L'Aparell Cardiovascular C4

1
L'Aparell CardiovascularC4
2
Índex

• Introducció
• Anatomia del cor
• Fisiologia del cor
• Anatomia i fisiologia del sistema vascular
• Patologia de l'aparell cardiovascular

3
EL COR
4
LOCALIZACIÓN DEL CORAZON EN LA CAVIDAD TORÁCICA
5
CORAZÓN EXTERIOR INTERIOR
6
En su interior pueden observarse cuatro
cavidades, dos superiores llamadas aurícula
derecha y aurícula izquierda y dos inferiores,
con verdadera función de bomba, llamados
ventrículo derecho y ventrículo izquierdo. Las
aurículas están separadas entre sí por un tabique
o septum interauricular y los ventrículos por el
septum interventricular. Ambos tabiques se
continúan uno con otro, formando una verdadera
pared membranosa-muscular que separa al Corazón
el dos cavidades derechas y dos cavidades
izquierdas. Esta separación también es
funcional, ya que las cavidades derechas se
conectan con la Circulación Pulmonar o circuito
menor y las cavidades izquierdas, con la su
Circulación General Sistémica o circuito mayor.
7
EL CORAZÓN
8
En conclusión, a la aurícula derecha llegan las
Venas Cavas superior e inferior trayendo sangre
sin oxígeno (carbo-oxígenada) de todo el
organismo. Pasa al ventrículo derecho, el cual al
contraerse (Sístole), la envía a la Arteria
Pulmonar (única arteria del organismo que lleva
sangre carbo-oxigenada) la que se dirige a ambos
pulmones para efectuar el intercambio gaseoso
(circuito menor). La sangre oxigenada regresa a
la aurícula izquierda por medio de las cuatro
Venas Pulmonares (únicas Venas que transportan
sangre con oxígeno) y ya en el ventrículo
izquierdo, es expulsada hacia la Arteria Aorta
para ser distribuida por todo el organismo
(circuito mayor).
9
Las aurículas se comunican con los ventrículos a
través de un orificio ocupado por una válvula,
cuya función es abrirse ampliamente para permitir
el ingreso de sangre en la cavidad, luego de
cerrarse herméticamente, durante la sístole, para
impedir que la misma refluya hacia atrás. Estas
válvulas son la Mitral, entre aurícula y
ventrículo izquierdos y la Tricúspide, entre
aurícula y ventrículo derechos. La válvula Mitral
está formada por dos valvas de tejido membranoso,
que se insertan en el músculo del ventrículo, por
medio de unas cuerdas tendinosas, cuya función es
la de mantener, a modo de tirantes, las valvas
cerradas, impidiendo que prolapsen hacia el
interior de la aurícula, durante la sístole
ventricular por lo tanto favoreciendo el cierre
hermético de la misma. Por su situación anatómica
se denominan valva antero-medial y
póstero-medial. La válvula Tricúspide, formada
por el mismo tipo de tejido, está compuesta por
tres valvas, de donde deriva su nombre. La de
mayor tamaño se llama valva anterior, luego le
sigue la valva sep tal (por estar cercana al
tabique) y por último la valva posterior que
suele ser la más pequeña.
10
(No Transcript)
11
Los ventrículos vuelcan su contenido sanguíneo en
las grandes arteria, Aorta para el ventrículo
izquierdo y Pulmonar para el ventrículo derecho.
También están separados entre sí por válvulas que
cumplen la función descripta anteriormente, la
válvula aórtica entre el ventrículo izquierdo y
arteria Aorta y la válvula Pulmonar entre el
ventrículo derecho y la arteria Pulmonar. Ambas
poseen tres valvas llamadas semilunares o
sigmoideas formando una especie de estrella de
tres puntas.
12
(No Transcript)
13
(No Transcript)
14
CAPAS DE LA PARED DEL CORAZÓN
15
PERICARDIO
16
(No Transcript)
17
(No Transcript)
18
SENTIDO DE CIRCULACIÓN DE LA SANGRE Y ZONAS CON
SANGRE OXIGENADA Y NO OXIGENADA
19
(No Transcript)
20
EL DOBLE CIRCUITO
CIRCUITO GENERAL O MAYOR
CIRCUITO PULMONAR O MENOR
Todos nuestros órganos reciben igualmente sangre
rica en oxígeno y en nutrientes, sea cual sea su
cercanía a los pulmones o al corazón
Se garantiza la separación total de la sangre
venosa, pobre en oxígeno, de la sangre arterial,
rica en oxígeno
21
EL SISTEMA ELECTRICO DEL CORAZÓN
22
(No Transcript)
23
(No Transcript)
24
VÍDEO DEL COR
http//www.youtube.com/watch?vHp5Zypu1FBA
25
FISIOLOGIA CARDIACA
26
FISIOLOGIA CARDIACA

