Del

1
Del desastre a la Segona República (1898-1930)
2
1) El desastre. (1898-1902)

• Època de pèrdua de les últimes colònies
  espanyoles Cuba i Filipines.
• Coneguda com a desastre.
• Greu crisi ? La fi de limperi colonial espanyol.
• El règim polític de la monarquia va continuar.
• Requilibrament de la Hisenda Pública després de
  la guerra colonial.
• Continuació de lalternança de poders.

3

• Presència cada cop més important de nous partits
  a les Corts.
• (Republicans, Regionalistes i socialistes)
• Divisió interna dels partits del govern.
  Inestabilitat política.
• Oposició política i ideològica del moviments
  obrer i una part de la classe mitjana.

4
2) Regeneracionisme.

• Crítiques dels intellectuals al sistema. Pio
  Baroja, Machado o Azorin (Generación del 98)
• Idea que el règim shavia de regenerar i calia
  modernitzar el país.
• Regeneracionisme ? Moviment polític nacionalista
  i reformista desenvolupat a partir de la
  insatisfacció del sistema social, cultural i
  econòmic de la Restauració.
• Denuncia la poca participació electoral, el
  caciquisme i lendarreriment agrari
• Defensava la moralització de la gestió pública i
  la reforma de lEstat.

5
3) El primer govern regeneracionista. Francisco
Silvela.

• 1899 Govern de Francisco Silvela. Nou líder
  conservador
• Impulsa una política reformista.
• Projecte de descentralització administrativa.
• Tributs sobre productes de primera necessitat.
• Impostos per fer front als deutes de la guerra de
  Cuba.
• Els comerciants catalans es neguen a pagar la
  contribució trimestral.
• Tancament de Caixes

6

• El govern vol embargar els morosos
• Lalcalde de Barcelona, el doctor Robert, no
  executa lordre.
• Vaga general ? Estat de guerra.
• Resultat trencament entre les elits econòmiques
  de Catalunya i els partits dinàstics.
• El catalanisme es consolida com alternativa al
  sistema de la Restauració.
• 1901 Fi del regeneracionisme. Retorn al torn
  dinàstic.

7
4) Joaquim Costa. Revolució des de dalt.

• Principal teòric del regeneracionisme.
• Molts regeneracionistes van intentar solucionar
  els problemes des de dalt.
• Revolució des de dalt teoria política
  impulsada per Joaquim Costa.
• Intent de configurar, des del govern, un Estat
  fort amb un ampli suport social capaç dacabar
  amb el caciquisme es volia evitar que les
  classes populars adquirissin un protagonisme
  excessiu.
• Volien integrar la classe mitjana.
• Antoni Maura ho va intentar aplicar. Shavia
  dimpedir la revolució popular.
• Fracassa. Sectors del poder no volien perdre els
  privilegis.

8
5) Els quatre grans problemes dEspanya a
principis del s.XX.

• Retard econòmic i cultural respecte de la resta
  dEuropa
• Reivindicació del moviment obrer i dels jornalers
  del camp
• Societat radicalitzada i dividida.
• Règim polític corrupte i poc democràtic
• El sistema bipartidista no representava el poble.
  
• Caciquisme i frau electoral.
• Incultura de la societat poc polititzada

9

• Crisi de lexèrcit
• Estava ferit en lorgull per la derrota de Cuba.
• Tenia material antiquat.
• Estructura interna poc operativa (excés de
  comandaments)
• Visió que tenien els militars
• Desintegració de la pàtria.
• Els nacionalismes representaven la desintegració
  de la pàtria.

10
6) Els fets del Cu-cut! Llei de jurisdiccions.

• El Cu-cut era un setmanari satíric.
• El 1905 publiquen un acudit que lexèrcit troba
  ofensiu.
• http//www.youtube.com/watch?vCSlNNLq3AoQ

-Què se celebra aquí, que hi ha tanta gent? -El
banquet de la Victòria. - De la Victòria? Ah,
bé, seran civils.
11

• Els militars assalten la redacció del Cu-Cut! i
  de La Veu de Catalunya.
• Els autors dels assalts (militars) reben el
  suport del govern. El govern tanca les
  publicacions.
• Llei de jurisdiccions Es posa sota jurisdicció
  militar totes les ofenses contra lexèrcit, la
  unitat de la pàtria i els seus símbols.
• És el final del _____________.
• Gran moviment doposició. Es gesta la Solidaritat
  Catalana.

Civilisme
12
7) La Solidaritat Catalana.

