Tecnologies web

1
Tecnologies web

• Una visió global de les tecnologies i
  arquitectures que hi ha darrera de les
  aplicacions web, especialment les basades en Java

2
Les tecnologies web engloben

• Els dissenyadors gràfics, que seran experts en
• HTML, CSS, usabilitat
• Els programadors, que hauran de conèixer
• PHP, ASP, JSP
• Els analistes o arquitectes, que hauran de
  dominar
• J2EE, Frameworks, webservices
• La gent de sistemes a qui li preocuparà
• Seguretat, escalabilitat
• En aquest seminari, intentarem parlar una mica de
  totes aquestes àrees de coneixement.

3
Índex

• Tecnologies de client del HTML a AJAX.
• Conceptes bàsics d'aplicacions web.
• Les arquitectures basades en Java (de JSP a JEE)
• El mon dels frameworks Spring, Struts,
  Hibernate...
• Seguretat en aplicacions web
• Elements d'una infrastructura web.
• Últim dia
• Casos pràctics sobre aplicacions web a la FIB

4
Les tecnologies del client.Del HTML a AJAX
5
De què parlarem?

• CSS
• DOM
• Javascript
• AJAX
• Altres tecnologies per aplicacions riques

6
Els estàndards W3C

• És un organisme que es dedica a promoure els
  estàndards al web, dissenyant especificacions i
  eines
• Tenen una oficina a Espanya http//www.w3c.es/
• No només HTML, sino molts altres temes
  relacionats amb el web
• Accés universal (iniciativa WAI)
• Web semàntica (RDF)
• Multimedia (SVG, SMIL)
• Web services (SOAP,WSDL)
• ...
• http//www.w3c.es/divulgacion/guiasbreves/

7
CSS

• Fulls d'estil, que es poden tenir un un fitxer a
  part del HTML o entre els tags ltstylegtlt/stylegt
• Defineixen atributs de visualització de
• Els tags HTML normals i corrents
• Classes que podem associar a una part del text
• ltspan classtitolgtAixo es un titollt/spangt
• Elements amb un identificador únic
• ltspan idmenu1gtPrimer menult/spangt
• Separar la presentació del contingut, faciliten
  la coherència
• Permet tenir un HTML molt mes senzill i
  estructurat

8
Tipus de propietats que hi ha a CSS

• Podem jugar amb
• Marges
• Mides
• Posicions en pantalla
• Tipus de lletra
• Imatges i colors de fons
• Visualització o no dun element
• Aplicar uns estils depenent de la plataforma
• Fer que un menu es vegi en pantalla i no a
  limprimir
• Fer que un disseny s'adapti a una PDA

9
El mon ideal HTML valid CSS

• Idealment, tots els webs haurien de tenir HTML
  vàlid
• El CSS hauria de proporcionar tota la presentació
• Exemple de fins on podem arribar
• http//www.csszengarden.com
• Realment el que normalment tenim es...
• HTML que es veu be, però que no es 100 vàlid
• Format incorporat dintre del HTML (taules)
• Webs totalment correctes que es veuen malament en
  algun navegador per diferències en implementació

10
Un exemple de problemes de CSS

• ltstylegt .postit width 200px / amplada de
  200 px /padding 25px / deixem un marge de
  25 px /background yellow
• lt/stylegt
• ltdiv class"postit"gt
• ltpgtAixo amb explorer medeix 200 pixels i amb
  Mozilla, 250.lt/pgt
• ltpgtEl "padding" s'afegeix de formes
  diferents.lt/pgt
• lt/divgt
• Diferents navegadors representen CSS diferent

11
El problema de CSS
12
Treballant amb CSS

• Web developer extension
• Validadors de HTML
• Edició de CSS on the fly
• Firebug
• Inspecció delements i els seus estils
• Fitxa de les propietats
• http//www.ilovejackdaniels.com/cheat-sheets/css-c
  heat-sheet/
• Treballar amb CSS es dur. S'ha de provar amb tots
  els navegadors i tot i així d'han de recorrer a
  "hacks" per que les coses quedin com volem

13
Lestructura de la pàgina i el DOM

• Document Object Model model d'objectes de la
  pàgina que exposa el navegador als llenguatges de
  script.
• API que ens permet accedir al que esta mostrant
  el navegador o manipular el seu comportament
• DOM Javascript? NO.
• Javascript ens permet accedir a la pàgina
  mostrada i al navegador utilitzant el DOM
• Accedint al DOM podem veure i manipular les
  propietats definides a través de CSS
• Podem accedir a elements qualsevol de la pàgina
  si els identifiquem amb un ID únic al HTML

14
El DOM ha existit des de sempre...

• ltscriptgt
• function comprova()
• if (document.forms0.elements0.value"")
• alert("Escriu un titol!")
• return false // evita que enviem les dades
• lt/scriptgt
• ...
• ltform name"pelicula" onSubmit"comprova()"gt
• ltinput type"text" type"titol" gt
• ltinput type"submit" value"OK"gt
• lt/formgt

15
L'evolució del DOM simple

• El DOM simple permetia accedir només a
• Valor de camps de formularis
• Frames i finestres
• Extensions propietaries i incompatibles
• Netscape 4 layers (document.layers)
• Explorer array all, amb els elements de la
  pàgina
• Ens obligava a fer 2 versions de les pàgines!
• Últimes versions de navegadors
• Implementació estàndard del DOM versió 2
• document.getElementById() per accedir als elements

16
Exemple àrea desplegable amb DOM

• ltscriptgt
• function desplegar(id)
• valordocument.getElementById(id).style.display
  
• if (valor!"block") valor"block" else
  valor"none"
• document.getElementById(id).style.displayvalor
  
• lt/scriptgt
• ltstylegt
• .desplegable displaynone
• lt/stylegt
• ...
• ltdivgtlta hrefjavascriptdesplegar('op1')"gtDespleg
  arlt/agtlt/divgt
• ltdiv class"desplegable" id"op1"gt
• Aquest text apareixerà i desapareixeràlt/divgt

17
Javascript DOM

• Obrim la porta a manipular la pàgina un cop
  carregada
• Funcions per accedir i manipular larbre,
  normalment a partir del seu ID
• nodegetElementById(x)
• node.appendChildren(node2)
• node.parentElement
• Podem mostrar, amagar, moure elements de la
  pàgina i crear interfaces molt mes agradables i
  usables.
• Hem destar preparats per patir diferències entre
  navegadors
• Hi ha llibreries que ens permeten abstrure'ns

18
Un exemple tiddlywiki

• Representa tot el que es pot arribar a fer
• http//www.tiddlywiki.org
• Hi podem veure...
• Creació de nous nodes a larbre HTML
• Efectes de visualització
• Programació avançada en Javascript
• Accés a objectes interns del navegador per
  guardar
• I a sobre... pot ser útil!

