L

1
(No Transcript)
2
Loli, el pa i el viCeràmica

• Els tres pilars de lagricultura mediterrània i
  la seva influència en la nostra cultura,
  alimentació, sacralitat, cosmètica, llengua, art

3
LOLI
4
Els tres pilars de lagricultura mediterrània
són, des de fa milers danys, lolivera, la vinya
i els cereals. Els productes que sextreuen
daquests conreus formen part essencial de la
nostra cultura. La seva utilització és rica i
variada, com a aliment, en lelaboració de
menjars, en la seva conservació, en la cosmètica,
amb finalitats sacres o medicinals... LOLI Al
V millenni aC., a la regió de Síria i Palestina
ja selaborava oli. Al II millenni, a Egipte
sutilitzava com a cosmètic. Tot això, però,
sense conrear encara lolivera. No és fins al III
millenni aC. que comença el seu conreu. 2000
anys aC. passa a Creta, i durant el període
minoic antic ja sutilitza en els rituals, i
daquí passa a Grècia. Diuen que Atenea, que
volia tenir sota la seva protecció la ciutat
dAtenes, va oferir als atenencs un plançó
dolivera perquè lescollissin a ella com a
divinitat protectora de la ciutat, i així va
ser. Això dóna a entendre el valor que satribuïa
a larbre en qüestió. També els atletes que
participaven en els Jocs Olímpics sungien el cos
amb oli doliva.
5
Pica doli
6
Al s. VII aC. arriba a la península Itàlica. Els
fenicis porten el seu conreu a la costa sud de la
península Ibèrica al s. XI aC. Durant lèpoca
romana lolivera es conrea sobretot a la part
mediterrània de lactual França, a la Bètica
(Andalusia) i al Magrib oriental. En el judaisme,
loli té un paper destacat, així com el tingué
després en el cristianisme. En els canelobres de
set braços (menorahs), loli utilitzat és
doliva. La Bíblia està plena de referències a
loli. Al Llibre de lÈxode, Déu dona a Moisès
instruccions precises per a lelaboració dels
olis sagrats. Crist significa
lungit. Després del diluvi, el colom que deixa
anar Noè torna amb una branqueta dolivera al
bec, daquí ve el símbol de la pau el colom amb
una branqueta dolivera al bec, que ha arribat
fins als nostres dies. Tant en la religió
ortodoxa com en la catòlica els olis sagrats
(doliva) sutilitzen en el baptisme, la
confirmació i en la unció dels malalts. LAlcorà
també hi fa referència. Així doncs, loli doliva
ha tingut un paper importantíssim en la
sacralitat des de fa milers danys.
7
Pica doli
8
Flascons dungüents.
9
Flascons dungüents
10
EL PA
11
El blat té els seus orígens a l'antiga
Mesopotàmia. Les evidències arqueològiques més
antigues del cultiu de blat provenen de Síria,
Jordània, Turquia i l'Iraq, fa uns 8000 anys En
el període neolític, l'home ja acompanyava les
viandes i el peix amb una mena de galeta
obtinguda de moldre els grans de blat amb pedres
planes. En un principi, el pa era àzim, ja que no
es coneixia la forma de fermentar la massa. La
llavor de blat va ser introduïda en la
civilització de lantic Egipte i es va iniciar el
seu cultiu a la vall del Nil. Fa uns 5000 anys,
el pa era fonamental en la dieta dels antics
egipcis. La fertilitat del llim dipositat per les
aigües del riu Nil durant la crescuda anual va
permetre el desenvolupament dels cultius de blat,
ordi, mill, civada i sègol. En l'escriptura
jeroglífica, podem trobar fins a quaranta termes
que representen pans i coques. Els frescos de
temples i tombes mostren que els egipcis
amassaven la pasta de farina amb els peus i la
coïen en motlles d'argila. Aquest procés
d'elaboració es pot trobar en nombrosos relleus.
Els egipcis, pioners en l'art del pa, descobriren
la manipulació del llevat i el procés de
fermentació.
12
Molí de barqueta
13
La base de la dieta dels grecs eren els cereals,
blat i ordi essencialment, dos productes deguts a
Demèter (anomenada Ceres a la Roma antiga), la
deessa amb la cabellera d'espigues de blat
madur. Els ciutadans grecs podien adquirir
essencialment dos tipus de pans el pa de massa,
que era el més comú, obtingut a partir de la
farina de civada amassada en forma de coca i
sense llevat, i el pa de blat xeixa, herència
dels egipcis, més propi de la dieta de grecs
acabalats. Els grecs perfeccionaren el procés de
panificació van optimitzar la mòlta gràcies a
l'ús de dues pedres circulars planes, la inferior
de les quals es mantenia fixa mentre la superior
girava manualment. Juvenal, el poeta romà,
satiritzà la decadència dels ciutadans romans amb
l'aforisme Panem et circenses l'aliment es
converteix en un element diferenciador de les
classes socials. Roma millorà l'enginyeria de la
panificació introduint la tracció animal en el
sistema de rotació de pedra mòbil sobre fixa.
Per a la cocció del pa, s'usaren recipients com
