Unitat 10: L

1
Unitat 10 Lestructura de la cèllula
2
BIOMOLÈCULES
3
 
B I OMO L È C U L E S I N O R G À N I Q U E S
SALS MINERALS Són molt variades (carbonats,
bicarbonats, sodi, calci, sulfats...) i sempre es
troben en dissolució a laigua. FUNCIONS - En
forma sòlida formen part de lestructura de la
cèllula. - Són reactius en la fotosíntesi. -
Ajuden a regular el transport a través de la
membrana cellular.
4
GLÚCIDS També sanomenen sucres o hidrats de
carboni. Contenen C, H, O. ESTRUCTURA - La
unitat estructural dels glúcids sanomena
sacàrid. Els sacàrids suneixen formant cadenes
anomenades polímers. - Els polímers de sacàrids
es classifiquen segons la llargada de la seva
cadena en Oligosacàrids (fins a una
desena de sacàrids units). Els
monosacàrids són els més simples. La glucosa i
la fructosa ho són. Els disacàrids són la
unió de dos monosacàrids. La sacarosa és la unió
duna glucosa i una fructosa.
Els trisacàrids, tetrasacàrids, ... Són cadenes
de 3, 4 o més sacàrids. . Polisacàrids (
més de 10 sacàrids units) El glucogen ,
el midó i la cellulosa són exemples de
polisacàrids. FUNCIONS - La funció
principal del oligosacàrids és la de reactius
energètics. - El midó i el glucogen tenen funció
de reserva energètica. - La cellulosa té funció
estructural. - Alguns glúcids ajuden a la
regulació de lintercanvi de nutrients a través
de la membrana cellular.
B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
5
LíPIDS També sanomenen greixos. Contenen C, H,
O, organitzats de manera diferent als glúcids
ESTRUCTURA - La majoria són substàncies
insolubles en aigua (hidròfobes), encara que
poden tenir una part soluble en aigua (part
hidròfila). - Els més importants
són Esteroids Formen part daquest grup el
colesterol, la cortisona, algunes vitamines i les
hormones sexuals dels animals. Terpens Són
molt abundants a plantes i responsables de les
aromes daquestes (olis essencials mentol,
geraniol, llimoné, ...). També els hi donen color
(xantofilles groc, carotens ataronjats). El
fitol forma part de la clorofilla. Triglicèrids
En aquest grup destaquen els àcids grassos, que
solen tenir cadenes lineals dàtoms de carboni
amb un grup carboxil (14-22 C aprox). Tenen un
comportament lleugerament amfipàtic, amb un cap
polar i una cua no polar.
B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
6

• Fosfolípids
• El cap fosfat de la molècula és polar i atreu les
  molècules polars, com laigua, sent hidròfil.
• Les cues d'àcids grassos són no-polars i, per
  tant, hidròfobes (repelleixen laigua).
• Té molta importància en lestructura de bicapa de
  la membrana cellular.

B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
7

Funcions biològiques del lípids
Funció Lípids a la natura
Energètica Principalment triglicèrids (àcids grassos)
Estructural Fosfolípids i colesterol a la membrana cellular
Protecció Ceres i greixos que recobreixen òrgans
Hormonal Esteroids
Vitamines Esteroids (vit. D)
B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
8

PROTEÏNES Biomolècules constituïdes per C,H O,N
i S. Són les molècules mitjançant les quals
sexpressa la informació genètica. Es
sintetitzen als ribosomes dacord amb la
informació que conté lADN i que transmet
lARN. ESTRUCTURA La unitat estructural de les
proteïnes sanomena aminoàcid. Nhi ha 20 de
diferents que formen part de les proteïnes. Són
compostos orgànics que presenten un grup amino,
un grup carboxil i radical variable.
B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
9

Les cadenes daminoàcids units mitjançant
enllaços peptídics, donen lloc als pèptids i a
les proteïnes. Pèptids ( cadenes 100 AA )
Dipèptids (2AA), tripèptids (3AA),
oligopèptids ( fins a 10 AA) o polipèptids ( de
11 a 100 AA) Són pèptids la insulina, la
oxitocina, moltes toxines de bacteris (toxina
botulínica, toxina del tètanus), verins de fongs
(falloïdina) i verins danimals com les serps.
Proteïnes gt 100 AA Les proteïnes es
divideixen en dues categories Holoproteïnes
només formades per AA. Són holoproteïnes la
queratina i la elastina
Heteroproteïnes Tenen una part no proteica
anomenada grup prostètic. Són holoproteïnes la
hemoglobina i la mioglobina
B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
10
FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE LES PROTEÏNES

• Les proteïnes realitzen una gran diversitat de
  funcions
• Funció estructural i de protecció. El
  citoesquelet cellular es constituït per
  proteïnes que en polimeritzar-se formen fibres,
  com per exemple la tubulina dels microtúbuls
• Funció transportadora Moltes de les proteïnes que
  trobem a la membrana cellular tenen funció
  transportadora
• Funció nutritiva i de reserva Algunes proteïnes
  tenen funció de reserva daminoàcids. Aquestes
  proteïnes un cop hidrolitzades o digerides
  aporten aminoàcids per a la construcció de les
  proteïnes que es necessitin.
• En trobem
• A les llavors gliadina( gluten) del blat
• Als ous ovoalbúmina
• A la llet caseïna

