El poema de la nit

1
e
l
n
i
d
e
t
o
m
p
e
a
l
a
2
El poema neix amagat en aquest tranquil
indret, molt, molt...., molt i molt petit, però
mira!, guaita si n'és d'indiscret així escrit amb
els caràcters florits de la vella lletra gòtica
alemanya. El retruc i el ressò del silenci
d'aquesta llarga nit del món l'han deixat
talment com un gargot i per més inri, entre línia
i línia per tal de fer-ho encara més així, s'hi
escolta el gris e imprecís mormolí dels grills.
3
En el cel, una rodona lluna antiga, antany dea
mare de grecs i romans, tirrene màgica per
arribar a terres d'atlants i ara, enguany, només
un astre mort de pedra i roc, fred, sens vida,
tan blanc com un os. Per a nosaltres, els
espatllats occidentals, serà ja presagi del carro
de foc del profeta Elies o és encara aquella
poesia de l'astrònom Camil Flammarion? De destra
i sinistra, la incògnita estranya i la pregunta
en totes les ciències conegudes ja que tots
plegats, som nats en dies d'incertesa i sols
escoltem la repicada del patir, la dissort.
4
El poema, duu una curiosa illustració
tipogràfica representant la suggestiva imatge
duna pintura del barroc francès Del mig de
l'atrevit escot de tan opulenta dama cortesana en
surt i salta un follet que allí hi té el seu
amagatall Pujat en tan atrevida atalaia,
contempla el món i..... no li agrada gens Enlaira
una estrella amb la mà dreta que es l'estrella
del enginy i en el front, un bull per fer-ho
diferent
5
Entremaliat i revoltat comença la jornada i
feina que feinaras, Doblega i plega aquella
lletra..............N Tomba d'un cop, el pal de
la.........I Desfà de dalt a baix,
la................T Destruint la paraula ja sen
creu guanyador i poc traçut, ell que si, cerca el
terme i l'expressió de lantagonisme Rumia un poc
i finalment, escriu CLAROR Però té tan mala
lletra i és tan maldestre que ni ell mateix s'ho
entén i tampoc s'hi veu, que és encara molt
pitjor, doncs ja ho veieu, tot segueix igual i
res no ha passat.
Té són, és clar. Té són i s'adorm S'adorm vençut
per una aclaparant indolència que mica en mica,
el va guanyant I així lentament, molt
lentament, és com acaba aquest poema sense que es
pugui llegir perquè encara és NIT
i tot és foscor
RAMÓN
(1963)
6
el poema de la nit