COM S - PowerPoint PPT Presentation

About This Presentation
Title:

COM S

Description:

COM S N ELS AT MS??? TEMA 1 MODEL AT MIC DE DALTON MODEL AT MIC DE THOMSON MODEL AT MIC DE RUTHERFORD Rutherford dispar amb part cules (amb c rrega ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:87
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 28
Provided by: alu87
Category:
Tags: com | atomic | model | thomson

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: COM S


1
COM SÓN ELS ATÒMS???
  • TEMA 1

2
MODEL ATÒMIC DE DALTON
  • ?Al 1808, John Dalton reprèn les antigues teories
    de Demòcrit i enuncia la seva teoria atòmica.
  • ?Manté la paraula àtom per a referir-se a la
    partícula elemental i també la considera
    indivisible.
  • Es basa en lexperimentació amb reaccions
    químiques.
  • Els àtoms dun mateix element químic són tots
    iguals entre sí, en massa, grandària i en
  • qualsevol altra propietat física o química.
  • Els compostos químics són substàncies formades
    per àtoms diferents combinats en
  • proporcions fixes.

3
MODEL ATÒMIC DE THOMSON
?Thomson va idear un nou model dàtom que
permetia explicar els fenòmens elèctrics.
Suposà que làtom estava format per càrregues
elèctriques negatives anomenades electrons (e-)
dins dun fluid amb càrrega positiva de manera
que la suma de totes les càrregues positives
coincidia amb la suma de totes les càrregues
negatives, obtenint així un àtom neutre.
4

MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
  • Imagineu que voleu investigar què hi ha dins
    duna bala de palla i llanceu amb un canó boles
    dacer de la grandària duna pilota de tennis
    contra ella. Si només hi hagués palla, totes les
    boles dacer haurien de travessar-lo en línia
    recta sense desviar-se. Tanmateix, us emporteu
    una sorpresa en fer lexperiment i comprovar que
    algunes daquestes boles es desvien i, fins i tot
    unes poques reboten i tornen cap al canó.a)
    Manteniu la hipòtesi que la bala només conté
    palla i dins no hi ha res?b) Què pot haver-hi
    dins?

5
MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
  • Rutherford disparà amb partícules ? (amb càrrega
    ) una làmina molt fina dor. Esperava que cap
    partícula pogués travessar-la. Va comprovar que
  • la majoria de les partícules sí travessaven sense
    desviar-se la làmina dor
  • unes quantes, es desviaven de la seva trajectòria
  • molt poques, tornaven cap a darrere.

6

MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
  • El 1911, Ernest Rutherford interpretà els
    resultats del seu experiment de la següent forma
  • La majoria de les càrregues positives passen
    sense desviar-se perquè quasi tot lespai que
    ocupen els àtoms està pràcticament buit
  • Algunes es desvien lleugerament perquè passen a
    prop duna zona compacta, anomenada nucli i té
    càrrega positiva. Anomenà protó a les partícules
    amb càrrega positiva del nucli
  • Una minoria rebota perquè es dirigeixen
    frontalment cap al nucli i són repellides i
    tornen en sentit oposat
  • Descriu làtom com un nucli central compacte que
    conté els protons i una part exterior anomenada
    escorça, que conté els electrons girant en
    òrbites circulars.

7
MODEL ATÒMIC DE
BOHR
Bohr millorà el model de Rutherford perquè
suposà que lescorça de làtom està formada per
capes denergia i és en ella, i no en altre lloc,
on són els electrons. En les capes més
allunyades del nucli i, per tant, les més
externes, es troben els electrons amb major
energia i en les capes internes els de menor
energia. Els electrons externs poden abandonar
làtom si reben una energia exterior, com pot ser
un fregament.
  • Partícula subatòmica Càrrega elèctrica
    Massa Posició
  • Protó (p) 1,6 10-19 C
    1,67 10-27 kg Nucli
  • Electró (e-) -1,6 10-19 C
    9,1 10-31 kg Escorça
  • Neutró (n0) 0 C
    1,67 10-27 kg Nucli

8
MODEL MECANICOQUÀNTIC
  • Schrödinger va establir lactual model
    atòmic. Substitueix la idea que lelectró se
    situa en determinades capes o nivells denergia
    per la probabilitat de trobar lelectró en una
    certa regió de lespai, anomenada orbital.
  • Un
    orbital és una regió lespai en què hi ha la
    probabilitat màxima de trobar
    lelectró.
  • La
    forma i la mida dun orbital depenen del nivell
    denergia en què es troba lelectró.

