ORGANITZACI

1
ORGANITZACIÓ I DINAMITZACIÓ DEL PUNTEDU

• 1r BLOC. 2a i 3a SESSIÓ
• ORGANITZACIÓ DEL PUNTEDU
• Montse Cantí Marrugat

2
GUIÓ DE LA SESSIÓ

• 1.- DEFINICIÓ I OBJECTIUS DE LA BIBLIOTECA
  ESCOLAR
• 2. PERSONAL DE LA BIBLIOTECA
• 3.- LESPAI DE LA BIBLIOTECA
• 4.- LA COLLECCIÓ
• SELECCIÓ
• CIRCUIT DEL DOCUMENTS
• Recepció
• Registre
• Segellat
• Catalogació
• Folrat
• Exposició
• Conservació
• Revisió
• EXPURG
• 5.- RELACIÓ AMB LA BIBLIOTECA PÚBLICA
• BIBLIOGRAFIA i WEBS DINTERÈS

3
DEFINICIÓ DUNA BIBLIOTECA ESCOLAR

• Una biblioteca escolar és una collecció
  organitzada de llibres i altres documents en
  diferents suports ubicada a lescola per a lús
  dels mestres i alumnes del centre. Aquesta
  collecció ha denglobar un bon fons dobres de
  referència i ha de preveure el servei de préstec.
  La biblioteca escolar ha de donar solucions als
  docents i als alumnes ja que forma part de
  lorganigrama de lescola.
• Es tracta duna biblioteca de treball que actua
  com a òrgan auxiliar, complementari de lescola,
  facilitant material bibliogràfic per a lestudi i
  ajudant a solucionar els problemes i deures
  escolars dels alumnes.

4
OBJECTIUS DUNA BIBLIOTECA ESCOLAR

• proveir els alumnes de material daprenentatge en
  diferents formats llibres i altres recursos
  d'informació, tant d'imaginació com de
  coneixement, materials impresos, audiovisuals,
  electrònics, i tant d'accés directe com d'accés
  remot, a nivell individual o collectiu
• satisfer les necessitats culturals i curriculars
  (programes destudi) de professors, pares i
  alumnes
• oferir servei de préstec
• organitzar el material de formació de lescola
  (fons) i confeccionar uns catàlegs entenedors
• actuar denllaç amb altres centres de lexterior
  i potenciar-ne la collaboració
• adquirir i difondre informació sobre materials
  professionals a tot el personal de lescola
  (collaboració entre mestres i bibliotecari)
• formar al lector, crear hàbits de lectura
• proporcionar oportunitats per produir materials
  propis de la biblioteca (per exemple dossiers,
  guies de lectura, etc..)
• facilitar i fer disponible al personal la
  consulta i selecció del material més apropiat per
  aconseguir els seus objectius pedagògics
• Però com a objectiu fonamental, la biblioteca
  escolar ha de dur a terme una tasca pedagògica
  que es concreta en 
• Aprenentatge de les tècniques de treball  saber
  utilitzar diccionaris i enciclopèdies, saber
  manejar índexs, bibliografies, fer servir els
  catàlegs totes les fonts dinformació i
  referència
• Potenciació del gust per la lectura  mestres i
  bibliotecaris han de dur a terme tasques pròpies
  danimació a la lectura com per exemple lhora
  del conte, debats literaris, visites dautors i
  illustradors, recomanació de llibres,
  exposicions de novetats, guies de lectura,
  assessorament als pares, etc..

5
Manifesto IFLA/Unesco

• La biblioteca escolar proporciona informació i
  idees que són fonamentals per tal de reeixir en
  la societat contemporània, basada en la
  informació i el coneixement. La biblioteca
  escolar dota els estudiants amb les eines que els
  permetran d'aprendre al llarg de tota la seva
  vida i desenvolupar la seva imaginació, fent
  possible així que esdevinguin ciutadans
  responsables.
• Missió de la biblioteca escolar
• La biblioteca escolar ofereix serveis
  d'aprenentatge, llibres i altres recursos a tots
  els membres de la comunitat escolar per tal que
  desenvolupin el pensament crític i utilitzin de
  manera eficaç la informació en qualsevol suport i
  format.
• Les biblioteques escolars estan lligades a
  l'àmplia xarxa de biblioteques i d'informació,
  d'acord amb els principis del "Manifest de
  l'Unesco sobre la biblioteca pública".

6
Personal

• revisar el mobiliari i estudiar possibles
  reparacions, renovacions o adaptacions
• reunir tots els materials dispersos per les
  aules, classificar-los i agrupar-los a la
  biblioteca central
• elaborar llistes de llibres per edats per
  repartir i orientar els professors
• exposar les novetats
• expurgar tots els materials deteriorats o
  obsolets
• iniciar un pla de formació dusuaris
• fer préstecs periòdics de materials a les aules
• subscriures a alguna revista infantil i juvenil
• subscriures a una publicació professional
  destinada als mestres
• reunir-se amb el bibliotecari de la biblioteca
  pública per agrupar esforços i proposar
  activitats en comú
• explotar qualsevol esdeveniment per fer-ne una
  exposició
• organitzar adequadament la collecció
• automatitzar la biblioteca
• procurar un equilibri dels fons de ficció i de
  coneixements
• formar grups dalumnes collaboradors
• collaborar en la recollida i distribució de
  material, ordenament al prestatge, collocació de
  mobiliari, elaboració de cartells, folrat de
  llibres, decoració de la biblioteca, expositors.
  Collaborar durant les Setmanes Culturals, en
  esdeveniments especials