• Moviment patriòtic de reafirmació de la
  personalitat catalana.
• Compromís en la lluita pels drets de Catalunya.
• Coalició electoral que aplegava a totes les
  forces catalanes
• (carlins, republicans federals i la Lliga) No els
  dinàstics.
• Programa Derogació de la Llei de Jurisdiccions
• Necessitat de dotar Catalunya dòrgans
  dautogovern.
• Eleccions de 1907 41 diputats de 44 escons.
• Francesc Macià

13
8) Antoni Maura i José Canalejas.

• Antoni Maura ? Nou líder del Partit Conservador.
• El 1904 puja al govern.
• Partidari del regeneracionisme i la revolució
  des de dalt
• Nova llei electoral (1907)
• No acaba amb la corrupció.
• Fa més difícil el frau electoral.
• Molt intransigent en el manteniment de lordre
  públic.
• Repressió per la Setmana Tràgica (1909)

14

• José Canalejas ? Líder del Partit Liberal.
• El 1910 arriba al govern i intenta apropar-se als
  sectors populars.
• Reformisme socials més gran.
• Limitació del poder de lEsglésia.
• Llei de lleves (1912) ? Servei militar
  obligatori.
• Llei de Mancomunitats ? Unió de diputacions per
  la gestió dalguns serveis públics.
• 1912 ?Assassinat de Canalejas.

15
9) La Setmana Tràgica. (Juliol de 1909)

• Des del Desastre hi ha la voluntat de fer
  dEspanya una nova potència colonial.
• A partir de 1900 Espanya comença locupació del
  nord dÀfrica.
• Interès econòmic i desig de restaurar el prestigi
  de lexèrcit espanyol.
• Conferència dAlgesires. (1906)
• Protectorat francoespanyol al Marroc. (1912)
• 1909 ? Derrota de les tropes espanyoles al
  Barranco del Lobo. (Ceuta).
• Maura va decidir mobilitzar els reservistes.
• http//www.youtube.com/watch?v9QOBJ1xsVuYfeature
  related

16

• 18/7/1909 ? Esclat de la mobilització popular
  contra la guerra a Barcelona.
• Sallarga una setmana Violenta protesta popular
  de caràcter antimilitarista.
• També rebuig a lhegemonia social i cultural de
  lEsglésia.
• Saixequen barricades. Enfrontaments amb les
  forces dordre públic.
• Incendi de convents i esglésies. (80 centres
  religiosos)
• Declaració de lEstat de Guerra. El 2 dagost la
  ciutat va tornar a la normalitat.
• Dura repressió 1700 detinguts jutjats i 17 penes
  de mort. Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
  (pedagog). Acusat de ser linspirador ideològic
  dels fets.

17
10) Trencament del pacte de El Pardo.

• La Setmana Tràgica genera crítiques al govern
  conservador per la dura repressió. Els liberals i
  els republicans demanen la dimissió de Maura.
• El rei Alfons XII va cessar Maura i va posar els
  liberals al poder.
• Trencament de la Solidaritat Catalana per
• Posició de la Lliga a favor de la repressió.
• Protestes generalitzades a Europa i Espanya per
  la política repressiva.
• El Partit Liberal pacta amb partits no dinàstics.
  Govern de Moret.
• Això suposa el trencament del Pacte del Pardo.

18
11) Crisi múltiple de 1917.

• Divisió interna dels partits dinàstics.
• Commoció revolucionària de 1917.
• Una part de lexèrcit.
• Forces polítiques no dinàstiques.
• Soposen al sistema de la Restauració.
• Moviment obrer.
• Divisió de la població entre els partidaris dels
  aliats i dels alemanys a la 1GM.

19

• Militars de la península estan descontents pel
  ràpid ascens dels militars destinats al Marroc.
• Creació de Juntes de Defensa.
• Reivindicació dun únic sistema dascens basat en
  lantiguitat.
• Volien augments de sou.
• 1917 ? Manifest on culpen el govern dels mals de
  lexèrcit i del país.
• Davant de les protestes el govern actua
• Suspèn les garanties constitucionals.
• Tanca les Corts Generals.
• Imposa la censura a la premsa.

20

• 5/7/1917 Reunió de lAssemblea de Parlamentaris
  catalans.
• Demanen un govern provisional, constituent i que
  reorganitzi el país.
• Convoquen una Assemblea de tots els diputats i
  senadors espanyols.
• Lassemblea no té èxit. El govern prohibeix la
  reunió.
• Dissolta per la Guàrdia Civil.
• La Lliga veu que la institució de la monarquia
  estava en perill si es pretenia reformar lEstat.

