Diapositiva 1

1
Estructura de la Terra
2
Estudis directes de linterior de la Terra (radi
mitjà de 6.370 quilòmetres) ---- pous i sondejos
han assolit una dotzena de quilòmetres ----
estudi de materials volcànics (d'unes desenes de
quilòmetres de profunditat) ---- estudi dels
meteorits, fragments de matèria sòlida de l'espai
exterior que són capturats pel camp gravitatori
terrestre i que ens informen en de linterior de
la terra i del seu origen. Tipus
meteorits -Siderits 4 dels meteorits trobats.
aliatge de Fe-Ni. Elevada densitat (7,9 g/cm3).
Representarien el nuclis dels asteroides
diferenciats. -Aerolits 95 Constituïts per
silicats i de densitat semblant a la de l'escorça
terrestre. -Siderolits. Intermedis entre els
anteriors. Són molt poc abundants (1)
3

• Mètodes geofísics indirectes
• densitat de la terra i mètodes gravimètrics
• densitat total del planeta5,51 g/cm3.
• densitat mitjana de l'escorça terrestre 2,8
  g/cm3 i densitat del mantell de 3,3g/cm3
• Això ens permet de suposar que els materials de
  l'interior de la Terra han d'ésser més densos
  (fins a 14 g/cm3 ). La composició de l'interior
  de la Terra és heterogènia.
• La gravetat varia les anomalíes poden ser
• positives (g experimental gt g teòrica)
• negatives (g experimental lt g teòrica)
• S'accepta que les anomalies positives de la
  gravetat indiquen zones d'escorça prima (o
  mantell dens més proper de la superfície) i les
  anomalies negatives una escorça gruixuda.
• La gravetat presenten valors negatius a les
  muntanyes i valors positius als oceans.
  D'aquestes dades es pot deduir que els materials
  que formen les serralades són poc densos i
  presenten uns arrels que penetren en un substrat
  més dens. Els materials de l'escorça oceànica són
  més densos i prims.

4
La gravetat terrestre varia amb el temps,
laltura, la latitud i longitud i per la
desconeguda i irregular distribució de les masses
a linterior de la Terra. La forma de la terra
depèn de la gravetat, de les masses de roques, de
la densitat, dels corrents oceànics...
5

• Geomagnètics
• és produït pel moviment convectiu del material
  del nucli extern.
• En solidificar-se les laves, els minerals
  magnètics que contenen es queden orientats segons
  el N magnètic, com a brúixoles fòssils .
• El camp magnètic de la Terra ha experimentat una
  sèrie de variacions al llarg de la història
  geològica de la Terra i fins i tot inversions
  respecte a la polaritat actual. Els canvis de
  polaritat són ràpids i de freqüència irregular.
• Geotèrmics(3 ºC per 100m en els primers km)

6
Les fonts més important del calor intern de la
Terra són 1- La desintegració d'elements
radioactius presents a l'interior 2- Calor
residual produït durant la formació de la Terra
  La conseqüència de l'existència d'una font de
calor intern és la creació d'un flux de calor cap
a l'exterior. Aquest transport es fa mitjançant
processos de conducció i convecció. Aquesta
emissió d'energia tèrmica es distribueix de forma
molt irregular.
7

• Sísmics Ens ha donat la major part de les dades
  de l'interior del planeta gràcies als
  terratrèmols o explosions provocades
  artificialment .
• Un terretrèmol és un moviment brusc dels
  materials terrestres com a resposta d'una tensió
  acumulada. L'energia generada per un terratrèmol
  es transmet per l'interior i la superfície del
  planeta mitjançant una sèrie de vibracions
  anomenades ones sísmiques. Aquestes ones poden
  travessar varies vegades la Terra, rebotar en el
  seu interior (reflexió) i desviar la seua
  trajectòria (refracció).
• Podem distingir tres tipus d'ones
• Les ones P, longitudinals o primàries són les
  primeres en ser registrades pels sismògrafs. En
  passar l'ona P, la roca o un líquid es comprimeix
  i s'expandeix únicament en la direcció de l'ona.
• Les ones S, transversals o secundàries són més
  lentes que les anteriors i vibren en sentit
  perpendicular moviment ondulatori. El
  comportament d'aquestes ones depén de
  l'elasticitat del medi, per la qual cosa
  únicament poden travessar masses sòlides, ja que
  els fluids no presenten propietats elàstiques.
• Les ones L o superficials. Causen les destroses
  a la superfície

8
(No Transcript)
9
(No Transcript)
10
(No Transcript)
11
(No Transcript)
12
Les discontinuïtats sísmiques són zones de
l'interior del planeta on les ones sísmiques
experimenten canvis importants en la seva
velocitat i són sotmeses a reflexions i
refraccions, com a resposta d'un canvi sobtat en
lestructura i composició dels materials que
travessen
Principals discontinuïtats sísmiques
Mohorovicic (o simplement Moho), situada entre
els 10 i 60 Km separa l'escorça del mantell.
Pren el nom del geòleg croat Andrija Mohorovicic
que la descobrí el 1909 Gutenberg, a 2.900 Km.
Separa el mantell del nucli. Pren el nom del
geòleg alemany Beno Gutenberg que la descobrí el
1914 Wiechert o Lehman, a 5.100 Km. Separa el
nuci exterior de l'interior
13