7
LESPAI DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR (1)

• ESPAI I MOBILIARI
• Accés fàcil
• Evitar llocs de pas sorollosos
• Normativa de seguretat
• Minusvàlids
• Proximitat amb les zones de producció
• Dimensions
• Nombre dalumnes
• Fons documental
• Programa escolar
• Mides mínimes grup-classe
• Recomanacions internacionals 2/3 metres quadrats
  / punt de lectura
• Espais mínims per a biblioteques escolars
• NOMBRE DALUMNES SALA DE LECTURA DESPATXOS
  MAGATZEM
• 1 250 93 m2 51 m2
• 251 500 186 m2 65 m2
• 500 - 279 m2 79 m2
• Arranjaments necessaris previs

8
LESPAI DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR (2)

• ZONES
• ZONA DE LECTURA RELAXADA
• Racó de lectura plaent
• Sensació d'aïllament
• Lectura individual i collectiva
• Espai delimitat
• Documents collocació i ordenació
• ZONA AUDIOVISUAL
• Espai aïllat
• Consulta individual i collectiva
• Requeriments tècnics
• Documents collocació i ordenació
• ZONA DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
• Tipus de documents
• Collocació i ordenació

9
LESPAI DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR (3)

• ZONES DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR
• ZONA DE FONS ESPECIAL
• Tipus de materials
• ZONA DE COMUNICACIÓ
• Foment de la creativitat i lintercanvi
• Proximitat amb lentrada
• Espai de difusió
• ZONA DE TREBALL
• MAGATZEM
• PRÉSTEC

10
EL MOBILIARI (1)

• Tria
• Alternança delements
• Ergonomia
• Mides recomanades
• EDAT NENS ALÇADA TAULA ALÇADA PRESTATGERIA CAMP
  VISIÓ
• 3 a 5 anys 45 cm 94 120 cm 82 105 cm
• 5 a 7 anys 55 cm 106 137 cm 94 118 cm
• 7 a 9 anys 60 cm 119 152 cm 105 130 cm
• 9 a 11 anys 65 cm 132 167 cm 114 140 cm
• Previsions de creixement
• Els llibres es collocaran sobre les
  prestatgeries horitzontals, alternant-ho amb
  prestatges verticals per tal dexposar algunes
  obres i que es vegi la portada.
• Els dossiers documentals i altres documents
  elaborats pels alumnes subicaran dins
  darxivadors o carpetes que en facilitin la
  consulta.
• Les diapositives, cassets, CD i CD-ROM es
  collocaran en capses de plàstic i fundes.
• Les revistes es classificaran per anys,
  exposant-se el darrer número.

11
MOBILIARI (2)

• Material imprescindible
• taules i cadires
• armaris amb prestatgeries per a llibres i
  audiovisuals
• moble expositor de novetats i altres exposicions
• ordinadors i impressora
• taula i cadira per al bibliotecari
• caixons per als àlbums infantils
• sofàs o butaques per a la lectura relaxada
• murals explicatius de la classificació del fons
• aguantallibres
• arxivadors per a catàlegs, dossiers, etc.
• tauló danuncis
• bústia de suggeriments
• revister

12
LA COLLECCIÓ selecció (1)

• Seleccionar és responsabilitzar-se.
• Tasca pedagògica
• Responsabilitat de tota lescola
• Selecció centralitzada / descentralitzada /
  intermitja?
• 5 característiques bàsiques 
• equilibri
• reflex del currículum
• amplitud
• integració de suports
• recursos externs
• SELECCIÓ QUANTITATIVA
• una collecció raonable de recursos impresos ha
  de comptar amb deu llibres per alumne, la
  biblioteca escolar més petita hauria de tenir
  almenys 2.500 títols rellevants i actualitzats
  () almenys un 60 hauria de consistir en
  recursos dinformació (Guidelines 2005)
• Proporció per alumne
• Proporció per suports
• Recomanacions internacionals (Guidelines 1990)
• ALUMNES COL. INICIAL INCREMENT ANUAL CREIXEMENT
  EN 10 ANYS
• 1-100 1.200 300 3.900
• 101 200 2.400 600 7.800
• 201 300 3.600 900 11.700

13
LA COLLECCIÓ selecció (2)

• SELECCIÓ QUALITATIVA
• objectius de la biblioteca i del centre
• varietat
• qualitat del contiguts
• presentació
• actualització
• equilibri
• nivell intellectual pertinent
• nivell lingüístic adequat
• continguts no ofensius ni discriminatoris
• perdurabilitat dels materials
• relació qualitat/valor/preu
• materials audiovisuals i informàtics
  possiblitats de consulta
• TIPUS DE DOCUMENTS
• llibres de ficció (atenció no colleccions
  senceres!)
• obres de referència
• obres de coneixements
• còmics

14
LA COLLECCIÓ selecció (3)

• EINES DE SELECCIÓ
• Accés a tots els materials
• Fonts de participació
• Adquisició immediata
• Repertoris bibliogràfics Comitès de lectura
• Revistes especialitzaces Peticions dels
  lectors
• Crítiques a revistes i diaris
• Fires
• Catàlegs editorials
• Bases de dades
• Premis
• Visita a llibreries
• Visita a la biblioteca municipal
• Amb qui ho farem Comissió de lectura, Peticions
  dels lectors

15
SEL.LECCIO I VALORACIÓ DE DOCUMENTS (1)

• Aspectes generals a tenir en compte
• El contingut i el seu tractament
• Estructura interna
• Text i estil
• Aspectes visuals
• Aspectes materials
• Relació qualitat/valor/preu
• Obres de coneixements
• els documents electrònics estan cobrant un paper
  molt rellevant en aquest camp
• Presentació organitzada en diferents nivells
• Elements gràfics , esquemes, imatges
• Eines de consulta sumaris, glossaris,
  introduccions
• Interès per a diferents nivells de lectura
• Lectures parcials no totals
• Colleccions mono o multitemàtiques
• Poca producció pròpia, adaptacions i traduccions
  de obres estrangeres
• Poca producció en general

