyol en Atenció
domiciliària pública a les persones grans
"No és seriós dir que el percentatge de persones
grans que reben serveis domiciliaris a Catalunya
és menor que a Extremadura". Irene
Rigau Consellera de Benestar i Família Programa
135 escons, La2, 25 octubre 2003

Linforme INSERSO 2002, del Ministeri de Treball
i Afers Socials, quantifica els serveis dAtenció
Domiciliària públics per comunitats autònomes. La
taula 7.1, de la pàgina 426, mostra que el
percentatge de persones grans que reben serveis
dAtenció Domiciliària públics és dun 1,30 a
Catalunya (el més baix dEspanya) i dun 4,8 a
Extremadura (el més alt dEspanya). Aquestes
dades han estat censurades a les publicacions de
la conselleria de Benestar i Família.
Fonts 135 escons, La2, 25 octubre 2003 i
Correcció a Rigau, El Pais, 29 octubre 2003
19
Sinistralitat Laboral a Catalunya?

• Espanya té una de les sinistralitats laborals més
  altes de la Unió Europea.
• A Catalunya la sinistralitat laboral és un 14
  superior a la mitjana espanyola.
• El Govern de la Generalitat ha incomplert el
  mandat parlamentari de destinar 6 milions
  (1.000 milions pts) lany 2003 per aquest tema.
• El Govern de CiU ha estat deixat en les seves
  competències sobre disciplina laboral i molt
  tolerant amb lincompliment de la llei de
  prevenció de riscos.
• Les sancions de la Inspecció han estat frenades
  per burocràcia en un 20

Font Barcelona Independent Media Center
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
20
Exclusió Social i Pobresa a Catalunya?

• 700.000 persones en situació de pobresa
• 105.000 són menors de 16 anys (10,4 dels nens
  que viuen a Catalunya).
• Els menors pobres viuen majoritàriament en llars
  monoparentals encapçalades per una dona.
• A les comarques de linterior la pobresa està
  lligada a la gent gran.
• A la Ribera dEbre i al Priorat el percentatge de
  famílies en situació de pobresa supera el 20
• La Generalitat ha acceptat que el Govern Central
  congeli el pressupost 2003 dels serveis socials
  bàsics dels ajuntaments

Fonts Pobresa 2001, Fundació Un Sol Món-Caixa
de Catalunya Pobresa 2002, Fundació Un Sol
Món-Caixa de Catalunya Pla Concertat per a
lany 2003 BOE núm. 115, 14 maig 2003
21
Ningú pot defensar els interessos de Catalunya
com CiU Artur Mas Míting de campanya, 2
novembre 2003

Els interessos de quina Catalunya?
Font Catalunya Informació 3 novembre 2003.
22
Els Serveis del Benestar a Catalunya estan
polaritzats per classe social

•  
• Les classes amb renda superior utilitzen,
  principalment, els serveis privats
• Les classes mitjanes de renda baixa i la classe
  treballadora utilitzen, principalment, els
  serveis públics
• Aquesta polarització és característica dels
  països amb una despesa pública molt baixa. Des
  daquesta perspectiva lEstat del Benestar a
  Catalunya sassembla més als dels països
  llatinoamericans que no als dels països europeus.
• Les polítiques de CiU han afavorit els serveis
  privats a costa dels serveis públics

Font LEstat del Benestar a Catalunya, Vicenç
Navarro.
23
A Catalunya la Sanitat està polaritzada per
classe social

• El 60-70 de la població, les classes populars,
  utilitza principalment la sanitat pública.
• El 30-40 de la població amb renda superior
  utilitza, principalment, la sanitat privada
• La població amb renda superior que va a la
  sanitat privada es desentén, en general, del
  deteriorament de la pública, creient
  -equivocadament- que té la seva situació resolta.
  La realitat és que no la té resolta. La Sanitat
  Pública és la millor en qualitat científica i
  tècnica, i el seu deteriorament perjudica tota la
  societat.

Font LEstat del Benestar a Catalunya, Vicenç
Navarro.
24
A CatalunyalEducació està polaritzada per
classe social

• Catalunya té la despesa en Educació més baixa de
  tota la Unió Europea (despesa per alumne en upc,
  per equiparar el nivell de vida UE 1.174,
  Espanya 927, Catalunya 815)
• Les classes populars envien els seus fills,
  principalment, a lEscola Pública.
• Les classes amb renda superior envien els seus
  fills, principalment, a lEscola Privada
• Lescola privada no sha desforçar per competir
  amb una pública amb pocs recursos.
• Segons les enquestes els estudiants catalans de
  14 anys, tant a la pública com a la privada,
  tenen els coneixements dels de 13 anys a la Unió
  Europea.