B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
11

• Funció reguladora i hormonal Algunes hormones
  són pèptids com la insulina i la hormona de
  creixement i loxitocina.
• Els neurotransmissors , els missatgers químics
  responsables de la sinapsi ( pas de
  limpuls nerviós duna neurona a una altra) són
  pèptids
• Funció de moviment El moviment es produeix pels
  microtúbuls del citoesquelet i dels undulipodis.
  Aquests són constituïts per proteïnes (tubulina)
• Funció de defensa i reconeixement Els anticossos
  o immunoglobulines són proteïnes amb funció de
  defensa que reconeixen específicament substàncies
  que ens són estranyes (antígens)
• Funció homeostàtica Les proteïnes en general
  intervenen en la regulació de lequilibri osmòtic
  de la cèllula i en el manteniment del pH
• Funció enzimàtica Tots els enzims són proteïnes.
  Els enzims són biocatalitzadors . Catalitzen
  totes les reaccions químiques dels éssers vius.
• Els enzims són les unitats funcionals del
  metabolisme. Sense ells les reaccions dels éssers
  vius no es donarien.

B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
12

• ÀCIDS NUCLEICS formats per C, H, O, N i P.
• ESTRUCTURA
• Químicament, els àcids nucleics són polímers
  constituïts per la unió mitjançant enllaços
  químics dunitats menors anomenades nucleòtids.
• Els nucleòtids estan formats per
• Un àcid fosfòric
• Un pentasacàrid o pentosa, que pot ser ribosa o
  desoxiribosa
• Una base nitrogenada és un compost orgànic que
  conté nitrogen.
• Nhi ha 5 de diferents Adenina (A), Guanina
  (G), Citosina (C), Timina (T) i Uracil (U)

B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S
13

• LADN (àcid desoxirribonucleic)
• els seus nucleòtids tenen desoxirribosa
• no té uracil
• LADN està format per dos cadenes de
  polidesoxirribonucleòtids
• Complementàries
• Antiparalleles

Conté la informació genètica de la cèllula
B I OMO L È C U L E S O R G À N I Q U E S

• LARN (àcid ribonucleic)
• els seus nucleòtids tenen ribosa
• no té timina
• Nhi ha tres tipus, amb diferents funcions
• ARNt
• ARNm
• ARN

14
ESTRUCTURA CELLULAR
15
LA MEMBRANA CELLULAR

• S'anomena membrana cellular o plasmàtica a
  l'estructura externa que envolta la cèllula. 
• Forma un conjunt indivisible amb algunes parts
  internes de la cèllula, el que vol dir que no
  podem arrencar-la com si fos una làmina d'una
  ceba, posem per cas, ja que continua per
  l'interior formant nombrosos plecs.
• Les seves funcions són dues
• - Limitar i donar forma a la cèllula, tot
  mantenint el
• medi intern.
• - Seleccionar i transportar aquelles substàncies
  que entren o surten de la cèllula i que són
  necessàries o perjudicials per mantenir la seva
  activitat.

16
Químicament és formada per una doble capa de
lípids en la qual s'hi insereixen molècules de
proteïnes i glúcids. Aquesta estructura es
repeteix en les altres membranes que envolten els
orgànuls cellulars i en el nucli.
Les cèllules vegetals a més a més de
la membrana plasmàtica estan envoltades d'una
capa molt rígida formada per cellulosa i que
s'anomena paret cellular. La membrana plasmàtica
de les cèllules animals és tan prima que durant
molt de temps es va creure que no existia.
17
EL CITOPLASMA

• El citoplasma és el medi cellular comprès entre
  la membrana plasmàtica i el nucli.
• S'hi poden observar dues parts
• - Hialoplasma o Citosol és un líquid viscós
  format per aigua en un 70-85 i la resta són
  proteïnes, lípids, glúcids, àcids nucleics i sals
  minerals.
• En ell s'hi realitzen nombroses reaccions
  químiques en llocs concrets, per la qual cosa la
  seva composició no és homogènia.

18
- Orgànuls cellulars són petites òrgans
d'estructura i mida diversa que realitzen
funcions ben especialitzades, sobretot en la
cèllula eucariota. En general totes les
cèllules contenen totes les classes d'orgànuls
cellulars, si bé podem trobar petites
diferències entre les cèllules animals i
cèllules vegetals.
Cèllula vegetal Microfotografia d'una cèllula
de lliri. 7.210 augments Verd fosc Membrana
Marró Hialoplasma Vermell Mitocondris Groc
Cloroplasts Verd Nucli Violeta Nuclèol
19
EL MATERIAL GENÈTIC

• El nucli és generalment l'orgànul més gran de la
  cèllula eucariota i va ser el primer que es va
  observar al microscopi òptic.
• Moltes vegades ocupa una posició central, però
  pot trobar-se desplaçat. La mida també varia
  d'una cèllula a una altra.
• El més habitual és que n'hi hagi un de sol però
  es dóna el cas que alguns protozous, per exemple
  el parameci, en tenen dos o més.

