Diapositiva 1

1
CRISI DEL 98
Parallelament sanava consolidant -una
mediocre modernització econòmica, molt
beneficiada conjunturalment per la Primer Guerra
Mundial -una patètica expansió colonial al
Marroc -una radicalització de la lluita obrera
REGENERACIONISME intent de salvar El liberalisme
parlamentari 1900.1923
REGIONALISTA
INTEL.LECTUAL
DINÀSTIC
MILITAR
JOAQUIN COSTA- Des dAragó farà un
anàlisi exhaustiu i científic dels mals del país
i de les solucions desenvolupar leconomia a
través del regadiu, de les bones comunicacions,
del crèdit barat al petit propietari, mútues per
a llauradors i jornalers,millora de d'instrucció
primària,millora de la condició social del
mestres despensa i escola Ortega, elitista,
apostarà per dinamitzar els estudis Superiors,
Azaña, per sanejar lEstat. RAMON Y CAJAL ,
ROSALIA DE CASTRO.. Seran homes i dones, amb
bones idees... però incapaces deliminar la
corrupció política i i per tant incapaces de
participar-hi. La seva obra, però, ha estat
bàsica per futures polítiques de desenvolupament
econòmic i social.
El descrèdit després de la guerra de Cuba farà
que una part de l exèrcit responsabilitzi a la
classe política, acusant-la dinepta... els
militars tornaran a fer sentir la seva feu,
cada cop més fort....
EL CATALANISME CONSERVADOR es decideix a
intervenir en la política municipal i estatal.
Lobjectiu és aconseguir lautogovern per tal
facilitar un creixement de les regions més
dinàmiques que així arrossegaran de nou a
Espanya cap a un nou Imperi semblant als europeus
(gran somni de Prat de la Riba EL NACIONALISME
RURAL I ULTRA CONSERVADOR del Sabino Arana
de 1894 sanirà suavitzant. El PNB, fundat al
1894 passarà dindependentisme a industrialitzador
i autonomista al 1901
Tant des del Partit Liberal com des del Partit
Conservador sortiran veus molt actives disposades
a millorar el sistema
3 crisis 1905-1909-1917 Collapse entre 1917 i
1923 Fracàs Dictadura de Primo de Rivera
1923-1930
2
CONSEQ.MORALS CRISI Espanya envellida,
adornada de velles glòries Incapaç de
modernitzar-se I de reconèixer la
riquesa Cultural de la diversitat Oda a Espanya
de J. Maragall
1898-1905 protagonitzat pel REGENERACIONISME
CATALANISTA
Conseq.econòmiques, poc catas tròfiques a mig
termini importació de capitals. Reducció deute
públic, Inflació controlada
CRISI DEL 98
Generació 98 Lúcida-crítica-àcida. Critica,
ridiculitza els mals de la pàtria caciquisme,
fanatisme Religiós, corrupció
Després del descrèdit dels liberals el Govern
recau de nou en els conservador de Silvela que
al 1899influenciat pel General Pola- Vieja i el
seu programa descentralitzador (ve de Cuba i
tem Catalunya!!) obra el govern a un conservador
català Duran i Bas.!!! Les necessitats
finançeres però, generades per la guerra obligarà
al govern a intensificar el cobrament
de Contribucions urbananes abundants a Catalunya
Negativa burgesa TANCAMENT DE CAIXES
intellectuals conservadors catalanistes( Prat,
Cambó, Carner..) funden El CENTRE NACIONAL CATALÀ
amb ganes dintervenir en la política
lalcalde dr. Robert es nega a signar els
embargaments ordenats pel govern sobre les
propietats dels deutors i dimiteix . BCN queda
en Estat de setge fins que paguen
Robert i daltres industrials funden la UNIÖ
REGIONALISTA (org.económica sense gaire cos
polític)
LLIGA REGIONALISTA 1901 (A. Burgesia, església,
classes mitges) conservadors, volen més
autogovern però mantenint els llaços amb el
Madrid que subministra mercat i ordre públic!!!