19
La revolució AJAX

• AJAXAsynchronous JavaScriptXML
• Treballar des del navegador comunicant-se amb el
  servidor pero sense necessitat de recarregar les
  pàgines
• Ús extensiu de lobjecte XMLHttpRequest
• Permet fer peticions HTTP des de Javascript
• Executa codi JavaScript en resposta a la crida
• Manipulem el DOM de la pàgina
• Resultat pàgines interactives amb 0 recarregues
• Problemes
• depenem molt del navegador
• dificultat de desenvolupament

20
Fluxe dexecució de AJAX

• Tenim un objecte AJAX
• Creem una instancia i li diem
• URL a la que connecta
• Funció de callback
• En rebre la resposta, executem el callback
  (assincronament)
• El callback rep XML, HTML, JSON...
• Variant fem que periodicament es vagin
  actualitzant les dades (per exemple per veure
  actualitzacions de mail)

21
Un exemple Google Maps

• Parteix el mapa en rajoles, casdascuna amb una
  URL fixa per posició i nivell de zoom
• Mateixa tecnologia dels jocs 2D (tiles)
• Quan volem marcar una posició al mapa, hi coloca
  un indicador amb un PNG amb transparencies
• Quan fem un recorregut, genera un PNG amb la ruta
  i la posiciona
• Fa les cerques carregant-les en un iframe
• retorna XML i per JS el parseja i coloca sobre el
  mapa
• genera també la llista de resultats
• No HTTPRequest, així podem fer back
• Ens proporciona una API que utilitza AJAX

22
Més exemples

• GMail
• només demana la pàgina sencera al principi
• Demana via xmlhttprequest fragments de Javascript
• Via DOM, modifica la pàgina amb la informacio del
  JavaScript
• Pàgina personalitzada de Google
• eyeOS
• sistema operatiu al navegador
• Un dels creadors era fiber
• Flickr, ta-da list, Basecamp...
• Parcialment a filmaffinity (al votar), a
  atrapalo (buscar vols)...

23
Què no és AJAX?

• AJAX és un nom que ha funcionat tan bé que
  saplica a coses que no tenen res a veure.
• AJAX no es només Javascript
• Si no hi ha interacció amb el servidor, no es
  AJAX
• AJAX no es només XMLHTTPRequest
• Es poden simular recàrregues amb un frame ocult.
• http//developer.apple.com/internet/webcontent/ifr
  ame.html
• Parlem amb propietat, que per algo som enginyers!

24
Conclusions AJAX

• AJAX es útil per
• Tenir interfícies més dinàmiques
• Pantalles en la que les recàrregues molesten
• Aconseguir efectes propis daplicacions
  descriptori (autocompletar...)
• Però en canvi no es correcte per
• Llistats url que hem de poder passar a la gent
• Quan el botó de tornar enrere té sentit
• En resum quan NO estem programant una aplicació

25
Javascript avançat

• Amb la manipulació del DOM i AJAX, Javascript
  demostra que serveix per mes que validar
  formularis i fer rollovers
• Necessitem capacitats més avançades per fer que
  poguem realment programar aplicacions en
  Javascript.
• Crear objectes i classes
• Passar com a paràmetres estructures complexes
• Crear callbacks en resposta a events
• Facilitar lus de AJAX
• Accedir facilment al DOM
• Algunes daquestes capacitats depenen del
  navegador i es fa necessari una llibreria que ens
  abstregui

26
JSON. Tipus complexes en Javascript

• Javascript Object Notation
• Es una forma en que podem declarar un objecte en
  Javascript i que també serveix com a notació per
  dades estructurades
• aulaTecnologies web,
• professors
• nomJaume,cognomMoral,
• nomDaniel,cognomGolobart
• Permet simular passar paràmetres a una funció
  per nom o pasar estructures complexes
• Molt utilitzat en llibreries, per simplificar les
  API.
• Similar a XML en el que permet expressar, pero
  més llegible per les persones

27
La llibreria Prototype

• Molt bon dissenyada i base daltres llibreries
• Proporciona una capa per programar més còmodament
• Funció equivalent a document.getElementById()
• (element)
• Gestió dincompatibilitats. executa fins que
  funcioni algo
• Try.these
• funcio1(),
• funcio2()
• Registrar handlers pels events.
• Event.observe(element_id,click,callback,false)
  

28
Llibreria Prototype (2)

• Objecte AJAX
• var myAjax new Ajax.Updater(
• 'element_a_actualitzar',
• 'http//servidor/url',
• method 'get', parameters'pnosque'
• )
• Ajuda en la sintaxi per declarar classes
• MevaClasse Class.create()
• MevaClasse.prototype
• initialize function(el)
• this.el el
• ,
• ...

mnew MevaClasse(el)
29
Llibreria script.aculo.us

• Llibreria construida sobre Prototype
• Efectes i animacions (no AJAX) de forma molt
  senzilla
• Drag drop
• Per AJAX
• Autocompletar
• Edició in place com el tiddlywiki
• Lligar el drag and drop
• Molt senzilla dutilitzar
• Effect.BlindDown('id_of_element', duration3)
• Ajax.InPlaceEditor('editme', '/demoajaxreturn.php
  ')
• Paradoxalment té un web tremendament mal dissenyat

30
Altres llibreries útils

• Yahoo User Interface library (YUI)
• http//developer.yahoo.com/yui/
• Similar a script.aculo.us
• Molt ben documentada
• Google Web Toolkit (GWT)
• http//code.google.com/webtoolkit/
• Orientada únicament a AJAX
• Es una llibreria Java que genera el Javascript
• Parteix de la base que no hem de programar
  Javascript
• JQuery
• http//jquery.com/

31
i el Flash? Millor FLEX

• Supera a HTML Javascript amb temes relacionats
  amb gràfics vectorials, pero no en temes
  d'interfaces d'usuari
• Encara que es pugui generar d'altres formes, el
  normal es fer-ho a partir del Flash Editor.
  Incomode (per programadors)
• La solució FLEX 2
• Framework basat en Flash per aplicacions "riques"
• Llenguatge per generar interfícies MXML(similar a
  HTML) ActionScript (similar a Javascript)
  sense problemes de navegador!
• Permet accedir a dades remotes per HTTP
• SDK gratuit, un compilador que genera fitxers
  .swf
• Es pot integrar a Eclipse

32
Altres tecnologies per les RIA (Rich Internet
Applications)

• OpenLaszlo
• Framework OpenSource que genera HTMLJavascript o
  Fitxers Flash (SWF) a partir de LZX
• Silverlight
• Es l'alternativa a Flex de Microsoft.
• XAML per definir l'interface programació en
  algun llenguatge de la família .NET
• Adobe AIR
• Permet crear aplicacions multiplataforma
  d'escriptori com si fossin aplicacions web. Poden
  estar basades en HTMLJavascript o en FLEX
• Els oblidats Java Applets / Controls ActiveX

33
Conclusions

• Una pàgina web no es una pàgina immutable i
  estàtica
• La seva extructura s'exposa via DOM
• Es pot manipular i canviar la visualització
• Pot respondre a events Javascript
• Pot demanar informació a un servidor via AJAX
• Pero
• Hem de tenir en compte diferències entre
  navegadors
• Hem de recorrer a llibreries per facilitar la
  programació
• Hi ha alternatives a la idea de HTML Javascript
  que poden evitar aquesta complexitat.

