LLOGUER SOCIAL VS' ESPECULACI

1
LLOGUER SOCIAL VS. ESPECULACIÓ

• 14 JULIOL 2007
• UPEC
• Dr. Juli Ponce Solé

2

• EL CAS ESPANYOL
• DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC
  INSOSTENIBLE LA INTERVENCIÓ DE LA UNIÓ
  EUROPEA
• ...con frecuencia, un expolio de la propia
  comunidad y de su patrimonio cultural, el
  enladrillado del litoral, la destrucción de
  unas fauna y flora frágiles y el enriquecimiento
  masivo de una pequeña minoría a expensas de la
  mayoría.
• LA CRISIS DHABITATGE ARRIBA FINS A
  LORGANITZACIÓ DE NACIONS UNIDES LA NOTA
  PRELIMINAR DEL RELATOR ESPECIAL DHABITATGE DE
  JUNY DE 2007
• la especulación en vivienda ha sido la mayor
  fuente de beneficios extremos de los cuales sólo
  grandes promotores se han beneficiado
• revisión fundamental de las políticas públicas
  económicas y sociales que han tenido impacto en
  la vivienda
• una aproximación desde los derechos humanos a la
  vivienda
• reflexionar seriamente sobre el funcionamiento
  del mercado, incluso interviniendo si es preciso
  para controlar la especulación sobre el suelo y
  la propiedad con urgencia.

3

• QUÉ ESTÀ PASSANT?
• FENÒMENS ECONÒMICS I SOCIALS DE LA FI DE LA
  CLASSE MITJA, PASSANT PELS MILEURISTES, FINS A
  LA IMMIGRACIÓ. UN PANORAMA QUE RECORDA (EN PART)
  LA FI DEL SEGLE XIX I LINICI DEL SEGLE XX DE LA
  QUESTIÓ SOCIAL A LA QUESTIÓ URBANA
• LA CIUTAT DIFUSA (URBANALITZACIÓ) I LA
  SEGREGACIÓ URBANA
• A Catalunya, la Memòria de lavantprojecte del
  que ara és la Llei 2/2004, de 4 de juny, de
  barris, àrees urbanes i viles que requereixen una
  atenció especial, assenyalava, seguint dades del
  Pla Territorial Metropolità, que de les 39.110
  Ha. destinades a usos residencials a la regió
  metropolitana de Barcelona, 21.669 estan
  afectades en diversos graus per dèficits de
  qualitat urbana (el 55 del sòl residencial
  metropolità, on viu la meitat de la població de
  Catalunya), acompanyats sovint per una acusada
  problemàtica social envelliment, baix nivell de
  renda, baix nivell educatiu, pèrdua de població i
  concentració de grups amb necessitats especials.
  Aquesta problemàtica sembla ser més greu en una
  sèrie de barris que representen uns 180.000
  habitatges i una població de 400.000 habitants.
• PREU INACCESSIBLE PER MOLTES PERSONES I FAMILIES
  DEL LLOGUER (ESCÀS) I DE LA COMPRA DHABITATGES
  (I FORT ENDEUTAMENT) I ESPECIALITZACIÓ DEL
  TERRITORI, AMB BARRIS EN DIFICULTAT ALGUNES DE
  LES CONSEQUÈNCIES ASSOCIADES...

4
(No Transcript)
5

• QUE SESTÀ FENT?
• LA UNIÓ EUROPEA LES COMPETÈNCIES COMUNITÀRIES,
  ELS DINERS I EL DRET A LA CIUTAT.
• ALTRES PAISSOS DEL NOSTRE ENTORN.
• HABITATGE ASSEQUIBLE, POTA FORT DE LESTAT DEL
  BENESTAR
• MESCLA SOCIAL COM ANTÍDOT DE LA SEGREGACIÓ URBANA
• LESTAT ESPANYOL
• ALGUNES DADES SOBRE LA MINSA INVERSIÓ HISTÒRIA EN
  MATÈRIA DHABITATGE I EL BIAX DAQUESTA CAP A LA
  PROPIETAT MITJANÇANT DEDUCCIONS FISCALS.
• UNA MOLT RECENT PREOCUPACIÓ PER LA COHESIÓ
  SOCIAL I TERRITORIAL
• ALTRES CC.AA PAÍS BASC I ARAGÓ.
• NOSALTRES LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES EN MARXA
  EMMARCADES PER LA LEGISLACIÓ URBANÍSTICA (ELS
  PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I LES RESERVES), LA
  LLEI DE BARRIS EN DIFICULTAT (LA UCI URBANA) I
  EL PROJECTE DE LLEI PEL DRET A LHABITATGE

