Title: L'infant capa
1LINFANT CAPAÇ Una mirada a la infància des de
la perspectiva de la Pedagogia Sistèmica 25
Aniversari CRP Vilafranca Generalitat de
Catalunya Departament dEducació Servei Educatiu
de lAlt Penedès Vilafranca
24 de març de 2009 Carles Parellada
Enrich (ICE UAB) Bellaterra
2LA IMPORTÀNCIA, I EL VALOR, DE LES PERSONES,
DEL TREBALL EN EQUIP, DE LA XARXA, DUNA INTENCIÓ
I DUN PROJECTE COMPARTIT. TOT PLEGAT GENERA UN
CAMP DE POSSIBILITATS INFINITES.
3(No Transcript)
4Els infants arriben al món amb dos regals sota el
braç POTENCIALITAT I PLASTICITAT
CONFIANÇA EN EL CONTEXT SOCIAL QUE ELS
CUIDARÀ Com passem de la imatge de fragilitat i
indefensió (dependència) a la de possibilitats i
recursos (autonomia)? Decàleg per LINFANT CAPAÇ
51. EL DESENVOLUPAMENT HARMÒNIC DELS INFANTS,
ÉS A DIR, DE TOTES LES SEVES POTENCIALITATS
SOCIALS, EMOCIONALS I COGNITIVES, REQUEREIX DUN
AMBIENT RELAXAT, DINTRE I FORA DE LA FAMÍLIA
62. EL BINOMI BIOLOGIA-RELACIÓ. APRENDRE A
DISTINGIR Què forma part de la biologia? Les
etapes de maduració i creixement.
Què aporta el context social? Els
pares, la família extensa, lescola, ... QUINA
ÉS LA CONVERSA QUE TÉ LA MARE AMB EL BEBÈ, DE QUI
LI PARLA, DE QUÈ LI PARLA, COM LI PARLA, ...?
73. CAP ON TENDIM A MIRAR EN LA DIRECCIÓ DEL
PROBLEMA, O EN LA DIRECCIÓ DE LA SOLUCIÓ? Les
dificultats, els símptomes, com oportunitats.
SEGUIM EL CURS DE LA VIDA, O ANEM A
CONTRACORRENT?
84. LA IMPORTÀNCIA DE LORDRE . Pertinença
Exclusió . Lloc i funció . Equilibri entre el
donar i el rebre
95. CONGRUÈNCIA EN LA RELACIÓ DELS PARES AMB ELS
FILLS.
DE LA RELACIÓ ENTRE
LESCOLA I LA FAMÍLIA. GESTIÓ DE LA
MALA CONSCIÈNCIA
106. LA CONFIANÇA, CONDICIÓ BÀSICA PER TENIR UNA
MIRADA VERS EL NEN QUE ENS PERMETI VEUREL COM A
CAPAÇ . Confiar en els seus recursos
. Confiar en
els nostres recursos com a pares i mares, com a
educadors/es . Confiar en els
recursos del context UN INFANT ESDEVÉ CAPAÇ,
ACTUALITZA LES SEVES CAPACITATS, SI CONVIU AMB
UNA FAMÍLIA CAPAÇ, EN UNA ESCOLA CAPAÇ, I EN UNA
SOCIETAT CAPAÇ
117. EL PES DE LES EXPECTATIVES O LA FORÇA DE
LAUTONOMIA, LA CREATIVITAT, ..., LES
POSSIBILITATS?
128. LES ACTITUDS QUE ACOMPANYEN LA CONFIANÇA
ESCOLTAR
RECONÈIXER
AGRAIR
ASSENTIR
139. LA FAMÍLIA APORTA LA SEGURETAT I EL BENESTAR
PERSONAL DE LINFANT. A LESCOLA,
A LAULA, ELS/LES MESTRES APORTEN LALEGRIA
PER VIURE.
1410. TOTS ELS PARES I MARES ESTIMEN ELS SEUS FILLS
I FILLES. PER ELLS
FAN TOT EL MILLOR I POSSIBLE. TANMATEIX, TOTS ELS
MESTRES APRECIEN ALS SEUS ALUMNES, I PER ELLS FAN
TOT EL MILLOR I POSSIBLE
TAN SOLS UN COR AGRAIT POT APRENDRE.
PERQUÈ UN FILL, UNA FILLA
ESDEVINGUI AGRAIT HA DE REBRE DELS SEUS PARES,
DELS MESTRES. EL QUE ÉS NECESSARI, NI MÉS NI
MENYS. SI REP MÉS, ESDEVÉ
ARROGANT, I ES TORNA EXIGENT, SI REP POC, ESDEVÉ
INESTABLE I ES TORNA COMPULSIU, A LA RECERCA DEL
QUE LI MANCA.
TAN SOLS UNA PERSONA AGRAIDA ESTÀ DISPONIBLE A
UNA CONVIVÈNCIA FLUIDA LAMOR ÉS LA MIDA JUSTA
DE TOTES LES COSES, ALLÒ QUE ENS CONNECTA ALS
ALTRES I A LA VIDA. PER TANT, ELS ENTORNS
AMOROSOS SÓN LA MILLOR CONDICIÓ PER AFAVORIR
LÈXIT DE LINFANT CAPAÇ
15LOS SIETE SABERES NECESARIOS PARA LA EDUCACIÓN
DEL FUTURO Edgar Morin,
Paidós EDUCAR PARA SER CALIDAD DE VIDA LIBERTAD Y
LÍMITES Rebeca Wild,
Herder LOS PATITOS FEOS
Boris Cyrulnik, Gedisa SABER DIR NO
Asha
Phillips, Empúries MODELOS DE FAMILIA
Andrea Fiorenza y Giorgio Nardone,
Herder NIÑOS Y ADOLESCENTES DIFÍCILES Andrea
Fiorenza, RBA-Integral EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ
Sebastià Serrano, Ara Llibres PEDAGOGIA
SISTÈMICA Mercè Traveset, Graó ERES UNO DE
NOSOTROS Marianne Franke, Alma
Lepik SIN RAÍCES NO HAY ALAS
Bertold Ulsamer, Herder
BIBLIOGRAFIA