16
SEL.LECCIO I VALORACIÓ DE DOCUMENTS (2)

• Obres de ficció
• La selecció és més subjectiva
• Oferta molt àmplia. Clàssics de sempre i obres
  contemporànies. Pròpies i dautors internacionals
• Més textos narratius que poesia i teatre
• Bona oferta dàlbums, llibres jocs
• Les indicacions de les editorials sobre ledat
  són orientatives
• Interessos dels lectors
• Fins a 5 anys
• De 6 a 8
• De 9 a 11
• 12 en endavant
• Audiovisuals
• Requereixen una sèrie d'equips de reproducció
• Contingut presentat de forma didàctica
• La imatge ha de portar informació per ella
  mateixa
• Ha de ser duna durada de 30 minuts màxim

17
EL CIRCUIT DELS DOCUMENTS

• Recepció
• Registre
• Segellat
• Catalogació
• Folrat
• Exposició
• Difusió
• Conservació
• Revisió

18
PROCESSOS PREVIS

• Recepció
• Diverses procedències
• Compra comandes
• Donatiu criteris dacceptació
• Intercanvi
• Comprovació
• Registre dentrada
• Dades a registrar
• Registre manual
• Registre automatitzat
• Segellat

19
CATALOGACIÓ

• Definició
• Descriure, indexar i classificar de la forma més
  acurada possible per tal de poder reconèixer el
  document i poder-lo recuperar duna forma
  correcta i ràpida
• Documents que es cataloguen
• Aprofitar catalogacions ja fetes
• Passos fonamentals
• descripció bibliogràfica
• tria del punt daccés indexació
• classificació
• Pautes internacionals . AACR ( Regles
  Angloamericanes de catalogació)

20
CATALOGACIÓ (1)DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICA

• Definició descriurem el document per guardar
  totes les seves dades ( autor o autors,
  il.lustradors, títol, número edició, número de
  pàgines, col.lecció, ISBN, notes
• Pautes internacionals AACR
• Fonts dinformació
• Portada
• Part preliminars
• Colofó
• Fonts externes bibliografies, catàlegs
• Llengua de descripció la mateixa que la obra
  excepte zones de descripció física i les notes

21
FITXA PRINCIPAL DUNA DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICA

• Títol propi informació complementària del títol
  / autor segona menció de responsabilitat. -
  Número dedició. - Lloc de publicació Editorial,
  any. - Número de pàgines menció dillustració
  dimensions. - (Collecció número de la
  collecció). - Nota (-es).- Número normalitzat
• Petita enciclopèdia dels animals / Stéphanie
  Ledu.- Barcelona Cruïlla, 2005.- 123 p. il.
  col. 22 cm. - ISBN 84-661-0804-1
• Fer escola des de la biblioteca / Jacint Creus.-
  Barcelona La Llar del Llibre, 1989. - 154 p.
  il. 18 cm.- (Quaderns descola 8). - ISBN
  84-7279-417-2

22
Exemples descripció bibliogràfica

• El Batec de la terra volcans i terratrèmols /
  Montserrat Domingo Manuel de Miró. - 2a ed.-
  Barcelona Graó, 1990. - 63 p. il. 19 cm. -
  (Biblioteca de la classe 18)
• Lior / Núria Pradas. il.lustracions Tha.- 7a
  ed.- Barcelona Cruïlla, 1998. 149 p. il.
  19 cm.- ( El vaixell de vapor 67).- ISBN
  84-8286-004-6

23
CATALOGACIÓ (2)TRIA DELS PUNTS DACCÉS

• Definició informació per la qual sespera que un
  document sigui cercat i rcuperat.
• Tria Indexarem les dades que vulguem recuperar
  autor, títol, editorial, collecció, matèries)
  després en el catàleg, aquestes dades es
  converteixen en punts daccés al catàleg per
  recuperar el document.
• Encapçalament principal en principi, el punt
  daccés principal de qualsevol document és
  lAUTOR PERSONAL, lAUTOR CORPORATIU o el TÍTOL
  en els casos dobres dautor desconegut o de més
  de tres autors.

24
CATALOGACIÓ (3)CLASSIFICACIÓ

• Definició Classificarem el document per poder
  ubicar-lo físicament a la prestatgeria (contes
  per edats i autors, coneixements per matèries i
  autors, ), atorgant-li un codi alfanumèric que
  anomenem signatura. Aquesta signatura
  simprimirà en una etiqueta blanca que enganxarem
  a la part inferior del llom de la coberta del
  document.
• Llenguatge documental A lhora de classificar un
  document utilitzem un llenguatge documental que
  fa de pont entre dos llenguatges diferents el
  del documentalista i el de lusuari. La millor
  manera dunir aquests dos llenguatges és
  utilitzant una llista dencapçalaments de
  matèries i la classificació decimal universal
  (CDU).
• Llista dEncapçalaments de Matèries en català
• Thesaurus
• Classificació Decimal
• Classificació dels documents de ficció

25
ENCAPÇALAMENTS DE MATÈRIES

• Es tracta dun llenguatge documental precoordinat
  i destructura combinatòria. La coordinació dels
  termes és prèvia a la consulta o recuperació de
  la informació.
• Conté una llista alfabètica de paraules o
  expressions que permeten representar els temes o
  matèries que tracta un document.
• Es compon dencapçalaments i subencapçalaments
  que són termes normatius del llenguatge.
• Lencapçalament es compon duna o diverses
  paraules que representen conceptes. Adopten
  diferents formes
• substantius simples (cançons)
• substantius adjectius (anatomia humana)
• substantiu preposició substantiu (comunicació
  no verbal)
• inversió de termes (lectura, gust per la)
• frases fetes

