EUROPA I LA MEDITERR

1
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A LEDAT
MITJANA(SEGLES V-X)

• Estats successors
• i
• Renovatio Imperii

2
(No Transcript)
3
1. Les grans invasions

• Els huns (375). Camps Catalàunics (451)
• Gots visigots i ostrogots. Els pactes (foedus)
• Els visigots Danubi (378), Balcans, Itàlia
  (410),sud de la Gàllia (foedus, 418)
• Sueus, vàndals i alans Rin (406), Pirineus
  (409), sues a Galícia i vàndals al nord dAfrica
  (429)
• Burgundis Borgonya (foedus, 413)
• Angles, saxons i iutes a Anglaterra (vers 450)
• Francs Bèlgica (segles III-IV)

4

• Romans, visigots, francs i burgundis derroten els
  huns a la batalla dels Camps Catalàunics (451).
• Deposició de Ròmul August (476) pel bàrbar
  Odoacre.
• Ostrogots Danubi (foedus 455), Itàlia (489-493).
• El contingut dels foedus i les sortes
• Les conseqüències de les invasions
• Menys Estat
• Menys impostos
• Menys burocràcia i més clerical
• Poder menys institucional i més familiar
• De lexèrcit públic als exèrcits privats
  (comitives i fidelitats)

5
(No Transcript)
6
2. Les monarquies germàniques

• Després de les invasions compromís entre
  aristocràcies (germànica i romana).
• Pacte a tres aristocràcies i Església.
• Resultat Estats successors / restauradors
• Laportació de lEsglésia
• cristianització,
• homes preparats per a lAdministració,
• uncions reials el poder ve de Déu
• però monarquies hereditàries o electives?

7

• Els vàndals dÀfrica (429-534)
• Arrians
• Setges dHipona i Cartago
• Expropiacions i esclavatge
• Pirateria (saqueig de Roma, 455)
• Els ostrogots dItàlia (489-536)
• Dualisme romà-germànic en el govern
• Teodoric, Boeci i Cassiodor
• La difícil entesa, i la conquesta bizantina o del
  romans dOrient
• Els visigots dHispània
• El regne visigot de Tolosa (418-507)
• El codi dEuric (les lleis germàniques) i el
  dAlaric II (Lex Romana Visigothorum).
• El regne visigot dHispània (507-711)
• Arrianisme i cristianimse Leovigild, Hermenegild
  i Recared
• Concilis de Toledo i una sola llei el Liber
  Idicum. Recesvint
• Una societat en transició

8
(No Transcript)
9
Mausoleu del rei ostrogot Teodoric el Gran
(474-526) a Ravena (Itàlia)
10
Tremís del rei visigot Leovigild (569-586)
11

• El regne dels francs
• Colodoveo i la conversió al cristianisme (498)
• Lextensió de les fronteres
• Tres o quatre regnes (Austràsia, Neustria,
  Borgonya i Aquitània)
• Els merovingis i Gregori de Tours
• Monarquia i aristocràcia
• El regne dels longobards dItàlia
• La invasió el 568
• El regne i els principats (Spoleto, Benevent)
• Els regnes dels anglosaxons
• Pictes i esctots (Escòcia), britons (Cornualles i
  País de Gales)
• Estructures tribals
• Els regnes anglosaxons
• Bernícia i Deira (al Nord),
• Mèrcia, Anglia i East-Anglia (al Centre)
• Essex, Kent, Sussex i Wessex (al Sud)
• Atacs dels víkings (segles VIII i IX)

12
(No Transcript)
13
(No Transcript)
14
Lemperador Justinià (527-565) en un mosaic de
Sant Vital de Ravena
15
(No Transcript)
16
(No Transcript)
17
(No Transcript)
18
(No Transcript)
19
3. LImperi carolingi

• De Pipí el Breu (751) a Hug Capet (987)
• Qui eren els carolingis i per què van ser
  importants? Política, cultura i economia.
• La bona i la mala època centralitat i
  disseminació del poder (vers el canvi feudal)
• LImperi carolingi, una construcció política
  desmesurada?
• Laventura duna gent que va voler aturar la fi
  del sistema antic? Que va voler restaurar lEstat
  o la idea dEstat?