20
Podem distingir-hi dues funcions - Dirigeix i
provoca tota l'activitat bioquímica que s'esdevé
en el citoplasma i en els orgànuls cellulars. -
Conté els factors hereditaris que determinen
l'estructura i funcionament de cada cèllula i de
la globalitat de l'ésser viu, i també marquen el
complex procés de divisió cellular. 
21
El nucli està envoltat per una membrana
nuclear. A l'interior del nucli hi podem trobar
el nucleoplasma amb nombroses substàncies
dissoltes,uns granets anomenats cromatina i el
nuclèol. Els cromosomes només són visibles
durant la reproducció cellular.
22
MODELS CELLULARSCÈLLULES PROCARIOTESICÈLLUL
ES EUCARIOTES
23
Fins que es va inventar el microscopi electrònic
(1934) els biòlegs creien que totes les cèllules
tenien la mateixa estructura
Membrana Citoplasma - Nucli.
A partir d'aquest moment es va descobrir que
alguns grups d'éssers vius unicellulars tenien
una estructura diferent. Així doncs, podem parlar
de

• Cèllules procariotes
• La principal característica és que no posseeixen
  membrana nuclear. El material genètic es troba al
  citoplasma i la zona rep el nom de regió nuclear.
• Són més primitives, en general més petites que
  les eucariotes, i no formen teixits
  especialitzats.
• Només les trobem en dos grups de
  microorganismes bacteris i cianobacteris. (Regne
  de les Moneres)
• -Tenen una membrana plasmàtica però a més a més
  tenen una paret bacteriana que no és de
  cellulosa, sinó d'una altra substància anomenada
  mureïna (mucopolisacàrid). No té citoesquelet.
• - Els únics orgànuls que té són els ribosomes,
  més petits que els de la cèllula eucariota, però
  molt nombrosos i la resta de funcions
  (respiració, algunes la fotosíntesi...) les fan
  en uns plecs de la membrana anomenats mesosomes.

24

• Tenen un únic ADN anullar o circular bastant
  enrotllat i d'estructura senzilla.
• Algunes cèllules procariotes tenen petits
  fragments de material genètic repartits pel
  citoplasma, anomenats plasmidis.
• A la membrana poden tenir cilis (molts filaments
  i curts) o flagels (pocs filaments i molt
  allargats) que els permeten el moviment.
• Alguns bacteris tenen pilis a la membrana, que
  tenen una funció molt important en la reproducció

Cèllula procariota Esquerra Escherichia coli en el moment de la bipartició. El material genètic es concentra a les zones grogues. Dreta Dibuix esquemàtic de les parts d'un bacteri                             

25
(No Transcript)
26

• Cèllules eucariotes
• Tenen l'estructura clàssica membrana
  citoplasma - nucli.
• - La característica pròpia és que posseeixen un
  nucli amb membrana o embolcall nuclear ben
  diferenciat del citoplasma.
• Formen part de tots els animals i vegetals, tot
  formant teixits, i també les trobem a la gran
  majoria de microorganismes (protozous, algues
  unicellulars i fongs unicellulars). Són les més
  abundants en el conjunt dels éssers vius.
• Són més evolucionades, grans i complexes que les
  procariotes.
• La membrana cellular de les cèllules
  eucariotes animals pot presentar a lexterior un
  glicocalze. És una estructura formada per glúcids
  que té funció de protecció de la cèllula.
• - En el citoplasma tenen una sèrie d'orgànuls
  bastant complexos vacúols, ribosomes, reticle
  endoplasmàtic, aparell de Golgi, lisosomes,
  mitocondris, centrosomes, plastidis, ...
• - Dins el nucli trobem el nucleoplasma, el
  nuclèol i la cromatina que forma els cromosomes
  durant la reproducció cellular.
• - En les cèllules eucariotes podem observar
  algunes diferències entre cèllules animals i
  cèllules vegetals.

27
(No Transcript)
28
ORGÀNULS CELLULARS

• VACÚOLS
• Els vacúols són unes cavitats més o menys
  esfèriques envoltades per una membrana. La seva
  funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de
  reserva o bé perquè són tòxiques per a la
  cèllula.
• Són plens d'algun fluid més o menys espès.
• Els podem trobar tant a les cèllules animals
  com a les vegetals.
• A les animals els vacúols són petits i poc
  nombrosos, i no sofreixen cap canvi
  característic. Podem remarcar els vacúols
  digestius, que apareixen en alguns
  microorganismes després de la ingestió d'aliment,
  o els vacúols contràctils relacionats amb la
  expulsió a l'exterior de productes d'eliminació.
• En canvi en els vegetals el suc vacuolar pot
  contenir sals minerals, glúcids, olis, resines,
  substàncies proteiques, pigments, tanins,
  alcaloides...
• Normalment la cèllula vegetal jove té molts
  vacúols petits que augmenten de mida i es
  fusionen mentre aquella creix, fins a formar-se'n
  un de sol que ocupa un gran part del volum
  cellular.