(amor/odi). És el primer Partit polític modern
que fa ombra als corruptes Partits dinàstics.
Èxit el.lectoral a les municipals i les
generals de 1901 els 4 candidats obtenen un acta
de diputat. Són però, Conservadors, contraris a
les demandes obreres i amb una forta competència
electoral amb els republicans.
funden SOLIDARITAT CATALANA, De- manen
descentralització I derogació de la llei de
jurisdiccions. Solidaritat mobilitza milions De
votants 1907 41, de 44, diputats Catalans a
Madrid!!!
INCIDENT DEL CU CUT 1905 1ª CRISI POLÍTICA .
Una Revista catalana ridiculitza lacció
militar espanyola al Marroc. Lexèrcit,
ofès,reacciona violentament i de forma
anticonstitucional .(assalta el Cu cut i crema
els exemplars)
El govern ,cedint a les exigències militars,
tanca el diari la Veu de Catalunya i llença la
LLEI DE JURISDICCIONS.que posa sota jurisdicció
militar les ofenses a la bandera, lhimne i a
lexèrcit Els diputats catalans abandonen les
Corts i tornen a BCN!!!on els reben ½ milió de
persones
i
3
Evolució a Catalunya 1905-1908 Apareix
SOLIDARITAT CATALANA PLATAFORMA UNITÀRIA QUE
APLEGA TOTES LES FORCES ( excepte el P. RADICAL I
ELS DINÀSTICS). Es FORTA, PERÒ IDEOLÒGICAMENT
DIVERSA. Provoca la primera manifestació de
masses quan tornen els diputats de Madrid ½
milió dhabitants
Cambó comença a Brillar a Madrid com a polític
regeneracionista.
Prat de la Riba ocupara la Presidència de la
Diputació De Barcelona!! Al 1907. Al 1906
publica La nacionalitat catalana on des dun
catalanisme autonomista defensa una Catalunya amb
autogovern i capdevantera duna Espanya que ha de
tornar a ser Imperi, en mig dels imperis europeus.
el caràcter conservador, dels homes de la Lliga
toparà amb les deunides bases republicanes ,
mentrtre que la seva modernitat europea
lenfrontarà als carlins
Divisió a lhora de decidir sobre la proposta
de Maura sobre descentralització Republicans
vot individual/ La Lliga vot corporatiu
lensenyament públic, controlat pels
Ajuntaments Coeducació, ensenyam religiós,
cooficialitat de Català/ castellà
1908 La lliga es presenta per separat dels Rcans
units en CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ, que no
obtindrà gaire èxit, davant el creixement
del Partidaris de Lerroux
1905-1908 HA ESTAT LA PRIMERA GRAN CRISI
DEL REGENERACIONISME Ha sorgit un
partit regionalista en un país centralista i
lexèrcit ha actuat amb prepotència
4
1901-1931evolució política general, articulada
pel Regeneracionisme dinàstic i militar
PARTIT CONSERVADOR 1903-05/1907-09/1912-1917
SILVELA ,MAURA, DATO REFORMES
PARTIT LIBERAL 1901-03/1905-07//1909-12
CANALEJAS, GARCIA PRIETO, ROMANONES REFORMES
La majoria daccions reformistes 1910, durant
el periode Canalejas -abolició de la redenció
per no anar a la Mili -Reducció dels consums i
augment de les contribucions urbanes -Llei del
Candau i creació del Ministeri dInstrucciò
Pública al 1900 a partir de 1901 els mestres
cobraran de lEstat i no dels caciquils
ajuntaments. -Creació de la Junta para la
ampliación de Estudios e investigaciones
científicas presidida per Ramon y
Cajal(1907) -Inici de lestudi de la
descentralització _Llei de Mancomunitats que
saprovarien després de lassassinat de Canalejas
al 1912. La única que funcionaria seria la
catalana al 1913. -Instituto de Reformes
sociales que inspeccionarà el món del treball
Revolució des de dalt reforma electoral vot
obligatori Reforma municipal democratització
ajuntaments (permet créixer a la Lliga) Reformes
laboralsdiumenges festius, protecció a la
Infància, creació de lInstitut nacional de
previsió per preveure la jubilació, al principi
amb aportacions voluntàries, més tard
obligatòries (a les ciutats) Llei de
Responsabilitat civil (accidents laborals) Segurs
obligatoris
CARLINS dividits entre polítics i Jaume Borbó
OPOSICIÓ
REPUBLICANS molt dividits, 1906 46 centres
Nacionalisme conservador no separatista
P. Reformista Rcà 1912 De Melquiades Alvarez,
amb Íntel.lectuals com Azaña Jacobins rcans
possibilistes
1901unió rcana de Salmeron tindrà poc pes. En
ell creix Lerroux. Quan Salmeron abandona el
partit al 1906 per incorporar-se a Solidaritat.