• Generació i conducció de limpuls cardíac
• Contracció cardiaca
• Potencial dacció cardíac
• Cicle cardíac
• Freqüència i gast cardíac volum sistòlic
• Factors responsables de la regulació del cor
• Funció valvular i sorolls cardíacs
• ECG components i la seva significació

27
Generació i conducció de limpuls cardíac
Limpuls cardíac es genera espontàniament al Es
diu que és el marcapassos fisiològic del
cor. Limpuls nerviós es propaga a totes les
cèllules cardíaques, és una resposta del La
despolarització iniciada al node sinoauricular es
propaga fins al
i es només a partir daquest que
es pot propagar limpuls nerviós que provoca la
contracció dels ventricles. La contracció al NAV
és lenta i això provoca un retard de uns 100
ms, RETARD NODAL AURICULOVENTRICULAR, aquest
retard permet que les aurícules es contraguin i
buidin totalment passant la sang als ventricles
abans que aquests es contraguin.
NÒDUL SINOAURICULAR (NSA)
TOT O RES
NÒDUL AURICULOVENTRICULAR (NAV)
- Què passaria si no hi hagués aquest retard?
28
Generació i conducció de limpuls cardíac (II)
Desde la part superior del tabic lona de
despolarització es propaga pel
i les seves ramificacions fins a les
FEIX DE HIS
FIBRES DE PUKINJE
Arriba a totes les parts dels ventricles en
0.08-0.1 s. La despolarització s'inicia al mig
del múscul ventricular i retorna després al llarg
de les parets fins al solc auriculoventricular. E
s propaga de la superfície endocàrdica fins a la
pericàrdica. La ràpida conducció
intraventricular té com a funció permetre que
tots dos ventricles es contraguin de forma
sincrònica en un curt espai de temps, AIXÒ ÉS
ESENCIAL PERQUÈ EL COR FACI LA FUNCIÓ DE BOMBA DE
MANERA EFICAZ
29
(No Transcript)
30
Contracció cardiaca
El múscul cardíac es estriat Conté miofibrilles
típiques amb filaments dactina i miosina, però
les cèllules del cor a diferència daltres
musculs estriats, funciona com un sinciti
(xarxa), les cèllules estan molt intimament
unides de tal manera que quan una es excitada el
potencial dacció pasa duna a laltre.
Hi ha dos sincitis, auricular i ventricular
separats per teixit fibrós. Totes les cèllules
cardíaques són excitables, són capaces de
respondre a estímuls externs generant una
resposta, el POTENCIAL DACCIÓ CARDÍAC.
Si aurícules i ventricles no es troben a la
mateixa xarxa muscular. Com es transmet el impuls
elèctric que fa que es contraguin els ventricles?
31
Potencial dacció cardíac
Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona
de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la
membrana de la cèllula. Els potencials d'acció
s'utilitzen en el cos per a portar informació
entre uns teixits i altres, el que fa que siguin
una característica microscòpica essencial per a
la vida dels animals
Sempre hi ha una diferència de potencial o
potencial de membrana entre la part interna i
externa de la cèllula Les cèllules nodals
tenen un potencial menys negatiu en repòs i és
per això que es despolaritzen més fàcilment,
estàn més a prop de lumbral dexcitació.
32
Potencial dacció cardíac
Un potencial d'acció és un canvi molt ràpid en la
polaritat de la membrana de negatiu a positiu i
volta a negatiu, en un cicle que dura uns
millisegons. Cada cicle comprèn una fase
ascendent, una fase descendent i finalment una
fase hiperpolarizada. Les cèllules nodals tenen
un potencial menys negatiu en repòs i és per això
que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a
prop de lumbral dexcitació. Les variacions
potencial de membrana durant el potencial d'acció
són resultat de canvis en la permeabilitat de la
membrana cellular a ions específics (en concret,
sodi i potassi) i per tant canvis en les
concentracions iòniques en els compartiments
intracellular i extracelular.
33
Potencial dacció cardíac

• Fase 0
• Pas de ió sodi cap el interior de la
  cèllula aprofitant gradient de concentració i
  gradient elèctric.
• Es fa positiu linterior cellular i es
  genera un impuls elèctric.
• Fase 1
• Es produeix una repolarització ràpida per
  inactivació de la corrent ràpida de sodi.
• Fase 2
• Període de activació dentrada de calci, es
  lent.
• Fase 3
• En aquesta fase la repolarització saccelera
  com a conseqüència de la inactivació de lentrada
  de calci i lactivació de la sortida de potassi.
• Fase 4
• Per aquest dos processos el potencial de
  membrana arriba a ser el potencial de repòs i
  després duna fracció de segon, la permeabilitat
  torna a ser com a linici, i torna a passar la
  fase 0.
• Això es fa duna manera cíclica.