21

• Gran conflictivitat laboral des de 1916.
• La C.N.T. i la U.G.T. demanen al govern que eviti
  la pujada de preus.
• 1917 Esclat duna gran vaga general. Convocada
  per U.G.T.
• - Té el suport del PSOE i la C.N.T.
• - No té el suport de les organitzacions
  pageses.
• Provoca incidents greus. Té molta repercussió a
  Barcelona, Madrid, País Basc i Astúries.
• El govern envia lexèrcit per reprimir els
  moviments.

22
12) Descomposició del sistema.

• Després de la crisi de 1917 sintenten formar
  diversos governs nacionals.
• Augment de lagitació social. Ressò de la
  Revolució Russa en el moviment obrer.
• Augment del nombre de vagues. Enfrontaments
  violents. Patrons/Obrers.
• Assassinat dEduardo Dato (1921) i de Salvador
  Seguí (1923) (Líder C.N.T.)
• Cooperació entre patrons, policia i pistolers
  ? Pistolerisme.
• 1921 ? Situació política crítica. Desastre
  militar dAnnual.

23

• La crisi va ser molt important. Hi havia una
  forta impotència i sacusava al govern de la
  derrota
• El govern no va saber reaccionar davant de
• a) La crisi militar.
• b) Agitació social.
• c) Reivindicacions catalanistes.
• d) problemes al Marroc.

24
13) Ocupació espanyola del Marroc.

• Locupació era una qüestió dhonor.
• Poca rendibilitat
• 14) Desastre dAnnual.
• Les tropes es retiren lagost de 1921.
• Divisió dels polítics i la classe pública entre
  els partidaris i els no partidaris de la guerra.
• Lestament militar també estava dividit.
  Soposaven als polítics.
• Es responsabilitza del desastre a polítics,
  militars i també al rei.

25
15) Cop dEstat de Miguel Primo de Rivera.

• Incapacitat de transformar el sistema de la
  Restauració.
• Conjunció de lexèrcit amb la Corona.
• 12-13/9/1923 ? Pronunciament del general Primo de
  Rivera a Barcelona
• Declara lestat de guerra i suprimeix la
  Constitució de 1876.
• El rei dóna suport al cop.
• Alfons XIII nomena Primo de Rivera president dun
  directori.

26
16) Enric Prat de la Riba. La nacionalitat
catalana (1906)

• Enric Prat de la Riba a la seva obra La
  nacionalitat catalana diferenciava entre
• a) Nació ? Esperit collectiu que ha sabut crear
  una llengua, un dret i un art propis.
• b) Estat ? Organització política fruit duna
  situació històrica
• Conclusió Catalunya podia tenir un Estat.
• Prat de la Riba defensava la unitat política
  dEspanya.
• No independentista articulació federal de
  Catalunya.

27
17) Partits polítics a Catalunya (de 1901 a 1932)

• El catalanisme conservador
• Lliga Regionalista (1901) ? Dirigida per Enric
  Prat de la Riba fins el 1917. Després per
  Francesc Cambó.
• Vertebradora de la Solidaritat Catalana.
• Volia lautonomia de Catalunya.
• Va impulsar la Mancomunitat.

28
Partits catalanistes desquerres

• Partit Republicà Català (1917)? Francesc Layret i
  Lluís Companys. Republicans federals.
• Estat Català (1922) ? Francesc Macià.
  Independentista radical.
• Unió Socialista de Catalunya (1923)
  ? Campalans. És una escissió del
  PSOE.

29
Anticatalanisme

• Partit Republicà Radical (1908) ? Alejandro
  Lerroux. Anticatalanista.
• Lerroux era molt bon orador (demagògia). Molts
  seguidors entre les classes populars.
• Llenguatge populista. Llenguatge desquerres
  contra lEsglésia i el catalanisme, associat a la
  burgesia.
• Lerroux va perdre el suport després de la Setmana
  Tràgica.
• Es trasllada a Madrid el 1910. Se situa com a
  partit de dretes durant la Segona República.

30
18) La Mancomunitat de Catalunya

• 1901 ? La diputació de Barcelona aprova una
  declaració en favor de mancomunar les atribucions
  de les quatre diputacions provincials catalanes.
• Canalejas (president) accepta aquest projecte i
  el presenta a les Corts.
• Dato (nou president conservador) accepta el
  projecte el 1913. Molt retallat.
• La Mancomunitat de Catalunya queda constituïda el
  6 dabril de 1914.
• President Enric Prat de la Riba.

31

• Una assemblea de 96 diputats que escull un
  consell permanent. (8 membres)
• La Lliga Regionalista sempre hi va tenir majoria.
• Era només una delegació de les funcions que ja
  tenien les diputacions.
• Mateix pressupost que tenien les diputacions.
  (Era la suma del pressupostos).
• El Govern en qualsevol moment podia suspendre la
  Mancomunitat.

