de Felix Mendelssohn

1
de Felix Mendelssohn
Les Hèbrides

• Treball dAnàlisi I
• Alumne Claudi Cisneros Camps

2
Anàlisi

• Contextualització històrica
• Vista general
• Macroforma
• Microforma
• Amb més de detall
• Melodia
• Tractament per seccions

3
Contextualització històrica

• Mendelssohn va nèixer el 1809 a Hamburg i va
  morir a Leipzig el 1847. Va escriure l'obertura
  orquestral Les Hèbrides o La cova de Fingal
  Op.26 arran dun viatge que va fer per aquella
  zona dEscòcia que va fer el 1829. Aquesta obra
  és la seva tercera obertura programàtica i trobem
  els esbossos que són del 1830. En aquesta obra
  lautor ja sens presenta com un autor madur,
  utilitza contrapunts cromàtics heretats de Bach,
  al qual ja havia estudiat molt. Per tant trobem
  que és un autor que va arribar a la seva maduresa
  en una edat ben primerenca. Posteriorment va
  escriure una obra per a dos pianos arreglant
  aquesta.

4
Macroforma

• Té forma tripartida, semblant a la sonata. Consta
  de
• Exposició on sens presenten dos temes el primer
  en el to principal, si menor, i laltre en el
  relatiu, Re Major. Compassos 1-95

• La forma correspon alhora amb els paisatges que
  degué anar veient
• Arribada en vaixell a la zona, sens construeix
  la imatge a partir de lacord. Ondulació amb les
  cordes que podrien descriure l'oreig del mar.

5
(No Transcript)
6
Macroforma

• Té forma tripartida, semblant a la sonata. Consta
  de
• Exposició on sens presenten dos temes el primer
  en el to principal, si menor, i laltre en el
  relatiu, Re Major. Compassos 1-95
• Secció de fantasia fragment on presenta nous
  motius i petits derivats de la primera secció, es
  produeix el viatge harmònic més gran com ja es de
  costum en aquestes seccions en la història de la
  música. Compassos 96-179

• La forma correspon alhora amb els paisatges que
  degué anar veient
• Arribada en vaixell a la zona, sens construeix
  la imatge a partir de lacord. Ondulació amb les
  cordes que podrien descriure l'oreig del mar.
• Ja és a terra, però prop de la mar encara podem
  sentir les ones. Veiem els grans castells i podem
  imaginar com es comunicaven amb trompetes. Sentim
  com criden unes de més lluny i daltres de més a
  prop.

7
(No Transcript)
8
Macroforma

• Té forma tripartida, semblant a la sonata. Consta
  de
• Exposició on sens presenten dos temes el primer
  en el to principal, si menor, i laltre en el
  relatiu, Re Major. Compassos 1-95
• Secció de fantasia fragment on presenta nous
  motius i petits derivats de la primera secció, es
  produeix el viatge harmònic més gran com ja es de
  costum en aquestes seccions en la història de la
  música. Compassos 96-179
• Reexposició i coda sens torna a presentar els
  temes principals però amb variants tant en
  instrumentació com en fraseig. Trobem
  reminiscències de la secció de fantasia. Al final
  hi trobem una coda on sens presenta un tema nou
  i acaba fent sonar de lluny el tema principal.
  Compassos 180-268

• La forma correspon alhora amb els paisatges que
  degué anar veient
• Arribada en vaixell a la zona, sens construeix
  la imatge a partir de lacord. Ondulació amb les
  cordes que podrien descriure l'oreig del mar.
• Ja és a terra, però prop de la mar encara podem
  sentir les ones. Veiem els grans castells i podem
  imaginar com es comunicaven amb trompetes. Sentim
  com criden unes de més lluny i daltres de més a
  prop.
• Hi ha una tornada al mar que portarà a casa està
  tot força més tranquil. Seguim sentint algun toc
  des dels castells. De cop i volta la mar es torna
  agitada i després duna breu agitació torna al
  tema inicial però ara no per dar-nos la
  benvinguda sinó el comiat.

9
(No Transcript)
10
Microforma

• Compàs 4/4
• Tempo inicial Allegro moderato
• To si menor
• Rang dinàmic escrit de pp a ff
• Instruments Orquestra a 2
• Sentim durant bona part de lobra un ritme
  constant de semicorxera que no porta la melodia
  sinó lacompanyament.
• És tonal tot i que té alguns moviments harmònics
  modals.
• Empra tant melodia acompanyada com contrapunt. És
  notori el fet que lacompanyament té un pes
  melòdic important, tant creant ambients com fent
  de motor de tota lobra, i a més a més tenen
  interès per si sol.