PSOE 1º diputat 1910
republicaninsme des- querres no és
capaç datreures el vot popular
Anarquisme,manté la mobilització Popular i els
atemptats com el De Mateo Morral a Alfons XIII
Lerroux fundarà al 1908 el P RADICAL Anticlerica
l, espanyolista, obrerista I anticatalanista per
oposició a la Lliga Classista i catalanista, amb
ell Pich i Pon
tàctica electoral moderna/ Populista,
demagògic.// de masses GRAN ACCEPTACIÓ OBRERA A
LA CATALUNYA INDUSTRIAL
berenars populars, Discurs fàcil
5
1909 PROBLEMA COLONIAL AL MARROC 2ª CRISI DEL
REGENERACIONISME
1900-1906 màxima tensió internacional al
Marroc França (recolçada per G.B) i Alemanya
aspiren a Tutelar el Marroc Alahui, mentre
Espanya, històrica potència colonial a la zona,
busca, per pur prestigi militar, ampliar la zona
dinfluéncia al voltant de Melilla i Ceuta.
Intensa activitat guerrillera en el RIFF 1909
ELS RIFENYS maten 2 obers que instal.laven cable
telefònic forta represió, seguida dun atac
rifeny que provoca molts morts barranco del
Lobo
TRACTAT DALGESIRES1906 Marroc queda dividit
en 2 protectorats La zona atlàntica i el
centreFrança Riu dOr, Ifni i l Nord
muntanyòs(RIFF) Espanya!!!!
MAURA decideix reforçar el front
amb. reservistes de BCN!!!!
SETMANA TRÀGICA manifiestació contralexèrcit,
la guerra lESGLÉSIA Barricades i 80
convents, (del 348 de BCN) CREMATS
24 juliol, la iniciativa popular es desborda
davant la impotència del Comité de vaga
18-juliol mobilització general (vaga) el dia de
lembarcament
30 juliol Calma tensa morts82 civils, 2
guàrdies civils i 3 soldats ferits39 g.c., 27
soldats i molts més dels 126 Civils oficials
Desterrats 200 AFUSSELLAMENT DE FERRER I
GUARDIA, (Anarquista i fundador de lescola
Moderna) Acusat dinstigar a la revolta
BRUTAL REPRESIÓ criticada pel Governador Civil
però aplaudida per la A. Burgesia Catalanista
Prat de La Riba!!!!
26 AL 29 de juliol descontrol absulut,
Lexèrcit represor trigaria 3 dies, (El
ferrocarril TALLAT), els soldats vindrien per
mar, des de València
La ciutat del perdó de J. Maragall Trencament
defiinitiu de Solidaritat Catalana
Desprestigi nacional i internacional de Maura
DIMITÍ I pujà CANALEJAS
6
CONSEQUÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA

• allunyament dels obrers del
• Republicans i augment dafil
• liácions a SOLIDARITAT
• OBRERA(1907) ,de majoria
• anarquista,
• que al 1911 crearia la CNT
• dambit NACIONAL anb
• Pestaña i S. Seguí-
• La fundació incial a BCN fou al 1910

Descrèdit de Lerroux primer anima a la crema de
convents per després criticar-ho covardament.