6

• ESTRUCTURA PONÈNCIA
• 1) DETERMINACIÓ DEL TÍTOL DE LA TAULA RODONA
• LLOGUER SOCIAL?
• ESPECULACIÓ?
• ÚNICA MANERA DE LLUITAR CONTRA LESPECULACIÓ?
• ALTRES FÒRMULES DE DISPOSAR DALLOTJAMENT
  (COMPRA, DRET DE SUPERFICIE...) SERVEIXEN PER
  LLUITAR CONTRA LESPECULACIÓ?
• 2) ACTIVITAT PÚBLICA, ACTIVITAT PRIVADA I DRET
• LACTIVITAT PÚBLICA NO SEMPRE HA DE COMPORTAR
  DESPESA...LEXEMPLE DE LA TREVA HIVERNAL
  FRANCESA.
• ELS PRIVATS TAMBÉ SÓN VINCULATS PEL RESPECTE AL
  DRET A LHABITATGE DEL MOBBING I ALTRES
  QÜESTIONS...
• 3) UN GIR COPERNICÀ? LHABITATGE COM A SERVEI
  PÚBLIC O SERVEI DINTERÈS GENERAL
• 4) CONSEQUÈNCIES PRÀCTIQUES
• RESERVES URBANÍSTIQUES DE SÒL PER HABITATGE
  PROTEGIT I TERMINI DE QUALIFICACIÓ DAQUEST
• PERSONES SENSE LLAR I ALTRES NECESSITATS I
  HABITATGES DOTACIONALS
• UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LES PERSONES
  COORDINACIÓ I COL.LABORACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS
  PÚBLIQUES I PAPER LOCAL LHABITATGE ASSEQUIBLE
  NO SEGREGAT ÉS UN INTERÈS SUPRALOCAL. EN
  ESPECIAL, EL FENÒMEN METROPOLITÀ.

7

• 1) DETERMINACIÓ DEL TÍTOL DE LA TAULA RODONA
• LLOGUER SOCIAL?
• EL CONCEPTE DHABITATGE ASSEQUIBLE NO HA DE
  SER NECESSÀRIAMENT PÚBLIC. COL.LABORACIÓ
  PUBLIC-PRIVAT.
• ESPECULACIÓ?
• EL MANDAT CONSTITUCIONAL DE LLUITA CONTRA
  LESPECULACIÓ
• ÚNICA MANERA DE LLUITAR CONTRA LESPECULACIÓ?
• NO ENFRONTAR COMPRA (I ALTRES MANERES DADQUIRIR
  PROPIETAT) VS. LLOGUER EN LA LLUITA CONTRA
  LESPECULACIÓ
• ALTRES FÒRMULES DE DISPOSAR DALLOTJAMENT
  (COMPRA, DRET DE SUPERFICIE...) SERVEIXEN PER
  LLUITAR CONTRA LESPECULACIÓ?
• SI, EL SEU ÚS DEPEN DE LES CIRCUMSTÀNCIES I DUNA
  POLÍTICA PÚBLICA INTEL.LIGENT DHABITATGE.
  NECESSITAT DE COMBINAR, TOT REFORÇANT EL LLOGUER
  ASSEQUIBLE.

8

• 2) ACTIVITAT PÚBLICA, ACTIVITAT PRIVADA I DRET
• PER QUÈ SERVEIX EL DRET? DRET, ECONOMIA I
  POLÍTIQUES PÚBLIQUES.
• LACTIVITAT PÚBLICA NO SEMPRE HA DE COMPORTAR
  DESPESA PÚBLICA...
• LA FALÀCIA DE LA CONTRAPOSICIÓ ENTRE DRETS CIVILS
  I POLÍTICS I DRETS SOCIALS
• LA REGULACIÓ (QUE NO TÉ COST 0) TAMBÉ ÉS ÚTIL
• ELS PRIVATS TAMBÉ SÓN VINCULATS PEL RESPECTE AL
  DRET A LHABITATGE DEL MOBBING I ALTRES
  QÜESTIONS...
• LEFICÀCIA DELS DRETS CONSTITUCIONALS I
  ESTATUTARIS ENTRE PRIVATS. UNA QÜESTIO
  IDEOLÓGICA, SOLUCIONADA PER LA NOSTRA CONSTITUCIÓ
  I EL NOSTRE ESTATUT, DACORD AMB LA
  JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
• UN EXEMPLE ESPECULACIÓ, LLOGUER I MOBBING