11
Melodia

• Tema principal
• Està fet per un arpegi descendent en segona
  inversió i conté una bordadura. Dels quatre temps
  del compàs correspondria a una nota per temps.
  Cada petita secció té doncs un àmbit doctava i
  fa que al acabar-lo de fer linstrument hagi
  recorregut una quinzeava en total. si menor-Re
  Major-fa menor
• Ús del tema principal tant com a tema com a
  contratema.
• Patró rítmic que es repeteix quedant així en el
  cap dels oients.
• La melodia és descendent però va pujant per
  estrats.
• La pujada per estrats que doblat amb daltres
  veus ens crea un acord.
• Té un ritme harmònic de compàs.
• Tema secundari
• Menys característic comparat amb el primer i més
  melós. Es basa també amb larpegi tot i que té
  més notes estranyes que el principal.
• El tema només surt com a tema.
• Conté corxeres i negres que no fan cap patró
  constant encara que hi ha una figuració que fa
  tirar endavant que és lanacrusa de dues
  corxeres.
• La melodia té una direcció ascendent tot i que fa
  moltes ondulacions.
• El ritme harmònic és més ràpid que en el tema
  secundari i gairebé sempre canvia més duna
  vegada per compàs.

12
Tractament per seccions

• Exposició
• Primera subsecció, presentació del tema
  principal
• El tema sens presenta primer des dels greus del
  compàs 1-8 i a partir daquí comença a
  treballar-hi fent-lo passar als violins que el
  desenvoluparan una mica.
• Harmònicament és força simple i té un regust
  modal.
• Al compàs 26 sinicia lús del tema com a
  contracant mentre un nou motiu és exposat pels
  vents, aquest nou motiu serà el que farà de pont
  per passar a el tema secundari quan el prenguin
  les cordes i hi hagi el joc corda vents. Aquest
  motiu té una forma similar al primer però té un
  ritme més lent.

13
Tractament per seccions

• Exposició
• Primera subsecció, presentació del tema
  principal
• Segona subsecció, presentació del tema secundari
• Així com passà amb el tema principal, el tema
  secundari sens presenta des dels greus.
  Compassos 47-57. Després com ha passat també amb
  el tema principal lexposaran els violins que
  seran els qui el desenvoluparan.
• Harmònicament ja és més tonal tot i que la
  sortida al to principal fa que a vegades es
  conservi el color harmònic de linici.

14
Tractament per seccions

• Exposició
• Primera subsecció, presentació del tema
  principal
• Segona subsecció, presentació del tema secundari
• Tercera subsecció, camí cap a la secció de
  fantasia
• Al compàs 70 les cordes es queden en un acord
  pedal mentre els vents aniran introduint el tema
  principal tot canviant la textura i anant
  aprofundint el tema tot passant per flautes,
  flauta-clarinet i clarinet fagot.
• Al compàs 77 és quan comença a agafar laire
  marcial i amb els vents fa uns ritmes força
  marcats que seran els que utilitzarà a la segona
  secció. Podríem parlar dun tema terciari que
  seria aquest.
• Harmònicament és inestable.

15
Tractament per seccions

• Secció de fantasia
• Secció modulant en que es va sentint el tema
  principal.
• Començaria pròpiament al compàs 96 quan se sent
  el tema principal a les violes i acabat
  darrossegar cap a baix amb cellos i després
  contrabaixos.
• Els vents fusta van dialogant tot utilitzant
  diferents formacions instrumentals que donen
  sentit estereofònic. També de més proximitat o
  llunyania. Comunicació entre castells.
• Sens presenta un tema rítmic amb molt de
  caràcter al compàs 112.
• Ens presenta el cap del tema secundari al compàs
  123 des dels baixos i després pels violins. També
  el motiu de transició del principal al secundàri.
• Al 138 hi ha un canvi darmadura i siniciarà un
  procès en que sortiran tots els motius que han
  sortit fins ara o allusions a aquests com en el
  compàs 149 que hi ha una menció rítmica del tema
  principal.
• Té una direccionalitat molt clara i tot ens porta
  a un clímax que desemboca en loneig per part de
  clarinets i violins per tot seguit sentir els
  cellos que reexposaran.

16
Tractament per seccions

• Reexposició i coda
• Reexposició
• Comença al compàs 180 amb el tema en els greus
  semblantment al inici, aquest cop però és una
  variant.
• Se senten reminiscències al motiu de la secció de
  fantasia. Compassos 186-187.
• El pont del principal al secundari és totalment
  homofònic.
• El tema secundari és reexposat de manera més
  tranquilla en forma de soli per a dos clarinets
  mentre les cordes fan un acompanyament amb notes
  tingudes. El fan en el to principal en major.

17
Tractament per seccions

• Reexposició i coda
• Reexposició
• Coda
• Sinicia al compàs 217 amb unes entrades fugades
  que fa a partir dun motiu nou.
• És una represa de lagitació de la secció del
  mig. Que en part saconsegueix gràcies al ritme
  constant de semicorxeres que fan les cordes.
• El tema reapareix en el compàs 226 en les cordes
  greus violes, cellos i baixos.
• Els vents fan tres patrons diferents notes
  llargues, notes stacades en corxeres o motius
  rítmics de la secció de fantasia.
• Tota la tensió desemboca al 260 en uns cops molt
  beethovenians que ràpidament seran apaivagats pel
  tema principal ben leggato exposat pel clarinet
  en el compàs 264 i per la flauta que en el 266
  apareixerà el secundari en la flauta que tancarà
  juntament amb uns pizzicatos de les cordes