Marxa a Madrid
La UFRN critica la Lliga per la seva
acció durant la S.T., i obté millors resultats
en les eleccions muicipals del 1910, però la
decisió de presentar-se unida al P.R. al 1914
la fa decaure fins extingir-se
alguns militars, com Primo de Ribera es declaren
abandonistes.
ASCENS DE CANALEJAS, gran regeneracionista I
partidari del diàleg.Mort al 1913, no va veure
laprovació i posada en marxa de
LLEI DEL CANDAU QUINTA OBLIGATÒRIA REDUCCIÓ
DEL CONSUMS
LLEI DE MANCOMUNITATS Aprovada per
DATO(conservador)
MANCOMUNITAT CATALANA 1914 Presidida per PRAT DE
LA RIBA I dominada Per la LLiga
20 mil.lions/any (1/3 del Pressupost de
lajuntament De BCN o 3 dies de guerra Al Marroc)
Competències en beneficiència, cultura I obres
públiques provincials
Institut dEstudis catalans (Funcionava des de
la Diputació dirigida per Prat des del 1907)
Unificarà lortografia Pompeu Fabra
millora de caminis, electrificació i arribada
del Telèfon al 50 dels pobles
xarxa de biblioteques, Escola dArts i oficis,
dArt Dramàtic , de Mestres, de Tall i
confecció, De Bibliotecaris, de Funcionaris i
molts GRUPS ESCOLARS de metologia Moderna
(montessori)
Observatori Fabra, servei geogràfic i
Meteorològic i Topogràfic de Catalunya
7
ESPANYA I LA 1ª GUERRA MUNDIAL 1914-1918
REVOLUCIÓ RUSSA 1917 Exemple alentador per a
lobrerisme europeu
DATO (conservador) President des la mort de
Canalejas,( 1913 1915) Es declara NEUTRAL
DOCTRINA WILSON Lliure determinació dels pobles
MOSCÚ LLENÇA EL KOMINTERN AL 1919
Internacional Comunista
Inversions a curt termini, Sobrecontratació que
provoca una forta emigració des del sud a les
zones industrials. BCN passa De 159.000 a400.000
hab. Alta Inflació 70 blat, 90
patates. Salaris augment reduït.
APARICIÓ DE NOUS ESTATS A EUROPA el NACIONALISME
CATALÀ EVOLUCIONA CAPA A LINDEPENDESTISME 1922
MACIÀ FUNDA ESTAT CATALÀ 1919 LAYRET I
COMPANYS FUNDEN P. RCÀ CATALÀ
(federalista) 1922 ex de la Lliga, ROVIRA I
VIRGILI I OLWELL FUNDEN ACCIÓ CATALANA (Centre)
Augment de les exportacions que genera grans
beneficis Guell, March
Juan March faria un gran negoci venentals dos
bàndols, deixant repostarels submarins alemanys
aMallorca, i sobre tot, els negocis que faria
durant el Tractat de Versalles
Augmenten les afiliacions sindicals A la CNT i a
la UGT, UGT191040.000 1919160.000 CNT
1911 11.000 1919745.000 Augmenten les vagues
191476000// 19191900000
8
1917 3ª CRISI DEL REGENERACIONISME
TRIPLE CRISI DE LA RESTAURACIÓ QUE NO GERMINARIA
PER ESSER DE CARÀCTERS MOLT DIFERENTS
CRISI MILITAR
CRISI POLÍTICA (burgesa i catalanista)
El president liberal dimiteix, puja un
conservador, Dato, en minoria, manté el suspens
de les garanties constitucionals ,augmenta
la censura i inicia negociacions amb els militars
5 juliol 1917 En resposta La Lliga convoca una
ASSEMBLEA de PTARIS CATALANS (van també els
rcans!!), exigint un nou govern Provissional i
la formació dunes corts Constituients (per
descentralitzar). Convoca també una Assemblea
de tots els diputats i senadors espanyols
(només vindran 71 i seran els més
antimonàrquics) Lerroux. La lliga està
decebuda.!!! Ohhhh, ni els de les Juntes militars
shi van unir!! Finalment dissolts per les forces
de lordre sense violència.
