Epistemologia i ontologia modernes

1
LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)

• Es desenvolupa, principalment, a la Gran
  Bretanya. En són representants destacats
• Thomas Hobbes
• John Locke
• George Berkeley
• David Hume
• La seva filosofia és dedicada, essencialment, a
  reflexionar sobre el coneixement (origen i
  límits) i sobre el poder polític (origen i límits)

06/02/13
Filosofia empirista
1
2
LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)

• La reflexió sobre el coneixement daquests
  pensadors coincideix en la idea que tot
  coneixement deriva, directa o indirectament de
  lexperiència (no hi ha idees innates)
• Les diferències entre ells deriven de les
  conseqüències més o menys radicals que cada un
  extreu daquest principi general.

06/02/13
Filosofia empirista
2
3
THOMAS HOBBES (XVII) teoria política - 1 -

• Els humans neixen iguals, lliures i racionals
  (les desigualtats i jerarquies són artificials,
  no naturals)
• Per naturalesa desitgen (instint natural) la
  seguretat i el benestar.
• Com els altres animals estimen el que els en
  proporciona i temen el que els en priva.
• A diferència dels animals, els humans tenen
  consciència de futur (racionalitat - càlcul)
  desitgen garantir la seguretat i el benestar
  futurs.
• Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els
  que desitgen exactament el mateix els altres
  humans.

06/02/13
Filosofia empirista
3
4
THOMAS HOBBES (XVII) - 2

• Així, per naturalesa lhome és un llop per a
  lhome viu en un estat de guerra de tots contra
  tots.
• Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra
  els humans són iguals per naturalesa.
• Lestat de Guerra de tots contra tots és un estat
  dinseguretat i malestar absoluts.
• Enfront daquesta situació els humans estableixen
  un Contracte social, origen del poder de lEstat.
• Amb la creació de lEstat, els humans renuncien a
  la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de
  la seguretat i benestar que els garanteix el
  poder absolut de lEstat, font de tota moral i
  sociabilitat.

06/02/13
Filosofia empirista
4
5
JOHN LOCKE (XVII) filosofia política

• Els homes neixen iguals, lliures i dotats de Raó
  que els permet distingir el que està bé per
  naturalesa del que no.
• Així, doncs, hi ha drets i deures NATURALS
• Dret a la vida, la llibertat i la propietat.
• Deure de respectar la vida, la llibertat i la
  propietat dels altres.
• El fonament del dret a la propietat és el dret al
  treball, condició per a una vida digna (rebuig de
  la legitimitat del sistema de propietat feudal
  no es basa en el treball)

06/02/13
Filosofia empirista
5
6
JOHN LOCKE teoria política

• Origen del poder polític
• Contracte social per tal dassegurar
  lacompliment dels deures i drets naturals per
  part de tots els components de la societat.
• Límits i estructura del poder polític
• No és legítim lestat que no acompleix els seus
  objectius, i menys el que vulnera la moral
  natural (dret a la revolta).
• El poder de lEstat és el poder de la majoria
  (democràcia). No és, però, un poder absolut en
  cap cas la majoria podrà vulnerar els drets
  naturals de la minoria.

06/02/13
Filosofia empirista
6
7
HOBBES I LOCKE la filosofia política
contractualista

• - Hobbes contractualisme absolutista (amb
  submissió absoluta de lindividu a lEstat)
• - Locke contractualisme liberal (lindividu mai
  no perd la seva llibertat originària)
• - El contractualisme no suposa reivindicar un
  tipus de govern en particular, sinó que intenta
  explicar com sarticula la relació entre la
  societat civil i lEstat els individus
  (racionals, iguals, competitius i calculadors)
  van decidir crear lEstat per tal de viure millor
  (amb més seguretat i més progrés).
• - Discrepen sobre les causes que van portar els
  humans a crear lEstat i sobre els límits del
  pacte

8
HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

• 1. Sobre la naturalesa humana
• Hobbes els humans no són animals socials, en
  lestat de natura són brutals, agressius,
  egoistes. Un humà és un ésser constituït per
  desigs brutals que no sap ni pot controlar per
  ell mateix. És el poder de lEstat el que ens
  disciplina i ens fa socials.
• Locke lhome és per naturalesa un animal social,
  ja en la naturalesa hi ha relacions de
  collaboració. Els humans són subjectes de dret,
  perquè el dret està en la naturalesa de les
  relacions socials.