Fonts LEducació a Catalunya diagnòstic i
perspectives, Esteve Oroval i David Rodriguez
La qualitat de lensenyament una perspectiva
comparativa, Francesc Pedró LEstat del
Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro.
25
La Generalitat no elimina els Barracots de
lescola publica
Al novembre de 1999 a Catalunya hi havia 34
centres educatius completament en Barracots. Al
maig de 2000 Artur Mas va anunciar un pla de xoc
per construir collegis definitius i eliminar
totalment els barracots en dos anys. Daquesta
manera Artur Mas va aparèixer com un gestor
eficaç i pròxim a les preocupacions de la
gent. Tres anys després, al juny de 2003,
encara queden 8 centres completament en
Barracots, i 19 més estan en obres o pendents
iniciar-les
Fonts El Pais, 27 maig 2000 Departament
dEnsenyament 17 juny 2003
26
La Generalitat subvenciona escoles déliteAl
2001 la Generalitat va destinar 6 milions
(1.000 milions pts) per 7 escoles délite
Fonts diversos diaris editats a Catalunya, des
de juliol de 2001
27
La Generalitat subvenciona escoles déliteAl
2001 la Generalitat va destinar 6 milions
(1.000 milions pts) per 7 escoles délite
No hi havia pressió per donar-ho a altres
escoles i hi havia diners disponibles.
Artur
Mas Conseller en Cap de la Generalitat
Fonts diversos diaris editats a Catalunya, des
de juliol de 2001
28
La Generalitat subvenciona escoles déliteAl
2001 la Generalitat va destinar 6 milions
(1.000 milions pts) per 7 escoles délite
No hi havia pressió per donar-ho a altres
escoles i hi havia diners disponibles.
Artur
Mas Conseller en Cap de la Generalitat

• 6 delles no reunien cap requisit legal per optar
  a subvenció.
• 3 són de lOpus Dei (La Vall, La Farga i Viaró)
• La Saint Paul's School, de Pedralbes, cobrava
  100.000 pessetes al mes per alumne. Per
  acollir-se a la subvenció va canviar el nom legal
  (no el de la façana) per Sant Pau.
• Per incomplir la llei camuflaven el rebut amb
  laparença de donacions a fundacions sense ànim
  de lucre.

Fonts diversos diaris editats a Catalunya, des
de juliol de 2001
29
Polarització Fiscal a Catalunya

• Les polítiques fiscals del govern de lEstat,
  pactades i aprovades amb els vots del PP i de
  CiU, han disminuït els impostos de forma molt
  marcada als grups més rics de la societat.
• Actualment
• el 10 de la població més rica disposa del 34
  de la renda
• mentre que el 52 de las famílies expressen
  dificultats per arribar a final de mes