militars peninsulars funden Juntes de defensa (
1ª a BCN) i es manifesten al juny del 1917
RECLAMANT Augment salarial per lluitar contra
la inflacció i equiparar-se als
africanistes Ascens per antiguitats i no per
mèrits (cosa fàcil pels africanistes) I
QUALIFICANT DINEPTES AL POLÍTICS
El govern ordena la dissolució, sense
gaires problemes, La Lliga està ara més
amoinada per lntens moviment VAGUISTA de BCN
CRISI SOCIAL (obrera) animada per la Rev. Russa
1917 Alfons XIII ordena GOVERN DE
CONCENTRACIÓ G. PrietoMaura!!Cambó!! Crisi
contínua1917-1923 (22 governs) provocada per
les diferències entreels cacics agraris i la
burgesiaindustrial i la forta conflictivitatsocio-
laboral De vegades ,amb governs de concentració i
daltres amb governs monocolors(amb majoria
relativa), el Parlamentarisme es mantenia però
sense solucionar els múltiples problemes socials
agost 1917la convocatòria de vaga combinada
per la la UGT i la CNT al ferrocarril va
desembocar en una gran vaga revolucionària a
BCN, Astúries i Biscaia. Serien finalment
sofocades, la catalana pel coronel Marquez,
cap de la Junta militar 72 morts, 200 ferits .
9
PREÀMBUL DE LA DICTADURA1917-1923
les promeses no es cumpleixen Nova vaga que
genera una forta represió i (Estat dexcepció
entre 1919-1922)
RADICALITZACIÓ OBRERA
trienni bolxevic Cordova Ocupacions de
finques.
vaga de la Canadenca 45 dies al 1919 BCN sense
electricitat, al finalla fàbrica
militzaritzada iacords per pujar sous,
readmetre acumiadat (molts després de 1918) i
jornada de 8 h.
Resposta obrera radical (Durruti, Garcia
Oliver, els Ascaso) Atemptats múltiples800 entre
1917.1922 (Dato).L ùltim al 1923 Arquebisbe de
Saragossa. Al 1927 apareixerà la FAI Seguí,
Peirò, i Pestaña, son i seran anarquistes més
moderats
Estiu 1921 relativa tranquilitat lobra pública
dóna feina en la construcció del Metro
(Madrid/1921, BCN/1924) i Dato és assassinat
quan el seu govern durava ja 10
mesos!. Lesfondrament del parlamentarisme
vindrà, però, del MARROCDESASTRE COLONIAL
DANNUAL 07-1921 1--2
Resposta políticaDURÍSSIMA LLEI DE FUGUES
(XII-1920 Mtez Anido com Governador civil i Milan
del Bosch com Capità General de Catalunya!!!