9
HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

• 2.- Sobre la vida en lestat de natura
• Hobbes la vida humana en lestat de natura és
  pobra, brutal, desagradable i curta. Lestat de
  natura és un estat de guerra.
• Locke la vida en lestat de natura, tot i ser
  insegura era pacífica, bona i agradable, en la
  mesura que els humans complien les seves
  obligacions i mantenien les seves promeses. Hi
  pot haver guerra però també hi ha llibertat i
  igualtat. Els individus gaudeixen de dos poders
  (el dassegurar la pròpia conservació i el de
  castigar a qui amenaci la seva vida) i dun dret
  fonamental (el de la propietat privada, limitada
  a allò que és necessari per a la pròpia
  conservació).

10
HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

• 3.- Sobre la llibertat en lestat de natura
• Per a Hobbes, la llibertat en lestat natural és
  absoluta. En la natura tot home té dret a tot,
  daquí que la vida sigui insegura.
• Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot
  en lestat de natura mimpedeix envair la
  propietat dels altres i això no significa cap
  limitació de la llibertat.

11
HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

• 4.- Sobre el paper dels drets
• Hobbes quan atorguen drets a lEstat-Leviatan,
  els individus perden els drets individuals i
  reben, a canvi, la seguretat i la protecció.
  Lobligació del individus davant lEstat és
  lobediència. Per això no hi ha drets per als
  rebels (per als qui violen el contracte).
• Locke els humans tenen drets per naturalesa (la
  llibertat individual i la propietat privada) i
  poden oposar-se violentament a qualsevol que
  intenti oprimir-los. Ningú no té per naturalesa
  el dret a oprimir a un altre i existeix un dret
  de resistència contra les injustícies (cap. XIX
  del Segon Tractat sobre el govern civil).

12
HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

• 5.- Sobre el pas de lestat de naturalesa a
  lestat social
• Per a Hobbes és la misèria i la inseguretat (la
  por) allò que fa que els humans passin de lestat
  de naturalesa a lestat social.
• Per a Locke en lestat de natura hi ha també
  drets naturals com a molt el que ens fa passar
  destat de natura a estat social és el desig
  dassegurar la propietat, progressar i de tenir
  millors condicions de justícia. El pas a lestat
  social és degut no a la por sinó a la necessitat
  de prevenir lescassetat.

13
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia

• Com Descartes, denomina Idea qualsevol
  contingut mental (sensació, record, concepte...)
• A diferència de Descartes, entén la ment com un
  paper en blanc. Les percepcions dels objectes
  sensibles externs i les operacions internes de la
  ment són lorigen de totes les Idees.

06/02/13
Filosofia empirista
13
14
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia
IDEES Són el contingut de lenteniment humà. Tot
el que és objecte de lenteniment humà quan
pensem són idees (per tant, una imatge, una
percepció, una representació també són idees).
DE SENSACIÓ
DE REFLEXIÓ
SIMPLES
IDEES
MODES
SUBSTÀNCIES
COMPLEXES
RELACIONS
06/02/13
15
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia
IDEES SIMPLES Les que la ment no pot
descomposar en altres més senzilles, les dades
primàries de la nostra experiència. Paper passiu
de la ment IDEES COMPLEXES Paper actiu de la
ment, que genera idees complexes quan opera sobre
idees simples amb els processos dabstracció i de
combinació de les mateixes. (blanc, dolç,
sòlid terròs de sucre)
06/02/13
16
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia
Idees simples IDEES SIMPLES DE SENSACIÓ Les
que provenen dels sentits externs, sense barreja.
(sento dolor, penso) IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ
Les que té la ment quan és conscient de si
mateixa, dels seus propis procediments. (penso
que sento dolor, sóc conscient de que penso)
06/02/13
17
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia
Idees complexes MODES es refereixen a coses
que no subsisteixen en elles mateixes sinó en
altres (triangle, gratitud). SUBSTÀNCIES
representen coses particulars que subsisteixen en
si mateixes (taula, préssec). Malgrat que a la
ment li costa imaginar lexistència didees sense
un substrat que les faci subsistir, la substància
com a tal és desconeguda per la ment. RELACIONS
neixen de comparar una idea amb una altra
(anterioritat, posterioritat, causalitat...).
06/02/13
18
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia

• QUALITATS (Les idees dels sentits ens mostren
  qualitats dels objectes externs)
• qualitats primàries els correspon un tret de la
  realitat objectiva. Les idees de qualitats
  primàries són semblants als cossos. (solidesa,
  extensió, forma, moviment)
• qualitats secundàries no els correspon cap tret
  de la realitat objectiva. Les idees de qualitats
  secundàries no són semblants als cossos (olors,
  colors, gustos, sons...)
• el que és dolç, blau o calent en les nostres
  idees no és més que el volum, la forma i el
  moviment de les partícules en els cossos