26
ENCAPÇALAMENTS DE MATÈRIES (2)

• El subencapçalament és la paraula o paraules que
  acompanyen un encapçalament per formar un
  encapçalament compost i precisar o delimitar el
  concepte
• carn indústria i comerç
• matemàtica didàctica
• biblioteques préstec
• La llista dencapçalaments incorpora referències,
  subdivisions, notes explicatives entre els
  termes per facilitar la coherència i aconseguir
  lespecificitat i el control terminològic.
• Les relacions entre encapçalaments i altres
  expressions sexpressen a través de
• referències vegeu que remeten els termes no
  acceptats als termes acceptats
• - educació bàsica
• vegeu educació primària
• referències vegeu també que remeten
  encapçalaments acceptats a altres encapçalaments
  també acceptats, ja siguin més generals, més
  específics o relacionats
• cervell
• vegeu també cap
• cerebel
• escorça cerebral

27
CLASSIFICACIÓ DECIMAL (1)

• La Classificació Decimal Universal (CDU) fou
  ideada per un bibliotecari americà anomenat
  Melvin Dewey i la primera versió fou editada el
  1876. Sen fan constants revisions, i a Catalunya
  sempra la versió de Jordi Rubió, la
  Classificació Decimal adaptació per a les
  biblioteques catalanes.
• Es caracteritza perquè divideix el conjunt dels
  coneixements humans en deu grups o classes
• 0 Obres generals
• 1 Filosofia
• 2 Religió
• 3 Ciències socials
• 4 Llenguatge
• 5 Ciències exactes. Ciències naturals
• 6 Ciències aplicades. Tècniques
• 7 Belles Arts
• 8 Literatura
• 9 Història i geografia

28

• Ordenades pel principi dels números decimals,
  permet que cada número sigui subdividit
  indefinidament per la successiva addició de
  xifres i així obtenir una divisió tan afinada com
  es vulgui sobre qualsevol tema.
• 6 Ciències aplicades. Tècniques
• 63 Agricultura
• 633 Conreus herbacis
• 633.1 Cereals
• 633.11 Blat
• Quan els números classificadors passen de tres
  xifres, susa el punt per facilitar-ne la lectura
  (633.1) però no té cap valor per a lordenació de
  les xifres. Lús de més o menys xifres
  correspondrà a la quantitat de documents que es
  tenen a la biblioteca sobre un tema. Per exemple,
  si es tenen pocs llibres de matemàtiques serà
  suficient emprar el 51 matemàtiques, però si sen
  tenen molts, ens interessarà subdividir-los i
  agrupar-los a 511 aritmètica, 512 àlgebra, 513
  geometria

29
CLASSIFICACIÓ DECIMAL (2)

• Una altra característica fonamental de la
  classificació decimal és que serveix per ordenar
  els llibres a les prestatgeries i oferir el
  lliure accés als documents duna manera coherent
  i oberta a futures ampliacions.
• Els llibres sordenen seguint el que anomenem la
  signatura topogràfica o cota, que està formada
  pel número de la classificació decimal,
  complementat si cal amb les subdivisions i signes
  auxiliars corresponents, i les tres primeres
  lletres de lencapçalament que hem triat seguint
  les Regles Angloamericanes de Catalogació.
• Aquesta signatura sanota també físicament al
  llibre, al llom i a la portada i es la que
  marcarà la collocació del document a la
  prestatgeria començant desquerra a dreta i de
  dalt a baix, seguint primer la numeració i
  després les lletres i no oblidant que cal seguir
  criteris decimals.
• SÍ NO
• 2 2
• 27 4
• 32 6
• 323 27
• 323.1 32
• 4 42
• 42 53
• 53 323
• 6 323.1

30
CLASSIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DE FICCIÓ

• En el cas dels documents que no tenen matèria
  (contes, novelles, etc. ) generalment no es
  classifiquen (excepte en el gènere contes de
  terror, novella històrica, gegants contes
  infantils).
• La classificació decimal atorga un número per a
  tota la literatura infantil (087.1). Per tal de
  diferenciar-la i, a la vegada, simplificar la
  signatura, es reserva aquest número per als
  estudis sobre literatura infantil, la història de
  la literatura infantil i les antologies de contes
  populars i llegendes de tradició oral.
• Per a la narrativa adreçada expressament als
  infants i joves es canvia el número 087.1 per la
  lletra I dinfantil i JN per a la novella
  juvenil. Es diferencien també amb gomets de
  diferents colors.
• SIGNATURA GOMET A QUI VA ADREÇAT COM ÉS
• I1 Blau marí Nens/es entre 0 i 6 anys
  Molta illustració i poc o gens de text
• I2 Vermell Nens/es entre 7 i 9 anys
  Comença a tenir importància el text
• I3 Verd Nens/nes entre 10 i 12
  anys Predomina el text sobre la imatge
• JN Groc Nois/es entre 13 i 15
  anys Tot el contingut és bàsicament text
• IC sense gomet Còmic infantil
• A continuació de la I, de la IC o del JN shi
  afegeix les tres primeres lletres del punt
  daccés principal del document, per exempleEl
  llibre El Gegant més alt de Josep Maria Rius
  (adreçat a nens/es de 10 anys aprox.) portaria la
  signatura I3 Riu i un gomet verd a continuació.

31
LOCALITZACIÓ Seccions dins la biblioteca 3
LA SECCIÓ INFANTIL
amb la lletra I al davant de la signatura de
la classificació decimal
CONTES... FINS A 7 ANYS
CONTES DE 8 A 10 ANYS
CONTES DE 11 A 13 ANYS
CÒMICS INFANTILS
32
(No Transcript)
33
(No Transcript)
34
OBRES DE FICCIÓ
C Còmics adults JN ? Novelles juvenils (a
partir de 14 anys) N Novelles (pictogrames
propis)
35
FOLRAT, EXPOSICIÓ I CONSERVACIÓ DELS DOCUMENTS