la CNT descapselada emprosona- ments i
assassinats
Resposta patronal -Patrulles burgeses
(somatens) -Pistolers a sou mort de Layret, i
Seguí -Locaut 1919 150.000 acumiats -Endega un
sindicat de sicaris Sindicat Lliure
Ab del Krim, advocat a Madrid, partidari de la
convivència però decepcionat de la petulància,
grolleria i incompe- tència espanyola estudia
latac definitiu sobre els destacaments espanyols
alïllats i petitis (100 homes normalment
borratxos) i allunyats de la costa
G. Silvestre demana ordres al G Berenguer
,comissionat a Tetuan, que li demana calma
RENDICIÓ
Silvestre forma un Gran exèrcit i sinterna Cap
al sud, on és Emboscat a lhora que Melilla queda
despro- tegida 22000 O 40.000 morts

ARMES
Silvestre parla amb El rei De frente marchan
los valientes Viva España
March va ser el personatge que va
abastir darmes a la guerrilla marroquí durant la
1ª G.M. per distreure a França (aliat alemany) i
després seguiria venent a la guerrilla, mentre
també Portava els soldats als seus vaixells de
la Transmediterrània (cobrant del govern espanyoli
VERGONYA,HUMILIACIÓ I EL REI COMPROMÉS Expedien
t picasso De nou govern de concentració Dirigit
per Maura, amb Cambó
10
JUSTIFICACIÓ TEÒRICA Pistolerisme Tensions
socials Tensions regionals Corrupció
políica Política colonial incompetent
JUSTIFICACIÓ AMAGADA Evitar que les Corts
exigissin Responsabilitats al Govern i al rei
sobre ANNUAL
13.09.1023 COP DESTAT DE PRIMO DE RIVERA
(capità general de Catalunya/estimat per lA.
Burgesia)
ACCIONS INMEDIATES del Directori militar
Seguint el MODEL CORPORATIU italià llença La
Unió Patriòtica suport social a la Dictadura
(cacics,funcionaris, catòlics)
Govern per decret/tanca el Parlament Cessament
de lautoritat civil Prohibició dacció política
i sindical Militarització de la vida
pública Repressió sindical a CNT i
comunistes Dissolució dAjuntament i
substitució per grups de notables Limitació
posterior eliminació de la Mancomunitat Prohibic
ió del català parlat, escrit persecució dents
catalanistes FCB
Forma el DIRECTORI CIVIL (1925-29)
POLÍTICA REGIONAL
POLÍTICA ECONÒMICA
POLÍTICA SOCIAL
Per guanyar el suport de la burgesia
catalana Exposició Universal de 1929
afavoritada per la conjuntura Internacional
favorableSerà Intervencionista obres
públiques Ajuts per afavorir la
Competitivitat Creació de monopolis Telefònica,
Campsa, Es financia amb préstecs concedits per
la banca Internacional (Banca Morgan) lEstat
és solvent
INTERVENCIONISME ESTATAL per reduir tensions
entre obrers i Patronos es creen Els comités
paritaris Acceptat pel PSOE!! -Certa ampliació
dels Estudis primaris i de batxillerat
Desembarcament dAlhucemas 1925
Victòria. Operació conjunta amb França per
reimposar el control sobre Marroc
11
OPOSICIÓ
CNT
CATALANISME INDEPENDENT Macià , des de lexeli
organitza amb Estat Català, primer un atemptat
contra el rei i després una una incursió amada
des de França PRATS DE MOLLÓ 1926 Detinguts
,els integrants, a la frontera seran jutjats a
París, elevat a les altures pel seu
VALOR INDEPENDENTISTA contra Una DICTADURA. Macià
marxarà a Sudamèrica a buscar recolzaments a la
seva causa.
PSOE indecís i tolerant per interés al
principi. Guanya pes front la Perseguida CNT.
participarà en els comités paritaris per mediar
i arbitrar els conflictes laborals.
CAIGUDA
Burgesia tipa de dictadura, dEstats
dexempcions, de manca de llibertat,.. I
afectada per linici de la crisi del 29 Militars
enfrontats amb Primo pels seus intents reformistes
Alfons XIII vol netejar la seva imatge massa
compromesal amb eldictador
Gener 1930 Primo abandona, marxa a París, i
puja en el seu lloc el General Berenguer que
promet tornar al Parlamentarisme però massa
lentament
Aixecament de Jaca pels Generals Galan i García
Hernàndez afussellats
Loposició exasperada Signa a lagost del 1930
el PACTE DE SAN SEBASTIÀ On forces republicanes i
catalanistes desquerres plantejen un futur
republicà i inclús pensen en la formació dun
possible govern Republicà. No confien massa en
la via electoral, no descartant el Clàssic
aixecament militar.
gener 1931 Berenguer és substitut per lalmirant
AZNAR que convoca eleccions municipals, per
tantejar el terreny ,el 12 dabril de 1931
12
OCUPACIÓ ESPANYOLA DEL MARROC NORD RIF
EL TERRENY, EL DESIG ALLIBERADOR DELS RIFENYS I
LA INCAPACITAT DE LEXÈRCIT ESPANYOL VA ENQUISTAR
UNA GUERRA LLARGA ABSURDA I COSTOSSÍSSIMA.