34
Conceptes bàsics d'aplicacions web.
35
De què parlarem?

• La interacció bàsica amb aplicacions web
• Pas de paràmetres
• Sessions
• Cookies
• Proteccions / seguretat
• Connexions a BD

36
Interacció bàsica amb aplicacions web

• Com pot comunicar-se una pàgina web amb el
  servidor? Utilitzant el protocol HTTP
• Seguint un link
• Demana al servidor una certa URL, que pot ser una
  pàgina generada pel servidor i el navegador la
  carrega.
• Enviant un formulari
• Li enviem les dades que acabem d'omplir
• Amb una petició tipus AJAX
• El navegador fa una petició "en background" i
  sense recarregar la pàgina
• Veurem quins elements intervenen en aquesta
  comunicació

37
Pas de paràmetres

• Les aplicacions web permeten el pas de paràmetres
  de 2 formes GET i POST
• GET
• S'afegeixen els paràmetres a la URL
• POST
• S'envien com una segona part de la petició
• Aquesta informació es posa al formulari que envia
  els paràmetres.
• Hi ha una tercera forma que ens permet enviar
  fitxer complets al servidor (fer uploads).
  S'envia codificat en MIME
• Els parametres son strings. Qualsevol tipus
  complex requereix un tractament dels que
  s'encarrega la plataforma escollida

38
Sessions

• Cada petició HTTP és independent de les altres.
  Problema quan volem desenvolupar aplicacions.
• El protocol no proporciona cap mètode per saber
  des del servidor quines peticions ens arriben del
  mateix client, no incorpora el concepte de
  sessió.
• Tècniques per aconseguir tenir estat
• Cookies amb un identificador de sessió
• Paràmetre ID_SESSIO
• Altres possibles tècniques
• Adreça IP. No sempre funciona.

39
Mites sobre la falta destat

• Jo treballo amb IIS i el servidor ja suporta
• sessions, sense necessitar cookies
• Per què hem de passar un identificador de
  sessió?
• Encara que desactivem les cookies el PHP
• ja té una variable amb la sessió.
• Aquestes frases ens mostren que no sha entès el
  significat de sense estat. Espero no sentir-les
  de vosaltres
• Si volem sessions, el navegador sempre ha
  denviar alguna dada en les seves peticions per
  identificar-se. El servidor no fa miracles

40
Cookies

• Les cookies permeten guardar al client petites
  quantitats dinformació i després tornar-les a
  enviar cap al servidor.
• Un servidor ens pot enviar una cookie quan
  demanem qualsevol fitxer, afegint una capçalera
  de lestil...
• Set-Cookie foobar path/ expires Mon,
  21-Feb-2005 134600 GMT
• Quan fem una altra petició al mateix servidor,
  enviem aquesta informació en una capçalera extra
• Cookie foobar
• Les cookies no les demana el servidor les envia
  automàticament el navegador com si fos un
  paràmetre

41
Cookies de sessio

• Les cookies que no tenen data de caducitat duren
  fins que es tanca el navegador. Son cookies de
  sessió
• Les plataformes de desenvolupament web més
  conegudes (JSP, ASP, PHP) utilitzen cookies per
  mantenir la sessió
• La primera vegada que ens connectem al web, ens
  donen un identificador aleatori, que anirem
  enviant mentre no tanquem el navegador
• El servidor es guardarà valors associats a aquest
  identificador (una mena de taula de hash)
• Cookies habituals
• JSESSIONID, PHPSESSID, ASPSESSIONID

42
Eines per treballar amb cookies

• Si estem desenvolupant una aplicació web i les
  coses no acaben de funcionar, pot ser interessant
  veure que esta passan amb les cookies
• Live http headers
• Permet veure les capçaleres HTTP que s'estan
  passant entre el client i el servidor. Entre
  elles, les cookies
• Add'n'edit cookie
• Permet manipular les cookies que tenim i canviar
  el valor
• Exemple Bústia

43
Paràmetre ID_SESSIO

• És un substitut de les cookies, amb exactament la
  mateixa idea de la cookie de sessió, però passat
  explícitament com un paràmetre o una part de la
  URL
• És més difícil d'implementar, perquè les nostres
  aplicacions l'han de passar explícitament a
  qualsevol petició que es faci al servidor,
  reescrivint les URL a les pàgines.
• Podem perdre la sessió si fem una petició al
  servidor sense lidentificador (per exemple, una
  pàgina estàtica)
• No es guarda cap informació el id_sessió només
  serà vàlid fins que tanquem el navegador
• Funciona sempre, ja que no depenem d'una
  funcionalitat que pot estar desactivada.

44
Perquè no podem utilitzar la IP?

• Si necessitem un identificador per identificar el
  client perquè no utilitzem ladreça IP origen?
• Cas 1 tenim una màquina multiusuari amb
  diferents usuaris accedint a la vegada a
  internet. Tots ells serien tractats com la
  mateixa persona.
• Cas 2 Hi ha una màquina intermitja que fa de
  proxy. Automàticament, totes les peticions que
  fem tenen com a origen la IP del proxy

45
Perquè ens pot servir la sessió?

• Saber que una sèrie de peticions ha vingut del
  mateix usuari, sense haver de confiar en la IP
• Guardar temporalment al servidor informació de
  lusuari
• Carret de la compra
• Guardar-se el fet que ja hem introduit un
  username i password valids i estem autentificats.
• Permet guardar valors que han destar disponibles
  en altres pàgines i sense haver denviar més
  cookies
• Exemple idioma triat