• Fins el 1950 la imatge dominant de l'estructura
  interior de la Terra era d'una perfecta simetria
  esfèrica. Però en aquests últims anys s'ha fet
  palès una nova concepció on les diverses zones de
  l'interior del planeta es comporten com un
  complex sistema interactiu on hi ha un flux
  cíclic de matèria i energia.
• Actualment s'utilitza una altra divisió de
  l'interior de la Terra, més d'acord amb el seu
  comportament geodinàmic.
• Litosfera la capa més superficial de la Terra,
  rígida, i fragmentada en una sèrie de plaques
  litosfèriques. Compren tota l'escorça i els
  primers km del mantell fins a una profunditat de
  100 Km, sota els oceans i 300 Km, sota els
  continents
• Astenosfera, sota la litosfera, de comportament
  viscós i amb corrents de convecció. Aquesta zona
  sidentifica amb la zona de baixa velocitat de
  les ones sísmiques. No es coneix el límit
  inferior de lastenosfera 400-700 Km ?
• Mesosfera La resta del mantell. Es tracta de la
  unitat més voluminosa i homogènia. La seva
  característica dinàmica més rellevant és
  lexistència d'un intens sistema convectiu que
  arrencaria de la zona en contacte amb el nucli o
  endosfera. En aquest sistema convectiu es
  trobaria el motor de tots els processos
  litosfèrics i , per tant, de la tectònica de
  plaques
• Endosfera correspon al nucli. La seva
  superfície de contacte amb la mesosfera presenta
  elevacions i depressions de fins a 10 Km

14
Deriva continental i Tectònica de plaques
15
La teoria de la deriva continental de Wegener.
En 1915 el meteoróleg i geofísic alemany Alfred
Wegener va presentar, en el llibre L'origen dels
continents i els oceans, les bases de una teoría
revolucionària la teoria de la deriva
continental. En una Terra dinàmica. Wegener
afirma que els continents descansen sobre una
capa plàstica de la Terra i es mouen per
l'escorça oceànica a la deriva, alunyant-se o
acostan-se els uns respecte els altres (deriva
continental).
16
Wegener va recollir infinitat de proves que
demostraven la seva teoria però no va poder
explicar el moviment de les plaques
17
Tectònica de plaques
La teoria de la tectònica de plaques va ser
desenvolupada principalment entre els anys 50 i
60 i es considerada com la gran teoria
unificadora de les ciències de la Terra, ja que
explica una gran quantitat d'observacions
geològiques i geofísiques d'una manera coherent i
elegant.
18
(No Transcript)
19
Proves de la tectònica
20
Distribució de serralades, terratrèmols i volcans
actius
21
El Mesosaurus, un rèptil fluvial de grandària
menuda i semblant a un cocodril, va viure fa uns
275 m.a. Els seus fòssils es troben únicament a
la conca del Paraná i a Namibia- Sudàfrica
22
Antiguitat del fons marí
23
Els límits de les plaques

• Divergents. Són límits en els quals les plaques
  se separen unes de les altres.
• Convergents. Són límits en els quals una placa
  xoca contra una altra. 3 tipus.
• Transformants. Són límits on les vores de les
  plaques llisquen una respecte a l'altra al llarg
  d'una falla de transformació

24
Límit divergent o constructiu les plaques
s'allunyen i el buit que en resulta és omplert
per material de l'escorça terrestre, i que
sorgeix del magma de les capes inferiors. El nou
material fa créixer la illa dIslàndia alguns
centímetres cada segle. Un exemple típic d'aquest
tipus de límit són les dorsals oceàniques, com
per exemple la dorsal meso-atlàntica, i en la
part continental, per les esquerdes com la Gran
Vall del Rift
25
(No Transcript)
26
(No Transcript)
27
Límit convergent o destructiu

• Les plaques xoquen.
• Quan una placa oceànica (més densa) xoca contra
  una continental (menys densa) la placa oceànica
  és empesa sota, formant una zona de subducció. A
  la superfície, la modificació topogràfica
  consisteix en una fossa oceànica en l'aigua i un
  grup de muntanyes a terra (Andes).
• Quan dues plaques continentals collideixen, es
  formen extenses serralades. La cadena del
  Himàlaia és el resultat de la collisió entre la
  placa índica i la placa eurasiàtica.
• Quan dues plaques oceàniques xoquen, el resultat
  és un arc d'illes (per exemple, Japó)

28
(No Transcript)
29
(No Transcript)
30
(No Transcript)
31
(No Transcript)
32
(No Transcript)
33
Límit transformant o conservatiu
A causa de la fricció, les plaques no llisquen en
forma contínua sinó que s'acumula tensió en
ambdues plaques fins a arribar a un nivell
d'energia acumulada que sobrepassa el necessari
per produir el moviment, aquests moviments
ocasionen terratrèmols d'intensitat major o
menor. Un exemple d'aquest tipus de límit és la
falla de San Andrés, ubicada a l'oest d'Amèrica
del Nord, que és un de les parts del sistema de
falles producte de la fricció entre les placa
nord-americana i la placa pacífica.
34
(No Transcript)
35
freehost02.websamba.com/biogeo1/int_terra.htm http
//www.cienciesnaturals.com/ciencterra/index.html
Llibres Anguita, F. 2002.- Biografía de la
Tierra. Historia de un planeta singular. Ed.
Aguilar. Madrid
36
(No Transcript)
37
(No Transcript)
38
(No Transcript)
39
(No Transcript)
40
(No Transcript)
41
(No Transcript)
42
(No Transcript)
43
(No Transcript)
44
(No Transcript)
45
(No Transcript)
46
(No Transcript)
47
(No Transcript)
48
(No Transcript)
49
(No Transcript)
50
(No Transcript)
51
(No Transcript)
52
(No Transcript)
53
(No Transcript)
54
(No Transcript)
55
(No Transcript)
56
(No Transcript)
57
(No Transcript)
58
(No Transcript)
59
(No Transcript)
60
(No Transcript)
61
(No Transcript)