Di

1
I Part
Música Medieval Catalana Agnus Dei de la Missa
de Barcelona ARS MUSICAE Director Enric Gispert
2
Església de St. Feliu QUÈ DIUS DE TU MATEIXA?
3
HISTÒRIA DELS ORÍGENSLes Arrels
Cristianes de Catalunya 1- De Jerusalem a Roma
sI - II 2- De Roma a Catalunya sIII - VII
4
Des que al 988 el comte Borrell, trencant tot
vassallatge, aconseguí la independència de
Catalunya, vam néixer com a Nació. Però...
...MOLT ABANS DE SER CATALANS, VAM SER CRISTIANS
5
La Pàtria era arrelada en la Terra de levangeli
En pur silenci hem preservat uns
àmbits. Edifiquem-hi, tenaços, una Pàtria
... làmbit de tots els àmbits
Miquel Martí i Pol
6
1- De Jerusalem a Roma sI-II
7
Tu, Església Catalana, has nascut del Crist
RESSUSCITAT. En deixar aquest món, Ell va
encomenar als deixebles la tasca dANAR PERTOT
ARREU
Muntanya de les Oliveres on Jesús ho digué
8
Ciutat de Jerusalem en vesprejar
Però ells tenien tanta por del que havia passat,
que es van tancar a casa sense dir res a ningú
9
Fins que el dia de Pentecosta, lESPERIT els va
empènyer a predicar- ho TOT obertament
Cenacle on, segons la tradició, es reuní la
Primera Església
10
Els NETS de COR sho van creure, però els
poderosos els van perseguir, fent-los marxar.
11
Així van arribar a Roma, la capital del món antic
Antiga via romana
12
Recents excavacions han confirmat que sota
lesglésia del Vaticà, hi ha el sepulcre de
lapòstol Pere, crucificat lany 67
A Roma Pere i Pau van donar testimoni que Jesús
ha Mort i ha Ressuscitat per TOTS
13
Jesús havia dit a Pere
Sobre la PEDRA de la teva confessió, JO
edificaré la Meva ESGLÉSIA (St. Agustí)
14
2 - De Roma a Catalunya sIII - VIII
15
La tradició senyala la capella del seminari de
Tarragona, com a lloc de la predicació de Pau
Paseig arquelògic sI, prop del Seminari
En una carta St. Pau va dir que volia visitar
Hispània
16
Al 259 no sols ja havia arribat levangeli a
Catalunya, sinó que, fruit de les persecucions,
morí Fructuós amb els seus diaques a lamfiteatre
romà de Tarragona
A primer terme, restes de lesglésia visigòtica
dedicada als màrtirs
17
Als orígens de la teva Església, hi ha uns homes
i dones plens de reverència i de bondat, com es
veu en les Actes de St. Fructuós.
Preciós mosaic de la Necròpoli de Tarragona,
sII-III.
18
Actes de St Frustuós En preguntar-li si
adorava lEmperador, Fructuós va respondre Jo
adoro només al Déu VIU Va dir a un que li
demanava que pregués Porto al cor lEsglésia
sencera, estesa dOrient fins a Occident Veient
que tots ploraven els deia No ploreu, això
dara és només un moment de feblesa
19
Molts cristians eren batejats a Barcelona en
nom del Pare, del Fill i de lEsperit Sant
Mosaic amb Crismó sV, i primitiu baptisteri de
la Catedral de Barcelona sVI
20
I a lhora de la mort ells creien que anaven a
la VIDA amb Jesús. Per això al costat de la Creu
hi dibuixaven paons (símbol de Resurrecció)
Làpida dun infant de 3 anys, trobada a St.
Gervasi sV. Avui al Museu dhist. de la Ciutat de
Barcelona
21
Als anys 360-386 St. Pacià, un home culte i bo,
fou bisbe de Barcelona. Els seus escrits
enriqueixen la Patrística de lEsglésia
universal. St. Jeroni el posa entre Els homes
illustres de lEsglésia. Pacià escriu en una
carta Recordo el tracte tan especial que tens
pels bàrbars, parlant-los de Déu en la seva
llengua. Saps que Déu és en lànima de tots els
qui són bons
22
Del 303 al 311 foren martiritzats a Barcelona i a
Girona, St. Cugat i St. Feliu que havíen vingut
de Cartago (Tuníssia) per predicar la bona nova
de levangeli a terres de Catalunya.
Església de St. Feliu de Girona
Monestir de St. Cugat de Barcelona
23
La sang dels màrtirs és llavor de cristians. Per
això aviat la FE sestengué per tot el territori
català.
Sarcòfac del sIII, i vas litúrgic del sVII, de
lEsglésia de Girona
24
Mosaic de Sta Maria de Terrassa (diòcesi dEgara)
Quan les diòcesis de Tarragona, i Barcelona ja
existien, es crearen la de Girona (347) i la
dEgara (450). Mentre que la de Lleida data de
temps anteriors al 417
25
Els cristians havíen anat deixant les cases
particulars, per celebrar la FE en bells
Baptisteris i Basíliques.
Piscina Baptismal de Bovalar, Segrià (Lleida)
sVI-VII
26
Les restes daquesta església del sIV a Sta.
Margarida (Martorell), dins la diòcesi de St.
Feliu, ens parlen de la FE on estem ARRELATS
27
De fet, quan van entrar els visigots (711), no
van poder torçar la FE daquestes esglésies que
ja estaven organitzades i amb vida pròpia Els
bisbes de la Tarraconense assistiren al Concili
dElvira (Granada, any 300). I després als
Concilis de Toledo on, amb els Sts. Isidor i
Leandre visqueren el segle dOr del cristianisme
europeu. I al 516 són els mateixos bisbats de
Catalunya els que promouen el primer Concili de
la Tarraconense (seguit de 31 més, segles VI-VII)
28
Església de St Feliu, què dius de tu mateixa?
Nosaltres volem recollir la fe i la tradició que
durant tants segles ha animat la vida cristiana
de lEsglésia a les terres catalanes. LEsglésia
ens precedeix, però a la vegada lhem danar
creant. És una tasca apassionant que demana
obertura, generositat i confiança.
Mons. Agustí Cortés
bisbe de St. Feliu
29
Bibliografia La Catalunya
romànica - Del romà al romànic. Ed
Enciclopèdia Catalana 1999 Pedro y Pablo en
Roma - Umberto M. Fasola. Ed Vision Editrice
1980 Concilis Provincials Tarraconenses Ed
Proa 1994 Conferència Episcopal Catalana
Salvador Bardulet Ed Llibres de lÍndex 1993
De pagans a cristians - Maria Ojuel i Joan
Santacana. Ed Barcanova 1993 Butlletí del
Bisbat de St Feliu 2004

30
WWW.BENEDICTINESCAT.COM