Title: Universo y el Sistema Solar
1LUnivers i el Sistema Solar
Tema 1
1
2 LUnivers
- Des de lo més xicotet al màxim gran, lUnivers es
tot lo que existix. - Des de el món invisible de les partícules que
constituixen els nostres cossos fins a les grans
galàxies formades per milions i milions
destreles. - Tot lo que és, lo que ha sigut i lo que serà.
Això és lUnivers.
2
Tema 1. LUnivers
3- Des dels temps més remots, els sers humans han
intentat explicar com és lUnivers. - Alguns pobles van pensar que lUnivers era pla,
otros que la Terra era plana i que el cel era una
cúpula gegantina. - En els nostres dies sha pogut veure la Terra des
de lespai, sha arribat a la Lluna i shan
enviat sondes espacials a diversos planetes. - Amb tota la información amb que contem en l
actualitat, totes aquestes creences antigues ens
pareixen molt simples.
3
Tema 1. LUnivers
41. Lunivers. Idees antigues i actuals
- Els astres la luz dels quals veism parpallejar
sobre el cel fosc - són estreles semblants al nostre Sol, i que estan
a una - enorme distància de nosaltres.
- A penes fa 150 anys que el ser humà disposa de
- instruments per a explorar lUnivers.
Anteriorment, les - teories que tractaven dexplicar com era
lUnivers se - basaven en observacions realitzades a simple
vista, per lo - que resultaven molt incompletes
- Teoria geocèntrica. Afirmava que la Terra romania
quieta en el centr de lUnivers, i que les
estrelles, el Sol, els planetes i la Lluna
giraven al seu voltant. - Teoria heliocèntrica. Enunciada fa 500 anyos per
lastrònom Nicolau Copèrnic, proposava que el Sol
romania quiet i que els planetes, entre ells la
Terra, giraven al seu voltant. Esta teoria va ser
molt discutida, fins que lanyo 1610 el matemàtic
Galileu Galilei va inventar el telescopi i va
observar el moviment dels planetes i les seues
llunes, donant la raó a Copèrnic.
4
Tema 1. LUnivers
55
Tema 1. LUnivers
6Constel.lacions i Déus de lAntiguitat Fa més de
3.000 anys, els sers humans van observar
que, vistes des de la Terra, les estrells
pareixien formar figures capritxoses, a les que
van anomenar Constel.lacions. Cada cultura les
va interpretar de diferents formes,
imaginant animals fabulosos, herois i déus. Les
històries associades a cada constel.lació formen
part de la mitologia.
Nicolau Copèrnic
6
Tema 1. LUnivers
Galileu Galilei
72. Components i origen de lunivers
- LUnivers està format per galàxies, en les quals
- hi ha estreles, que poden tindre sistemes
planetaris formats por planetes i satèl.lits. - L Univers esta format per galàxies. Les galàxies
no estan repartides uniformement en lUnivers,
sinó que formen grups anomenats cúmuls de
galàxies. La nostra galàxia es la Via Làctia i
forma part del cùmul de galàxies de Verge.
7
Tema 1.
Tema 1. LUnivers
8- Les galàxies estan formades per estreles. Una
galaxia pot contindre de 100.000 a 500.000
milions destreles, entre les quals hi ha enormes
núvols de pols i gas que sanomenen nebuloses.
- La nostra estrela és el Sol i es troba en un dels
braços espirals de la Via Làctia. - Moltes estreles posseixen planetes que giren al
seu voltant i formen sistemes planetaris. - El nostre es el Sistema Solar.
- Alguns planetes posseixen satèl.lits que giren al
seu voltant. El satèl.lit de la Terra és la Lluna.
8
Tema 1. LUnivers
99
Tema 1. LUnivers
10Quins objectes trobem en la vastitut de
lUnivers?Ampliem un poc!!
Els planetes Son cossos redons duna
grandària molt xicoteta comparada amb la de les
estreles. Orbiten al voltant duna o més estreles
formant sistemes planetaris. No emeten llum. Les
estreles Són grans cúmuls de matèria (molt més
grans que qualsevol planeta) que es troba a
temperatures elevadíssimes. De fet, en les
estreles tenen lloc milions de reaccions nuclears
cada segon. Per aixó brillen tant i irradien tant
de calor. El principal component de les
estreles és lhidrogen. Les reaccions nuclears
que en elles es produixen fan que els àtoms
dhidrogen es fusionen per a formar heli, i per
mitjà de més fusions consecutives es formen la
resta delements químics que existixen.
Les estreles son els forns en los què es formen
tots els elements que constituïxen la matèria.
Por això podem dir que tots som pols destreles.