Es defineix com a període refractari el moment en
el qual la cèllula excitable no respon davant un
estímul i per tant no genera un nou potencial
d'acció Al múscul cardíac, el seu ampli període
refractari li permet la increïble capacitat de no
tetanitzar-se.
34
Potencial dacció cardíac
Es defineix com a període refractari el moment en
el qual la cèllula excitable no respon davant un
estímul i per tant no genera un nou potencial
d'acció Al múscul cardíac, el seu ampli període
refractari li permet la increïble capacitat de no
tetanitzar-se.
Les fases ascendent i descendent del potencial
d'acció es denominen de vegades despolarització i
hiperpolarització respectivament. Tècnicament, la
despolarització és qualsevol canvi en el
potencial de membrana que dugui la diferència de
potencial a zero. Igualment, la hiperpolarització
és qualsevol canvi de potencial que s'allunyi de
zero.
35
EL BATEC DEL COR
SÍSTOLE VENTRÍCULAR Contracció dels
ventrícles La sangre pasa a las arterias
SÍSTOLE AURICULAR Contracció de les aurículas La
sang passa als ventrícles
DIÁSTOLE Relaxació de les parets del miocardi La
sang omple les aurículas
36
Cicle cardíac
El cicle cardíac inclou tots els fets que
esprodueixen entre dos batecs cardíacs
consecutius en termes mecànics consisteix en que
totes les càmeres del cor passen per una fase de
relaxació (diàstole) i una fase de contracció
(sístole). Cada cicle comença per la generació
espontània dun potencial d'acció al NSA, es
propaga per les aurícules provocant una sístole
auricular, degut al augment de la pressió
intraauricular i com que estan obertes les
vàlvules auriculoventriculars es produeix el pas
de sang al ventricle, es tanca la válvula.
http//www.youtube.com/watch?vD_IkOh1Ghxk
Al inici de la sístole ventricular es produeix un
augment de la pressió fet que permet que sobrin
les vàlvules sigmoidees passat la sang dels
ventricles a les artèries El ventricle no es
buida per complet quedant un volum rersidual o
volum sistòlic final (60 ml) Comença la diastole
ventricular la pressió dins el ventricle
disminueix ràpidament i hi ha un retor de sang de
les grans arteries que fa que es tanquin les
vàlvules, tornant a ser el ventrícle una càmara
tancada. Quan la pressió ventricular baixa per
sota de la auricular, sobren la tricúspide i la
mitral, els ventricles tornen a omplir-se de
sang. Quan augmenta la freqüència cardíaca la
diàstole ventricular es fa més curta i disminueix
el temps entre dos sístoles.
Aorta i pulmonar
37
Cicle cardíac
Durant la diàstole les càmeres somplen de sang.
Durant la sístole les càmeres es contrauen i
expulsen el seu contingut. La fase diastòlica és
més llarga que la fase sistòlica. Considerem un
individu amb una freqüència cardíaca de 74 batecs
per minut. Amb esta freqüència cardíaca tot el
cicle del cor tarda 0.81s en completar-se (60s
per 74 batecs). Del cicle cardíac total a aquest
ritme, la diàstole representa 0.50 s o el 62
del cicle i la sístole 0.31 s o el 38 . Quan la
freqüència cardíaca augmenta, aquestos intervals
absoluts de temps es redueixen proporcionalment.
38
Freqüència
La freqüència cardíaca és el nombre de batecs del
cor o pulsacions per unitat de temps. La seva
mesura es realitza en unes condicions
determinades (repòs o activitat) i s'expressa en
batecs per minuts. A aquesta propietat del cor se
lanomena CRONOTROPISME. Està augmentada en
situacions dexercici, emocions, febre Està
disminuida mentre dormim. La freqüència cardíaca
en repòs depèn de la genètica, l'estat físic,
l'estat psicològic, les condicions ambientals, la
postura, l'edat i el sexe. Un adult sa en repòs
té generalment el pols en el rang 60-100. Durant
l'exercici físic, el rang pot pujar a 150-200.
Durant el son i per a un atleta jove en repòs, el
pols bé pot estar en el rang 40-60. A la
freqüència augmentada lanomenem TAQUICARDIA. A
la disminuida BRADICARDIA
Que sistema del nostre cos actua regulant la
freqüència cardiaca? Explica com ho fa.
39
Força de contracció