46
Quan acaben les sessions?

• En sistemes orientats a connexió, la sessió acaba
  quan tallem la connexió. En web no existeix aixo
• 3 possibilitats
• Tanquem el navegador. Sesborra la cookie pero no
  la informació que teníem al servidor
• Caduca. Els servidors es configuren perque la
  informació de la sessió caduqui passats uns
  minuts dinactivitat
• Invalidem la sessio. Anem a una pàgina que
  esborra la informació de la sessió
• Una sessió no invalidada ni caducada és
  perfectament vàlida al servidor. Si tenim el seu
  identificador, la podem robar

47
Seguretat declarativa

• És afegir autentificació i autorització dels
  usuaris en una aplicació sense haver de tocar el
  codi
• autentificació és el fet de saber que una
  persona es qui diu ser (normalment, en base a un
  usuari i password)
• 2 grans formes
• HTTP Basic authentication (amb un popup)
• Basada en forms i sessions
• autorització és el fet de permetre o no a un
  usuari laccés a un cert recurs (normalment, en
  base als rols daquest usuari)
• Per exemple, JSP permet fer-ho al fitxer web.xml,
  PHP a la configuració del servidor Apache

48
Accés a bases de dades

• Generar pàgines dinàmiques normalment implica
  treballar amb alguna bases de dades
• En una aplicació no web, podem connectar una
  vegada al principi de l'aplicació i desconnectar
  al final.
• En una aplicació web, no tenim clar quan ens
  desconnectem, així que no podem mantenir una
  connexió oberta "per sempre"
• Obrir i tancar connexions continuament cada
  vegada que hem d'accedir a la BD té un cost
• Solució pool de connexions
• Tenim una sèrie de connexions obertes
• Agafem una quan la necessitem i la tornem al pool
• Permet aprofitar millor els recursos

49
Conclusions

• Programem amb el que programem, hem de tenir molt
  clars una sèrie de conceptes
• Els diferents tipus de pas de paràmetres
• Els problemes que ens poden portar les sessions
• El fet de no tenir estat i els problemes que
  implica
• La millor forma de plantejar la seguretat d'una
  aplicació és de forma declarativa.
• Els problemes que poden representar els accessos
  a les bases de dades
• La plataforma que escollim per programar
  probablement ja ens aïllarà d'aquests conceptes,
  però és bo saber-los.

50
Les arquitectures basades en Java (de JSP a JEE)
51
De què parlarem

• Java com a llenguatge per fer aplicacions web
• Servlets
• JSP
• El concepte d'aplicació web
• L'especificació JEE
• Els servidors JEE

52
Java un llenguatge buscant el seu lloc

• Java va sorgir fa ja més de 10 anys
• Primera utilitat petits programes que s'executen
  al navegador (amb el plugin de Java) els Applets
• A la època, la única forma d'afegir més
  interactivitat
• Complexitat per tenir el plugin correcte
• Actualment quasi no s'utilitzen (millor Flash o
  similars)
• Segon intent Java per aplicacions d'escriptori
• No gaire èxit. Aplicacions massa pesades
• Tercer intent Java al servidor
• Al no tenir interfície d'usuari, funcionava
  millor
• Aplicacions web

53
Servlets

• Framework per generar pàgines web des de classes
  Java
• Tenim accés a la petició, la resposta, la sessió
  i a paràmetres daplicació
• Anem escrivint la pàgina des del programa,
  generant el codi HTML per programa. (Sí, es molt
  lleig!)
• Necessitem un contenidor de servlets, bàsicament
  es un programa Java que carrega els Servlets i
  els executa en resposta a la nostra petició
• El servidor més conegut es Apache Tomcat
• Servidor de referència (quan surt una nova
  especificació, es qui l'implementa)

54
Exemple de Servlet (1)

• import java.io.
• import java.sql.
• import javax.servlet.
• import javax.servlet.http.
• public class ServletConsulta extends HttpServlet
  
• public void doGet(HttpServletRequest request,
  HttpServletResponse response)
• throws IOException, ServletException
• response.setContentType("text/html")
• PrintWriter out response.getWriter()

55
Exemple de Servlet (2)

• out.println("ltHTMLgt")
• out.println("ltBODYgt")
• out.println("ltTABLE border1gt")
• try
• Class.forName("sun.jdbc.odbc.JdbcOdbcDriver")
  
• Connection conn
• DriverManager.getConnection("jdbcodbcautho
  rs")
• Statement stmtconn.createStatement()
  
• ResultSet rset
• stmt.executeQuery("SELECT FROM AUTHORS")
• int colsrset.getMetaData().getColumnCount()

56
Exemple de Servlet (3)

• while(rset.next())
• out.println("ltTRgt")
• for (int i1iltcolsi)
• out.println("ltTDgt"rset.getString(i)"lt/TDgt"
  )
• out.println("lt/TRgt")
• out.println("lt/BODYgt")
• out.println("lt/HTMLgt")
• rset.close()stmt.close()conn.close()
• catch (Exception e)
• out.println(e.toString())

57
JSP

• JSP permet tenir pàgines HTML amb codi Java que
  s'executa abans de tornar-la cap al client.
• Permet cridar altres classes Java, on hi haurà el
  gruix del codi. Les JSP fan de vista, amb un
  mínim de codi. Per exemple...
• ltjspuseBean id"cart" scope"session
  class"session.Carts /gt
• lt/jspuseBeangt
• No sinterpreta el codi cada vegada. La primera
  invocació fa que es compili la pàgina i es
  converteixi en un servlet.

58
Exemple amb JSP (1)

• lt_at_ page language"java" import"java.sql." gt
• ltHTMLgt
• ltBODYgt
• lt
• Class.forName("sun.jdbc.odbc.JdbcOdbcDriver")
• Connection conn
• DriverManager.getConnection("jdbcodbcauthors")
  
• Statement stmtconn.createStatement()
• ResultSet rset
• stmt.executeQuery("SELECT From authors")
• int colsrset.getMetaData().getColumnCount()
• gt

59
Exemple amb JSP (2)

• ltTABLE border 1gt
• lt while(rset.next()) gt
• ltTRgt
• lt for (int i1iltcolsi) gt
• ltTDgt lt rset.getString(i) gt lt/TDgt
• lt gt
• lt/TRgt
• lt gt
• lt/TABLEgt
• lt rset.close()
• stmt.close()
• conn.close() gt
• lt/BODYgt
• lt/HTMLgt

60
La idea de Tag Libs

• JSP permet declarar nous tags per posar a les
  notres pàgines i associar-los a codi java
• Podem aconseguir una molt més gran separació
  entre presentació i codi idea de JSP sense codi
  Java
• Per una llista de Tag Libs ja programats...
• http//jakarta.apache.org/taglibs/
• Hi ha una llibreria estàndar (JSTL), que permet
  no haver de recorrer a Java dintre de JSP per
  moltes coses.
• Iteradors, condicionals...
• Nou lleguatge per expressions expression
  language
• Ben utilitzada, converteix un JSP en una
  plantilla

