Els biocombustibles:

1
Agro

• Els biocombustibles
• Preus agraris i situació a
• Espanya

Jordi RosellLourdes ViladomiuGrup de Recerca en
Desenvolupament Rural (DRUAB)Universitat
Autònoma de Barcelona Institució Catalana
dEstudis Agraris, 24 de Novembre de 2008
combustibles
2
Índex

1. Dinàmica dels preus agraris
2. Biocombustibles versus agrocombustibles
3. Els agrocombustibles i els preus dels aliments
4. Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels
   agrocombustibles
5. La producció dagrocombustibles a Catalunya i
   Espanya
6. Conclusions i recomanacions

Els biocombustibles..... - Universitat Autònoma
de Barcelona
3
1
Dinàmica dels preus agraris
El final dels aliments barats? Existeixen
precedents?
4
1
Dinàmica dels preus agraris
Evolució dels preus als mercats mundials
(2000100)
5
1
Dinàmica dels preus agraris
Evolució dels preus als mercats mundials
(1960-2007) US/ton
6
1
Dinàmica dels preus agraris

• Què va passar als anys 70?

Clima poc favorable collites dolentes
EUA retirada de terres de la producció
Increment de la renda mundial
EUA restricció a les exportacions
Increment de la població mundial
? Preu dels aliments
Pujada del preu del petroli
Aparició de la URSS com a comprador rellevant
Especulació amb matèries primes agrícoles
Dòlar depreciat
7
1
Dinàmica dels preus agraris
Què va passar posteriorment?

• Els preus van cedir gràcies a
• Fi dels processos especulatius
• Recuperació del dòlar
• Canvis en les polítiques agràries, estimulant la
  producció
• Nous exportadors, especialment Amèrica Llatina
• Reducció preus del petroli

Entre 1983-85 la situació mundial és de
recuperació de les existències i daparició
dexcedents en alguns productes
8
1
Dinàmica dels preus agraris
Consum i producció mundial
Creixement del consum i de la producció dels
principals productes agraris taxes anuals de
promig, 1997-2007 (en )
9
1. a
Dinàmica dels preus agraris
Augment ràpid del consum alimentari

• Una població mundial que creix 75 milions de
  nous habitants cada any
• uns canvis dhàbits de consum (carns,
  làctics,...) especialment en alguns dels països
  més poblats del món gràcies a laugment de la
  renda (Xina, India,...)

10
1. b
Dinàmica dels preus agraris
Augment lent de la producció

• Polítiques de limitació de loferta (UE, EEUU,).
• Abandonament de polítiques dautoabastiment i
  poca inversió en el sector agrari
• Esgotament de les millores tecnològiques de la
  Revolució Verda i falta dincorporació
  dinnovacions que millorin significativament els
  rendiments.
• Pressió sobre el sòl agrari urbanització,
  conservació de la biodiversitat i progressiu
  esgotament de la frontera agrària.

11
1. c
Dinàmica dels preus agraris
Altres factors

• Climatologia adversa
• Feblesa del dolar
• Tancament de les exportacions en alguns països
  amb superàvit
• Especulació
• i
• Producció dagrocombustibles

12
1. c
Dinàmica dels preus agraris
En conseqüència
Reducció de les reserves mundials
13
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
La quasi totalitat dels 87.300 milions de litres
de biocombustibles líquids produïts en 2008
provenen de productes agraris dús alimentari
14
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
La producció de biocombustibles en 2008
cereals
canya de sucre
olis vegetals
122,6 milions de TM
268 milions de TM
13,4 milions de TM
Etanol 74.1 mil milions de litres
Biodiesel 13.2 mil milions de litres
0,3 del consum mundial denergia 0,7 del consum
mundial de petroli 1,8 del consum mundial de
combustibles pel transport


15
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
Un creixement extraordinari en els últims anys-
x 2,5 la producció detanol en els últims 4 anys
Producció mundial detanol (mil milions de litres)
16
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
Un creixement extraordinari en els últims anys-
x 7,5 la producció de biodiesel en els últims 4
anys
Producció mundial de biodiesel (mil milions de
litres)
17
2
Biocombustibles versus agrocombustibles