• La propietat de contractibilitat del cor
  sanomena INOTROPISME
• Els factors que augmenten la força de contracció
  inotròpics positius
• Els factors que disminueixen la força de
  contracció inotròpics negatius
• La regulació de la força depen de
• Factors intrínsecs Adaptació als volums de
  sang Llei de Frank-Starling
• Factors extrínsecs - SNA
• Factors metabòlics velocitat del fluxe de la
  sang coronaria

40
Gast cardiac

• Es defineix com el volum de sang bombejat pel
  ventricle esquerre per minut.
• gast freqüència x volum de sang
  en cada batec (VS)
• Valor normal en un adult 6L/min aprox
• Degut a que el seu valor augmenta en relació a la
  superficie corporal es fa servir un altre
  paràmetre índex cardíac, que expressa el gast
  cardíac per metre de superficie corporal
  3.15L/min/m2
• -Depen de
• La sang que arriba a laurícula dreta.
• Varía amb
• Ledat, lexercici, la postura

41
REGULACIÓ DEL GAST CARDÍAC

• Els factors que regulen son aquells que afecten
• Freqüència cardíaca
• Considerant el volum constant el que fa
  variar el gast cardíac es la estimulació del SNA.
• - simpàticagt cronotòpic , es a dir
  augmenten els batecs per segon
• - parasimpàticagt cronotòpic - , es a dir
  disminueixen els batecs per segon
• Volum sistólic o volum batec
• Es a dir, la quantitat de sang que expulsa
  el cor cada vegada que es contrau.
• Volum sistólic (VS) VSF VDF
• - VDF, volum diastòlic finalgt depen de la
  freqüència i del retorn venòs
• - VSF, volum sistòlic final gt depen de la
  força de contracció, de la presió
• arterial, distensibilitat de les
  fibres del miocardi.

42
EXISTEIXEN MOLTS PUNTS DE REGULACIÓ DEL COR A
DIVERSOS NIVELLS, AIXÒ ÉS DEGUT A QUE EL
FUNCIONAMENT DEL COR ÉS UNA ACTIVITAT DEL NOSTRE
COS QUE ESDEVÉ INPRESCINDIBLE PER LA VIDA.

43
Funció valvular i sorolls cardíacs
Al contraures els ventrícles, augmenta la
pressió al seu interior i es tanquen les vàlvules
aurícula-ventriculars, mitral i tricuspide
originant-se el primer soroll cardíac (R1).
Habitualment se sent un sól soroll. Es un lub
baix ligerament prolongat. Inmediatament després
del primer soroll, al seguir augmentant la
pressió dins dels ventrícles en el transcurs de
la sístole, sobren les vàlvules semilunars
(aórtica i pulmonar). Normalment aquesta apertura
no deu produir soroll. Una vegada que terminen de
vuidar-se els ventrícles, la seva pressió
interior cau i es tanquen les vàlvules
semilunars, originánt-se el segon soroll cardíac
(R2). Es un dub més curt. En alguna condició es
pot auscultar un desdoblament del segon soroll.
Quan sobren les vàlvules aurícula-ventriculars
en condicions normals no produeixen sorolls.
Daquesta forma, al auscultar el cor sescolta
lub-dub, lub-dub, lub-dub El tercer soroll (R3)
es produït per vibracions que es generen al
començament del ompliment ventricular, quant la
sang entra des de les aurícules a un ventricle
poc distensible se ausculta després del segon
soroll, al començar la diàstole.Que se considera
patològic o no dependrà del context general de la
persona.
44
ELECTROCARDIOGRAMA
Quan limpuls cardíac es propaga a través del cor
el corrent elèctric també es propaga pels teixits
que lenvolten. Lelectrocardiograma (ECG) és
lenregistrament daquests corrents utilitzant
elèctrodes situats sobre la pell apuntant a cares
oposades del cor.
45
ELECTROCARDIOGRAMA

• ONA P
• Prové dels potencials elèctrics generats
  quan laurícula es despolaritza abans que comenci
  la contracció de les aurícules.
• Coincideix amb linici de la diàstole.
• ESPAI ENTRE ONA P I ONA Q
• Espai PR, representa el retràs que es
  produeix al nodul auriculoventricular en la
  propagació de limpuls de les aurícules als
  ventricles.
• COMPLEX QRS
• Prové dels potencials generats quan els
  ventricles es despolaritzen abans de contraures,
  és a dir, quan lona de despolarització creua els
  ventricles.
• Correspon amb linici de la sístole
  ventricular.
• ONA T
• Prové dels potencials quan els ventricles
  es recuperen de lestat de despolarització, per
  tant lona T és una ona de repolarització.