• Folrat (en el cas dels llibres)
• Es tracta de protegir els materials per
  assegurar-ne la perdurabilitat. La tècnica més
  utilitzada és el plàstic transparent. Es una
  tècnica lenta que poden fer els mateixos alumnes.
• Exposició
• Cal exposar les noves adquisicions i un cop ha
  passat un temps (un mes, un trimestre)
  collocar-los directament al lloc que els
  pertoqui en la prestatgeria.
• Revisions periòdiques i baixes dels documents
• Un cop lany cal fer una bona revisió del fons
• Localitzar documents en mal estat físic
• Llibres obsolets
• desapareguts
• desordenats
• Procés a seguir laboriós però agraït
• Cal seguir el catàleg topogràfic i repassar tots
  els documents segons la seva localització a les
  prestatgeries, sense tenir en compte els
  documents deixats en préstec o donats de baixa

36
ESPORGAR DOCUMENTS CRITERIS GENERALS

• Els centres escolars tendeixen a conservar tot el
  que tenen o el que els arriba per diferents vies
  (ofertes editorials, donatius de les
  administracions, donatius de les famílies, etc.)
  perquè els ha costat molt obtenir-ho i perquè
  sovint es tenen pocs recursos. Aquesta casuística
  fa que hi hagi colleccions de documents, en
  molts casos, inapropiats i obsolets.
• La biblioteca escolar no ha de ser una biblioteca
  de conservació sinó que sha de rejovenir i
  actualitzar constantment.
• Per què shan de treure alguns documents de la
  biblioteca?
• Per actualitzar la informació dels diversos fons
  documentals
• Per millorar laspecte general i fer més
  atractiva la biblioteca
• Per avaluar i equilibrar les matèries de
  coneixements i els fons de ficció
• Criteris generals per iniciar lesporgada de
  documents que cal treure de la biblioteca
• Documents duplicats
• Documents malmesos (lloms desenganxats, fulls
  solts, etc.)
• Documents obsolets (informació antiquada, any
  dedició, etc.)
• Documents poc atractius (impressió, color del
  paper, illustracions, etc.) i que shan tornat a
  reeditar amb criteris actuals
• Documents poc adequats a les edats i nivells de
  lescola
• (Ed. primària el fons de novella juvenil de
  quan hi havia el cursos de 7è i 8è. Ed.
  secundària el fons infantil de biblioteques
  heretades)
• Documents que no shan usat mai ni per consulta
  ni per préstec (Acostuma a passar amb els
  donatius de llibres que fan les famílies
  bricolatge, enciclopèdies, llibres de geografia i
  història, etc.)

37
ESPORGAR DOCUMENTS FONS DE REFERÈNCIA

• És especialment important que la biblioteca del
  centre educatiu tingui en compte aquest fons,
  faci una selecció molt acurada i una revisió
  periòdica de enciclopèdies generals,
  enciclopèdies temàtiques, diccionaris
  enciclopèdics, diccionaris especialitzats, guies,
  anuaris, atles, etc.
• Pel que fa a les enciclopèdies generals, tant si
  són en suport paper com electrònic, cal que parem
  esment en
• Qualitat i fiabilitat de la publicació.
• Any de publicació i actualitzacions. Caldria
  subscriures a les actualitzacions.
• Pertinença de les entrades. Sobretot tenint en
  compte el nivell de lalumnat del centre. No es
  poden tenir les mateixes enciclopèdies generals
  en un centre de primària que en un centre de
  secundària, perquè el nivell de comprensió de
  lalumnat és diferent.
• Adequació del suport gràfic i de les
  illustracions.
• Pel que fa a les enciclopèdies temàtiques
• Hi ha temes com història, geografia, matemàtica,
  informàtica, etc., que han variat molt amb el pas
  dels anys. Si tenim en compte que molts exemplars
  dhistòria dEspanya i universal, o bé de
  geografia, actualment en les biblioteques, són
  dels anys 70 i 80, ens adonarem que el tractament
  dels temes és obsolet. Exemple podem
  comprovar-ho en alguns dels volums de les
  enciclopèdies Ulisses de leditorial Ulisses i El
  món del saber de leditorial Abadia de
  Montserrat.
• La ciència i la tècnica també avança molt. Les
  informacions per antigues poden ser errònies i
  cal substituir-les per altres que estiguin al dia
  i dacord amb els avenços científics. Caldria
  analitzar ladequació de les entrades i la
  qualitat del suport gràfic.

38
ESPORGAR DOCUMENTS DICCIONARIS, ATLAS

• Diccionaris de llengua
• La biblioteca hauria de ser especialment sensible
  a disposar de diccionaris actualitzats i
  posteriors a 1999.
• Ed. primària no shauria de guardar a la
  biblioteca més dun exemplar de cada diccionari
  que es treballa al centre, a més dels
  corresponents diccionaris normatius de cada
  llengua que sestudia.
• Ed. secundària seria necessari disposar dun
  ampli ventall de diccionaris dels que hi ha al
  mercat, a més dels corresponents diccionaris
  normatius de cada llengua.
• Diccionaris especialitzats
• Ed. secundària cal fer revisió dels diccionaris
  de matemàtiques, informàtica, etc. i de les
  diferents professions per adquirir els més
  recents. Aquest fons hauria de tenir una
  actualització sovintejada.
• Atlas
• Cal llençar els atlas geogràfics i històrics
  anteriors a la nova organització del món.

39
ESPORGAR DOCUMENTS FONS DIMAGINACIÓ (1)

• Cal treure
• Duplicats (en algun cas es poden deixar 2
  exemplars).
• Tots els documents malmesos . Quan aquests
  documents tinguin una gran qualitat i/o siguin
  dús habitual entre els lectors i lectores,
  caldrà substituir-los per exemplars nous.
• En el cas dàlbums i/o llibres illustrats de
  gran qualitat, cal veure si es poden reparar si
  no es troben en el mercat Un exemple clar
  serien els àlbums de Babar, els àlbums Oh! i Ah!
  o bé el magnífic àlbum Un conte sense cap ni
  peus, publicats per MSV. Quan sigui gran seré
  papa Noël, dEdiciones B, etc.
• En el cas de pop-up, desplegables, llibres amb
  llengüetes, etc. que acostumen a ser impresos un
  sol cop--, cal mirar de substituir-los per uns
  altres, ja que les editorials van publicant
  sovint documents daquesta mena, cada cop més
  atractius. És necessari comprovar que es puguin
  manipular amb facilitat abans dadquirir-los.
• Documents poc atractius.