61
Exemple de pàgina amb Tag Libs

• ltsqldriver var"dataSource"
• driver"sun.jdbc.odbc.JdbcOdbcDriver
  url"jdbcodbcauthors"gt
• ltsqlquery var"authors" dataSource"dataSource"gt
  
• SELECT FROM Authors
• lt/sqlquerygt
• lttablegt
• ltcforEach var"row" items"authors.rows"gt
• lttrgt
• lttdgtrow.Au_IDlt/tdgt
• lttdgtrow.Authorlt/tdgt
• lttdgtrow.YearBornlt/tdgt
• lttdgt
• lt/cforEachgt
• lt/tablegt

62
Aplicacions JSP/Servlet Web applicacions

• Concepte daplicació, no només pàgines
  independents.
• Separarem en una estructura de directoris...
• Pàgines estàtiques i JSP
• Classes Java que sexecuten com a servlets
• Classes Java dutilitats (JavaBeans) o Taglibs
• Configurarem laplicació al fitxer web.xml
• Paràmetres dinicialització
• Mapejos de URL a servlets
• Usuaris, grups i autoritzacions
• Recursos externs que necessitem (p.e.
  DataSources)
• Empaquetarem tot aixo en un fitxer .WAR (Web
  Application Archive)

63
Llibreries que ens poden ser útils

• Java té moltissimes llibreries, moltes d'elles
  útils per web
• log4j
• Sistema de logs configurable
• Per posar xivatos i treure'ls fàcilment
• Velocity, Freemaker
• Sistema de plantilles en Java
• Per si no ens agraden les JSP
• HttpClient
• Per poder connectar-nos a altres servidors web
• iText
• Generar PDF

64
Conclusions sobre Servlets/JSP

• Bona idea d'aplicació web en que posem en un sol
  paquet
• Aplicació
• Fitxers de configuració
• Sha convertit en un estàndard amb molta
  acceptació, especialment al mon empresarial
• Suport per fer aplicacions estructurades
• Llibreries de qualsevol cosa busqueu abans de
  desenvolupar!
• Per donar suport a necessitats mes avançades
  sobretot en el mon empresarial es va crear
  l'especificació JEE (abans coneguda com a J2EE)

65
Un canvi de filosofia

• Fins ara ens hem plantejat el desenvolupament de
  contingut dinàmic des del punt de vista web
• Quan ens estem plantejant una aplicació més gran,
  per exemple, un sistema de banca on-line, hem de
  pensar duna altra forma

66
Model general daplicacions de 3 capes
BD
67
Arquitectura JEE

• Arquitectura completa daplicacions de n-capes
  basat en la plataforma Java
• Idea principal aplicacions a la capa intermitja,
  accessibles a través navegadors web o altres
  tipus de client
• Components per la lògica de negoci
• Capa de presentació
• JEE és un Model de programació
• Com hem de desenvolupar les aplicacions?
• JEE és una Plataforma
• Què necessitem per executar-les?

68
Elements del Model dAplicació

• Model de components
• EJB (Enterprise Java Beans)
• Capa de presentació
• Servlets /JSP
• Protocol per comunicar components remots
• RMI / IIOP
• Accés a bases de dades o altres fonts
  dinformació
• JDBC (Bases de dades relacionals)
• JNDI (Serveis de directori)
• JavaMail (Correu electrònic)
• JTA (Transaccions)

69
Esquema de larquitectura
70
Què és un EJB?

• Són components de laplicació que sexecuten a la
  capa intermitja i que executen la lògica de
  negoci. El que us expliquen com capa de domini
• Han dexecutar-se en un servidor de EJB, que els
  hi proporcionarà serveis transaccionals,
  persistència, alta disponibilitat...
• Ha passat per unes especificacions molt complexes
  que han fet que no sutilitzessin gaire.
• Lespecificació actual (EJB 3.0) es basa en les
  anotacions de Java 5.0 per configurar-les.
• _at_Stateful, _at_Stateless
• _at_Remote

71
Exemple. Botiga de llibres
72
Servidors JEE

• Per poder executar una aplicació que utilitzi
  EJB, necessitem un servidor que sigui "JEE
  compliant"
• Hi ha una gran quantitat d'aquests servidors que
  basen el seu negoci en els serveis
  d'assessorament i consultoria
• A l'estar dirigits bàsicament a empreses es
  centren en temes d'alta disponibilitat.
• Jboss, líder dintre dels Open Source
• Glassfish de Sun Microsystems, ara en Open Source
• Oracle Application Server
• BEA Weblogic
• IBM Websphere
• ...

73
Conclusions d'arquitectures Java

• Java ha trobat un lloc com a plataforma pel
  desenvolupament d'aplicacions empresarials
• JEE són actualment 23 especificacions diferents
  que ha de complir qualsevol servidor per ser "JEE
  compliant"
• Una aplicació JEE teòricament es pot executar en
  qualsevol d'aquests servidors "sense canvis"
• És necessaria tota aquesta complexitat?
  Normalment, no
• Un servidor com Tomcat (no totalment JEE ni de
  lluny) pot executar la majoria d'aplicacions Java
  que necessitem
• Per exemple, el Racó

74
Frameworks i altres llibreries daplicacions web
75
Frameworks

• Que és exactament un framework?
• Struts
• Spring i com lligar-lo amb Struts
• Hibernate
• L'arquitectura completa
• El nouvingut Ruby on rails
• Mantra daquesta lliçó
• Tothom es troba els mateixos problemes
• Hi ha gent que sap mes que nosaltres que els ha
  resolt
• No reinventem la roda

76
Framework ltgt plataforma ltgt llibreria

• Una plataforma normalment implica una decisió de
• Hardware
• Servidors
• Llenguatge de programació
• Una llibreria normalment sutilitza per
  solucionar un problema concret
• En canvi un framework...
• Un framework, es un conjunt de llibreries per
  una determinada plataforma que condicionen
  totalment la forma en que ens plantegem,
  organitzem i desenvolupem una aplicació(definici
  ó pròpia)

77
Perquè un framework?

• En un primer moment
• Són excessivament restrictius
• Les coses passen i no sabem perque
• Amb el temps
• No hem de pensar desde zero. Programar es
  converteix en omplir forats
• Facilitem el manteniment. Qualsevol persona que
  conegui el framework triat podrà modificar
  fàcilment la nostra aplicació
• En general es bo utilitzar un framework quan
  veiem que la nostra aplicació pot ser complexa o
  altres persones lhauran de mantenir
• El problema es quin framework triar?