29
RIBOSOMES - Els ribosomes són uns orgànuls
cellulars amb forma de petits granets que podem
trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en
el reticle endoplasmàtic rugós (només a les
cèllules eucariotes). - Estan constituïts per
dues subunitats corpusculars unides fortament,
una d'elles formada per Àcid Ribonucleic
Ribosòmic (ARNr) i l'altra per un compost
proteic. El seu nom prové, justament, de l'ARN
del qual és format - Són molt importants degut a
la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de
la cèllula, a partir de la informació present a
lARN missatger (ARNm). Aquest procés sanomena
traducció. - Se'ls troba ben abundosament en
totes les cèllules vives, per exemple al voltant
d'uns 10.000 en un bacteri simple com és
l'Escherichia coli.
30
Ribosomes Microfotografia de cèllules del fetge on  s'aprecien els ribosomes (color vermell) tot formant unes cadenes anomenades  poliribosomes. 173.400 augments
31

• RETICLE ENDOPLASMÀTIC
• - El reticle endoplasmàtic és un conjunt de
  cavitats aplanades, conductes i làmines limitats
  per una membrana, que omplen una gran part del
  citoplasma de les cèllules eucariotes.
• - Aquesta membrana s'allarga i envolta
  completament el nucleoplasma, tot convertint-se
  en la membrana nuclear.
• A la mateixa cèllula aquest orgànul pot
  presentar dos aspectes llis i rugós.
• - El reticle endoplasmàtic rugós s'anomena així
  perquè la seva superfície és coberta de multitud
  de ribosomes.
• - El reticle endoplasmàtic rugós intervé en la
  síntesi i emmagatzematge de proteïnes.

32

• - En canvi el reticle endoplasmàtic llis és
  lliure de ribosomes.
• - El reticle endoplasmàtic llis intervé en la
  síntesi de la majoria de lípids que formen les
  membranes de la cèllula.
• - També fa la funció d'emmagatzemar i transportar
  certes substàncies tant endògenes com exògenes
  d'un punt a un altre de la cèllula.

Reticle endoplasmàtic Microfotografia del reticle endoplasmàtic  rugós presa amb el microscopi electrònic. 61.500 augments Membranes Color violeta Ribosomes Color verd
33
APARELL DE GOLGI - L'aparell de Golgi és un
conjunt destructures situades prop del nucli en
les cèllules animals i en algunes de vegetals.
Té aquest nom pel seu descobridor, Camilo Golgi,
un neuròleg italià, el 1898. - Està format per
unes estructures en forma de bosses o sacs
aplanats anomenats dictiosomes. - L'aparell de
Golgi desprèn unes petites bossetes  plenes de
substàncies que poden ser de dos tipus lisosomes
(si porten substàncies digestives) o vesícules de
secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la
membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior,
tot soldant-s'hi i fent-la créixer o
regenerar-se). - La funció d'aquest orgànul és
exercir el paper d'organització de la circulació
molecular de la cèllula fa el transport,
maduració, acumulació i secreció de proteïnes
procedents del reticle endoplasmàtic.
34
- També sintetitza i uneix substàncies que més
tard formaran part de la membrana plasmàtica i
realitza la síntesis de glúcids que formaran la
paret cellular en el cas de les cèllules
vegetals.

