Title: DEFINICI
1III Jornades HEIA PSICOLOGIA. Violència i
manifestacions agressives en letapa
infanto-juvenil Girona, 15 de maig de 2004
Agressivitat en linfant i ladolescent
Jordi Barris Ruset
2Agressivitat normal
- Lactant no existeix classificació com agressiu.
- Existència de nadons amb temperament difícil
(reaccions intenses, adaptació lenta, ritmes
irregulars). - El temperament sol evolucionar entre lany de
vida i ledat pre-escolar. - Importància del vincle pares-fill per no fixar
trets del caràcter que evolucionen paulatinament. - Nen pre-escolar rebequeries quan se li aplica
una mesura disciplinària o sel frustra. - Manifestació normal de la independència i
afirmació. - Els episodis aïllats no shan de considerar com
una forma dagressivitat problemàtica i cal
ajudar-los a aprendre altres formes de resoldre
els conflictes i les regles de socialització
sense agressió.
3Agressivitat normal
- Edat pre-escolar i escolar incidents en els
conflictes entre companys, reacció agressiva en
les discussions i baix control dels impulsos. - Apareixen jocs de fantasia agressiva, però que no
es relacionen directament amb una conducta
agressiva. - Paulatina introjecció de les regles socials i de
les conseqüències negatives en les relacions de
la conducta agressiva incidents aïllats
dagressió lligats a un control imperfecte de la
impulsivitat. - Adolescència les relacions amb els iguals tenen
trets agressius ritualitzats (llenguatge). - Agressivitat manifestes de baixa intensitat vs
existència de capacitat de judici i de control de
la impulsivitat.
4Agressivitat problemàtica
- Interrelació de factors
- Biològics proporciona característiques com
reactivitat o impulsivitat. - Psicològics trets com capacitat de relació
emocional, alteració en la interpretació de la
interacció social, estratègies inadequades de
resolució de problemes. - Socials dèficits vinculatius amb les edats
primerenques, models de conducta incorrectes,
contingències de recompensa incorrectes
(recompensar la conducta agressiva), dèficit de
vigilància efectiva i disciplinària en els
educadors, exposició a conductes violentes en
cuidadors, entorn social o mitjans de
comunicació.
5Agressivitat problemàtica
- FACTORS
- Biològics psicològics socials
- Increment AGRESSIVITAT
- Es considera que, malgrat el factor biològic, la
violència no està lligada a un GEN, sinó que els
factors PSICOLÒGICS i SOCIALS són determinants al
incidir sobre una VULNERABILITAT BIOLÒGICA del
nen.
6Formes clíniques agressivitat
- Sobserva agressivitat en
- Tr. Negativista-desafiant
- Tr. del comportament o disocial
- Tr. Explossiu intermitent
- Pot observar-se agressivitat en
- TDA-H
- Retràs Mental i Tr. Generalitzats del
desenvolupament - Problemes de relació pares-fills
- Tr. Ansietat, afectius (bipolar i depressió) i
psicòtics - Intoxicació per ingesta de substàncies
- Conseqüència dun trastorn físic-orgànic (lesió
cerebral)
CIE-10 DSM-IV - Limitat al context familiar -
Grupal - En nens no socialitzats - Solitari - En
nens socialitzats - Indiferenciat
7Repercussions de lagressivitat
- Enfermetat freqüent de prevalença propera al 4-8
de la població infanto-juvenil. - Alta persistència i tendència a la cronicitat.
- Dalt risc immediat i diferit.
- Diferents nivells de gravetat.
- Molt variades circumstàncies etiopatogèniques.
- (personals, familiars, socials, biològiques)
- Simptomatologia conductual i afectiva.
- Gran repercussió individual, familiar i social.
- Formulació diagnòstica imprecisa.
8Repercussions de lagressivitat
- Subjectes conflictius que no aprenen amb
lexperiència o el càstig. - Trenquen les normes socials habituals.
- Actuen amb agresivitat.
- Els costa sentir vergonya i culpa.
- Alt nivell dimpulsivitat i reactivitat.
- Baixa tolerància a les frustracions.
- Tendència a legocentrisme i lextrapunició.
- Poca capacitat dempatia i col.laboració.
- Poca capacitat destablir relacions
interpersonals estables i equitatives.
9Repercussions de lagressivitat
- Repercussions variables depenent de factors
biològics, personals i ambientals - 1) Edat increment progressiu.