10
Tema 1. LUnivers
1111
12Les nebuloses Les estreles naixen en grans
núvolss de gas interestel.lar escampades pel
Cosmos les nebuloses. Ocupen regions gegantines
de lespaci (en el seu interior naixen milions
destreles!) en les que la matèria es troba
dispersa amb baixa densitat. Les galàxies Encara
que les estreles són gegantines i estan separades
les unes de les altres per distàncies
inimaginables, en realitat sagrupan formant
galàxies. Les galàxies són cúmuls destreles que
giren al voltant dun centre de gravetat. Al
girar adquirixen formes diverses en espiral,
globular, etc. El nostre Sol es troba en la
galàxia a què hem donat el nom de Via Làctia. Les
galàxies, al seu torn, estan separades per
distàncies tan enormes que la distància entre
estreles resulta ridícula en comparació.
12
Tema 1. L Univers
13Tipus de galàxies
13
1414
Tema 1. LUnivers
1515
Tema 1. LUnivers
16Origen de lunivers
- La teoria més acceptada sobre lorigen de
lUnivers és la teoria del Big Bang (la Gran
Explosió). - Segons esta teoria, en un principi tot lUnivers
es trobava superconcentrat en un xicotet punt
infinitament dens i calent. No existien ni el
temps ni lespai. - Llavors, per alguna raó, este va explotar i va
començar a expandir-se, cosa que continua fent
des de llavors, fa ja uns 13.000 milions danys.
Amb esta explosió es van crear lespai i el
temps, i van sorgir les lleis de la Física que
regixen tots els processos de lUnivers.
16
Tema 1. LUnivers
17Per a saber més !!
- La teoria del Big Bang està àmpliament acceptada
per la comunitat científica. Les gran discussions
se centren, no obstant, en si lUnivers seguirà
expandint-se per sempre o tornarà a comprimir-se
novament. - Es creu que això dependrà de la quantitat de
matèria que continga lUnivers. Si nhi ha prou
com perquè la gravetat frene lexpansió i faça
que tota la matèria torne a reunir-se en un punt,
es produirà lo que anomenem Big Crunch (el Gran
Col.lapse). - Potser lUnivers en què vivim no és el primer que
ha existit, i ja han sorgit altres en una sèrie
de Big Bangs y Big Crunchs consecutius por tota
leternitat..
17
Tema 1. LUnivers
183. Mides i distàncies en lunivers
- La grandària de lUnivers
- Com hem vist, lUnivers és un lloc enorme. Tan
gran que és impossible fer-se una idea. Però, té
límits? - Alguns científics creuen que lUnivers és
infinit. Altres defenen que és finit. Encara no
hi ha suficients proves per a decantar-se a favor
duna o altra opció. Pero... si és finit, què hi
ha més allà? - Evidentment, no el podem saber però per
definició només podem dir que no hi ha res.
Únicament dins de lUnivers hi ha el temps i
lespai. Només sexistix dins de lUnivers. Més
enllà de lUnivers no hi ha més enllà, no es pot
anar allí perquè tal lloc no existix. No hi ha
res en absolut. - En tot cas, lUnivers es tan gran que les
típiques unitats de mesura que utilitzem en la
Terra per a calcular distàncies (quilòmetres,
milles...) sens queden massa xicotetes. Per este
motiu utilitzem altres més adequades.
18
Tema 1. LUnivers
19- ?Unitat Astronòmica (UA) equival a la distància
mitjana entre la Terra i el Sol, unos
150.000.000.000 km. És adequada per a mesurar
distàncies dins del Sistema Solar. - Any llum es la distància que recorre la llum en
un any. Resulta útil per a calcular distàncies
entre estreles. Per exemple, la segona estrela
més pròxima a la Terra (la primera és el Sol),
anomenada Alpha Centauri, es troba a 4 anys llum. - El Sol està a una unitat astronòmica de la Terra.
Dit duna altra manera, a uns 8 minuts-llum. - Açò vol dir que la llum del Sol tarda 8 minuts a
arribar a la Terra. Por tant, si un día el Sol
canviara de colp de color, lo descobririem, 8
minuts després. - Alpha Centauri és una estrela que es troba, com
hem dit, a 4 anys-llum. Si explotara, ens
assabentariem al cap de quatre anys. - Por tant, quan mirem cap les profunditats de
lUnivers, estem observant el passat.
19
Tema 1. LUnivers
204. El Sistema Solar
- En el seu centre es troba el Sol. Està
- format fanamentalment per dos gasos
- hidrogen i heli.
- Planetes. Son cossos esfèrics, que giren al
voltant del Sol i la grandària del qual és molt
major que el daltres astres de la seua òrbita.
Alguns són rocosos, com a Mercuri, Venus, Terra y
Mart, i altres són gasosos, com a Júpiter,
Saturn, Urà y Neptú.
20
Tema 1. LUnivers
2121
22Planetes rocosos
22
Tema 1. LUnivers
23Planetes gasosos
23
Tema 1. LUnivers
24- Planetes nans. Son cossos de forma esfèrica, que
giren al voltant del Sol i en lòrbita dels quals
hi ha altres astres de mides similars. Entre
aquests destaca Plutó. - Cossos menuts. En aquesta categoria incloem la
resta dels astres que giren al voltant del Sol.
