Sin t

1
Les arrels del món contemporani
1er crèdit
La construcció de l'Estat liberal
2ª unitat
1833 1874
1843
1868
Període liberal
Període democràtic
1868
1873
Monarquia democràtica
Primera República
1840
Les principals característiques del període
liberal
Amadeu I
Disputes entre Carlins i isabelins Guerres
carlines
Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i
progressistes
Procés dindustrialització a Catalunya
1
2
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
2.- Els inicis de lEstat liberal 1833 - 1843 Les
Regències
Característiques generals daquesta etapa
En aquesta etapa
El poder passa a mans dels liberals__
Moderats
Progressistes
Esclata el conflicte dinàstic i ideològic Les
Guerres Carlines
Carles Mª Isidre contra Isabel
Absolutistes contra liberals
Carlins contra Isabelins
1833-1839
Carles V
Tres guerres
1846-1849
Dels Matiners (Carles VI)
A Catalunya
1873-1876
Carles VII
A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra
2
3
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
2.- Els inicis de lEstat liberal 1833 - 1843 Les
Regències
Regència de Maria Cristina
1839
1833
Època molt moderada (liberalisme incipient)
destaca
Dirigents
Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa
Primeres reformes econòmiques
Dissolució dels gremis Llibertat de comerç
Primera reforma política
Estatut Reial de 1834
Carta otorgada
Estament de próceres Estament de
procuradores (sufragi restringit)
Órgans consultius
Però la crisi econòmica i les guerres carlines
provoquen un canvi en el poder
Poder legislatiu per la Corona
Entrada de Mendizábal (progressista) en el poder
(1835)
Milícies nacionals i abolició de la Mesta
Desamortitzacions (1836)
Reformes progressistes
Constitució de 1837
3
4
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
2.- Els inicis de lEstat liberal 1833 - 1843 Les
Regències
1839
Regència dEspartero
1843
Progressista, militar, autoritari
lliurecanvista
Espartero
Oposició de la burgesia catalana
Crisi a la indústria catalana
Bombardeig i repressió a Barcelona
1842 aixecaments a Barcelona
1843 Jamància (democràtica i republicana)
Desprestigi dEspartero
Pronunciament moderat amb Narváez
4
5
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Els partits liberals
Moderats i progressistes
Sobirania nacional (Parlament) Sufragi
restringit, però més ampli Llibertat de
premsa Milícies nacionals Limitació del poder de
la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans,
Sobirania compartida (entre el rei i les
corts) Una obsessió lordre públic Sufragi
censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes,
latifundistes, alta burgesia i noblesa
Sufragi universal Llibertat individual i
instrucció pública
Partit demòcrata (1849)
Altres partits
Unió Liberal (1854)
Leopold ODonnell. Eclèctic (moderats i
progressistes)
La dècada moderada (1843-1854)
etapes
Manipulació electoral, caciquisme i intervenció
militar
Bienni progressista (1854-1856)
Unió liberal i moderada (1856-1868)
5
6
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
La dècada moderada (1843-1854)
Narváez
Guàrdia Civil
Ordre social, control, autoritarisme
Constitució de 1845
conservadora
Reformes i canvis en lèpoca dels moderats
Organització administrativa de lEstat liberal
Creació de províncies i governadors civils
Modernització de ladministració pública
(concursos de mèrits i antigüitat) Millores en la
recaptació dimpostos (Mon) Canvis en
lensenyament (primària obligatòria, llei Moyano)
Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de
1848.
Llei de ferrocarrils de 1851
Acords amb lEsglésia (Concordat de 1851 amb el
Vaticà)
6
7
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Bienni progressista (1854-1856)
Pronunciament Vicalvarada
Espartero
Constitució de 1837
Desamortitzacions civils de Madoz
Unió liberal i moderada (1856-1868)
Època destabilitat i creixement fins el 1866
El general ODonnell
Constitució de 1845, anulla desamortitzacions
eclesiàstiques, poca llibertat
Característiques de lèpoca ODonnell
Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil
català, entitats financeres...