Aparell de Golgi Microfotografia presa  en un teixit vegetal. 145.700 augments Violeta Aparell de Golgi (dictiosomes) Marró Vesícules de secreció
35
LISOSOMES - Els lisosomes són uns petits
orgànuls cellulars que es troben en les
cèllules animals i en algunes de vegetals. - Es
formen a partir de plecs més o menys esfèrics que
es desprenen de laparell de Golgi. - Són
petites bossetes o vesícules que contenen
substàncies que intervenen en la digestió dels
compostos que entren a la cèllula, i també
intervenen en la destrucció dels orgànuls
cellulars que van envellint. - Una altra
funció és la destrucció dels bacteris que
fagociten els glòbuls blancs. - Per fer la seva
funció shan dunir amb un vacúol que contingui
substàncies per digerir. La unió del vacúol amb
el lisosoma sanomena lisosoma secundari.
36
(No Transcript)
37
MITOCONDRIS - Els mitocondris són orgànuls
cellulars que tenen forma allargada, com un
bastonet. - Es troben repartits per tot el
citoplasma. El seu nombre és alt en les cèllules
dels animals, tot i que varia d'unes cèllules a
d'altres. El seu nombre en les cèllules vegetals
és més reduït. - Tenen una estructura
complexa. Són envoltats per dues membranes,
l'exterior és llisa i la interior té nombrosos
plecs anomenats crestes. L'espai interior,
anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses
substàncies dissoltes. - Cal remarcar
especialment que dues d'aquestes substàncies són
àcid desoxiribonucleic (ADN) i àcid ribonucleic
(ARN) diferents dels que hi ha al nucli. Això ha
donat lloc a la teoria simbiòtica de laparició
de les cèllules eucariotes. - Els mitocondris
tenen una importantíssima funció. Realitzen un
conjunt de processos químics anomenats respiració
cellular, amb la qual es proporciona a la
cèllula l'energia necessària per a realitzar
totes les seves activitats.
38
Mitocondri Esquema de les parts  d'un
mitocondri
Microfotografia  d'un mitocondri.  Secció
longitudinal
190.920 augments
39
CLOROPLASTS Els cloroplasts són uns orgànuls
citoplasmàtics exclusius de les cèllules
vegetals. Normalment són de color verd per la
presència d'una substància química d'aquest color
anomenada clorofilla. Tot i això, en alguns
casos els cloroplasts poden tenir d'altres colors
per l'existència d'altres substàncies amb colors
diferents. Són d'una importància fonamental ja
que en ells té lloc la fotosíntesi. La
fotosíntesi és un complex procés químic pel qual
els éssers vius amb clorofilla a partir d'aigua,
sals minerals i CO2 elaboren matèria orgànica en
presència de llum solar. El seu nombre, forma
i mida varien d'unes cèllules a unes altres. per
exemple en les cèllules de les algues solen
haver-n'hi un o dos de molt grossos i de molt
variades formes (esfèrics, estrellats, anellats,
en cinta...). En canvi, en les plantes
superiors n'hi pot haver fins a quaranta i la
seva forma és ovalada o esfèrica.
40
La seva estructura és força complexa. Tenen dues
membranes, una d'externa que la delimita i una
altra d'interna amb nombrosos plecs cap a
l'interior anomenats lamelles. En aquests plecs
hi ha situats uns corpuscles apilats que es diuen
grana,  de color verd, i és en ells on està
situada la clorofilla. L'espai que queda entre
els grana s'anomena estroma. Contenen una
petita quantitat d'ADN diferent de la del nucli i
uns pocs ribosomes diferents dels citoplasmàtics.
Esquerra Dibuix esquemàtic on s'aprecien  les
seves parts. A baix Microfotografia d'un
cloroplast.
41
(No Transcript)
42
CENTROSOMA
- El centrosoma és un orgànul exclusiu de les
cèllules eucariotes animals. - Està format per
tres elements el diplosoma, la centrosfera i
làster. - El diplosoma està format per dues
unitats, anomenades centríols, disposades
perpendicularment luna respecte de laltra. Els
centríols estan composats de fibres de proteïnes
que formen estructures microtubulars. - La
centrosfera envolta el diplosoma i està formada
per una substància líquida i homogènia, diferent
de la resta del hialoplasma. - Làster el formen
un conjunt de filaments de proteïnes disposats
radialment, que surten de la centrosfera. - El
centrosoma intervé en la divisió cellular
formant el fus acromàtic a partir de les fibres
de làster.
43
(No Transcript)
44
NUCLI

• El nucli de la cèllula eucariota està format per
  dues unitats estructurals
• Lembolcall o membrana nuclear, que té per
  funció separar el material genètic del
  citoplasma.
• El nucleoplasma, un líquid dens semblant al
  hialoplasma que té per funció contenir la
  cromatina i el nuclèol.

                                                                                                                                                               
EMBOLCALL NUCLEAR
El nucli està separat del citoplasma per
l'embolcall nuclear, una doble membrana coberta
de gran quantitat de porus que permeten el pas de
moltes substàncies en ambdues direccions. Està
unit al reticle endoplasmàtic i, de fet, la
membrana nuclear no és més que un prolongació de
la membrana d'aquest orgànul.
Membrana nuclear Microfotografia electrònica
obtinguda per criosombrejat de la punta de
l'arrel d'una ceba. S'hi observa la membrana
nuclear i els seus porus
45
NUCLEOPLASMA
- El nucleoplasma o plasma nuclear és un líquid
viscós i incolor format per aigua i nombroses
biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i
ARN...). - Està separat del citoplasma per la
membrana nuclear. - En el nucleoplasma podem
trobar la cromatina i un orgànul esfèric anomenat
nuclèol. També shi troben els cromosomes en el
moment de la reproducció.
NUCLÈOL

• El nuclèol és un petit corpuscle més o menys
  esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli.
• Pot haver-n'hi un o més d'un.
• - Són uns corpuscles bastant densos i estan
  formats per proteïnes, Àcid desoxiribonucleic
  (ADN) i Àcid Ribonucleic (ARN). La funció del
  nuclèol és sintetitzar el material que més
  endavant formarà part dels ribosomes.

46
CROMATINA

• La cromatina és una massa granulosa formada
  principalment per proteïnes i ADN, i es troba
  dispersa pel nucli durant el temps que la
  cèllula no es troba en fase de reproducció.
• Les funcions de la cromatina són la síntesi de
  ARN (transcripció) i la conservació i transmissió
  dADN a la descendència (duplicació)
• Quan la cèllula inicia la seva reproducció la
  cromatina es va enrotllant i van apareixent els
  cromosomes, unes estructures en forma de bastó
  que són cabdals en la transmissió de la
  informació genètica.