Fonts Quién se ha beneficiado de la reforma del
IRPF? Zenón J. Ridruejo i Julio López, El Pais 12
setembre 2003
30
Durant 23 anys CiU ha aplicat polítiques
públiques classistes servint més a la població
amb més recursos que no pas a les classes
populars.
La Generalitat ha desertat de les seves
responsabilitats socials.
31
El més català no és el que utilitza més la
senyera per als seus interessos particulars i
partidistes, això és un insult a la senyera i als
milers i milers de catalans que han mort, han
estat afusellats, torturats, empresonats i shan
exiliat per defensar la llibertat i la identitat
de Catalunya. El més català és aquell partit que
fa més per la població que viu a Catalunya, i per
tant més per les classes populars que són la
majoria. La competitivitat política ha de
basar-se sobre qui fa més per millorar la
qualitat de vida i el benestar de les classes
populars de Catalunya Per això es necessari que
sinformi al poble, cosa que no és fàcil en el
nostre país, ja que els mitjans de comunicació de
la Generalitat marginen i silencien les veus
crítiques de les nostres realitats.     
Vicenç Navarro Director del Programa de
Polítiques Públiques de les universitats Pompeu
Fabra de Barcelona i Johns Hopkins University de
Baltimore, en el discurs a la Conferència de la
UPF Democràcia, Estat del Benestar i els Mitjans
de Comunicació a Catalunya, octubre 2003
32
Pot Artur Mas millorar el Benestar de la població
catalana?
Qui és Artur Mas?
33
Artur Mas i la universitat
Al 1974 Artur Mas va iniciar estudis de Ciències
Econòmiques i Empresarials a la Universitat de
Barcelona. Durant els seus anys duniversitari la
societat catalana va viure en ebullició la lluita
per la llibertat i la identitat catalana. Artur
Mas mai no es va comprometre en aquelles lluites.
Les forces que composen CiU tampoc es van
distingir en la lluita per les llibertats (Jordi
Pujol és una excepció), la major part dels
catalans que van lluitar i van ser empresonats
van ser desquerres. La major part de les classes
poderoses de Catalunya es van quedar a casa o van
collaborar amb el franquisme. Artur Mas va
completar els seus estudis empresarials a IESE,
lescola de negocis de Barcelona vinculada a
lOpus Dei.
Segons afirma el mateix Artur Mas He passat
tots els estius de la meva vida a Vilassar de
Mar. Va ser en aquells estius al Maresme quan va
fer colla amb els fills de Jordi Pujol i Marta
Ferrusola, i al 1982 va entrar a treballar al
Departament de Comerç de la Generalitat.
Fonts http//www10.gencat.net/pres_conseller/Ap
pJava/180_Biografia.jsp www.arturmas.com El
Pais.es
34
Artur Mas i la militància política
Artur Mas té una excellent relació amb
lanomenat pinyol convergent, que sarticula
entorn a la família Pujol-Ferrusola és amic de
diversos fills de la família, especialment de
Jordi Pujol Ferrusola, que es dedica als negocis
pròxims a la Generalitat i dOriol Pujol
Ferrusola, dedicat a lactivisme nacionalista des
de Convergència i secretari general del
Departament dIndústria, presidit pel seu propi
oncle Antoni Subirà, fins a finals de 2002. El
compromís polític dArtur Mas no va començar fins
als 31 anys, al 1987, 10 anys després de la
recuperació de la democràcia i de les
institucions catalanes. Només començar la seva
militància a Convergència va passar una temporada
a lempresa Tipel, propietat de la família de
Lluís Prenafeta, aleshores secretari general de
Presidència de Jordi Pujol.
Fonts El Pais, 29 juny 2000 i 19 gener 2001
35
Artur Mas i la bombolla immobiliària
Al 1999 Artur Mas, aleshores conseller dEconomia
i Hisenda de la Generalitat, va rebaixar limpost
de transmissions patrimonials per a les empreses
immobiliàries fins al 2. Per a la resta
dempreses i pels particulars el va incrementar
fins al 7. Sense la rebaixa les empreses
immobiliàries també pagarien el 7. Per la
Generalitat la rebaixa va suposar deixar
dingressar 13,5 milions (2.253 milions de
pts) només el primer any. La decisió afavoreix
lacaparament dimmobles pels intermediaris i
contribueix al recalentament dels preus dels
habitatges de segona mà.
"Nosotros no le pedimos esta medida a la
Generalitat, aunque si es verdad que la apoyamos
desde el primer momento Guillermo Chicote,
President en funcions de lAssociación Española
de Promotores Immobiliarios
Font El Pais, 17 maig 2000
36
Artur Mas i lEnsenyament Al 2002 Artur Mas va
treure 45 milions (7.500 milions pts) del
pressupost dEnsenyament
Els va destinar a publicitat, propaganda i
protocol.
Font EL PAIS, 27 juliol 2002
37
Artur Mas i la Publicitat
Al 2002 la despesa en publicitat (a banda de la
de propaganda i de la de protocol) va ser un 400
més gran que lany anterior, i va arribar als
30,5 milions (5.075 milions de pts). Una de les
campanyes publicitàries va ser Molt per fer, molt
per viure. Aquesta despesa era un 700 més que
la quantitat aprovada pel Parlament de Catalunya.
El departament de Presidència va gastar un
1.500 més (sí, 1.500) que la quantitat aprovada
pel Parlament.
Font Pressupost de la Generalitat 2002,
Sindicatura de Comptes
38
Artur Mas i la lliure elecció de metge dAtenció
primària

• A loctubre de 2003, quatre setmanes abans
  diniciar la campanya electoral, Artur Mas va
  anunciar la lliure elecció de metge dAssistència
  Primària per part dels usuaris.
• Aquesta necessària mesura és inaplicable si no va
  acompanyada daltres mesures
• nou sistema dassignacions pressupostàries
• reducció del nombre de malalts que tenen els
  metges de capçalera
• nou sistema de retribucions