46

47
Los vasos sanguíneos
ARTERIAS llevan la sangre desde el corazón a los
órganos. Paredes fuertes y elásticas ya que la
presión que soportan es elevada.
VENAS Llevan la sangre desde los órganos al
corazón. La presión es baja, al contrario que en
las arterias. Para evitar el retroceso de la
sangre, poseen válvulas.
CAPILARES de diámetro muy pequeño. Paredes muy
finas, para permitir el intercambio de sustancias
con los tejidos. Forman redes en los órganos,
conectando la red arterial con la venosa
48
ANATOMIA VASCULAR
http//www.youtube.com/watch?vtLL2ClL46C8
49
VASOS SANGUÍNEOS

• ESTRUCTURA DE LA PARED VASCULAR
• La capa íntima formada por el endotelio
• La capa media formada por
• - fibras musculares lisas
• tejido conectivo rico en fibras elásticas
• La capa adventicia formada principalmente por
• - colágeno

50
(No Transcript)
51
(No Transcript)
52
(No Transcript)
53
Efectes de la circulació de la sang

• Pressió sanguínia és la força que efectua la sang
  contra les parets dels vasos
• -Pressió arterial , venosa.
• Pressió sistòlica i diastòlica.
• Pols Dilatació de les artèries fruit de
  larribada violenta de la sang amb cada sístole
  cardíaca.

54
Efectes de la circulació de la sang

• Retorn venós
• Fa referència al retorn de la sang per les venes
  al cor.
• Depèn
• De la gravetat.
• Compressió pels músculs
• Vàlvules venoses.

55
Limfa i sistema limfàtic

• Sistema limfàtic és un sistema de transport de
  líquids , cèllules i de molècules auxiliar de
  laparell circulatori.
• -Limfa
• -Vasos limfàtics
• -Ganglis limfàtics
• -Tim, melsa.

56
Funciones y Composición de la sangre
57
Composición de la sangre

• PLASMA SANGUÍNEO
• Aspecto amarillento
• 91 agua
• El resto
• sales
• Proteínas
• Lípidos
• Glucosa
• urea

CÉLULAS SANGUÍNEAS
GLÓBULOS ROJOS, ERITROCITOS O HEMATÍES Células
sin núcleo, cargadas de hemoglobina Transporte de
oxígeno Las células más abundantes de la sangre
3,4,5
GLÓBULOS BLANCOS O LEUCOCITOS Tienen núcleo Hay
varios tipos Función defensiva del organismo
PLAQUETAS O TROMBOCITOS Fragmentos
celulares Colaboran en la coagulación sanguínea
58
Función transportadora de la sangre
6,7
El dióxido de carbono, los nutrientes y los
desechos, se transportan disueltos en el plasma
El oxígeno se combina con la hemoglobina formando
oxihemoglobina Cuando llega a los tejidos, el
oxígeno se libera, y la sangre toma un color más
oscuro
59
SANG (COMPOSICIÓ)

• Glòbuls vermells
• vida 120 dies aprox.

60
SANG (COMPONENTS)

• Composició aire

61
SANG (COMPOSICIÓ)

• Efectes del tabac
• Suneix el CO a lHemoglobina formant el grup
  Carbanimohemoglobina, disminuïnt, per tant, lO2
  en sang disminueix.

62
SANG (COMPOSICIÓ)

• Glòbuls Blancs

LINFOCITS Productors danticossos que
destrueixen gèrmens nocius
MONÒCITS Poden convertir-se en cèllules
caçadores que es mengen els gèrmens
NEUTRÒFILS Es traslladen als punts dinfecció i
es mengen bactèries i fongs
63
SANG (COMPOSICIÓ)

• Plaquetes

64
SANG (CONCEPTES)

• Hematòcrit

65
SANG (CONCEPTES)

• Volèmia Quantitat total de sang que hi ha a
  lorganisme.
• Una persona adulta de 75 Kg de pes té al
  voltant de 6 l de sang.

66
SANG (REDISTRIBUCIÓ DURANT LEXERCICI)

• Durant lactivitat física la sang es redirigeix
  allunyant-se dàrees on no és esencial cap a
  àrees actives durant lexercici.
• Repòs 15-20 Gast cardíac als músculs
• Exer. Esgotadors 80-85 sang als músculs
  actius i disminueix el reg sanguini
  dintestins, ronyons, fetge i estòmac Tall
  digestió

67
(No Transcript)