- 2) Característiques socioculturals i econòmiques
relació inversa. - 3) Sexe predomini superior del masculí
- 4) Trets caracterials el factor biològic
determina el dèficit de control en trets
dimpulsivitat i reactivitat. - 5) Estils educatius dels educadors determinen el
dèficit de tolerància a la frustració i els
estils manipuladors i tirànics, a més dels
patrons dinterrelació i socialització. - 6) Importància de lentorn sociocultural
incrementa o redueix la problemàtica pels models
que proporciona en les formes de resoldre els
conflictes.
10Repercussions de lagressivitat personals
- PSIQUIÀTRICA
- DEPRESSIÓ fins el 50
ANSIETAT fins el 22 - T. HIPERCINÈTIC fins 40-80 RETRÀS MENTAL
fins 15 Psicosis, Trastorn bipolar i abús de
drogues - Ideació suïcida
- NEUROLÒGICA Disfuncions del S.N.C.,
Epilèpsia Problemes de coordinació
visuomotora, turpitud motriu, dificultats en
atenció-concentració - COGNOSCITIVA Trastorns específics del
desenvolupament fallos en abstracció i
raonament, dificultats en lectura, aritmètica i
llenguatge - ACADÈMICA Fracàs i retràs escolar
11Repercussions de lagressivitat familiar
- Trencament de les relacions familiars fugues de
casa, internaments en centres dacollida. - Agressivitat intrafamiliar distòcia en les
relacions, amb rols alterats en les dinàmiques
relacionals pares-fill. - Manca de pautes de contenció familiar adequades
estils educatius insatisfactoris. - Increment de la patologia familiar sincrementen
els índexs de patologia en els membres del
sistema familiar. - Aparició de conductes de risc embarassos no
desitjats, conductes adictives,... - Conflictes amb la justícia intervenció dels
serveis de protecció de menors per aturar la
distòcia familiar.
12Repercussions de lagressivitat relacional
- Conflictivitat en les relacions que mantenen
producte de la baixa capacitat empàtica, la
percepció dhostilitat en lentorn i lestil
agressiu i poc assertiu que adopten en els
intercanvis relacionals. - Aparició de situacions de marginalitat es creen
grups minoritaris que sajunten per afinitats que
tendeixen a exclourels de la societat. - Grup amb actituds racistes.
- Grup de relació al voltant de les drogues.
- Grups sectaris.
- Grups de violència indeterminada, sense objectiu
concret. - Relacions inestables, tant en grup diguals com
en les sentimentals i menor projecció econòmica.
13Evolució i pronòstic del perfil agressiu
- El seguiment dels individus amb agressivitat posa
de manifest una alta capacitat predictiva de risc
a presentar problemes disocials i/o abús de
substàncies. - 20 anys de seguiment dadolescents amb trastorn
de conducta - 47 no presentaven trastorns de conducta o
antisocials. - 24 trastorns dansietat.
- 25 abús de substàncies.
- 50 cumplien criteris de personalitat antisocial.
- El curs sol ser desfavorable les formes lleus
milloren, però les greus tendeixen a la
cronicitat que desemboca al tr. Antisocial de la
personalitat en ladult.
14Evolució i pronòstic del perfil agressiu
- Característiques fonamentals de mal pronòstic
- El començament precoç.
- Característiques del medi familiar distòcia
entre pares, violència i agressions. - El caràcter persistent al llarg del temps.
- La varietat, freqüència i gravetat de les
conductes (més important que el nivell
socioeconòmic). - Associació amb trastorns comòrbids (especialment
TDAH). - La continuïtat del trastorn al passar a
ladolescència i daquesta a la vida adulta. - Rutter el 75 dels nens amb diagnòstic de tr. de
conducta als 8 anys continuen igual als 15 anys. - Les conductes agressives són els que indiquen un
pitjor pronòstic i més es cronifiquen
correlacionen amb actes delictius en la juventut.
15 Evolució i pronòstic del perfil agressiu
- El 50 de las formes extremes de temperament
difícil trastorns de conducta o emocionals 5
anys després (10 en el temperament fàcil). - Nens amb conductes agressives als 2-4 anys i amb
problemes persistents de conducta tenen un perfil
temperamental més difícil que aquells sense
aquests problemes. - El seguiment mostra una tasa de trastorns de
conducta clarament superior entre els nens de
temperament difícil, encara que les
característiques familiars juguen un paper
important en levolució. - Els índex de projecció econòmica i nivells
destatus laboral i acadèmic són
significativament inferiors en aquells nens que
mostren trets dalteració comportamental en les
etapes infantil i escolar.
16Evolució i pronòstic del perfil agressiu
- Temperament difícil als 18 mesos correlaciona amb
agressivitat i conducta oposicionista als 12
anys. - Els nens d11 anys amb alta impulsivitat i baixa
tolerància a la frustració i empatia mostraven
major agressivitat i violència als 15 anys i
dadults. - El temperament difícil als 3-4 anys és el millor
predictor de problemes de conducta a lescola als
12 anys. - El temperament difícil als 18 i 24 mesos
sassocia amb problemes internalitzats als 5
anys, però no amb externalitzats.