9

• 3) UN GIR COPERNICÀ? LHABITATGE COM A SERVEI
  PÚBLIC O SERVEI DINTERÈS GENERAL
• UNA CATEGORIA IDEOLOGICA, AMB CONSEQUÈNCIES
  TÈCNIQUES
• ELS PROBLEMES ACTUALS I LA PESADA HERÈNCIA
  HISTÒRICA
• LA UE AJUDA LHABITATGE SOCIAL COM A SERVEI
  DINTERÈS GENERAL. CONSEQUÈNCIES.
• DRET A LHABITATGE I SERVEI PÚBLIC DHABITATGE
  LAPROXIMACIÓ A LA SANITAT O LEDUCACIÓ
• ARTICULACIÓ TÈCNICA DECLARACIÓ LEGAL I
  CONSEQUÈNCIES.

10

• 4) CONSEQUÈNCIES PRÀCTIQUES
• RESERVES URBANÍSTIQUES DE SÒL PER HABITATGE
  PROTEGIT I TERMINI DE QUALIFICACIÓ DAQUEST
• ESTÀNDARS LEGALS PER HABITATGE PROTEGIT
• ALGUNES QÜESTIONS PER COMPRENDRE MILLOR...
• PARADIGMES DELS JURISTES
• ...I BATALLES POLÍTICO-ECONÒMIQUES...SENSE DADES
  EMPÍRIQUES RELLEVANTS
• LA NOVA LS 2007
• PERSPECTIVA COMPETENCIAL PROBLEMES
• PERSPECTIVA MATERIAL
• RÈGIM JURÍDIC DE PERCENTATGES I LOCALITZACIONS
• RÈGIM TRANSITORI HA DE MODIFICAR CATALUNYA LA
  SEVA LEGISLACIÓ?

11

• LA IMPORTÀNCIA DE LA DETERMINACIÓ DEL CONTINGUT
  I LA DURADA DE LES RESERVES
• TIPUS DHABITATGE PROTEGIT
• TIPUS DUTILITZACIÓ DE LALLOTJAMENT (DRET DE
  SUPERFICIE, LLOGUER, COMPRA, VENDA A CARTA DE
  GRÀCIA...).
• DURADA DE LA QUALIFICACIÓ DE LHABITATGE COM A
  HABITATGE PROTEGIT?
• DOS MODELS POSSIBLES
• EL TRADICIONAL LA INVERSIÓ PÚBLICA PERMET
  LOBTENCIÓ DE PLUSVÀLUES AL COMPRADOR DE HPO,
  MITJANÇANT LA DESQUALIFICACIÓ RÀPIDA I LA VENDA
  EN EL MERCAT LLIURE (PROMOCIÓ SOCIAL O
  PELOTAZO PROLETARI?)
• EL FUTUR? LHABITATGE PROTEGIT FORMA PART DUN
  SERVEI PÚBLIC,
• CAL UN PARC ESTABLE RELLEVANT I NO SEGREGAT. EN
  CONSEQUÈNCIA, DES DUNA VISIÓ DE LHABITATGE COM
  A BÉ DÚS,
• LA QUALIFICACIÓ HA DE SER LLARGA (TOTA LA VIDA
  ÚTIL DE LHABITATGE? REFLEXIÓ SOBRE LES RESERVES
  I LA CONTRIBUCIÓ DE LA COMUNITAT)
• I SHA DE TENDIR A INTRODUIR USOS BASATS EN EL
  LLOGUER O EL DRET DE SUPERFÍCIE. FLEXIBILITAT
  APRESA DE LES LLIÇONS EUROPEES PRIVATITZADORES.
• LINFORME DEL CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I
  SOCIAL DE CATALUNYA DE 2005 DUES VISIONS
  IRRECONCILIABLES?