Entre altres destaquen - els asteroides i els cometes.
- A més a més, hi ha satèl.lits que son cossos
- rocosos que giren al voltant dun planeta.
24
Tema 1. LUnivers
2525
Tema 1. LUnivers
2626
Tema 1. LUnivers
27- Moviments de rotació i translació
- Els astres posseixen dos tipus de moviments.
- Moviment de rotació. És el moviment de gir dun
astre sobre ell mateix. La linia imaginària al
voltant de la qual té lloc aquest gir sanomena
eix de rotació. - Moviment de translació. És el desplaçament dun
astre que gira al voltant dun altre. El
recorregut que segueix sanomena òrbita. - El pla imaginari en què es troba
- lòrbita de la Terra sanomena eclíptica, o pla
de leclíptica.
27
Tema 1. LUnivers
2828
295. Els planetes interiors
- Mercuri, Venus, Terra i Mart son els
- quatre planetes més pròxims al Sol, per aixó
sanomenen planetes interiors. - Tenen la superfície rocosa, posseixen una
escorça i un mantell formats per roques, i al - centre, un nucli metàl.lic.
- Mercuri. Té un radi vora tres vegades menor que
el de la Terra. No posseix satèl.lits ni
atmosfera. - Venus. Té una mida semblant a la de la Terra. No
posseix satèl.lits. La seua atmosfera está
composta, principalment, per dióxid de carboni.
29
Tema 1. LUnivers
30- Terra. Posseix un satèl.lit, la Lluna. La seua
atmosfera està composta sobretot per nitrogen i
oxigen. - Mart. Té una mida daproximadament la meitat que
la de la Terra. Posseix dos satèl.lits, Deimos y
Fobos. La seua atmosfera es molt escassa i està
composta sobretot per diòxid de carboni.
30
Tema 1. LUnivers
316. Els planetes exteriors
- Els quatre planetes més allunyats del Sol
- són Júpiter, Saturn, Urà y Neptú, i se
- anomenen planetes exteriors. Tenen grans
- Dimensions i estan formats principalment per
- gas, per aixó són coneguts com
- Gegants gasosos.
- Júpiter. És el planeta més gran del sistema
solar. Té un radi més d11 vegades major que el
de la Terra. Posseix més de 60 satèl.lits. Els
quatre més grans son Ío, Cal.listo, Ganimedes i
Europa, els va descubrir Galileu Galilei lany
1610.
31
Tema 1. LUnivers
32- Saturn. És el segon planeta més gran del sistema
solar. Té un radi 10 vegades major que el de la
Terra. posseix més de 30 satèl.lits, el major
dels quals és Tità. Presenta, a més, un sistema
danells molt vistós, format per pols i fragments
de roques. - Urà. És unes 4 vegades major que la Terra. Té més
de 25 menuts satèl.lits i també posseix un
sistema danells. Leix de rotació està quasi
horitzontal amb relació a la seua òrbita. - Neptú. Té una mida un poc menor que la dUrà.
Posseix més de 10 petits satèl.lits.
32
Tema 1. LUnivers
337. Els asteroides i els cometes
- Dins la categoria de cossos
- menuts del Sistema Solar destaquen
- Els asteroides. Son cossos rocosos de diverses
dimensions. Formen dos cinturons al voltant del
Sol. - El cinturó dasteroides.
- El cinturó de Kuiper.
33
Tema 1. LUnivers
34- Els cometes. Son cossos formats per gel barrejat
amb fragments de roca. Tenen mides molt variades,
i formen un tercer cinturó, més enllà de lòrbita
de Plutó. Aquestcinturó sanomena Núvol dOort. - Quan els cometes sacosten al sol, estan formats
per un nucli de gel y rocas, i una cua.
34
Tema 1. LUnivers
358. Coneixement històric de lUnivers
Abans es pensaba que la Terra es trobava
al centre de lUnivers, que la Lluna era de
cristall pur, i moltes altres idees que hui ens
poden semblar absurdes. En 1542 Nicolau Copèrnic
va proposar la teoria heliocèntrica. Des
daquell moment molts astrònoms com Tycho Brahe,
Johannes Kepler, Galileo Galilei, Johann Galle
anaren descobrent moltes coses Sobre lUnivers.
35
Tema 1. LUnivers
36Cometes i asteroides
Hale-Bopp 1997
West 1976
36
Tema 1. LUnivers
37Mercuri
37
Tema 1. LUnivers
38Venus
38
Tema 1. LUnivers
39Terra
39
Tema 1. LUnivers
40Mart
40
Tema 1. LUnivers
41Júpiter
41
Tema 1. LUnivers
42Saturn
42
Tema 1. LUnivers
43Urà
43
Tema 1. LUnivers
44Neptú
44
Tema 1. LUnivers
4545
Tema 1. LUnivers