• Consum de matèries primes
• per biocombustibles gt agrocombustibles
• Més de 120 milions de Tm de cereals es dediquen a
  produir etanol
• x 5 en 5 anys
• 6 del consum mundial de cereals

18
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
La demanda de blat de moro per produir etanol als
EUA una nova i dinàmica font de demanda
19
Biocombustibles versus agrocombustiblesLa
producció detanol explica una part molt
important dels augments dels consums de cereals
en general i del blat de moro en particular
20
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
La demanda de blat de moro per produir etanol
als EUA una nova i dinàmica font de demanda

• Des de lany 2006, el consum per etanol ja supera
  les exportacions de blat de moro als EEUU. Al
  2008 doblarà les exportacions (EUA suposa el 60
  de les exportacions mundials)

Consum de blat de moro per etanol i exportació
als EUA (milions de Tm)
21
Biocombustibles versus agrocombustiblesLa
producció de biodiesel explica una part molt
important dels augments dels consums dolis
vegetals
22
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
La demanda dels olis vegetals per produir
biodiesel a lUnió Europea gt una influència
creixent en els mercats dels olis vegetals

23
2
Biocombustibles versus agrocombustibles
La producció detanol a Brasil a través del sucre
-gt sense impacte apreciable en els preus
24
3
Els agrocombustibles i els preus dels aliments

• Consens general sobre la influència dels
  agrocombustibles en els preus
• Discrepància en la quantificació de limpacte

25
3
Els agrocombustibles i els preus dels aliments
L impacte de la producció dagrocombustibles
sobre els preus algunes estimacions
26
3
Els agrocombustibles i els preus dels aliments
Una estreta relació entre els preus del petroli i
del blat de moro
Evolució dels preus del petroli (/barril) i del
blat de moro (/TM) en els mercats mundials
(Setembre 2007 100)
27
4
Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels
agrocombustibles
Una producció fortament subsidiada. i dubtes
raonables sobre els seus efectes.
28
Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels
agrocombustibles
4
Una producció fortament recolzada
Justificacions

• L Unió Europea justifica la intervenció
  principalment en termes ambientals com a
  mecanisme per disminuir les emissions de diòxid
  de carboni (C02) i complir amb el Protocol de
  Kioto sobre el canvi climàtic.
• Als EEUU es fa èmfasi en la independència
  energètica i en el suport als agricultors i al
  món rural.
• L'Organització de les Nacions Unides per
  lAgricultura i lAlimentació (FAO), en els
  informes anteriors a la crisi de preus, insistia
  en limpacte favorable en el desenvolupament
  rural, especialment en els països en vies de
  desenvolupament.

29
4
Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels
agrocombustibles
Una producció fortament recolzada
Mitjans

• Els mandats o objetius dincorporació establerts
  a mig termini pels principals països consumidors
  han estat la principal mesura per incentivar la
  producció i han contribuit en els processos
  especulatius registrats en els mercats de cereals
  i oleaginoses.
• Lexempció fiscal dels impostos dels carburants
  és en quasi tots els països la majoria que
  representa un cost econòmic més elevat.
• Les ajudes a fons perdut a les inversions en
  plantes productives
• El diferent tractament arancelari està generan
  tensions entre els països productors que sacusen
  de pràctiques de dumping al tenir diferents
  sistemes de suport.
• En els mesos más recents algunes mesures de
  suport sestan retallant, no obstant, els grans
  mandats o objetius no han estat revisats.

30
4
Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels
agrocombustibles
però amb dubtes raonables

• Si tenim en consideració el cicle de vida complet
  de la producció de biocombustibles, la reducció
  dels gasos de l efecte hivernacle pot ser molt
  limitada.
• El balanç energètic dels agrocombustibles tampoc
  té resultats satisfactoris si per produir les
  matèries primes sutilitzen tècniques intensives
  i es requereixen transports llargs.
• Els agrocombustibles utilitzen sòl agrari en la
  seva producció. Per no pressionar sobre els preus
  dels aliments es requereix posar en cultiu terres
  actualment fora de producció, que comporta
  obligadament pèrdua de biodiversitat.