06/02/13
Filosofia empirista
18
19
JOHN LOCKE epistemologia i ontologia

• Tractament de les tres substàncies cartesianes
• La base del nostre coneixement de lexistència de
  coses externes són les sensacions (les idees són
  representacions de les coses)
• La base del nostre coneixement de la nostra
  existència és la intuïció.
• La base del nostre coneixement de lexistència de
  Déu és la demostració (causa necessària de totes
  les altres existències)

06/02/13
Filosofia empirista
19
20
DESCARTES I LOCKE
Origen del coneixement D. Hem de cercar una
certesa absoluta, la veritat indubtable per això
no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de
basar-nos en la raó. L. La certesa absoluta no
existeix. El que tenim és un coneixement probable
(en grau molt alt), però no segur. Per això hem
de basar-nos en la percepció sensible. Paper de
les idees D Les idees més importants que tenim
(i les úniques de les quals no podem dubtar) són
les innates, perquè són universals i a priori. L
No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra
ment és com un paper en blanc o un quadre no
pintat (tabula rasa), que es va omplint amb
experiències particulars i concretes.
06/02/13
21
El món D El coneixem per deducció. A partir de
la idea de jo penso, dedueixo que hi ha Déu i
món. L Coneixem el món per experiència,
inductivament. A partir de la suma dexperiències
sensibles elaborem una idea. El jo D Jo sóc
una cosa que pensa. Lessència del jo és pensar
i podríem fins i tot imaginar que jo existeixo
com un pensament sense cos. LTota experiència
sorigina en un cos i depèn de la percepció
sensible, sense la qual no hi ha identitat
personal. Lànima i el cos estan separats però
relacionats entre si. La substància D Ego
cogito jo penso, sóc una substància, quelcom
que sempre és igual a si mateix. L
Lexperiència mostra que la substància de les
coses és incognoscible.
06/02/13
22
DAVID HUME (XVIII) 1IMPRESSIONS I IDEES

• Dos tipus de representacions mentals
  (percepcions)
• Impressions (percepcions més vives)
• Idees (percepcions menys vives)
• Les idees són còpies o representacions de les
  impressions (no hi ha idees innates).
• La metafísica és plena de termes darrera dels
  quals no hi ha cap idea (són buits), atès que
  no els correspon cap impressió.

06/02/13
Filosofia empirista
22
23
DAVID HUME 2PRINCIPIS DASSOCIACIÓ DIDEES

• Les idees o pensaments sassocien en funció de
  tres principis bàsics
• Semblança (seguint Occam, aquest seria el
  fonament de les nostres representacions
  abstractes o conceptes agrupem experiències
  semblants en una noció de classe, i sota un nom
  comú nominalisme-)
• Contigüitat en lespai o en el temps (per
  exemple, un record pot provocar laparició
  daltres en funció daquest principi
  dassociació)
• Causalitat Esperem que a fenòmens semblants als
  prèviament viscuts (causes) els succeiran
  fenòmens semblants als que els han acompanyat
  habitualment en el passat (efectes)

06/02/13
Filosofia empirista
23
24
DAVID HUME 3TIPUS DE CONEIXEMENTS

• Els objectes del nostre pensament poden ser de
  dos tipus
• Relacions didees (fruit de la intuïció o de la
  deducció, no ens diuen res sobre el món). La
  veritat daquests coneixements es basa en el
  principi de no contradicció el contrari és
  absurd.
• Qüestions de fet (La veritat daquests
  coneixements no es basa en el principi de no
  contradicció el contrari és pensable)

06/02/13
Filosofia empirista
24
25
DAVID HUME 4EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ

• Considerem vertaders aquells coneixements de
  qüestions de fet basats en lexperiència
  (impressions).
• Però la nostra certesa no es limita, a les
  qüestions de fet passades o presents (delles en
  tenim impressions) sinó que també estem segurs de
  la veritat de les nostres prediccions de futur,
  malgrat no tenir-ne impressions.
• Els objectius de la ciència no són tan sols
  descriure o explicar (passat), sinó també predir.
  En què es basa la certesa de les nostres
  prediccions?

06/02/13
Filosofia empirista
25
26
DAVID HUME 5PREDICCIONS I CAUSALITAT

• En la relació causa-efecte davant dun parell de
  fenòmens relacionats causalment, preveiem sempre
  l'ocurrència de l'efecte a partir de l'observació
  de la causa.
• Però quina és la naturalesa i el fonament
  daquesta relació?. Lexperiència ens mostra que
  fins ara, la ocurrència de A ha estat sempre
  acompanyada per locurrència de B. Però no ens
  mostra que seguirà essent així en el futur! Per
  què nestem segurs?