CROMOSOMES

• Els cromosomes són els orgànuls cellulars que
  contenen els materials portadors de lherència
  biològica.
• Es troben en el nucli i tenen forma de bastonet
  allargat o filamentós.
• Químicament estan formats per una doble cadena
  d'ADN (Àcid desoxiribonucleic).

47
- Només poden veure's clarament durant els
processos de divisió cellular, ja que si no el
material es troba dispers i granulat formant la
cromatina. - Quan apareixen tenen la forma de
dos corpuscles cilíndrics amb un estrenyiment
anomenat centròmer que els divideix en braços.
- La meitat dun cromosoma sanomena cromàtide.
48

• Els bacteris solen tenir un sol cromosoma, però
  en els organismes superiors la quantitat de
  material genètic és molt gran i l'ADN es
  reparteix entre diversos cromosomes.
• Tret dels casos en què hi ha anomalies, el nombre
  de cromosomes és el mateix en tots els individus
  duna espècie. Mireu la taula i compareu-ne el
  nombre de cromosomes.

Espècie                           Nombre de cromosomes
  Gènere humà    46 cromosomes
  Ximpanzé    48 cromosomes
  Gorilla    46 cromosomes
  Gos    78 cromosomes
  Gat    38 cromosomes
Cavall    66 cromosomes
  Abella 16 cromosomes
  Mosca de la fruita  8 cromosomes
  Ànec 80 cromosomes
  Colom 80 cromosomes
  Blat de moro 20 cromosomes
  Pèsol 14 cromosomes
49
- Com es pot veure, cada espècie té un nombre
determinat de cromosomes tot i que aquest mateix
nombre pot coincidir amb d'altres espècies. Cada
espècie és diferent d'una altra no només pel
nombre de cromosomes sinó pel material genètic
contingut en ells. - La informació continguda
en els cromosomes marca tots i cadascun dels
caràcters de l'ésser viu, són com els plànols que
té un constructor abans de fer un edifici. - En
el cas d'éssers vius amb reproducció sexual
(mascle i femella), el nombre de cromosomes és
parell, la meitat proporcionada per
l'espermatozoide del pare i l'altra meitat per
l'òvul de la mare. Per això es parla de parelles
de cromosomes i les cèllules sanomenen
diploides (2n). - Els homes i les dones tenim 23
parelles de cromosomes, la meitat proporcionats
pel nostre pare i l'altra meitat per la nostra
mare. - Cal tenir en compte que els gàmetes
(òvuls i espermatozoides) només presenten un
cromosoma de cada parella. Llavors diem que els
gàmetes són haploides (n).
50
(No Transcript)
51
Activitats proposades
52
1. Quines característiques haurà de tenir un
ésser perquè es pugui considerar que es tracta
dun organisme?
Ha de tenir les tres funcions vitals (nutrició,
relació,reproducció) i estar format per cèllules.
2. Els éssers vius formats per diverses
cèllules, on totes les cèllules fan totes les
funcions, són unicellulars o pluricellulars?
Són pluricellulars simples. En els éssers
pluricellulars complexos les céllules
sespecialitzen.
3. Malgrat que els virus no estan formats per
cèllules, sovint sels ha considerat éssers
vius. Esbrina la causa.
Perquè tot i no tenir les tres funcions vitals,
poden reproduir-se encara que sempre sigui amb
lajut duna cèllula.
4. Classifica els elements seguents segons si són
cèllules, teixits, òrgans o aparells estómac,
neurona, reproductor, ovari, ossi, locomotor.
Cèllules Neurona Teixits Ossi Òrgans
Estómac, Ovari Aparell Reproductor, Locomotor
53
5. Quina relació hi ha entre els àtoms, les
molècules i les cèllules?
Les cèllules estan formades per molècules, que a
la vegada estan formades per àtoms.
6. Explica les diferències que hi ha entre la
composició dels éssers vius i les de lUnivers,
lescorça terrestre i laire.
A lunivers hi ha molt dheli, i els éssers vius
no en tenen.
A lescorça terrestre hi ha molts elements que no
formen part dels éssers vius.
A laire hi ha més nitrogen que en els éssers
vius, i també hi ha argó.
9. Quines estructures ha de tenir un ésser per
ser considerat una cèllula?
Qualsevol cèllula, independentment de la seva
mida, forma o tipus, ha de presentar un seguit
destructures indispensables membrana
plasmàtica, citoplasma i material genètic.
54
10. Explica lestructura de la membrana
plasmàtica.
Generalment lestructura de la membrana
plasmàtica és una doble capa de lípids (bicapa
lipídica) a lexterior hi ha la zona que pot
tenir contacte amb laigua (hidròfila) i a
linterior la zona que no pot tenir contacte amb
laigua (hidròfoba). La majoria de lípids són del
tipus conegut com fosfolípid.
A la part hidròfoba hi ha un tipus de lípid
anomenat colesterol que serveix per donar
consistència i fluïdesa a la membrana.
A la membrana plasmàtica també hi ha proteïnes
que es poden trobar en una de les capes
(proteïnes perifèriques),o travessant les dues
(proteïnes integrals).
12. Quins components formen el citoplasma?