31
4
Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels
agrocombustibles
però amb dubtes raonables

• La producció intensiva de matèries primes per
  agrocombustibles, a més de pressionar sobre la
  demanda de terres, comporta també importants
  requeriments daigua i té un impacte ambiental
  negatiu degut a lús de fertilitzants.
• Per afrontar els impactes ambientals de la
  producció de biocombustibles shan proposat
  criteris de sostenibilitat i sistemes de
  certificació ambiental. Alguns autors senyalen la
  dificultat de daquests criteris i la complexitat
  dels sistemes de certificació.
• Els biocombustibles de segona generació han de
  donar lloc a una major eficiència en termes
  ambientals i energètics i evitar pressionar sobre
  els preus dels aliments, utilitzant la part no
  útil dels productes agraris. De la informació
  disponible es dedueix que les possibilitats
  d'utilització a curt termini són limitades.

32
5
El sector dagrocombustiblesa Espanya
De confirmar-se las previsions, Espanya
disposaria de la segona major capacitat
productiva de lUnió Europea
33
El sector dagrocombustibles a Espanya
5
Un sector en ràpida expansió
Capacitat productiva dagrocombustibles a Espanya
Construídas
En construcción
En proyecto
TOTAL
Plantas
Capacidad
Plantas
Capacidad
Plantas
Capacidad
Plantas
Capacidad
Biodiesel
23

921.
0
00

26
2.96
1
.000

24
2.69
2
.000
73
6.57
4
.
000
Bioetanol
4

441.
0
00

3
381.
0
00

3
341.
0
00
TOTAL

27

1.36
2
.000

29
3.34
2
.000

27
3.03
3
.000
83
7.73
7
.000

• 4 plantes detanol (importància dAbengoa amb
  tres plantes)
• Gran diversitat de grups empresarials en la
  producció de biodiesel
• Poca importància de capital estranger i de les
  grans comercialitzadores de cereals i oleaginoses

34
5
El sector dagrocombustibles a Espanya
Un fort suport públic al sector

• Subvencions a fons perdut per la inversió en
  plantes productives (Incentius Regionals- FEDER
  pla destalvi i eficiència energètica plà
  reestructuració remolatxa, altres fons de les
  Comunitats Autònomes,)
• Avantatges atorgades pels Ajuntaments (terrenys,
  accessos, serveis,...)
• Sestima que la subvenció suposa el 50 de la
  inversió més altres beneficis indirectes
  (requalificació de terrenys, infraestructures,)

35
5
El sector dagrocombustibles a Espanya
Un fort suport públic al sector

• Incentius fiscals del Pla dEnergías Renovables
  (tipus zero de limpost dhidrocarburs). El cost
  per lerari públic daquesta mesura serà de quasi
  3.000 milions deuros en el període 2005-2010
• Directiva 2003/03/EC sobre el foment
  dagrocombustibles pel transport i Llei 12/2007
  establint lobligació de la utilització
  dagrocarburants a partir de 2009
• Ajuda de la PAC pels cultius energètics i
  possibilitat de plantar en terres retirades de la
  producció

36
5
El sector dagrocombustibles a Espanya
La matèria primera

• Dependència de les importacions de matèries
  primes donat el dèficit estructural espanyol de
  cereals i oleaginoses
• Cereals una tercera part dels cereals consumits
  a Espanya simporta. Només Holanda y Bèlgica
  tenen un dèficit de cereals per càpita superior a
  lespanyol. Els preus dels cereals a Espanya són
  superiors als dels països de la UE degut als
  costos de transport i a la necessitat dimportar.
  Els rendiments molt baixos.
• Oleaginoses Espanya no produeix soja i la
  producció de colza és molt limitada (10.000 ha.
  conreu difícil). Cal importar gira-sol. Loli de
  gira-sol destinat consum alimentari.
• Espanya no presenta condicions apropiades per la
  producció dagrocombustibles en base a cereals i
  oleaginoses autòctones.