40
ESPORGAR DOCUMENTS FONS DIMAGINACIÓ (2)

• Determinarem la data límit amb el professorat del
  centre. Però, com a criteri general, decidirem
  treure del lliure accés els llibres publicats els
  anys 60, tenint en compte la seva presentació
  física, la illustració en blanc i negre, la mida
  de la lletra, el tipus de paper, etc.
• Documents que no són adequats a les edats i als
  nivells del centre
• Ed. primària cal fer una tria dels llibres que
  formaven lapartat JN (novella juvenil) per
  conservar els que són adients per als lectors i
  lectores de cicle superior i fer una donació dels
  altres a un centre de secundària.
• Ed. primària sha de fer una revisió de
  lapartat Literatura (el 8 de la CDU) i conservar
  només alguns exemplars de poesia i teatre. La
  resta, o bé passar-la a secundària o fer una
  donació a entitats que admetin aquests fons.
• Ed. secundària de manera progressiva, cal
  substituir les novelles, antologies de poesia i
  obres de teatre, publicades en colleccions de
  butxaca durant els anys 70 i 80, - especialment
  les obres dautors clàssics de la literatura
  catalana, castellana i universal -, reeditades
  ara en noves colleccions que presenten més
  blancs, una lletra més clara i un paper de més
  qualitat.

41
ESPORGAR DOCUMENTS FONS DE CONEIXEMENTS

• Cal treure
• Documents malmesos. Si són interessants, mirar de
  substituir-los.
• Documents obsolets. La informació que aportaven
  els documents publicats els anys 70 i 80, en
  molts casos, ha estat superada (ciència,
  informàtica, formació professional, història i
  geografia). En uns altres casos, la manera de
  presentar-la és diferent, tant pel que fa a la
  forma tipus de lletra, disposició de la
  informació dins la pàgina--, com al contingut
  informació més detallada i eficient, amb
  exemplificacions i dibuixos i/o fotografies que
  lacompanyen, gràfiques, plànols, etc.
• Caldrà revisar, doncs, els documents entrats
  abans dels anys 90. Per exemple la collecció
  Atlas danatomia, botànica, geologia, física,
  química, etc., de leditorial Jover, publicats
  els anys 70, han quedat obsolets.
• Documents que no són adequats a les edats i
  nivells de lalumnat del centre.
• Documents duplicats. Els llibres de coneixements
  duplicats es valoraran segons el fons de cada
  escola i la seva utilització.
• Documents poc fiables quant a la informació que
  contenen (traduccions que no tenen en compte la
  nostra realitat, textos amb dades incorrectes i/o
  faltes dortografia)

42
ESPORGAR DOCUMENTS FONS DE PUBLICACIONS
PERIÒDIQUES

• Revistes pedagògiques i especialitzades
• Llençar les revistes que ja no es publiquen
• La biblioteca escolar no té necessitat de
  conservar les revistes que no siguin de lany en
  curs. Com a molt, es guardaran les revistes dels
  últims 2 anys (a menys, és clar, que shagi
  tingut la previsió de fer el buidat dels articles
  que siguin dinterès per a lescola).
• La informació de les revistes és la que caduca
  amb més rapidesa i, en cas que es necessiti,
  sempre es pot acudir a les biblioteques de
  conservació.
• Es pot conservar algun número solt perquè conté
  un monogràfic que interessa per treballar algun
  projecte. En aquest cas, formarà part del Fons
  efímer.
• En el cas de que la biblioteca del centre,
  especialment de secundària, estigui subscrita a
  alguna revista científica o literària, shauria
  de decidir quin criteri és el més adient,
  sobretot si els articles es consulten
  habitualment.
• Revistes infantils i juvenils
• Els criteris esmentats es podrien fer servir per
  a totes les revistes, llevat que, si la
  biblioteca les rep, conservi relligades revistes
  com Cavall fort, Tretzevents, etc. Les
  altres, conservar-les, per anys, en arxivadors i
  llençar-les a mesura que es facin malbé.

43
ESPORGAR DOCUMENTS LLIBRES DE TEXT, FONS ESCOLAR

• LLIBRES DE TEXT
• Guardar els actuals, sense fer cap altre
  tractament que segellar-los. En el cas que el
  contingut sigui de gran interès (ciències
  naturals, socials o literatura), poden formar
  part del fons de coneixements
• Els llibres de text daltres anys o bé
  sutilitzen a les classes per treballar projectes
  o bé es revisen per veure si alguna làmina es pot
  retallar per formar part del Fons efímer.
• FONS ESCOLAR
• Seleccionar els treballs i projectes
  confeccionats per lalumnat i fer una tria dels
  que tinguin més qualitat per guardar-los en
  arxivadors i/o carpetes i classificades per temes
• Guardar la revista escolar per cursos.
• Guardar revistes, diaris, llibres, documents
  audiovisuals que continguin informació sobre la
  història del centre educatiu, curs rere curs i
  classificades per temes.
• Conservar fotografies i diapositives del centre
  en àlbums i organitzades per cursos i temes.
• Conservar algun llibre de coneixements o
  dimaginació que ha tingut un gran interès
  educatiu en algun moment de la història del
  centre.