80.000 SOLDATS 24.000 OFICIALS 471 GENERALS!!!!!
(amb menys peces dartilleria que Exèrcits de
països com Rumania o Montenegro!!!!
EL COST ECONÒMIC DE LA GUERRA FOU MOLT ALT (no
per La despesa TÈCNICA, que era molt primitiva i
escassa) SINO PEL PAGAMENT DE LA INGENT QUANTITAT
DOFICIALS I GENERALS DESTINATS AL MARROC. LA
CONSEQUÈNCIA fou DONCS EL SACRIFICI DE MILERS
DHOMES I MANTENIR ENQUISTAT UN CONFLICTE QUE
DONADA LA LLARGÀRIA DE LENFRONTAMENT GENERARIA
UNA CRUELTAT EXTREMA.
ELS DUBTES SOBRE EL MANTENIMENT DEL PROTECTORAT
CREIXERIEN ENTRE LA CLASSE POLÍTICA, que no veia
clar lincrement del cost que una guerra tècnica
victoriosa exigia TAMBÉ SERIA CRITICAT PEL
POBLE, etern sacrificat en una absurda guerra, I
FINS I TOT PER MILITARS PENINSULARS COM PRIMO DE
RIVERA. EL MANTENIMENT DEL PROTECTORAT NOMÉS ERA
RECOLÇAT PER POLÍTICS SENSE ESCROPOLS I
CORRUPTES, COM ROMANONES O UNA BURGESIA TÈXTIL
CATALANA INTERESSADA EN MANTENIR LA QUOTA DE
VENDES DE ROBA MILITAR A LESTAT!!!!
13
MARROC I FRANCO
Franco no pot entrar a lArmada i entra a
lAcadèmia dinfanteria de Toledo Instrucció
poc tècnica però alecciona als cadets en el
caràcter salvapàtria de lexèrcit Als 18 anys i
de forma mediocre es llicencia amb el
grau dalferes.
Vol anar al Marroc en busca de glòria fàcil i
ràpida però no el deixen
arriba a Marroc al febrer de 1912,a Tifasor
(prop de melilla). Al mateix any pren un lloc
rebelUixan. Al 1914 Beni Salem (sinicia
lexpedient dascens a Capità). Al 1916 una
arriscada maniobra A el Biutz li deixa malferit i
per mèrits de Guerra se li obra lascens a
comandant, després que ell mateix li ho soliciti
al rei. Lestat major ho desaconsella però ho
aconsegueix per reclamació directa al rei
Fins al 1911 està a la Caserna de El Ferrol Però
lincrement guerriller del Rif, permetrà que
sigui acceptat la seva demanda
Com a comandant torna a la península (a Marroc no
hi havia vacants daquest rang). Al 1918 coneix
al general Millan Astray, que al 1920 aconsegueix
el permís de la creació de LA LEGIÓ (amb el nom
de El tercio, en record dels Terços). Franco, com
a comandant torna a La legió amb Millan. Am la
Legión no podran fer per evitar el desastre
dannual, però la seva participació En el
desembarcament dalhucemes i la presa de Axdir,
la fortalesa d Ab Del Krim. el convertirà en
general als 34 anys.