37
5
El sector dagrocombustibles a Espanya
Anàlisi per CC.AA. Balanç cereals, 2006 (Tm.)
Consum Producció Saldo
Andalucía 4.011.023 1.921.112 -2.089.910
Aragón 2.591.555 2.139.091 -452.464
Asturias 604.850 2.867 -601.983
Islas Balears 234.811 98.798 -136.012
Canarias 355.074 2.375 -352.698
Cantabria 415.166 4.361 -410.805
Castilla-la Mancha 1.881.011 2.881.632 1.000.621
Castilla y León 4.051.480 7.329.150 3.277.670
Catalunya 5.752.846 1.012.835 -4.740.011
C. Valenciana 2.085.953 63.710 -2.022.242
Extremadura 2.413.877 1.419.427 -994.449
Galicia 2.503.166 257.993 -2.245.173
La Rioja 275.138 316.237 41.099
Madrid 1.017.360 272.955 -744.405
Múrcia 1.229.287 58.706 -1.170.580
Navarra 775.004 1.223.580 448.576
País Vasco 582.398 315.158 -267.240
España 30.780.000 19.319.997 -11.460.003
38
5
El sector dagrocombustibles a Espanya
Problemàtica del sector

• Una baixíssima utilització de la capacitat
  productiva per falta de matèria prima al 2007 i
  primer semestre del 2008.
• Els augment dels preus de cereals i oleaginoses
  va generar greus dificultats econòmiques a les
  empreses productores
• Competència de les importacions detanol i
  biodiesel, especialment dels EEUU. Més barates.
• Una UE dividida entre països productors
  (Alemanya, França, Espanya) i països importadors
  (Regne Unit, Holanda, països nòrdics)
• Conflicte bioetanol/ productors de gasolina. UE
  té excés en producció de gasolina. El subsector
  de letanol es el que té un futur més conflictiu.

39
6
Conclusionsi recomanacions
40
Conclusions i recomanacions
6
Conclusions (1)

• Biocombustibles avui equival a agrocombustibles.
  La producció actual dels biocombustibles
  comporten un ús daliments com matèria prima per
  produir energia.
• Una producció elevada denergia a partir de
  biocombustibles exigiria grans quantitats de
  productes agraris. Durant lany 2008, els
  agrocombustibles tan sols van aportar el 0,3 de
  lenergia mundial i el 1,8 dels combustibles
  líquids utilitzats en el transport.
• La producció dagrocombustibles i les
  expectatives de desenvolupaments futurs
  influeixen en els preus dels cereals i les
  oleaginoses i els seus substituts.
• El model actual té un cost molt elevat pel
  Sector Públic

41
Conclusions i recomanacions
6
Conclusions (2)

• Els preus alts de les matèries primes agràries
  tenen
• Efectes negatius per
• els països amb dèficit de matèries primes
  agràries
• la població amb menor nivell de renda
• els ramaders intensius i
• la indústria alimentària que no pugui repercutir
  lincrement dels costos, etc.
• Efectes positius per
• els grans exportadors mundials i
• els agricultors de cereals i oleaginoses

42
Conclusions i recomanacions
6
Conclusions (i 3)

• Les repercussions més problemàtiques es donen en
  els 82 països amb ingressos baixos i dependència
  alimentària i en les poblacions urbanes de renda
  baixa dels països menys desenvolupats.
• Espanya/Catalunya, com a país deficitari en
  cereals i oleaginoses té interès en preus baixos
  per les matèries primeres agràries ja que
  experimenta una degradació de la balança
  comercial agrària i un encariment dels costos
  dels aliments per la ramaderia intensiva.

43
Conclusions i recomanacions
6
Recomenacions

• Necessitat de revisar i matisar els mandats
  dincorporació de biocombustibles (en la línia de
  lacord recent del Parlament Europeu) i tota la
  política de suport.
• Aposta decidida pel desenvolupament de
  biocombustibles de segona generació que no
  competeixin amb lalimentació
• Revalorització de les polítiques
  dautosuficiència alimentària en els països en
  vies de desenvolupament, és a dir, no oblidar el
  caràcter prioritari de lagricultura.
• Necessitat duna coordinació de les polítiques
  energètica, agrària i ambientals en el marc duna
  orientació alimentària