• Hialoplasma (aigua, sals minerals i altres
  biomolècules)
• Orgànuls citoplasmàtics
• Citosquelet.

55
14. Indica les funcions de la membrana plasmàtica
de la cèllula procariota.
- La intenció és recollir informació de dues
parts diferents i associar les funcions
generals i les específiques de la cèllula
procariota. - Separar el medi intern (citoplasma
i material genètic) de lextern. - Realitzar
lintercanvi de substàncies. - Fer la fotosíntesi
o les funcions de respiració en les cèllules que
en tenen. - Intervenir en la reproducció
mitjançant unes estructures anomenades
mesosomes .
15. Com és el material genètic de la cèllula
procariota?
El material genètic de la cèllula procariota no
està separat del citoplasma per cap membrana, i
per aquesta raó es diu que la cèllula procariota
no té nucli, o bé que no presenta nucli
diferenciat. La zona on es troba rep el nom de
regió nuclear. Acostuma a estar format per DNA
circular únic.
Algunes cèllules procariotes no només presenten
material genètic al cromosoma, sinó que també
tenen petits fragments repartits pel citoplasma
anomenats plasmidis.
56
16. A quin lloc duna cèllula eucariota es
produiran els següents processos entrada de
substàncies, respiració cellular, síntesi de
proteïnes, formació de lisosomes, síntesi de
lípids.
Entrada de substàncies A la membrana
plasmàtica Respiració cellular Als
mitocondris Síntesi de proteïnes Al
ribosoma/al reticle endoplasmàtic rugós Formació
de lisosomes A laparell de Golgi Síntesi
de lípids Al reticle
endoplasmàtic
17. Si observes al microscopi una cèllula
eucariota, quina estructura permet distingir si
és animal o vegetal?
La presència de paret cellular i cloroplasts
57
ACTIVITATS FINALS
58
2. Pot existir un ésser viu més petit que una
céllula?
No, tots els éssers vius estan formats per
cèllules.
3. Relaciona mitjançant fletxes les dues columnes
Membrana Porta informació per al
funcionament i la reproducció. plasmàtica
Està format per
hialoplasma i orgànuls. Citoplasma
Separa el medi intern de
lextern. Material genètic Shi
realitzen la major part dels processos vitals.
Permet
lintercanvi de substàncies.
4. Ordena de més gran a més petit els elements
següents cèllula, molècula, àtom, papallona.
Papallona, cèllula, molècula, àtom.
59
5. Ordena de més a menys complex cèllula,
organisme, òrgan, sistema, teixit.
Organisme, sistema, òrgan, teixit, cèllula.
6. Omple els espais puntejats amb els termes
següents àtoms, cèllula, pluricellulars,
organismes, molècules, unicellulars.
La matèria està formada per àtoms, que suneixen
donant molècules. Aquestes es poden unir donant
una cèllula, que és la unitat més petita amb
vida. Els éssers vius també sanomenen
organismes, i poden ser unicellulars o
pluricellulars, segons la quantitat de cèllules
que els formen.
7. Quina diferència hi ha entre una biomolècula
orgànica i una dinorgànica?
En les biomolècules orgàniques la composició és
complexa i basada en el carboni. En les
inorgàniques, o bé no hi ha carboni o són molt
senzilles.
8. Quines són les diferències principals entre
les cèllules procariotes i les cèllules
eucariotes?
Des del punt de vista estructural la cèllula
procariota no presenta el material genètic en un
nucli diferenciat, és més senzilla, petita i
primitiva que leucariota. Presenta una paret
cellular de mureïna.
60
9. Què és un orgànul citoplasmàtic?
Un element diferenciat amb funcions específiques.
10. Digues les diferències entre una cèllula
eucariota animal i una de vegetal.
La cèllula eucariota animal presenta
centrosoma i la vegetal no. La cèllula
eucariota animal pot presentar glicocalze i la
vegetal no. La cèllula eucariota vegetal
presenta paret cellular i plastidis i lanimal
no.
11. Un grup de científics han recollit una
substància arribada de lespai exterior. En que
shaurien de fixar per saber si es tracta dun
ésser viu o no?
Haurien de mirar-la al microscopi per saber si
està formada per cèllules. Caldria que
observessin si es nodreix, si reacciona a algun
estímul i si pot reproduir-se
14. Quin significat va atribuir Robert Hooke a la
paraula cèllula? Si lalzina surera és una
planta, què devia observar al microscopi?
El terme cèllula significa cella petita. Les
estructures que va observar Hooke li recordaven
una mena de cella petita (devien ser les parets
cellulars duna cèllula vegetal).
61
15. Què vol dir que la cèllula és la unitat
estructural i funcional dels éssers vius?
Vol dir que els elements que formen els éssers
vius (teixits, òrgans i aparells) estan formats