14
La legión ofrecería redención a los parias que
tenía por reclutas. Esta idea figura
repetidamente en el Diario de una bandera de
Franco. Juntos, Millán y Franco elaboraron una
rutina brutal que convertía a los reclutas en
autòmatas,capaces de obedecer las órdenes sin
cuestionarlas. De hecho, para Millan
lo irracional fue siempre más importante que lo
racional. El himno de la Legión-desde que has
pasado el Estrecho ya no tienes ni madre, ni
novia ni familia, desde hoy todo esto lo serà la
Legión.. era la marcha nupcial del soldado
cuando va a desposarse con la muerte. Los
legionarios eran los novios de la muerte. Millan
escribe el Credo del Legionario La muerte llega
sin dolor y no es tan terrible como parece. Lo
más horrible Es seguir viviendo como un cobarde.
15
REGENERACIONISME 1901-1931 UN INTENT DE SALVACIÓ
I REHABILITACIÓ DESPANYA, després del daltabaix
moral del 98
-la corrupció institucional -lesgotament del
model centralitzat (que llença La Lliga -la
radicalització social (cada cop més organitzat
Solidaritat Obrera,al 1907, CNT al 1910) -la
pobresa estructural -el protagonisme creixent
dun exèrcit acomplexat, ineficaç i mal
dirigit(per una oficialitat sobre-dimensionada),
però imprescindible per contenir la protesta
obrera -una conjuntura internacional que
agreujarà les tensions
1901-1923 El liberalisme (amb alguns Polítics
honestos, com Dato i Canalejas) Intenta salvar
(legislen amb més o menys fortuna) el país
superant
Antonio Maura
José Canalejas
Eduardo Dato
16
Crisi del cu cut 1905
Lexèrcit, ridiculitzat, reacciona de forma
inconstitucional i despòtica. Lluny de ser
castigat aconsegueix la Llei de Jurisdiccions.
Contra això sorganitza Solidaritat
Catalana(plena de contradiccions) La Lliga és
promotora PRAT DE LA RIBA, CAMBÓ Contra ella
Partit Republicà Radical de Lerroux
anticatalanisme , antimonàrquic , antiesglésia.
17
2ªcrisi. Setmana Tràgica 1909
. Un fracàs al Riff i un embarcament de
reservistes,desencadena la barbàrie crema de
convents, barricades, enfrontaments, morts..
Conseqüència -condemna exemplar a
lanarquisme intellectual, el més perillós
Ferrer i Guàrdia. -fundació de la CNT -Llei de
Mancomunitats Mancomunitat de Catalunya
(controla la Lliga Prat de la Riba)
fundació de la CNT 1910
18
3ªcrisi. Triple crisi 1917 Militar- política
.social
junta de defensa
COMITÉ DE VAGA(PSOE) Besteiro,Anguiano,Saborit
i L argo Callero
Cambó...
3ª crisi 1917- els desequilibris generats per la
1ªG.M. i la R.Russa, genera la Triple Crisi del
17 Crisi Militar (surtiran més reforçats!!!!),
crisi Política (plegaran veles tots ells) Crisi
Social, que sallargarà i senquistarà a partir
del 1919 de forma molt violenta a BCN Vagues,
acció directa, llei de fugues, sindicato libre,
pistolerisme .
19
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Crisi del
regeneracionisme liberal i assaig Deregeneracioni
sme militar1923-1930
Cop destat pacífic. Impossibilita la recerca de
responsabilitats pel Desastre dAnnual i suspèn
garanties Constitucionals, el que permet la
repressió I descapçalament de lanarquisme més
radical. . Acceptat pel rei, aplaudit per la
oligarquia, especialment la catalana. -Pacifica
el país -Pacifica Riff (Desembarcament
Alhucemas) -Elimina la Mancomunitat, persegueix
el català -linicial Directori Militar dóna pas
al Civil (corporativisme -fa d'àrbitre entre
patrons i sindicats Acostament a la
UGT-) -Augmenta el proteccionisme -Crea Monopolis
públics ( amiguisme Telefònica, CAMPSA) -Genera
llocs de treball (infraestructures,escoles, Expo
29) Després del 29 labandona el rei,
loligarquia, i fins i tot els Militars.... La
crisi lacabarà ensorrant.
Juan March venent armes als riffenys
20
(No Transcript)