32
Tasques de la Mancomunitat

• Va seguir dues direccions fonamentals
• Infraestructures.
• Cultura i educació
• a) Infraestructura de serveis públics i serveis
  administratius
• Millora de la xarxa viària i del sistema postal i
  telefònic.
• Modernització de les formes de producció i
  augment de la productivitat agrària i ramadera.
• Creació descoles de tècnics agraris, camps
  dexperimentació de conreus i es fomentava el
  cooperativisme agrari. (1907 ? Escola Industrial)

33
b) Gran projecte cultural i educatiu

• Reafirmació de la llengua i cultures catalanes
• Institut dEstudis Catalans (1907)
• Pompeu Fabra ? Normalització ortogràfica de la
  llengua. Elaboració del diccionari general (1932)
• Biblioteca de Catalunya (1914)
• Xarxa de biblioteques populars.
• Renovació pedagògica
• Potenciar la diversificació professional i
  preparar professionalment tècnics de nivell mitjà
  i superior per al comerç i la indústria.

34
19) La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

• Dictadura militar no feixista que provenia del
  regeneracionisme
• Dictadura dividida en dos directoris o etapes
• Directori militar (1923-1925) ? Generals
  militars.
• Directori civil (1925-1930)
• 20) Suport a la dictadura
• Sectors rurals (cacics i grans terratinents)
• Burgesia industrial i financera ? Va acabar amb
  el pistolerisme. Ordre públic.
• LEsglésia.
• P.S.O.E. i la U.G.T. (hi collaboren fins el 1929)

35
21) Oposició a la dictadura

• Les classes mitjanes de les ciutats.
• Estudiants i intellectuals (Unamuno, Ortega y
  Gasset)
• Els nacionalismes tendeixen al republicanisme i
  es van radicalitzar a causa de la repressió de
  Primo de Rivera.
• Fets de Prat de Motlló (11/1926). Francesc Macià.
• (Intent dinvasió armada de Catalunya des de
  França)
• C.N.T. ? Va ser declarada illegal.
• Radicalització del moviment obrer i fundació de
  la Federació Anarquista Ibèrica (F.A.I.)

36
22) Directori militar (1923-1925)

• Intent dorganització política de lEstat en base
  a dos partits
• Unión Patriótica ? De dretes i creat per Primo de
  Rivera.
• P.S.O.E. ? Shi va negar.
• Resolució del problema del Marroc.
• 1925? Desembarcament a la badia dAlhucemas.
• Derrota de les tropes dAbd el-Krim.

37

• Disminució de la conflictivitat social.
• Prosperitat econòmica (Dècada de 1920)
• Manca de llibertat.
• Repressió del moviment obrer més radical.
• Creació de lOrganització Corporativa Nacional
  (patrons/treballadors).

38
23) Directori civil (1925-1930)

• Creació de lAssemblea Nacional Consultiva.
• No democràtica.
• Vot corporatiu.
• Assemblea composta per representants de
  loligarquia agrària.
• Construcció de carreteres, modernització de la
  xarxa ferroviària, construcció dembassaments i
  de canals de reg.

39

• Política intervencionista
• Augment del proteccionisme.
• Ajuda a empreses nacionals.
• Concessió de grans monopolis (Telefònica i
  Campsa)
• Creixement del dèficit pressupostari.
• No va haver-hi reforma fiscal.
• 1929 ? Exposició Universal per atreure el suport
  i simpaties de Catalunya.

40
24) El final de la dictadura de Primo de Rivera

• Gran oposició.
• Enfrontament amb lestament militar.
• Intent de conspiració 24/6/1926 ? Sufocada.
• Crisi econòmica de 1929
• Devaluació de la pesseta.
• Dèficit pressupostari de la balança fiscal.
• Primo de Rivera dimiteix el 28 de gener de 1930.
• El general Dámaso Berenguer el substitueix.
  Promet el retorn a la normalitat constitucional.
• Procés molt lent ? La dictablanda

41

• 1930 Pacte de Sant Sebastià Republicans,
  Catalanistes desquerra i PSOE.
• Programa per presentar-se a les eleccions.
• Comitè revolucionari per crear una República.
• Reconèixer el dret a lautonomia de Catalunya,
  Galícia i el País Basc.
• 1931 ? Nou govern de lalmirall Aznar amb
  lobjectiu de convocar eleccions.
• Eleccions municipals, provincials i legislatives.
• 12 dabril de 1931 ? Convocatòria deleccions
  municipals...
• Plebiscit a favor o en contra de la monarquia.
• Continuarà...