78
JEE es un framework?

• Presentació amb JSP / Servlets
• Model implementat amb EJB
• Interacció amb la base de dades feta pel
  contenidor
• Aixo condiciona totalment com ha de ser la nostra
  aplicació, per tant JEE es un framework
• Podem pensar en JEE només com un conjunt de
  llibreries que podem fer servir o no
• Podem triar no fer servir EJB
• Podem decidir fer nosaltres la persistència amb
  BD
• En resum, podem decidir passar del framework de
  JEE

79
Frameworks i llibreries per JEE que s'han imposat

• Struts
• Capa de presentació
• Permet estructurar les aplicacions segons el
  patró MVC
• Spring
• Ens permet estructurar la capa de domini
• Es basa en el patró Dependency injection
• Hibernate
• No es pot considerar propiament un framework,
  sino un mapejador d'objectes a bases de dades
  relacionals
• Els veurem un a un per veure que ens poden oferir
  i entendre com colaboren per formar una gran
  plataforma

80
L'aplicació d'exemple

• Farem un petit gestor de tasques
• Una tasca tindrà un nom i una prioritat
• Hi ha haurà una pantalla de llistar les tasques
• Podrem editar-les, esborrar-les i crear-ne de
  noves
• Una paraula d'advertència. És necessari utilitzar
  3 frameworks per una aplicació tan tonta?
• La resposta es NO
• En aquest cas ho estem fent per mostrar les idees
  claus d'aquests 3 frameworks.
• No hem de fer aplicacions "overengineered". El
  codi que menys falla es aquell que no existeix.

81
Forçant MVC Struts

• Struts és un framework que ens permet forçar les
  nostres aplicacions a utilitzar MVC
• Proporciona un servlet controlador configurable
  amb un fitxer XML amb les accions a executar per
  cada una de les URL de l'aplicació (les classes
  Actions)
• Tenim uns objectes (els ActionForms) que permeten
  accedir desde les Actions als valors entrats als
  formularis de les nostres pàgines.
• Les Actions actuen sobre les classes Java que
  formen el model, que son les que realment fan la
  feina
• A les vistes, ens proporciona tags que ens ajuden
  a visualitzar les dades dels formularis o
  obtingudes per les Actions

82
Exemple form nova tasca

• lthtmlform action"/guardarTasca"gt
• lthtmlhidden property"id" /gt
• Nom lthtmltext property"nom"/gt
• ltbrgt
• Prioritat lthtmltext property"prioritat"/gt
• lthtmlsubmit value"Guardar"/gt
• lt/htmlformgt
• Taglibs pels elements del form (nom, propietat,
  id) que es mapegen amb les propietats de
  l'ActionForm
• Fem referència a URL declarades al
  struts-config.xml

83
El ActionForm associat a aquest formulari

• ltform-bean name"tascaForm"
  type"org.apache.struts.action.DynaActionForm"gt
• ltform-property name"id"
  type"java.lang.Integer" initial"-1" /gt
• ltform-property name"nom"
  type"java.lang.String" /gt
• ltform-property name"prioritat"
  type"java.lang.Integer" initial"1" /gt
• lt/form-beangt
• Descrivim les propietats del form
• Podem fer la classe per programa o declarar-la al
  struts-config.xml (es aquest cas)

84
Una Action al struts-config.xml

• ltaction path"/guardarTasca"
• type"presentacio.GuardarTascaAction"
• name"tascaForm"
• scope"request"gt
• ltforward name"success" path"/llistaTasque
  s.do"
• redirect"true"/gt
• ltforward name"error" path"/errorTasca.jsp
  "/gt
• lt/actiongt
• Per cada acció de la nostra aplicació tenim
• què s'executa (en aquest cas el
  GuardarTascaAction)
• quins paràmetres li arriben (estaran al
  tascaForm)
• vistes on podem anar després de executar-la

85
La Action GuardarTascaAction

• public class GuardarTascaAction extends Action
• public ActionForward execute(
• ActionMapping mapping, ActionForm form,
• HttpServletRequest request,
  HttpServletResponse response)
• throws Exception
• DynaActionForm f(DynaActionForm)form
• try
• // Crear una tasca i guardar-la obtenint les
  dades de
• // f.get("nom") i f.get("prioritat")
• return mapping.findForward("success")
• Catch (Exception e)
• return mapping.findForward("error")

86
Exemple de Action i Vista lligades

• La Action obté una llista de tasques
• ...
• Tasca tasques gt.llistar()
• request.setAttribute("tasques",tasques)
• return mapping.findForward("success")
• La vista visualitza les dades colocades per la
  Action
• ...
• ltcforEach var"tasca" items"tasques"gt
• lttrgt
• lttdgttasca.idlt/tdgt
• lttdgttasca.nomlt/tdgt
• lttdgttasca.prioritatlt/tdgt
• lt/cforEachgt

87
Flux d'una aplicació struts

• Demanem una URL struts (normalment acaba en .do)
• Totes aquestes URL van a parar al servlet
  controlador
• Empaquetem els paràmetres (si n'hi ha) en la
  classe de tipus ActionForm especificada.
• Mirem al fitxer XML quina classe hem d'executar
  per la URL que ens han demant
• Executem el mètode execute() de la ActionClass
  que toqui passant-li el ActionForm amb els
  paràmetres
• La Action retorna quina vista ha de mostrar i
  posa les dades necessaries a l'entorn.
• La vista es construeix consultant les dades que
  la Action li proporciona

88
Flux d'una aplicació struts
89
Més sobre struts

• D'entrada sembla complicat
• En una aplicació gran, ajuda molt a la
  organització.
• No ens obliga a utilitzar tecnologies concretes
• domini o persistència com volguem
• Les vistes, no necessàriament JSP
• Que mes permet?
• Sistematitzar les validacions. Podem fer que el
  ActionForm validi els valors entrats, per
  programa o per configuració
• Plugin Tiles. Idea de jspinclude
• Internacionalització dels missatges (fitxer
  properties)

90
Conclusions sobre Struts

• Struts es un dels primers frameworks MVC que va
  sortir per Java
• Permet automatitzar processos que poden donar
  lloc a errors com per exemple les validacions
• Ordena el nostre codi
• Les Actions no tenen res de codi de presentació
• El pas de paràmetres cap a les accions queda
  especificat a través de les propietats dels
  objectes Form
• Les vistes no "executen" res, només mostren
• El nostre struts-config.xml mostra el flux de
  l'aplicació (el podriem dibuixar com un diagrama
  d'estats)

91
Spring

• Es un framework de frameworks, pero en aquest cas
  ens centrarem en el contenidor lleuger
• Serveix per organizar millor la nostra capa de
  domini
• Programació basada en interfaces
• Èmfasi en el baix acoblament de les classes
• Exemple l'aplicació de les tasques
• Tindrem la classe "Tasca"
• Necessitarem un GestorTasques, que serà una
  façana de tot el nostre sistema
• El GestorTasques utilitzarà un TascaDAO per
  guardar les tasques. Per ara, en tindrem un de
  prova

92
Capa de domini de laplicació dexemple
Tasca
TascaDAO ltltinterfacegtgt
GestorTasques
ProvesTascaDAO
JDBCTascaDAO
DataSource
93
Si no utilitzem Spring...