44
ESPORGAR DOCUMENTS VARIS MATERIALS

• VÍDEOS i DIAPOSITIVES
• Eliminar els dels sistemes anteriors al VHS (a
  menys que es tinguin els aparells per
  reproduir-los)
• Prescindir dels vídeos publicitaris que no
  tinguin informació amb un contingut interessant
  per a lescola.
• Llençar les cintes en mal estat, els DVD i CD i
  ratllats
• Llençar les diapositives en mal estat i poc
  clares.
• Fer una selecció de les diapositives de manera
  que es puguin agrupar per temes.
• LÀMINES I MAPES
• Llençar els mapes que estiguin vells i siguin
  anteriors a la nova organització del món.
• FONS EFÍMER
• Revisar i actualitzar les carpetes amb la
  documentació que té una informació obsoleta tant
  pel text com per la imatge.

45
ESPORGAR DOCUMENTS QUÈ FEM AMB ELS DOCUMENTS QUE
DONEM DE BAIXA?

• Substitució
• Substituir aquells documents imprescindibles per
  altres colleccions millors i de més qualitat.
• Intercanvi
• Canviar documents amb altres centres de primària
  o secundària que els puguin fer servir perquè són
  apropiats per les seves edats
• Reparar
• Si el document és de molt interès es pot pensar
  en portar-lo a enquadernar.
• Històric
• Aquells documents que puguin tenir interès per la
  història de leducació i per levolució de la
  literatura infantil i juvenil es poden cedir a la
  Biblioteca Xavier Benguerel de la Vila Olímpica
  de Barcelona. Centre especialitzat en Literatura
  Infantil i Juvenil. Admeten llibres dimaginació
  escrits o illustrats per autors o illustradors
  catalans, que estiguin en bon estat i que no
  tinguin per triplicat
• Donació
• Per fer donació de llibres hi ha les següents
  adreces dinterès
• Servei dAfers Penitenciaris del Departament de
  Justícia. Telèfon 93 214 01 00
• Presó Model. C/ Entença 155. Telèfon 93 430 02
  16
• Biblioteca del Centre de Joves de Barcelona
  Telèfon 93 274 25 68.
• Càritas C/ Cristòfol de Moura, 128. Telèfon 93
  303 41 00
• Fundació Engrunes C/ Temple, 13-15. Telèfon 93
  255 21 46
• Venda a pes
• Portar-los al drapaire
• Recollida selectiva
• Contactar amb els serveis de recollida de cada
  població

46
COLLABORACIÓ AMB LA BIBLIOTECA PÚBLICA DEL
MUNICIPI

• Les biblioteques públiques poden collaborar amb
  les biblioteques escolars en temes com ara
• recomanacions bibliogràfiques dobres de tot
  tipus (ficció, coneixements, referència, vídeos
  educatius)
• elaboració de dossiers temàtics, guies de pàgines
  web útils per a diferents nivells
• selecció de recursos electrònics sobre centres
  dinterès o temàtiques concretes
• sessions de formació sobre lús de recursos
  dinformació (formació dusuaris en les TIC a
  diferents nivells)
• assessorament als professors responsables de les
  biblioteques escolars sobre lorganització de la
  biblioteca
• préstecs de lots de documents segons demanda (per
  temes, edats)
• cessió dun espai de la biblioteca a hores
  convingudes per treballar amb el professor i els
  seus alumnes en la recerca bibliogràfica i
  documental
• visites escolars a les biblioteques
• Compartir normatives, senyalització
• Les biblioteques escolars poden
• facilitar informació a la biblioteca pública
  sobre els temes concrets que treballaran els
  diferents nivells, amb la finalitat que la
  biblioteca pública pugui disposar dells
• establir formes de treball comunes per preparar
  activitats de foment de la lectura, tallers,
  serveis dirigits a pares i mares, etc.
• buscar fórmules comunes per al màrqueting dels
  serveis bibliotecaris per nens i joves, cooperant
  en la creació de pàgines web (fent enllaços entre
  les biblioteques), difonent lagenda dactivitats
  de les biblioteques públiques, collaborant en la
  revista escolar
• intercanviar experiències, buscar noves fórmules
  per estimular laprenentatge de lús dels
  recursos dinformació

47
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

• La Biblioteca a lescola i lescola a la
  biblioteca una relació de futur. Vilafranca del
  Penedès s. n., 1999 (estudi de la situació de
  les biblioteques escolars de Vilafranca del
  Penedès a finals dels 90)
• La Biblioteca escolar, un derecho irrenunciable.
  Madrid Asociación Española de Amigos del Libro
  Infantil y Juvenil, 1998 (diferents articles
  sobre teoria, selecció de fons, formació
  dusuaris, dinamització de la lectura i
  experiències)
• CENTELLES, Jaume. La Biblioteca, el cor de
  lescola. Barcelona Rosa Sensat, 2005
  (experiències de la biblioteca escolar de Sant
  Josep-El Pi de lHospitalet, molt útil per
  preparar activitats de dinamització de la lectura
  a la biblioteca)
• CREUS, Jacint. Fer escola des de la biblioteca.
  Barcelona La Llar del llibre, 1989. (llibre molt
  antic però interessant per veure el tractament
  tècnic i les activitats que es feien durant els
  anys 70 i 80 a les biblioteques escolars)
• JORDI, Catherine. Guía práctica de la biblioteca
  escolar. Madrid Fundación Germán Sánchez
  Ruipérez, 1998. (model francès de la BCD,
  biblioteca centre de documentació, molt útil per
  organitzar lobertura duna nova biblioteca ja
  que dóna molta importància a la distribució dels
  espais)
• LAGE FERNÁNDEZ, Juan José. Animar a leer desde la
  biblioteca. Madrid CCS, 2005 (consells pràctics
  per organitzar i dinamitzar una biblioteca
  escolar)
• La nova biblioteca escolar. Barcelona Rosa
  Sensat, 1999. (recull darticles especialment
  interessants sobre el tractament tècnic dels
  documents, sobretot quant a la catalogació)
• Reflexions sobre la biblioteca escolar. Xavier
  Blanch et al. Grup Bibliomèdia de la FMRPC.
  Barcelona Rosa Sensat, 2002 (articles de
  mestres, bibliotecaris, llibreters, escriptors
  sobre el paper de la biblioteca escolar en
  lensenyament, en la societat. etc.)
• SARTO, Montserrat. Animación a la lectura con
  nuevas estrategias. Madrid SM, 1998 (77
  activitats danimació a la lectura molt útils per
  a biblioteques escolars)

48
INSTITUCIONS I ADRECES DINTERÈS

• LAmic de Paper
• LIBBY
• LOEPLI
• Consell Català del Llibre per a Infants i Joves
• Associació de Mestres Rosa Sensat
• Fundación Germán Sánchez Ruipérez
• Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes
• Bescolar
• Bibliomèdia...