Fonts Fundació Avedis Donabedian.
39
La Sensibilitat social dArtur Mas
Font Pressupost de la Generalitat, anys 2000
a 2003
40
La Sensibilitat social dArtur Mas
Evolució de les partides pressupostaries, en
sobre el pressupost total de la Generalitat
Ensenyament
Artur Mas designat Conseller en Cap
Font Pressupost de la Generalitat, anys 2000
a 2003
41
La Sensibilitat social dArtur Mas
Evolució de les partides pressupostaries, en
sobre el pressupost total de la Generalitat
Ensenyament
Sanitat i Seguretat Social
Artur Mas designat Conseller en Cap
Artur Mas designat Conseller en Cap
Font Pressupost de la Generalitat, anys 2000
a 2003
42
Lescapada dArtur Mas
solució
imaginativa
Vull
plantejar
singular
una
i
perquè
de seleccions
Catalunya
disposar
pròpies.
pugui
Artur Mas Conseller en Cap de la Generalitat a
Lausana (Suïssa), el 16 dOctubre de 2003 després
dentrevistar-se amb Jacques Rogge, president del
Comitè Olímpic Internacional
La proposta era que els esportistes catalans
participessin als Jocs Olímpics i altres
competicions internacionals sota la bandera
dAndorra.
Les autoritats andorranes no coneixien la proposta
Fonts El Pais 17 a 24 dOctubre 2003, i Diari
dAndorra 18 Octubre 2003
43
"Ni és la nostra batalla, ni molt menys la nostra
campanya electoral (...) Si algun dia volen
explicar-nos la seva proposta, nosaltres
lestudiarem. Fonts de les autoritats
andorranes, el mateix 16 dOctubre "Andorra
és Andorra i Catalunya és Catalunya. És una
proposta absolutament inviable Jordi Cerqueda,
vicepresident Comitè Olímpic dAndorra
La proposta fa més mal que bé a Andorra. No es
poden llençar propostes a laire sense haver
parlat abans amb el Govern andorrà, és una manca
de respecte Jordi Mas, president del Centre
Demòcrata Andorrà És un veritable disbarat. És
inacceptable que Artur Mas faci servir el
Principat com a instrument duna política de
partit. Jaume Bartumeu, primer
secretari del Partit Socialdemòcrata
Fonts El Pais 17 a 24 dOctubre 2003, i Diari
dAndorra 18 Octubre 2003
44
La idea tampoc va agradar als altres dirigents de
CiU. Quatre dies després Jordi Pujol va frenar la
idea i va obligar Artur Mas a retirar la
proposta.   Artur Mas va acusar als periodistes
dhaver-lo "malinterpretat i no va voler
rectificar en públic. Va ser Durant i Lleida qui
va haver de comunicar a la premsa la
rectificació.   Sis dies després el conseller
dAgricultura Josep Grau es va entrevistar amb el
bisbe dUrgell i copríncep dAndorra, Joan Enric
Vives, per demanar-li disculpes CiU ha tancat
aquest capítol que no ha sortit bé, ha anat en
una línia que no era la proposta inicial, i a més
volem demanar disculpes, fins i tot als
andorrans, per si han pogut sentir-se molestos"
Fonts El Pais 17 a 24 dOctubre 2003, i Diari
dAndorra 18 Octubre 2003
45
(No Transcript)
46
NO
A ARTUR MAS
NO CiU
47
Expressem la nostra visió social en VOTS.
Votem, només, als qui garanteixin
Polítiques Socials Progressistes.
48
Conscienciem tothom.
Familiars, Amics, Veïns, Companys de feina,
Coneguts...
El 16 de Novembre cal Votar Progressista
49
més dades ?
Aquest document utilitza, principalment, dades i
estudis procedents de diversos experts del món
acadèmic i legislatiu. Despecial interès és el
llibre LEstat del Benestar a Catalunya
realitzat per experts (catedràtics i professors
universitaris de diverses universitats catalanes)
que recullen els estudis més recents dels
components de lEstat del Benestar dels què la
Generalitat té plena responsabilitat. LEstat del
Benestar a Catalunya ha estat dirigit i
coordinar per Vicenç Navarro, Catedràtic de la
Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Director
del Programa de Polítiques Públiques i Socials de
UPF-Johns Hopkins University, de Baltimore.
Vicenç Navarro, que es va haver dexiliar per la
seva participació en la lluita antifranquista, és
el català amb major reconeixement internacional
en Polítiques Públiques i Socials, però un
desconegut pels espectadors dels mitjans de
comunicació de la Generalitat. Altres estudis
importants són La Protecció Social a Catalunya,
Informe al Consell de Treball Econòmic i Social
de Catalunya, de Vicenç Navarro i Águeda Quiroga
Les desigualtats en la Salut a Catalunya, de
Carme Borell i Joan Benach, Fundació Jaume
Bofill Les desigualtats socials a Catalunya, de
Cristina Sánchez, Fundació Jaume Bofill El
finançament de lEducació a Catalunya, de Jordi
Calero i Xavier Bonal. Aquest document
informàtic ha estat elaborat per iniciativa
individual dun lector daquests estudis,
preocupat per la manca informació sobre lEstat
del Benestar a Catalunya, i amb la intenció de
promoure polítiques socials progressistes. Del
mateix editor Catalunya a la cua que pot
sollicitar-se per correu electrònic en versió
PowerPoint o PDF
Edita visiosocial_at_yahoo.com
50
Votem Progressista