Prestigi internacional Mèxic, Perú, Cotxinxina,
Marroc... Guerres i campanyes
Despeses i endeutament tensió social, revoltes
camperols i nova guerra carlina
El pacte dOstende (1866)
7
8
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
La revolució de 1868 La gloriosa
Cop dEstat
Crisi econòmica de 1866 Desprestigi monàrquic i
moderat I el Pacte dOstende de 1866
Revolució popular i burgesa i democràtica
A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries
Democràtiques
(Amb republicans i federals, burgesos, obrers i
pagesos)
Lexili dIsabel II
Govern provisional (Serrano)
Eleccions parlament
Guanyen els monàrquics i el general Prim
Monarquia constitucional Divisió de poders Drets
dels ciutadans Sufragi universal
Constitució de 1869
8
9
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
El regnat dAmadeu I (1870 - 1873)
Amadeu I
Assassinat del general Prim
Inestabilitat política, divisió i debilitat
Abstencionisme i frau electoral
Oposició i conspiracions
Guerres i revoltes
11 de febrer de 1873 Abdicació dAmadeu I
Independentisme cubà Revoltes cantonals
(federalistes) Aixecament carlí (Carles VII)
La primera república (1873 - 1874)
Inestabilitat política Divisió dels republicans
Unitaris i federalistes
9
10
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
La primera república (1873 - 1874)
1a etapa República federal
Domini dels federalistes
Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall
Constitució de 1873
Continuen les dificultats
Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la
guerra a Cuba
2a etapa República unitària
Nicolàs Salmerón Emilio Castelar
Domini dels unitaris
Reformes republicanes
Eliminació del federalisme Imposició dun fort
autoritarisme Reforç de lexèrcit
Jurats mixtes Reducció jornada laboral Control
treball infantil Abolició esclavitud Abolició
impostos sobre el consum
Es destaquen per
Les dificultats constants provoquen
Cop dEstat del general Pavía (Dictadura militar)
Dóna el poder al general Serrano
10
11
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Després dun any de caos el general Martínez
Campos
Proclama, amb el pronunciamiento de Sagunt
Alfons XII nou rei dEspanya
11
12
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Projecte de Constitució Federal de la República
Espanyola. 17 de juny de 1873
Artículo 1º Componen la nación española los
Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja,
Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la
Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba,
Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto
Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los
Estados podrán conservar las actuales provincias
o modificarlas, según sus necesidades
territoriales.
12
13
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Repartiment de diputats al parlament de 1869
13
14
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Repartiment de diputats al parlament de la
Primera República
14
15
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Manifest de la revolució de 1868
Españoles La ciudad de Cádiz, puesta en armas
con toda su provincia, con la Armada anclada en
su puerto y todo el departamento marítimo de la
Carraca, declara solemnemente que niega su
obediencia al Gobierno que reside en Madrid,
asegura que es leal intérprete de los ciudadanos
que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no
hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y
resuelta a no deponer las armas hasta que la
nación recobre su soberanía, manifieste su
voluntat y se cumpla. Habrá algún español tan
ajeno a las desventuras de su país que nos
pregunte las causas de tan grave
acontecimiento?. Hollada la ley fundamental
convertida siempre antes en celada que en su
defensa del ciudadano corrompido el sufragio por
la amenaza del soborno dependiente la seguridad
individual, no del derecho propio, sino de la
irresponsable voluntad de cualquiera de las
autoridades muerto el Municipio pasto, la
Administración y la Hacienda, de la immoralidad y
el agio tiranizada la enseñanza muda la prensa
y sólo interrumpido el universal silencio por las
frecuentes noticias de las nuevas fortunas
improvisadas... tal es la España de hoy. ...
Viva España con honra!
15
16
2ª unitat
La construcció de l'Estat liberal
Guerres carlines
A favor de
Primera guerra (1833-1839)
Zumalacárregui (país basc) Ramon Cabrera
(Maestrat)
Amb els líders
Amb el suport
Camperols i Església Nord de la península
Expedició Reial (1837)
Derrota carlista
carlí
Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)
isabelí
conseqüències
Consolidació dun model centralista i
uniformitzador de lEstat (els carlistes proposen
un retorn als furs i a la descentralització)
Prestigi dels militars que es converteixen en
dirigents de la política (Espartero, Narváez)
Despeses econòmiques de lEstat (portaran a les
desamortitzacions)
16