el clibanus (panis clibanicus), que era un forn
portàtil, o bé forns allargats de maons i forns
de ceràmica. L'edat mitjana no constituí una
època de grans progressos pel que fa al pa, si bé
cal destacar la invenció dels molins de vent i
hidràulics.
14
Entorn del pa, es crearen estructures gremials
regulades pels governs. El pa continuà essent
durant aquesta època símbol de prestigi social.
Nobles, cavallers, burgesos i l'alt clergat
acompanyaven els seus tiberis amb pa blanc, que
podia ser llençat als pobres si en sobrava. Els
pans eren utilitzats per a les festes religioses,
i shi feien ofrenes. Va començar sent un aliment
ritual per celebrar alguna festa, però va passar
a convertir-se en el signe del menjar per
excellència. Algunes poblacions encara celebren
festes populars que tenen aquest origen és el
cas del Pa Beneit del Vendrell, en què les
parelles surten amb les seves millors gales a
beneir la coca. Són també nombroses les cites de
la Bíblia la multiplicació dels pans i els
peixos, el darrer Sopar... Amb la consagració, el
pa és convertit en el cos de Crist. La paraula
pa, duna manera simbòlica, es refereix a tots
els aliments.
15
Mola i sotana
16
EL VI
17
EL VI Entre el 3500 i el 3000 aC. la planta de la
vinya va començar a ser conreada per la zona de
la mar Càspia i del golf Pèrsic. Aquesta planta,
que va sobreviure a lera glacial, es va
ramificar en tres subespècies. Una, la Vitis
vinifera pontica, es va estendre per Anatòlia,
Mesopotàmia i Armènia, i després per Europa
gràcies als fenicis, i va donar peu a les
varietats blanques actuals. Escrits de Babilònia
i de lAntic Egipte ja feien referència al raïm.
A lOrient Mitjà i a la Xina ja selaborava vi
3.000 anys aC. En les cultures clàssiques, el vi
era un element destacat per als grecs era molt
important tant, que fins i tot existia el déu
del Vi (Dionís). Els romans destaquen per ser els
primers a utilitzar les bótes de fusta per
transportar-lo. A la Península, durant la
dominació romana, ja existien diferents zones
productores. En aquella època el vi va ser una de
les principals exportacions dHispània a
Roma. Entre els anys 500 i 1400 dC Europa va ser
el centre de cultiu de vinya del món. Llavors el
vi ja era una beguda molt popular per acompanyar
els àpats.
18
Pica de calç
19
Igual com loli, el vi també és citat a la
Bíblia. Noè sembriaga després de beure vi, del
qual desconeixia els efectes. També sen parla a
lEvangeli a les noces de Canaan i en el darrer
Sopar, Jesús dóna vi als seus deixebles i el
converteix en la seva sang, cosa que la religió
catòlica continua fent en la consagració durant
la celebració de la missa. Durant la Reconquesta
els monjos plantaven ceps al voltant dels
cementiris per elaborar el vi que es consagrava
en la celebració de les misses. Moltes
daquestes vinyes són lorigen de les
actuals. Del vi, se nextreu aiguardent, esperit
de vi, amb el qual selaboren licors i begudes
espirituoses a les quals shan atribuït
propietats medicinals i reconfortants. El vi
també ha tingut un paper socialitzant al voltant
d una ampolla de vi els amics, la família
conversem i passem bones estones Sha utilitzat i
sutilitza també com a conservant.
20
Pica de sulfat
21
Loli, el pa i el vi en la nostra llengua
El nostre refranyer, reflex de la nostra manera
de veure la vida, mostra la importància de loli,
el pa i el vi. Són moltes les referències que es
fan a aquests tres elements i això demostra la
cabdal importància de la seva presència en el
nostre dia a dia. Podem dir que una cosa és tova,
que té poca consistència, i diem que és de pa
sucat amb oli ens guanyem el pa de cada dia o
celebrem amb vi de la bóta del racó.
22
Ens hem de guardar dels que es porten loli i
acostar-nos als que són un tros de pa. La veritat
és com loli, sempre sura i tots voldríem ser com
el bon vi i millorar amb els anys. Quan tot va bé
és com una bassa doli, però compte! qui oli
mesura els dits se nunta, per allà on passa
deixa rastre i quan passa quelcom dextraordinari
sescampa com una taca doli. El vi fa sang, i
només hi ha un mal que sigui bo, la mal...vasia
no negarem pas el pa a ningú amb un tros de pa i
una bóta de vi es fa més curt el camí. Per anar
bé hem de separar el gra de la palla, si alguna
cosa és confusa diem que no en traurem palla
neta. Quan volem advertir algú que no sespera el
que li ve, li diem Ja veuràs el pa que shi dóna.
23
Bol, sèrieRefranys i maneres de dir
24
Bol sèrie Refranys i maneres de dir
25
Bol,Sèrie Refranys i maneres de dir
26
Cadascun daquests bols, porta escrit al dors a
quin refrany o manera de dir fa referència.