per cèllules, i que les funcions tenen lloc a
nivell cellular.
16. Digues quines de les afirmacions següents són
vertaderes segons la teoria cellular
a) Vertadera. b) Falsa. c) Falsa. d)Vertadera.
17. Què caldria fer amb les cèllules duna
colònia perquè aquesta es transformés en un
individu pluricellular?
Caldria que les cèllules de la colònia
sespecialitzessin a realitzar diferents funcions
i formessin teixits.
18. Amb lajut de lenciclopèdia classifica els
organismes següents segons que siguin
unicellulars o pluricellulars lleó, ameba,
puça, molsa, vòlvox, euglena, home, esponja,
llevat, alzina.
Unicellulars ameba, vòlvox, euglena ,
llevat. Pluricellulars lleó, puça, molsa,
esponja, alzina.
62
19. Don prové la paraula CHON?
De la unió dels símbols atòmics dels elements més
abundants en els éssers vius, per ordre
dimportància carboni, hidrogen, oxigen i
nitrogen.
20. Quina relació hi ha entre el ADN i els
cromosomes?
Els cromosomes són molècules de DNA en el grau
màxim de compactació.
21. Què vol dir que els lípids tenen una part
hidròfila i una dhidròfoba?
Vol dir que tenen una part no soluble en aigua
(hidròfoba) i una part soluble en aigua
(hidròfila).
22. Digues quines són les molècules que formen
les proteïnes.
Els aminoàcids.
23. Quines són les funcions de les membranes
plasmàtiques?
Separar el medi intern (citoplasma i material
genètic) de lexterior és on es produeix
lintercanvi de substàncies.
63
24. Hialoplasma vol dir plasma hialí. Busca al
diccionari la paraula hialí. A quina
característica creus que fa referència?
Hialí transparent com el cristall. Fa referència
a la transparència daquesta substància.
26. Quina estructura és responsable de la forma
de la cèllula procariota?
La paret bacteriana.
27. On realitzen els bacteris la respiració o la
fotosíntesi?
Als mesosomes de la membrana plasmàtica.
28. On es creen els lípids que formen les
membranes?
Al reticle endoplasmàtic llis.
30. En una pellícula diuen que volen extreure un
òrgan duna gran colònia cellular marina. Quin
error han comès?
Una colònia no té cèllules especialitzades. Per
tant, no pot tenir òrgans.
64
29. Relaciona els orgànuls següents amb les seves
funcions
Vacúols
Síntesi de lípids Ribosomes
Fotosíntesi Reticle
endoplasmàtic llis Creació de
lisosomes Reticle endoplasmàtic rugós
Respiració cellular Aparell de Golgi
Contenir substàncies Lisosom
es Creació
de fus acromàtic Mitocondris
Síntesi de proteïnes Centrosomes
Contenir
pigments Plastidis
Digestió cellular
65
31. Ordena de menys a més complex els conceptes
següents sistema digestiu, cèllula intestinal,
intestí prim, teixit endotelial.
Cèllula intestinal, teixit endotelial, intestí
prim, sistema digestiu.
32. Busca la molècula de glucosa i la daigua en
una enciclopèdia i comparan les composicions.
Quina deu ser mes gran?
En comparar les dues molècules es veu clarament
que la glucosa és molt més complexa, que el
carboni estructura tota la molècula i que és molt
més gran.
33. Lamoxicillina és una penicillina sintètica
dampli espectre que es pot trobar en molts
antibiòtics comercials. Consulta un prospecte i
esbrina com actua i contra quins bacteris pot
fer-ho.
Com totes les penicillines actua inhibint la
síntesi de paret bacteriana.
Grampositius Staphylococcus aureus,
Streptococcus haemoliticus, Enterococcus
faecalis, Streptococcus pneumoniae, Clostridium
tetani.
Gramnegatius Haemophilus influenzae, Neisseria
gonorrhoeae, Neisseria meningitidis, Escherichia
coli, Salmonella typhi, Proteus mirabilis,
Heliobacter (Campylobacter) Pylori.
66
34. Quina diferència hi ha entre la respiració de
les cèllules procariotes i la de les cèllules
eucariotes?
Que les cèllules procariotes no tenen
mitocondris (orgànuls citoplasmàtics que
realitzen la respiració). Els encarregats de
fer-ho són els mesosomes que es troben a la
membrana plasmàtica.
37. Quina deu ser la raó per la qual el reticle
endoplasmàtic es troba unit a lembolcall nuclear?
Per a la formació de proteïnes cal la informació
que hi ha al nucli, i per això es troba a prop.
67
39. Digues en quin lloc duna cèllula eucariota
es produeixen els processos següents entrada de
substàncies, respiració cellular, síntesi de
proteïnes, formació de lisosomes, síntesi de
lípids, transcripció, digestió.
Entrada de substàncies A la membrana
plasmàtica Respiració cellular Als
mitocondris Síntesi de proteïnes Al
ribosoma Formació de lisosomes A laparell de
Golgi Síntesi de lípids Al REL Transcripció
Al nucli Digestió Al lisosoma secundari