12

• PERSONES SENSE LLAR I ALTRES NECESSITATS I
  HABITATGES DOTACIONALS.
• LA NOVETAT DELS HABITATGES DOTACIONALS UNA
  EXPRESSIÓ CLARA DE SERVEI PÚBLIC
• LA SITUACIÓ A ALTRES CC.AA EL SERVEI MÍNIM
  OBLIGATORI PER POBLACIÓNS DE 20.000 O MÉS
  HABITANTS EN EL CAS BASC
• LA DISCRECIONALITAT MUNICIPAL A CATALUNYA AVUI EN
  AQUEST TEMA
• EL PROJECTE DE LLEI DEL DRET A LHABITATGE UN
  PAS TÍMID LLUNY DALTRES MODELS.

13

• UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LES PERSONES
  COORDINACIÓ I COL.LABORACIÓENTRE ADMINISTRACIONS
  PÚBLIQUES I PAPER LOCAL LHABITATGE ASSEQUIBLE
  NO SEGREGAT ÉS UN INTERÈS SUPRALOCAL
• A) PLANIFICACIÓ DE LHABITATGE I AUTONOMIA LOCAL.
  ARRIBEM TARD A CATALUNYA....
• EL PROJECTE DE LLEI DEL DRET A LHABITATGE
• LHABITATGE EN GENERAL I LASSEQUIBLE EN
  PARTICULAR NO SEGREGAT I EQUILIBRAT
  TERRITORIALMENT ÉS UN FACTOR DE DESENVOLUPAMENT
  SOSTENIBLE I UN INTERÈS SUPRALOCAL A PROTEGIR
• EL PLA TERRITORIAL SECTORIAL I LES RESERVES PER
  HABITATGE PROTEGIT
• LOBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA
• DRET A LHABITATGE I OBLIGACIONS DE RESULTAT
• MUNICIPIS DE MÉS DE 3000 HABITANTS HAN DE
  DISPOSAR EN 20 ANYS DHABITATGES SOCIALS EN UN
  PERCENTATGE NO INFERIOR AL 15 DEL TOTAL
  DHABITATGES PRINCIPALS EXISTENTS
• EL PAL I LA PASTANAGA EL FONS DE SOLIDARITAT
  URBANA
• LEMPADRONAMENT PER OPTAR A HPO ENTRE
  LAUTONOMIA MUNICIPAL I LA DISCRIMINACIÓ
  INDIRECTA AMB PERJUDICI DE LA LLIBERTAT DE FIXAR
  RESIDÈNCIA.

14

• B) ÀREES METROPOLITANES I PLANIFICACIÓ
  TERRITORIAL, URBANÍSTICA I DHABITATGE
• LESTAT DE LA QÜESTIÓ LA STC 51/2004. LA MANCA
  DE PLA TERRITORIAL PARCIAL POT SUPOSAR UNA
  VULNERACIÓ DE LAUTONOMIA LOCAL PER INACTIVITAT
• EAC I ÀREES METROPOLITANES ENS LOCAL
  SUPRAMUNICIPAL
• LA PARADOXA DE LES ÀREES METROPOLITANES EVITEN
  EL SALT DE NIVELL, DONAT QUE NO TOT INTERÈS
  SUPRALOCAL HA DE SER AUTONÒMIC O ESTATAL.
• RESPOSTES AL FET METROPOLITÀ
• FUNCIONALS ELS NOUS PLANS TERRITORIALS
• INSTITUCIONALS
• FÒRMULES DE TIPUS ASSOCIATIU EL NOU CONSORCI DE
  LHABITATGE DE LÀREA METROPOLITANA I ALTRES
  EXEMPLES FORA DE BARCELONA
• AUTORITAT METROPOLITANA AMB COMPETÈNCIES EN
  MATÈRIA DE REGULACIÓ DE LÚS DEL SÒL, INCLOENT
  HABITATGE
• EL LLIBRE BLANC DE LHABITATGE DE BARCELONA
• LINFORME URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL
• LA NECESSÀRIA COORDINACIÓ DE FUTURES NOVETATS
  LEGISLATIVES AMB LA NORMATIVA DORDENACIÓ DEL
  TERRITORI I URBANISME