06/02/13
Filosofia empirista
26
27
DAVID HUME 6FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS

• La base del nexe causal no és lexperiència, ni
  tampoc el raonament.
• Ni lexperiència ni el raonament poden
  mostrar-nos que el futur serà com el passat
  (principi dinvariància). I malgrat tot estem
  segurs que serà així. Per què?
• Creença instintiva (predisposició psicològica a
  esperar) que el futur sacomodarà al passat
• Hàbit, costum, experiències reiterades en el
  passat ens fan esperar un futur similar.
• Aquests són, doncs, els fonaments de les nostres
  prediccions de futur (i de la relació
  causa-efecte), i no cap mena de raonament.

06/02/13
Filosofia empirista
27
28
DAVID HUME 7LIMITS EN LÚS DE RELACIONS CAUSALS

• El nexe causal és instintiu per la seva
  importància de cara a la supervivència
• Linstint és ràpid i infallible, mentre que la
  raó és lenta i pot errar.
• Darrera la idea metafísica de connexió
  necessària no hi ha cap impressió. És un terme
  buit de contingut. La relació causal no és una
  connexió necessària sinó una predisposició
  psicològica innata.
• Essent la causalitat fruit del costum, tan sols
  podem establir relacions causals entre
  experiències, mai entre idees a les que no
  correspon impressió (Déu, per exemple)

06/02/13
Filosofia empirista
28
29
DAVID HUME 8LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)

• Des dAristòtil a Descartes i Locke, la noció de
  substància (entitat) ocupa un lloc central en la
  reflexió filosòfica entorn de la realitat.
• Què sentén per substància? Aquella realitat de
  la que es diuen o en la que estan els atributs
  (essencials o accidentals)
• Definició escolàstica de substància allò que
  existeix per si mateix i no necessita de cap
  altra cosa per existir.
• Així, el volum, el pes o la temperatura
  existeixen però no són substàncies perquè només
  poden existir com a trets dalguna substància.

06/02/13
Filosofia empirista
29
30
DAVID HUME 9ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA

• Darrere el terme substància no hi ha cap
  impressió. No és una idea sinó una paraula buida.
• Si prescindim de formes, olors, colors, textures,
  etc. (dells sí que en tenim impressions) no ens
  resta res No hi ha cap impressió dun substrat.
• Malgrat tot, vivim convençuts que determinades
  formes, olors, colors, textures, gustos, etc.
  sens presenten i sens presentaran tossudament
  units.
• Les coses són feixos de sensacions fenomenisme

06/02/13
Filosofia empirista
30
31
DAVID HUME 10Crítica de la metafísica
racionalista i empirista

• La crítica de la noció de substància comporta el
  rebuig dels fonaments de la ontologia de
  Descartes (i de Locke).
• Les tres substàncies cartesianes queden sense
  fonamentació, i la primera certesa, la de la
  substància pensant ha de ser revisada.
• No tenim impressió dun jo fix i estable duna
  substància pensant. Tan sols dun constant
  devenir de sensacions, records, sentiments,
  imatges...
• Així, en què es basa la impressió didentitat del
  subjecte? En la memòria, que lliga el meu ara amb
  un abans també meu.

06/02/13
Filosofia empirista
31
32
DAVID HUME 11CARÀCTER INSTINTIU DE LES
CREENCES BÀSIQUES OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA

• Les creences que fonamenten la nostra existència,
  precisament per aquest motiu, són de caire
  instintiu i no racional. Les compartim amb la
  resta danimals.
• Són la creença en una realitat externa (no
  demostrable racionalment!) principi
  dobjectivitat,
• I la creença que el futur sacomodarà al passat
  principi dinvariància

06/02/13
Filosofia empirista
32
33
DAVID HUME 12LLIBERTAT i MORALITAT

• Llibertat és la capacitat dactuar dacord amb la
  pròpia voluntat (és a dir, actuem lliurement quan
  la causa de la nostra conducta és la nostra
  voluntat).
• Els valors morals no es basen en raonaments sinó
  en sentiments naturals dacceptació o rebuig
  davant de determinades conductes.

06/02/13
Filosofia empirista
33
34
DAVID HUME 13ESCEPTICISME I METAFÍSICA

• El resultat de la filosofia ha de ser la
  constatació de la debilitat de lenteniment humà.
  
• Lúnica forma positiva descepticisme és limitar
  la nostra reflexió als límits del nostre
  enteniment.
• La Metafísica és, precisament, resultat duna
  ignorància constant daquests límits.
• El gran refutador de lescepticisme radical és
  lacció.

06/02/13
Filosofia empirista
34