Microeconomia avan

1
Microeconomia avançada I Errades de Mercat

• Juan Barreiro Avila
• Aina De Oleza Marin
• Raúl Melgarejo Perez
• Enric Coll Vico

2

• Definició Sanomena errades de mercat a
  situacions en les que els mercats no
  aconsegueixen assignar eficientment els recursos
  
• no hi ha equilibri o els equilibris de mercat no
  resulten eficients.

3
Condicions necessaries per a una asignació
eficient, segons la teoria del benestar

4
Elements essencials dequivalència entre
equilibri i òptim

• Caràcter paramètric dels preus.
• Mercats complerts.
• Totes les variables de les que depenen les
  funcions objectiu dels agents pertanyen als seus
  corresponents conjunts d eleccions individuals.
• Informació perfecte.

5
EXTERNALITATS

• Definició sentén per externalitat o efectes
  externs a la influencia que sobre el conjunt
  delecció o la funció objectiu dun agent tenen
  les accions dels demés, al marge del mecanisme
  de mercat
• Es tracta defectes sobre un agent derivats de
  lacció dalgun altre.
• Aquest efecte no sorgeix a través del sistema de
  preus.

6
Tipus dexternalitats

• Poden ser tant positives com negatives.
• Generades per empreses
• - Afecten a consumidors.
• - Afecten a altres empreses.
• - Afecten a empreses i consumidors.
• Generades per consumidors
• - Afecten a consumidors.
• - Afecten a empreses.
• - Afecten a empreses i a consumidors.

7
Principal característica de les externalitats és
que no es venen en mercats organitzatsA que ens
referim? (exemple 1)?

• Veí 2
• creu que de 3 a 4 de la tarda és la hora ideal
  per al seu assaig de guitarra.
• Estaria disposat a traslladar lhora dassaig per
  5 euros.

• Veí 1
• gaudeix dormint la migdiada de 3 a 4 de la tarda.
• Valora en 10 euros la seva hora de migdiada.

8

• Els efectes externs en la economia modifiquen els
  processos de decisió dels agents individuals
• Per què?
• Per que la acció optima de cada agent no només
  dependrà dels preus de mercat sinó també de les
  accions decidides pels demés.
• EXISTENCIA EQUILIBRI COMPETITIU
• ASSIGNACIONS NO EFICIENTS

9
Anem a il.lustrar (externalitat en la producció,
exemple 3)

• Eª S produeix acer (s) i contaminació (x) que va
  a parar a un riu.
• COSTOS eª S Cs(s,x)?

• Eª F produeix peixos (f) i resulta perjudicada
  per la contaminació de lempresa S.
• COSTOS eª F Cf(f,x) depenen del
  quantitat de contaminació que produeix S.

10
(exemple 3) Identificació de la externalitat

• A la piscifactoria li importa la producció de
  contaminació però no la pot controlar.
• 2. La empresa que produeix acer només té en
  compte el cost de producció de lacer i no el
  cost que imposa a la piscifactoria.

11
BENS PÚBLICS

• Definició es diu que una mercaderia es un bé
  públic quan el seu consum per part dun agent no
  redueix la quantitat disponible per al consum
  dels demés. (no rivalitat de consum i no
  excloent).
• (exemple 3 poma i programa de televisió)?

12
Duna manera més formal

• Per a que una assignació resulti factible ha
  de verificar

per a tot i
13
El problema del bé públic

• Premisa Un bé ja sigui públic o privat es
  produeix eficientment fins que
• Benefici marginal que reporta als consumidors una
  unitat addicional
• Cost marginal de produir-lo

14
(exemple 4 barra de pa i far.)?
Saul Estrin (pag 511)
15
Conclusió

• El nivell de producció dun bé públic és òptim
  en el sentit de Pareto quan el cost marginal es
  igual a la suma de les disposicions marginals a
  pagar dels seus consumidors.

16
MERCATS INCOMPLERTS I INFORMACIÓ IMPERFECTE

• Podem definir que una economia té un sistema de
  mercats incomplerts quan per exemple
• Nº actius lt nº estats de la natura.
• i informació imperfecte, quan per exemple no
  es coneixen els diferents estats de la natura.

17
(exemple 5 el mercat deconomistes)?

• Empresa desitja contractar a un cert nombre d
  economistes.
• Dues classes d economistes, bons i dolents
  repartits al 50.
• Sou corresponent economista bo (productivitat
  marginal) és de 10000 i dolent 5000.
• L empresa podria oferir un salari de 7500 l
  any, que correspon al valor esperat de la
  productivitat marginal de leconomista.

18
(exemple 5)Què succeeix?

• L economista bó sap que el seu valor de mercat
  es superior al que ofereix lempresa
• l economista dolent trobarà molt atractiva la
  oferta, donat que li proporciona un salari
  superior al que justifica la seva capacitació.
• RESULTAT lempresa acaba contractant a un
  economista dolent per un preu superior al de la
  seva productivitat marginal.(selecció adversa)?

19
(exemple 5) Observen lexistència dun sistema de
mercats incomplerts

• transaccions amb mercaderies diferents que són
  tractades com a una (economista bo o dolent)?
• informació imperfecte (no hi ha informació
  suficient per a distingir entre bons i dolents)?

20
COMPORTAMENTS NO COMPETITIUS

• COMPORTAMENTS COMPETITIUS presencia en els
  mercats de nombrosos agents insignificants
  individualment ( les seves accions individuals no
  afecten als preus de mercat).
• No es compleix quan hi ha mercats
• monopolístics
  oligopolístics

21
Inefiçiéncia del monopoli

• Industries competitives pCmg
• Quan eª té capacitat de decidir sobre els preus
• Actua en el punt que pgtCmg i maximitza beneficis
  Img Cmg
• Es a dir monopolista produeix una quantitat
  inferior a la competitiva, i per tant, és
  ineficient

22
RENDIMENTS CREIXENTS

• Els rendiments creixents generen el que se sol
  denominar monopolis naturals degut a que la
  eficiència requereix que sigui una única eª la
  que subministri al mercat amb la intenció
  daprofitar així la major productivitat derivada
  de la major escala.

23
Bibliografía

• Varian, H.R., 1992, Anàlisis microeconomico,
  Antono Bosch.
• Villar, A., 1996, Lecciones de microeconomia.
• Varian, H.R., Un enfoque actual Microeconomía
  intermedia.
• Tot i que en aquesta exposició només em
  illustrat algunes situacions en les que les
  condicions dòptim i equilibri difereixen
  (errades de mercat) també és interessant estudiar
  els possibles remeis envers aquestes
  ineficiències.