20
(No Transcript)
21
Un monarca carolingi, acompanyat pels
arquebisbes de Reims iI de Tréveris, és coronat
per la mà de Déu (Sacramentari de
Metz, Biblioteca Nacional, París)
22

• La creació de lImperi
• Una aliança de laristocràcia franca i lEsglésia
  contra els merovingis.
• Carles Martell unifica la Gàllia i derrota els
  musulmans (Piotiers, 732).
• Pipí el Breu, primer rei carolingi (741-768)
  aliança amb el papa, deposició del rei merovingi
  i unció reial (751).
• El compromís de lluitar contra els longobards i
  crear els Estats Pontificis la falsa donació de
  Constantí al papa Silvestre I (segle IV).
• Lexpedició a Itàlia (756) i la conquesta de
  Septimània (759).

23

• Els Estats Pontifics creats per Pipí I exarcat
  de Ravenna, Pentàpolis i Patrimoni de Sant Pere.
• Carlemany (768-814) conquestes de Saxònia (785),
  Llombardia (774), Baviera (788), Panònia (799) i
  Catalunya Vella (785-801).
• Fi del regne longobard dItàlia (Pau Diaca).
• Ratificació de laliança amb el pontificat
• Ampliació de les donacions territorials de Pipí
• Ajuda al papa contra les famílies romanes
• Coronació imperial a Roma (Nadal del 800)

24
(No Transcript)
25
(No Transcript)
26

• El declivi dels carolingis
• Regnat de Lluís el Piadós (814-840) la fi de les
  conquestes i la dificil defensa de lImperi.
• Mort de Lluís el Piadós (840) i disputes
  successòries entre els fills Lotari, Lluís el
  Germànic i Carles el Calb.
• Tractat de Verdun (843) i divisió de lImperi.
• Mort de Lotari (855) i més disputes tractat de
  Meersen (870) i repartiment de la Lotaríngia.
• Efímera reunificació amb Carles el Gros (876-888)
  i divisió definitiva de lImperi en una
  pluralitat de regnes a la mort de Carles el Gros
  (888).
• Però, des de vers 840, procés intern de
  fragmentació i disseminació del poder i
  vulnerabilitat a les agressions exteriors
  (vikings, hungaresos i musulmans). El duc Rollon
  i la Normandia (911).

27
(No Transcript)
28
(No Transcript)
29

• Dels carolingis als capets i als otònides
• Durant el segle X els carolingis desapareixen de
  França, Germània i Itàlia.
• A França, després de diverses revoltes de
  laristocràcia, el regne es fragmenta en
  principats territorials i el comte de París Hug
  Capet simposa com a rei (987), però té poca
  autoritat.
• A Germània, les divisions són ensems ètniques i
  polítiques (ducats nacionals de Saxònia,
  Francònia, Turíngia, Suàbia i Baviera) amb ducs
  casats amb princeses carolíngies.

30

• Simposa la Casa de Saxònia i els seus ducs
  obtenen el reconeixement com a reis de Germània
  Enric I (919-936), Otó I (936-973), Otó II
  (973-983) i Otó III (983-1002).
• Política interior enrobustir el poder reial amb
  lajut de lEsglésia.
• Política exterior 1/ cap a loest (lluita amb
  França per la Lorena, 980) 2/ cap a lest
  (evangelització dels eslaus i contenció dels
  hongaresos), i 3/ cap el sud (domini del nord i
  centre dItàlia i coronació imperial dOtó I el
  962, però fracàs en el domini del sud dItàlia on
  hi ha musulmans, longobars, bizantins i
  normands).

31
(No Transcript)
32
(No Transcript)
33
4. Poder i ideologia

• Per què va nèixer lEstat carolingi i per què es
  va esfondrar?
• Monarquia i aristocràcia
• Aliança per la guerra, el govern, la reproducció
  de lordre social i lexplotació dels recursos.
• Fidelitat i servei a canvi de beneficis
• Comtes, bisbes i abats.
• La provisió del càrrec comtal nomenament o
  herència? Els llinatges.
• Les bases materials del poder distribució o
  apropiació?
• Hi havia una base social del règim carolingi?

34

• Ideologia política
• Herència romana
• Noció de bé públic (res publica) i Estat drets i
  deures collectius garantits pel monarca.
• El rei o emperador garant de la llei i la
  justícia.
• Herència cristiana
• El poble de Déu en camí cap a la salvació.
• La jerarquia de lEsglésia participa del govern
  per fer de lEstat un instrument de salvació.
• Reis per la gràcia de Déu, pares dels seus
  súbdits, obedients als consells de lEsglésia.
• Herència germànica
• La fidelitat personal al líder i al llinatge.
• Així, doncs, que era lImperi carolingi? Una
  formació política antiga o feudal?

35
(No Transcript)
36
(No Transcript)
37
(No Transcript)
38
(No Transcript)