9
En resum
  • Dalton ? Partícula elemental ( bola)
  • Thomson? Massa positiva plena de partícules
    negatives
  • Rutherford? Nucli compacte positiu amb càrregues
    negatives al voltant girant en òrbites
  • Bohr?Nucli positiu amb càrregues negatives
    distribuïdes en capes, girant al voltant.
  • Schrödinger? Electrons disposats en orbitals

10
REPRESENTACIÓ DELS ORBITALS
  • Si representem amb punts les diferents posicions
    que va ocupant un electró en el seu moviment al
    voltant del nucli, obtindrem orbitals dels tipus
    següents

11
Com sexpressa una probabilitat?
  • És una relació matemàtica FUNCIÓ
  • Y 4X36
  • Y 4X² 4X-6
  • Es pot representar gràficament Y( X)

12
EQUACIÓ D SCHRÖDINGER
MATEMÀTICAMENT
GRÀFICAMENT
13
RESOLEM LEQUACIÓ DIFERENCIAL
  • n ens dona el volum de lorbital ( energia)
  • l ens indica la forma de lorbital
  • m ens dóna la orientació a lespai
  • ms indica el gir de lelectró sobre sí mateix

14
SEGONS EL VALOR DE n
15
SEGONS EL VALOR DE l
16
SEGONS EL VALOR DE m
17
SEGONS EL VALOR DE mS
18
COM SOMPLEN ELS ORBITALS?
  • A CADA ORBITAL 2 ELECTRONS MÀXIM
  • A LA PRIMERA CAPA NOMÉS 2 ELECTRONS
  • ?SEGÜENTS CAPES MÀXIM 8 ELECTRONS
  • ?OMPLIR PER ORDRE CREIXENT DENERGIA

19
QUANTS ELECTRONS?
2 ELECTRONS
6 ELECTRONS
10 ELECTRONS
14 ELECTRONS
20
Diagrama de Moeller
21
EXEMPLE
  • COM ÉS EL LITI (Z 3 ) ?
  • COM ÉS EL BOR (Z 5 ) ?
  • COM ÉS EL SILICI (Z 14)?

22
QUÈ CARACTERITZA ELS ÀTOMS?
  • NOMBRE ATÒMIC
  • És el nombre de protons qué té làtom en
    el nucli. Es representa amb la lletra Z
  • NOMBRE MÀSSIC
  • És el nombre de protons (Z) més el
    nombre de neutrons (n) que té un àtom. Es
    representa amb la lletra A
  • REPRESENTACIÓ DÀTOMS
  • Sescriu el seu símbol (X) acompanyat
    pel nombre màssic (A) i el nombre atòmic (Z)
    daquesta manera ZA X

23
QUÈ CARACTERITZA ELS ÀTOMS?
  • ISÒTOPS
  • Són àtoms amb el mateix nombre de protons i un
    nombre diferent de neutrons, és a dir, idèntic
    nombre atòmic i diferent nombre màssic.
  • Isòtops de lhidrogen
  • 1H o hidrogen-1  hidrogen amb un protó i
    cap neutró, Z1, A1, també anomenat proti.
  • 2H o hidrogen-2  hidrogen amb un protó i un
    neutró, Z1, A2, també anomenat deuteri.
  • 3H o hidrogen-3 hidrogen amb un protó i dos
    neutrons, Z1, A3, també anomenat triti.


24
QUÈ CARACTERITZA ELS ÀTOMS?
  • IONS
  • Es formen quan els àtoms dels diferents elements
    químic deixen de
  • ser neutres i passen a tenir càrrega elèctrica.
  • Quan un àtom perd electrons, adquireix càrrega
    positiva i es
  • converteix en un ió positiu o catió.
  • Quan un àtom guanya electrons, adquireix càrrega
    negativa i es
  • converteix en un ió negatiu o anió.

25
QUÈ CARACTERITZA ELS ÀTOMS?
  • MASSA DUN ELEMENT QUÍMIC
  • La majoria dels elements químics presenten
    isòtops.
  • Per determinar-ne la massa haurem de tenir
    en compte la massa de cada isòtop i la seva
    abundància.
  • MASSA MOLECULAR DUN COMPOST QUÍMIC
  • És la massa d'una molècula expressada en la
    unitat del sistema
  • internacional, UMA ( unitats de massa
    atòmica).
  • MOL
  • És la quantitat de substància que conté 6,02
    1023 partícules.
  • Aquest nombre sanomena constant dAvogadro,
    i es representa
  • per NA o L.

26
AMPLIACIÓ 1
  • QUINS SÓN ELS ESTATS ELECTRONICS FONAMENTALS EN
    QUE PODEM TROBAR UN ÀTOM ?

27
SOLUCIÓ 1
  • ESTAT EXCITAT NO COMPLEIX MÍNIMA ENERGIA I MÀXIM
    DESAPARALLEMENT
  • ESTAT PROHIBIT SPINS PARALLELS
  • ESTAT FONAMENTAL MÍNIMA ENERGIA I MÀXIM
    DESAPARALLEMENT POSSIBLE
  • ESTAT IONITZAT PERD ELECTRONS
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com