49
Webs dinterès

• IFLA/UNESCO (2000). Manifest de la biblioteca
  escolar en línia.  lthttp//www.ifla.org/VII/s11/
  pubs/mani-c.htm gt Consulta 10.09.2006
• IFLA/UNESCO (2002). Directrius IFLA/UNESCO per a
  la biblioteca escolar. Barcelona Collegi de
  Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya,
  Departament dEducació de la Generalitat de
  Catalunya, 2005. També disponible
  althttp//www.cobdc.org/publica/directrius/index.h
  tmlgt Consulta 10.09.2006
• Sistema bibliotecari de Catalunya. Llei 4/1993.
  Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  Disponible a lthttp//cultura.gencat.es/biblio.
  es/biblio/sistema.htmgtConsulta 10.09.2006
• Bibliomedia (2005). La biblioteca mediateca.
  D'infantil a secundària. Proposta de treball.
  Barcelona Associació de Mestres Rosa Sensat.
  També disponible althttp//gbiblio.pangea.org/Llib
  re_Biblioteques.pdf gtConsulta 10.09.2006
• La biblioteca escolar selecció de recursos
  bibliogràfics i electrònics (2002). Biblioteca
  Rosa Sensat.També disponible a
  lthttp//www.rosasensat.org/biblioteca/6bib_29.htmgt
  Consulta 10.09.2006
• Blanch, Xavier Cela, Jaume (2002). Reflexions
  sobre la biblioteca escolar. Barcelona
  Associació de Mestres Rosa Sensat.
• Calderón Peñuela, Marisol (2005). Àgora La
  biblioteca a l'ensenyament secundari. Una
  proposta pràctica. Disponible a
  lthttp//www.xtec.es/sgfp/llicencies/200405/memorie
  s/892m.pdfgtConsulta 10.09.2006
• Camacho Espinosa, José Antonio (2004). La
  biblioteca escolar en España pasado, presente
  ... y un modelo para el futuro. Madrid Ediciones
  de la Torre.
• Cómo organizar una biblioteca escolar aspectos
  técnicos y pedagógicos (1999). Pamplona Gobierno
  de Navarra. Dep. de Educación y Cultura.
  Bibliotecas escolares. Serie Azul, 2  També
  disponible a lthttp//www.pnte.cfnavarra.es/public
  aciones/pdf/blitz2_cas.pdfgt Consulta
  10.09.2006
• Coronas, Mariano (2000). La biblioteca escolar
  un espacio para leer, escribir y aprender.
  Pamplona Gobierno de Navarra. Dep. de Educación
  y Cultura. Bibliotecas escolares. Serie verde, 1.
  També disponible a lthttp//www.pnte.cfnavarra.es/
  publicaciones/pdf/blitz3-eus.pdfgtConsuta
  10.09.2006
• García Guerreo, José (1999). La biblioteca
  escolar un recurso imprescindible en línia.
  Junta de Andalucia. Consejeria de Educación y
  Ciencia. Disponible a lthttp//www.juntadeandaluci
  a.es/averroes/bibliotecaescolar/media/docum/labibl
  iotecaescolar.pdfgtConsulta 10.09.2006
• García Guerrero, José (2001)."La biblioteca
  escolar. Por su pausada integración en la
  práctica en el currículo". Educación y
  Biblioteca, núm. 125, p. 49-56. Madrid. També
  disponible a lthttp//www.juntadeandalucia.es/aver
  roes/sptmalaga/m45b102/media/docum/FD09Pausada.pd
  fgtConsulta 10.09.2006
• Lisón, Assumpció (coord.) (1999). La nova
  biblioteca escolar. Barcelona Edicions
  62.Llibres a labast, 342.
• Marzal, Miguel Angel (2005). La biblioteca
  escolar como centro de recursos para el
  aprendizaje en línia. V Congreso Internacional
  virtual de educación. CiberEduca. Disponible a
  lthttp//doteine.uc3m.es/docs/cuevascerverocive.pdf
  gt Consulta 10.09.2006
• MEC (1995). La biblioteca escolar en el contexto
  de la reforma educativa en línia. Disponible a
  lthttp//www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/h
  tml/01documarco.htmgt Consulta 10.09.2006
• Ministerio de Educación de Chile. CRA, MINEDUC
  (1998). Centro de Recursos para el Aprendizaje
  Cómo usarlo?en línia. Disponible a
  lthttp//www.bibliotecas-cra.cl/docs/recursos/ComoU
  sarlo.pdfgt Consulta 10.09.2006 Ministerio de
  Educación de Chile. CRA, MINEDUC (1998). Manual
  Biblioteca/CRA en la esenñanza básica en línia.
  Disponible a lthttp//www.bibliotecas-cra.cl/docs/
  recursos/ManualBibliotecaEscolar.pdfgt Consulta
  10.09.2006
• Ministerio de Educación de Chile. CRA, MINEDUC
  (1995). La biblioteca como centro de recursos
  para el aprendizaje. Manual para el coordinador
  pedagógico en línia. Disponible a
  lthttp//www.bibliotecas-cra.cl/docs/recursos/MANUA
  L.pdfgt Consulta 10.09.2006