17Evolució i pronòstic del perfil agressiu
Efectes de les situacions dalt risc continuum
Curt termini Mig termini Llarg
termini -dsescens daspiracions -fracàs escolar
-dependència econòmica o objectius irreals
-desesperança -problemes físics. -autoestima
pobre i inseguretat psíquics i
emocionals -falta dorientació -alienació i
-implicacions amb la cap el futur
aïllament justícia i el delicte -escassa
capacitat -despreocupat destudis i falta
dels altres dhàbits per aprendre
-auto-exclusió -motivació alterada i exclusió
18Evolució i pronòstic del perfil agressiu
- Alguns signes clínics devolució alterada i
indicatius dindividu en risc són - Absentisme en les classes.
- Fracàs i retràs en 1-2 cursos escolars.
- Arriba tard a lescola o a classe.
- Mals resultats en mates i lectura
- Falta de motivació.
- Es troba en cursos retrassats.
- Baixa identificació amb lescola.
- No aprén de la relació educació/la vida.
- Actitud rebel cap a lautoritat.
- Llenguatge pobre i falta dhabilitat verbal.
- Baixa tolerància cap a les activitats
organitzades. - Conducta agressiva o violenta (trets acting-out).
19Factors precipitants familiars en el perfil
agressiu
- KANNER (1935) Llars desfetes.
- TRAMER (1940) Abandonament afectiu.
- CONCLUSIONS ACTUALS EL FACTOR FONAMENTAL SÓN ELS
ESTILS EDUCATIUS. Les formes de relació afectiva
i de resolució de conflictes dels pares entre si
i en relació amb els fills. - LES VARIACIONS DE LESTRUCTURA FAMILIAR NO SÓN
PER SE UN FACTOR ETIOLÒGIC SIGNIFICATIU.
20Factors precipitants familiars en el perfil
agressiu
- Teoria coercitiva de Patterson (1982)
- Origen de les conductes agressives
- Fracàs en lestabliment de regles.
- Fracàs en controlar la conducta dels fills.
- Fracàs en establir càstigs i premis contingents i
no agressius. - Fracàs en discutir desacords i en arribar a
compromisos. - Fracàs en el suport als fills davant situacions
de crisis.
21Factors precipitants familiars en el perfil
agressiu
- Estil dautoritat parental
- Permissiva - Crítica - Rebuig - Desinteressada
Associada a falta de control y límits, absència
dinteracció emocional i personal,
individualisme, agressivitat, falta de
responsabilitat social, escàs autocontrol. - Presència freqüent de baixa autoestima i de
relacions paternofilials conflictives. - La permissivitat en les actuacions pot
coexistir amb autoritarisme i violència
indiscriminades, en lactuació dels pares. - Lús destratègies reactives en lloc de
preventives és major entre els pares de nens amb
problemes de conducta.
22Altres factors precipitants del perfil agressiu
- Determinats aconteixements vitals o certes
conductes de risc poden portar al nen cap a
conductes desadaptades.
Factors precipitants i conductes de risc en
individus agressius Esdeveniments vitals
Conducta dalt risc Conducta desadaptada -abús
-sentiment depressiu -depressió -alcoholisme
-mala imatge corporal -trastorn
alimentari -família separada -experiència
sexual -embaràs adolescent precoç i
incorrecta -SIDA -pèrdua (mort/divorci) -abús
de drogues -dependència drogues -pobresa
-ideació autolítica -suïcidi (consumat o
no) -falta de vincles -agressió i odi
-violència/delinqüència parentals -mal
resultat escola -fracàs escolar
23 Factors protectors en el perfil agressiu
- Levolució psicopatològica dels nens amb
temperament difícil, o amb alta impulsivitat i
alta reactivitat, depén en gran mesura de factors
ambientals - 1) GRAU DE CONCORDANÇA/DISCORDANÇA DELS PARES.
- 2) NIVELL SOCIOECONÒMIC.
- 3) GRAU DE DISARMONIA INTRAFAMILIAR.
- 4) DISPONIBILITAT DELS PARES PER CANVIS.
- 5) FACTORS CULTURALES.
- 6) ESTRÉS AMBIENTAL.
-
- Factors protectors Caraterístiques
temperamentals individuals. Domini dhabilitats
socials. Estils dautoritat parental adequats.
Experiències dinteracció social que fomenten la
confiança. Oportunitats favorables en
ladolescència.