• Qui crea el gestorTasques? Es crea en cada
  petició?
• Podem utilitzar el patró Singleton
• Si el gestorSoci utilitza un objecte de tipus
  DAO, li especifiquem quin es per programa?
• Si, es clar. Com a molt podriem tenir un fitxer
  de propietats si volem que es pugui canviar
• Com li diem la base de dades al DAO?
• Utilitzarà JNDI per anar-la a buscar o bé la
  configurarem en un fitxer de propietats també

94
Si utilitzem Spring...

• Spring ens permetrà
• Llegir un fitxer de configuració on li diem els
  objectes que formen el nostre sistema
• Si una classe depèn de una altra, farem aquesta
  dependència explícita al fitxer. A nivell de
  programació, tindrem un setter daquesta
  propietat.
• Spring fa de muntador de laplicació
• Es basa en Inversion of Control o principi de
  Hollywood,
• "No ens truquis, dona'ns el número i et truquem
  nosaltres"
• No creis els objectes. Deixa un "set" i te
  l'assignarà Spring

95
Què hauríem dafegir a les nostres classes?

• El nostre DAO necessita un Datasource? Li afegim
• DataSource setDataSource (Datasource ds)
• this.dsds
• El nostre GestorTasques necessita un TascaDAO?
• TascaDAO setTascaDAO (TascaDAO dao)
• this.daodao
• Fixem-nos que TascaDAO es un interface. Aixo
  permet canviar facilment la implementació que
  utilitzarà el GestorTasques tocant la
  configuració de Spring.

96
Fitxer de configuració Spring (proves)

• ltbeansgt
• ltbean id"gestorTasques" class"exemple.GestorTasq
  ues"gt
• ltproperty name"tascaDAO"gt
• ltref bean"provesTascaDAO"/gt
• lt/propertygt
• lt/beangt
• ltbean id"provesTascaDAO" class"exemple.ProvesTas
  caDAO"gt
• ltproperty name"tasques"gt
• ltlistgt
• ltbean class"exemple.Tasca"gt
• ltproperty name"id" value"1"/gt
• ltproperty name"nom" value"Acabar
  transparencies"/gt
• ltproperty name"prioritat" value"1"/gt
• lt/beangt ...
• lt/listgt
• lt/propertygt
• lt/beangt
• lt/beansgt

97
Fitxer de configuració real

• ltbeansgt
• ltbean id"mysqlDataSource" destroy-method"close"gt
  
• ltproperty name"driverClassName"
  value"com.mysql.jdbc.Driver" /gt
• ltproperty name"url" value"jdbcmysql//localhos
  t3306/aules" /gt
• ltproperty name"username" value"aules" /gt
• lt/beangt
• ltbean id"gestorTasques" class"exemple.GestorTasq
  ues"gt
• ltproperty name"tascaDAO"gt
• ltref bean"JDBCTascaDAO"/gt
• lt/propertygt
• lt/beangt
• ltbean id"JDBCTascaDAO" class"exemple.JDBCTascaDA
  O"gt
• ltproperty name"dataSource"gt
• ltref bean"mysqlDataSource"/gt
• lt/propertygt
• lt/beangt
• lt/beansgt

98
Què fa Spring amb aixo?

• El contenidor (que s'anomena ApplicationContext)
  només es crearà una vegada, quan sinicialitzi
  laplicació, que pot ser web o no
• ApplicationContext ctx new
• ClassPathXmlApplicationContext("applicationContext
  .xml")
• En el moment en que inicialitzem el contenidor...
• Spring parsejarà el fitxer i crearà les
  instàncies
• Cridarà els setters de les propietats per
  passar-li els paràmetres especificats
• A través del contenidor, podrem accedir a les
  instàncies creades
• ctx.getBean("gestorTasques"))

99
Què mes ens permet Spring?

• Permet fer referències per tipus
• exemple crear un DataSource i passar-lo a totes
  les classes que en necessitin un
• Spring JDBC
• Exepcions amb sentit
• Ens podem oblidar dobrir i tancar connexions
• Spring MVC
• Similar a struts, però integrat al contenidor.
• AOP (Aspect Oriented Programming)
• Permet configurar codi a executar quan cridem un
  mètode dun bean obtingut de Spring.
  Interceptors.
• Serveix per marcar transaccions

100
Conclusions sobre Spring

• Es un framework poc habitual no ens condiciona
  massa la forma de programar, només ens estructura
• Un cop entès el concepte de Inversion of Control
  i utilitzat de forma bàsica, no es gens complicat
• Les nostres classes no son conscients de que
  lestem utilitzant. Fins i tot podriem arribar a
  canviar-lo o prescindir dun framework de la capa
  de domini
• Únic punt negatiu els fitxers de configuració
  son horribles.

101
Hibernate

• Intenta solucionar letern problema de la
  persistència
• Per un costat tenim la nostra aplicació amb
  objectes
• Per laltre, una BD relacional (mysql, Oracle)
• Com les casem? hibernate
• Hibernate es un mapejador Objecte-Relacional. No
  és un framework tal i com lhem definit.
• Fitxer XML amb
• els mapejos propietats lt-gt columnes
• relacions entre elles
• Ofereix una capa de persistència pels objectes
• A la vegada, ofereix una forma de consultar-los
• Igual que SQL, pero amb els objectes

102
Hibernate exemple de guardar un objecte

• // ...
• Configuration cfg new Configuration()
• .addClass(Product.class)
• .addClass(Order.class)
• .addClass(OrderItem.class)
• // ...
• Order order new Order()
• order.addProduct(milk, 3)
• order.addProduct(coffee, 5)
• // ...
• sess sf.openSession()
• Transaction t sess.beginTransaction()
• sess.save(order)
• t.commit()
• sess.close()

103
Hibernate exemple de consulta

• // ...
• String query "select o from o "
• "in class test.hibernate.Order "
• "where o.priceTotal gt priceTotalLower "
• "and o.priceTotal lt priceTotalUpper"
• // ...
• Query q sess.createQuery(query)
• q.setDouble("priceTotalLower",
• Double.parseDouble(args0))
• q.setDouble("priceTotalUpper",
• Double.parseDouble(args1))
• List list q.list()
• // ...
• sess.close()
• // ...

