Llegendes sobre la Lluna

1
Llegendes sobre la Lluna

• Marina Paula - Rafa

2
Perquè els llops udolen a la lluna ??

• Els llops udolen a la lluna però molt poca gent
  sap el perquè. Segons la llegenda, una nit la
  lluna va baixar des del cel a la terra però
  desafortunadament se va quedar enredada entre les
  branques dun arbre. Un llop que caminava
  aquella nit pel bosc, va trobar a la lluna
  enganxada a un arbre, li va acariciar amb el
  morro i el va ajudar a alliberar-se. Van estar
  jugant tota la nit fins que va ser de dia. La
  lluna li va robar lombra al llop per a que mai
  soblidés della i des daquell moment tots els
  llops udolen els dies de lluna plena, demanen que
  els tornin lombra daquell llop .

3
(No Transcript)
4
El Conill A La Lluna

• Un dia, el vell que habita a la lluna va mirar
  cap avall a un gran bosc de la terra, i va veure
  a un conill, un mico i a una guineu vivint junts,
  compartint-ho tot com a molt bons amics.
• "Em pregunto quin d'ells és el més bo", es va dir
  a si mateix. "Crec que baixaré a veure".
• Llavors el vellet es va convertir en un captaire
  i va baixar de la lluna al bosc on estaven els
  tres animals.
• "Per favor!, ajudin-me", els va dir. "Estic molt,
  molt famolenc".
• "Oh! Pobret vell captaire!", van dir els tres
  animalons, i van anar ràpidament a buscar algun
  aliment per al captaire.
• El mico, va portar moltes fruites. I la guineu va
  pescar un gran peix. Però, el conill no va poder
  trobar res per portar.
• "Oh Déu!, què puc fer?", es va lamentar el
  conill. Però llavors, va tenir una idea.

5
El Conill A La Lluna

• "Per favor!, senyor Mico i senyor Guineu", va dir
  el conill, "podeu reunir una mica de foc per i
  fer una gran fogata amb la fusta?".
• Ells van fer el que els va demanar el conill, i
  quan el foc estava cremant, el conill li va dir
  al captaire
• "Jo no tinc res per donar-te, així que em posaré
  jo mateix al foc, i llavors quan jo estigui
  cuinat, tu podràs menjar-me".
• El conill anava a saltar cap a dins de la fogata
  per a cuinar-se a si mateix, però llavors, de
  sobte, el captaire es va convertir en el vell
  home de la lluna.
• "Has estat molt bo, senyor Conill", va dir
  l'ancià. "Però mai hauries de fer res que et faci
  mal. Però com m'has demostrat ser el més bo de
  tots, et duré a viure amb mi a casa meva".
• Llavors, el vell home de la lluna va agafar al
  conill en braços i es van elevar junts cap a la
  lluna.
• Si mireu curiosament a la lluna quan aquesta està
  més brillant, podreu veure al conill tal i com el
  vellet el va carregar entre els seus braços fa
  molt, molt de temps.

6
(No Transcript)
7
Gracies per Escoltar
8
(No Transcript)