104
Relacions

• Implementa relacions entre classes
• Exemple equips i jugadors
• lthibernate-mappinggt
• ltclass name"example.Team" table"teams"gt
• ltid name"id" column"team_id" type"long"
  unsaved-value"null"gt
• ltgenerator class"hilo"/gt
• lt/idgt
• ltproperty name"name" column"team_name"
  type"string"
• length"15" not-null"true"/gt
• ltproperty name"city" column"city"
  type"string" length"15"
• not-null"true"/gt
• ltset name"players" cascade"all"
  inverse"true" lazy"true"gt
• ltkey column"team_id"/gt
• ltone-to-many class"example.Player"/gt
• lt/setgt
• lt/classgt
• lt/hibernate-mappinggt

105
Com soluciona les relacions?

• A partir daquest fitxer, genera lesquelet de la
  classe
• Bidireccional
• Des del jugador, podem accedir a lequip
  (getTeam)
• Des de lequip podem accedir al jugadors
  (getPlayers)
• Ens torna un Set (conjunt) de resultats
• Lazy
• Quan carreguem un jugador, no carrega els
  jugadors
• Quan volem els jugadors, saccedeix a BD
• No podem tancar la sessió
• Cascade
• Mateix sentit que a bases de dades

106
Hibernate a l'exemple de les tasques

• Farem un DAO utilitzant Hibernate
• Li passarem la configuració amb Spring
• Mapejarem la taula "tasques"
• lthibernate-mappinggt
• ltclass name"exemple.Tasca" table"TASQUES"gt
• ltid name"id" column"ID"gt
• ltgenerator class"increment"/gt
• lt/idgt
• ltproperty name"nom" column"NOM"/gt
• ltproperty name"prioritat"
  column"PRIORITAT"/gt
• lt/classgt
• lt/hibernate-mappinggt

107
Conclusions sobre Hibernate

• Hibernate posa una capa important respecte a
  executar SQL contra una base de dades
• Pot tenir mètodes de cache que acceleren les
  nostres consultes i optimitzar la velocitat
• Pot generar un SQL molt més costós que el que
  podriem generar nosaltres mateixos directament
• En general, Hibernate requereix uns coneixements
  importants de la plataforma per treure el màxim
  rendiment
• Consell particular Si no us espanta el SQL,
  utilitzeu JDBCTemplate. No es tan sofisticat,
  pero dona més sensació de control.

108
Resumint l'exemple

• Amb Struts hem fet la capa de presentació
• pantalles amb JSP
• Controlador amb les "Action"
• Amb Spring hem organitzat la capa de domini
• Creació i configuració dels gestors
• Configuració general de l'aplicació
• Amb Hibernate hem accedit a la BD
• Hem accedit a una base de dades relacional sense
  abandonar la orientació a objectes
• Hem utilitzat les 3 tecnologies conjuntament
  sense interferències entre elles

109
Relació entre Struts i Spring

• Plugin de struts al fitxer struts-config.xml
• ltplug-in className"org.springframework.web.strut
  s.ContextLoaderPlugIn"gt
• ltset-property property"contextConfigLocation"
  
• value"/WEB-INF/applicationContext.xml"/gtlt
  /plug-ingt
• Canviem les ActionClass per ActionSupport
• public class EditarTascaAction extends
  ActionSupport
• public ActionForward execute(...) throws
  Exception
• ApplicationContext ctx getWebApplicationContext
  ()
• GestorTasques gt (GestorTasques)(ctx.getBean(
  "gestorTasques"))

110
Cap on anem?

• Struts 2
• Evolució de Struts, amb alguns canvis importants
• Ha agafat idees de Spring
• Anotacions
• Novetat de Java 1.5
• Permet fer comentaris que després es puguin
  llegir, es a dir, afegir informació a les
  classes, mètodes i propietats
• Permet estalviar-nos alguns fitxers de
  configuració
• Exemples columnes de BD a que equivalen
  propietats

111
Necessitem eines!

• xDoclet
• Generador automàtic de fitxers a partir de
  meta-informacio als fitxers Java
• Es com un JavaDoc , les anotacions ho han
  copiat
• Eclipse plugins adequats
• Entorn de desenvolupament extensible
• Desenvolupar amb el plugin adequat pot suposar
  que una tecnologia sigui o no usable.
• ANT i Maven
• Entorns per compilar, similar al Make
• Junit
• Framework per proves unitaries.

112
Conclusions de frameworks

• Utilitzar Spring, Struts i Hibernate es complex
• La corba d'aprenentatge es important
• Costa dominar-los al 100
• Canviem programació per configuració de fitxers
  XML
• Tenim més codi del que voldríem, tot i que tenim
  eines que ens ajuden a generar-lo
• Tot es dolent? No
• Ens obliguen a fer la nostra aplicació més
  ordenada
• Importants per la mantenibilitat
• Existexen frameworks centrats en simplificar? SI

113
Ruby on Rails

• Ruby és un llenguatge de programació (poc
  conegut)
• Rails és un framework per programar aplicacions
  web
• Diferència
• No fa servir fitxers XML i molt poca configuració
• Intenta reduir el codi al màxim
• Es publicita amb videos tipus teletienda
• Voleu provar?
• http//instantrails.rubyforge.org/wiki/wiki.pl
• Llibre Agile Web Development with Rails

114
L'exemple de les tasques (I)

• Pas 1 crear laplicació
• rails tasques
• Pas 2 configurar la BD
• Tocar el fitxer config/database.yml (no XML!)
• Pas 3 crear la taula i la base de dades al mysql
• create table tasks(id int auto_increment primary
  key, nom char(50), prioritat integer(1))
• Pas 4 programar el model
• No hem de crear ni configurar res
• ruby script/generate model task

115
Lexemple de les tasques (II)

• Pas 5 crear el controlador i les vistes
• ruby script/generate controller task
• i editar el fitxer que esta a app\controllers
• Class TaskController lt ApplicationController
• scaffold task
• end
• Pas 6 executar el servidor
• ruby script/server
• Pas 7 provar l'aplicació
• http//localhost3000/task

116
Conclusions sobre rails

• Aire fresc en el mon dels frameworks
• Convention over configuration
• Suposarem que les coses es diuen duna certa
  forma
• Guanyem coherència i estalviem errors
• Substitueix XML per un format mes senzill
• Mapeig totalment transparent objecte/relacional
• URL amb sentit (edit, new...)
• Podem posar en marxa un prototip en un temps
  mínim
• Però...
• Convencions innecessàries basades en langlès
  (plurals i noms de columnes)
• Ruby es un llenguatge desconegut i aixo fa por